Sessi 1: Primeres passes
Dissabte 21 de febrer

Taller de GNU/LINUX
de l'Espai Social Magdalenes

Qu s GNU/Linux?

GNU/Linux s un sistema operatiu lliure multiplataforma, multitasca i multiusuari.

Es basa en la confluncia de dos projectes: GNU (GNU is not Unix) desenvolupat per Richard Stallman des de 1983 i mantingut per la Free Software Foundation i el kernel de Linux, desenvolupat en la primera versi per Linus Torvalds l'any 1991.

La llicncia GPL (General Public License) permet la cpia, distribuci (comercial o no) i modificaci del codi, sempre que qualsevol modificaci es continu distribuint amb la mateixa llicncia

Altres sistemes operatius lliures: FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, GNU Mach (Hurd), OpenSolaris (llicncia CDDL),...

Una distribuci s una variant del sistema operatiu que serveix per satisfer les necessitats d'un grup d'usuaris (una empresa, un entorn educatiu, un usuari particular,...)

Les distribucions: els sabors de Linux

La base de les diferents distribucions s el nucli de Linux, programes GNU i aplicacions de Software: per exemple l'OpenOffice, el Gimp, l'Inkscape,

Les principals distribucions de Linux:

Debian

Red Hat Fedora

SUSE

Slackware

Ubuntu

Slackware

Mandriva

Gentoo

...

Programari en Linux: qu vols fer?

Compressors: gzip, bzip2, rar,...

Dibuix (mapa de bits): Gimp

Dibuix vectorial: Inkscape

Maquetaci: Scribus, Tetex

Ofimtica (processador de textos, full de clcul, editor de presentacions i base de dades): OpenOffice, KOffice

Reproducci de msica: Rythmbox, Amarok

Reproducci de video: Xine, Mplayer, VLC

P2P: Amule, Bittorrent

Navegadors: Firefox, Epiphany

Missatgeria instantnia: Pidgin, Jaim

Edici de vdeo: Cinelerra, Kino

Programari matemtic: Octave i R

Compilador: Gcc

Les quatre llibertats del Software lliure

Llibertat 0: La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propsit.

Llibertat 1: La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats prpies. L'accs al codi font es una condici prvia per a aix.

Llibertat 2: La llibertat de redistribuir cpies per a poder ajudar als vostres vens.

Llibertat 3: La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al pblic, per a qu tota la comunitat pugui beneficiar-se. L'accs al codi font s una condici prvia per a aix.

Sistemes de fitxers i estructures de particions

Sistemes de fitxers:

Windows: FAT16, FAT32, NTFS

Linux: ext2, ext3

Particions:

Primries: sn les particions fsiques del disc dur.

Esteses: permeten incloure particions lgiques, entre primries i esteses noms podem tenir-ne 4.

Lgiques: s on inclourem les particions de dades.

Com anomena Linux les particions?

hda, hdb, hdc: els discs durs

Hda1, hda2, hdb1: la primera partici del primer disc, la segona partici del primer disc, la primera partici del segon disc,...

Els punts de montatge: /, /home, /var,... (veure slide posterior)

L'arbre de directoris: a Linux tot sn arxius

/ : directori arrel

/bin : programes comuns binaris (executables)

/dev : arxius de dispositiu

/etc : arxius de configuraci

/home : directoris 'home' dels diferents usuaris

/lib : llibreries compartides

/lost+found : arxius danyats per diferents accions poden ser recuperats aqu

/misc : arxius miscellanis

/mnt : punt de muntatge

/proc : informaci de l'estatus del sistema

/root : 'directori home' de l'usuari root

/sbin : programes d'administraci del sistema

/tmp : arxius temporals

/var : arxius de 'log', de cues i altres arxius dinmics

Introducci a la Shell: la BASH

La BASH (Bourne Again Shell): lnia de comandaments. s case sensitive!

Les terminals de text de Linux: ALT+F[1-6] tty1, tty2,... per entrar en entorn grfic ALT+F7

El prompt: el prompt d'usuari $; el prompt de root # (vigileu amb root!!)

Per canviar a root (mode superusuari): $su; si teniu Ubuntu $sudo su

Per canviar de root a l'usuari: #su username

Executar comandes com a root en Ubuntu: $sudo comanda

El procs de login: username, password

Les primeres comandes:

$hostname: com es diu la meva mquina?

$uname -a: quin Kernel tinc installat?

$pwd: on sc?

$whoami: qui sc?

Tecla TAB: completa el nom del programa, fitxer o directori

Tecles del cursor: ens permeten moure'ns per l'historial de comandes.

Els arxius ocults: .arxiu (contenen el punt abans)

Encadenar comandes: comanda1; comanda2; comanda3

Per aturar l'execuci d'una comanda: CTRL+C

Saber moure'ns per la shell

cd: canviar de directori (si no afegim el nom del directori ens canvia al nostre directori personal.

El path relatiu i el path absolut:

.. per passar al directori pare

Si estic a /home/jordi/Desktop em passa a /home/jordi

. el directori on sc

Si vull llenar una comanda: ./lynx

~ el directori personal

Per exemple ~/Documents s igual a /home/nomusuari/Documents

ex. path absolut: /home/Desktop/jordi/proves

ex. path relatiu (estem a Desktop) jordi/proves

ls: llistar directoris i arxius

Opcions:

ls -a: mostra els fitxers ocults

ls -lh: per saber els permisos i el tamany dels arxius (podem combinar opcions!)

ls - -color: per veure diferenciat en colors els directoris i arxius

Crear, esborrar fitxers i directoris

Si treballem amb fitxers

touch: crea un fitxer

cp: copia un fitxer a un altre directori

mv: mou el fitxer a un altre directori, si estem al mateix directori reanomena el fitxer

rm: esborra un fitxer

Si treballem directoris

mkdir: crea un directori

rmdir: esborra un directori buit

rm -r: esborra un directori i els fitxers que cont (Compte! a la shell no hi ha paperera de reciclatge)

Un programa de molta utilitat (midnight commander) per treballar en mode cnsola

$mc

Nota: si volem crear mltiples fitxers escriurem $touch arxiu1 arxiu2

Aquest mtode tamb s vlid per moltes altres comandes.

Paginar i demanar ajuda en Linux

Per visualitzar contingut fitxers de text:

cat: visualitza el fitxer, per no pagina

more: paginador que ens mostra el % llegit, per avanar hem d'apretar l'espaiador i per sortir la tecla q

less: paginador que ens podem moure a travs d'ell mitjanant els cursors.

Ajuda a Linux:

man: llegeix els documents del manual de linux (utilitza el paginador more) Nota: per sortir del manual hem d'apretar q

info: llegeix els documents info (utilitza el paginador less)

apropos: fa una cerca ens mostra una breu descripci del programa

whatis: ens descriu breument la principal funci del programa $whatis ls

help: descripci del funcionament dels comandaments de la shell. P.ex. $help ls

Carcters comod:
per fer ms cmode la nostra feina

*: substitueix qualsevol cadena de carcters

Per exemple $ls *conf llistara tots els arxius que acabin per 'conf'

?: substitueix qualsevol carcter

Per exemple $rm r?dio esborrar els arxius que es diguin radio, rbadio, redio,...

[abc]: qualsevol dels carcters

Per exemple $ls [ae] llistar tots els fitxers que contiguin la lletra 'a' o la lletra 'e'. Si poso $ls [ae]* em cercar tots els fitxers que comencin per 'a' o per 'e'

{abc, cde}: qualsevol de les cadenes

Per exemple $ls {conf, lib} llistar totes els fitxers que continguin les cadenes 'conf' o 'lib' en el seu nom. Si escric $ls *{conf, txt} em llistar tots els fitxers que acabin amb les cadenes 'conf' o 'txt'

On est? Com cercar per l'arbre de directoris

find: fa la recerca en el directori que l'indiquem

Per exemple, find /home/jordi -name hola.txt buscar el programa hola.txt.

Si no volem que sigui case sensitive hem d'utilitzar l'ordre find /home/jordi/ -iname hola.txt i cercar: Hola.txt; hOla.txt, HOLA.txT,...

Si volem saber quins fitxers han estat modificats en els ltims 10 minuts $find . -amin -10 si volem saber quins fitxers han estat modificats en els darrers 5 dies

locate: busca el fitxer en la base de dades indexada (#updatedb). Per exemple $locate hola.txt

(s menys flexible que el find)

grep: ens serveix per cercar cadenes de carcters que estiguin contingudes en l'arxiu

Per exemple $grep magdalenes /home/jordi/Documents/emails.txt em cercar on es troba la cadena magdalenes.

Si volem cercar la cadena magdalenes en tots els fitxers del directori escriurem $grep magdalenes *

Per apagar l'ordinador

Combinaci de tecles:

CTRL+ALT+SUPR: Apaga l'ordinador

CTRL+ALT+BACKSPACE: Mata les X

Comandaments:

$xkill: mata una finestra amb el gestor de finestres

#shutdown: para i apaga l'ordinador (es obligatori indicar el temps)

#shutdown -r now: reinicia la mquina

#shutdown -h now: apaga l'ordinador ara mateix

#shutdown -h 8:15 apagar l'odinador a les 8:15

#halt: similar a shutdown

#poweroff: atura el processador

#reboot: reinicia el sistema similar a shutdown -r

Aquest comandaments han d'executar-se com a root! (recordeu su o sudo si empreu Ubuntu)

On trobar ms informaci?

http://www.fsf.org Pgina web de la Free Software Foundation

http://debian.org Pgina oficial de Debian

http://caliu.cat/ Associaci d'usuaris de Linux en llengua catalana

http://www.softcatala.org Entitat que promou la traducci de programari lliure a llengua catalana.

http://www.ubuntu.cat/ Portal comunitat catalana Ubuntu

http://www.ubuntu-es.org/ Portal comunitat hispana d'Ubuntu (en castell)

http://www.culturalliure.cat Portal d'informaci sobre cultura lliure. Podeu descarregar-vos el llibre d'Stallman Programari Lliure Societat Lliure; el llibre de Neal Stephenson Al principi hi hagu la lnia d'ordres, el llibre de Lawrence Lessig Cultura lliure i el llibre de Mikko Vlimki L'expansi de les llicncies de codi obert

http://www.barrapunto.com (pgina web en castell, s un portal collaboratiu d'informaci relacionada amb les noves tecnologies i la cincia, amb especial dedicaci a temtiques relacionades amb el software lliure)

http://www.linux.org (pgina web en angls, hi trobareu un curs de Linux Online estructurat en tres nivells)