ELS DOS CISTELLS

(conte popular de la India)

Hi havia una vegada un vell i una vella.El vell tenia un ocell que estimava molt i el cuidava amb molta cura.

Un dia, el vell va haver de marxar de casa per una temporada i li va demanar a la

seva dona que cuidés l'ocellet i li donés menjar i beure cada dia. La dona l'hi va prometre que així ho faria i l’home va marxar tranquil..

Però la dona, preocupada només pels seus assumptes, es va oblidar de l'ocell i no li va donar menjar ni un sol dia. El treball de la vella consistia a recollir el blat i fer-lo assecar. Perquè s'assequés, el deixava dins un bol en l'ampit de la finestra.

Així van pasar els dies, fins que l'ocell, mort de gana, va picotejar les reixes de la gàbia, es va escapar i es va menjar tot el blat de la dona.

Quan aquesta se’n va adonar, es va enfadar tant que va fer fora l'ocell de casa.

Al cap d'un temps l’home va tornar i la dona li va dir que l'ocell s’havia escapat. L'home, que estimava molt

l'ocellet, es va posar molt trist, i en veure que no tornava, va decidir anar al bosc a buscar-lo. Va buscar i va cridar l'ocell per tot el bosc, fins que finalment el va trobar.

El vell li va demanar que tornés amb ell, però l'ocell li va dir que estaba molt bé vivint al bosc.

L'home es va quedar una estona fent companyía l'ocellet i, quan ja volia tornar a casa, l'ocell li va posar davant dos cistells, un de gran i un de petit, i li va dir que en triés un ,com a regal. L'home li va donar les gràcies:- Si no puc fer-te canviar d'idea, dóna'm el cistellpetit - i d'aquesta manera, l'home se’n va anar cap a casa amb el cistell petit.

En arribar a casa, ho va explicar tot a la seva dona i va obrir el cistell. I quina va ser la seva sorpresa, en veure que estava ple d'or, plata i pedres precioses. La dona, amb els ulls brillants de cobdícia, li va dir al vell:- Diga’m on és l'ocellet, que jo seré més llesta que tu i agafaré el cistell més gran.

La dona es va dirigir cap al bosc i va trovar l'ocellet:- Oh, ocellet, t’he trobat molt a faltar! - va dir la dona.- T'he estat buscant molt temps i ara em mereixo un regal com a record d'aquest moment.L'ocell, que va fingir haver oblidat que la dona l’havia fet fora de

casa, li va posar dos cistells davant: un de gran i un altre de petit, i li va dir que en triés un. La dona, sense pensar-ho dues vegades, va triar el més gran i se’n va anar sense donar les gràcies a l’ocell.

Quan va arribar a casa, va ficar les mans dins el cistell pensant trovar grans quantitats d'or i joies. Però,quin va ser el seu ensurt , quan es va trobar el cistell ple de serps i escorpins que intentaven sortir del cistell. I la dona es va espantar tant, que va fugir de casa.I, segons diuen, encara avui corre desesperada d'un costat a un altre sense saber on amagar-se.