DE QUÈ ESTAN

FETES LES

HISTÒRIES?

NARRATIVES

AUDIOVISUALS

DE QUÈ ESTAN FETES LES HISTÒRIES?

Tots escoltem, llegim i visionem històries constantmentperò, podríem dir de què estan fetes? Diu McKee que tots elsartistes poden tocar la matèria prima del seu art excepte elsnarradors:

“Igual que el vidre és només un mitjà per a la llum i l'aire és unmitjà per al so, el llenguatge no és més que un mitjà, un demolts, per a la narració. Hi ha alguna cosa que batega en el cor detot relat molt més profund que les meres paraules” .

Però si les històries no estan fetes de paraules ni d’imatges, de quèestan fetes aleshores?

Tota història passa a un lloc i un temps determinat. També hi ha a

tota història un o varis personatges. Aleshores, si tenim un

temps, un espai i un personatge, tenim ja una història?

Pensem en un retrat pictòric. Ens mostra un personatge a un espai i

un temps més o menys determinats. Però això no és una història.

Espai, temps i personatge són inevitables però no determinants.

Aleshores, què cal per a que hi hagi una història?

QUÈ HI HA SEMPRE A UNA HISTÒRIA?

Què ha de passar per a que hi hagi una històr ia? Doncs això, ha de passar algunacosa. A les històr ies es produeixen fets , incidents , successos . Per a que comenci unahistòr ia alguna cosa ha de canviar. Llavors , s i es posa a ploure, s i un cotxe pateix unaccident , s i esclata una guerra , tenim ja una his tòr ia? No té per què.

Si mirem per la f inestra veurem moltes coses passar però no veurem necessàriamentuna històr ia . Les coses que passen a una històr ia tenen algun valor. Que plogui no téperquè tenir importància . Que un cotxe pateixi un accident té una importànciarelat iva . Fins i tot hi ha guerres a les que se l i dóna més importància que a d’al tres .Em pot impor tar a mi i a un al t re no. Els successos no tenen valor, són indiferents .

Les històr ies no estan fetes de successos, estan fetes d’esdeveniments . Unesdeveniment és un canvi però no tots els canvis són esdeveniments . L’esdevenimentté valor, té signif icat . Però qui determina què té valor i què no? Què fa que un fets ignif iqui alguna cosa?

L’ESDEVENIMENT

Què és necessari per a que un succés sigui un esdeveniment? Que li passi a algú . Pera què a una històr ia hi hagi un esdeveniment ha d’haver un personatge protagonista :algú que pateix aquel l fet per bé o per mal .

Ara bé, no tot el que l i passa al protagonista d’una històr ia esdevé automàticament unesdeveniment . Rebre una trucada de telèfon, per exemple, podria ser-ho o no, depèn .Per a ser-ho ha de tenir algun valor, és a dir, ha de suposar un canvi signif icat iu en lavida del protagonis ta .

I què és un canvi signif icat iu? Un salt en les quali tats de l ’experiència humana, quepoden canviar de posi t iu a negatiu o a la inversa en qualsevol moment : vida/mort ,amor/odi , l l iber tat /esclavatge ; veri tat /mentida ; valent ia/covardia ; l leial tat / t raïció ;saviesa/es tupidesa ; força/debil i ta t ; emoció/ tedi , e tc .

Aquest canvi en les qual i tats de l ’experiència del protagonista és el que converteix unsuccés en un esdeveniment i el que fa poss ible que hi hagi una his tòr ia .

EL CANVI EN EL PROTAGONISTA

Els esdeveniments són la matèria de la que estan fetes les

històries. Però el relat d’una història és quelcom més complex.

Les històries no mostren tota la vida dels seus personatges, sinó

una selecció de fets significativa en funció del contingut de la

història, és a dir, una sèrie d’esdeveniments . Aquesta selecció

s’ordena i estructura en una seqüència estratègica a la que

s’anomena trama . Ara bé, com s’ordenen i estructuren els

esdeveniments d’una trama?

LA TRAMA. DE L’ESDEVENIMENT A LA

HISTÒRIA

L’equilibri inicial és la situació de partida de tota trama: la

quotidianitat del protagonista; la situació estable, sigui bona o

dolenta, en la que viu abans de que es desencadeni un esdeveniment

que transformi la seva realitat.

La narració d’aquest equilibri inicial serveix per a construir

l’ambientació (temps, espai, atmosfera) i per a establir les

convencions (tema, to, ritme) de la història.

L’EQUILIBRI INICIAL

L’EQUILIBRI INICIAL

L’incident inductor (o incitador) és el primer esdevenimentimportant de la trama. Trenca l’equilibri inicial, canvia en algunsentit l’estatus del protagonista (la situació emocional, social,laboral, etc. del personatge). Genera un desequilibri, una crisi en elprotagonista, un conflicte. L’obliga a pensar en la seva nova vida:què està en joc? A què s’afronta? I l’incita a reaccionar per arecuperar l’equilibri perdut.

L’incident inductor també genera un dubte en el lector, oient oespectador: com acabarà això? Aquesta esdevé la gran pregunta, laqüestió central de la història. La seva resolució implica el final dela història.

L’INCIDENT INDUCTOR

L’INCIDENT INDUCTOR

El desequilibri de l’incident inductor desperta el desig del

protagonista cap a un objecte més o menys definit (el tresor

amagat, la llibertat perduda, etc.), necessari per a la recuperació de

l’equilibri perdut.

La lluita del protagonista a partir d’aquest moment es centrarà en la

recerca d’aquest objecte de desig. Per això, també se l’anomena

super-objectiu, ja que justifica, motiva i articula totes les accions

del protagonista al llarg de la trama, de la primera a l’última .

L’OBJECTE DE DESIG I LA LLUITA DEL

PROTAGONISTA

L’OBJECTE DE DESIG I LA LLUITA DEL

PROTAGONISTA

Com reacciona el món a l’acció del protagonista? Si quan elprotagonista actua, el que l’envolta no oposa resistència, aquestaconsegueix l’objecte de desig i la història s’acaba . Ha d’haver una ovàries forces antagonistes que s’oposin a la seva acció, generin unanova crisi i obliguin a realitzar una segona acció i darrere d’aquestauna altra, així fins a l’acció definitiva que culmini la història.

Sovint les forces antagonistes es concentren en una figura central a laque anomenem popularment com a dolent . No obstant, hi ha moltstipus de forces antagonistes. El que defineix a la força antagonista noés la seva naturalesa moral, sinó el fet de buscar l’objectiu oposat aldel protagonista. Les forces antagonistes són obstacles que dificultenels seus esforços.

LA REACCIÓ DEL MÓN I LES FORCES

ANTAGONISTES

LA REACCIÓ DEL MÓN I LES FORCES

ANTAGONISTES

La fricció entre les accions del protagonista i les reaccions del món

i de les forces antagonistes culminen en esdeveniments de més

calada, els punts de gir: situacions tant potents que, com l’incident

inductor, ho replantegen tot, fan girar la història i ens endinsen en

una altra fase.

ELS PUNTS DE GIR

ELS PUNTS DE GIR

Les decisions que pren el protagonista davant les reaccions del món

que l’envolta el portaran a un últim dilema, que l’obligarà a

prendre una decisió definitiva. La crisi suposa un perill però també

una oportunitat i comporta la decisió més radical que pren el

protagonista, una decisió presa sota una gran tensió i que

desencadenarà la resolució de la trama.

LA CRISI

LA CRISI

Tots els esdeveniments de la història estan allà per portar al

protagonista fins a l’esdeveniment més gran, el que es produeix al

clímax final de la trama, en el punt de màxima tensió en la lluita

contra les forces antagonistes: un esdeveniment definitiu que

comporta un canvi absolut i irreversible en la vida del personatge.

Amb ell es resol, per bé o per mal, el conflicte central de la història

i es dóna resposta a la gran pregunta generada per l’incident

inductor.

EL CLÍMAX

EL CLÍMAX

El clímax comporta, d’una o altra manera, la resolució del conflicte

i, per tant, una nova estabilitat. Després del clímax, es restableix

un cert equilibri. A vegades, suposa el retorn a la situació inicial;

d’altres, l’assoliment d’un equilibri diferent.

UN NOU EQUILIBRI

UN NOU EQUILIBRI

“En realitat només existeix una única història. En essència enshem explicat els uns als altres la mateixa història des del clarejarde la humanitat, i a aquesta història la podríem nomenar moltapropiadament la recerca . Totes les històries prenen la formad'una recerca. Per bé o per mal, un esdeveniment desequilibra lavida del personatge, la qual cosa li provoca un desig conscient i/oun altre inconscient per allò que sent que restaurarà l'equilibri il’impulsa a la recerca del seu objecte del desig contra les forcesantagonistes (internes, personals, externes). Tal vegada hoaconsegueixi o tal vegada no. Això és, en resum, una història. Laforma essencial de tota història és senzilla”

Robert McKee

QUÈ DEFINEIX A UNA HISTÒRIA?

Q U È H I H A S E M P R E A U N A H I S T Ò R I A ?

B e r t h e M o r i s o t , r e c l i n a d a ( 1 8 7 3 ) É d o u a r d M a n e t

L a g u e r r a d e l a s g a l a x i a , s S t a r w a r s ( 1 9 7 7 ) G e o r g e L u c a s h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 6 7 5 9 /

S a n t J o r d i i e l d r a c ( 2 0 0 8 ) T e r e s a C a mp o s

L ’ E S D E V E N I M E N T

T e r c io p e lo a z u l , B l u e v e l v e t ( 1 9 8 6 ) D a v i d L y n c h h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 9 0 7 5 6 /

P s i c o s i s , P s y c h o ( 1 9 6 0 ) A l f r e d H i t c h c o c k h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 5 4 2 1 5 /

E l g r a d u a d o , T h e g r a d u a t e ( 1 9 6 7 ) M i k e N i c h o l s h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 6 1 7 2 2 /

T i b u r ó n , J a w s ( 1 9 7 5 ) S t e v e n S p i e l b e r g h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 3 1 9 5 /

E L C A N V I E N E L P R O T A G O N I S T A

E l s e ñ o r d e l o s a n i l l o s : L a c o mu n i d a d d e l a n i l l o , T h e L o r d o f t h e r i n g s : T h e f e l l o w s h ip o f t h e r i n g ( 2 0 0 1 )

P e t e r J a c k s o n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 2 0 7 3 7 /

S p i d e r -ma n ( 2 0 0 2 ) S a m R a i mi h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 4 5 4 8 7 /

E l c a r t e r o s i e mp r e l l a ma d o s v e c e s , T h e p o s t m a n a l w a y s r i n g s t w i c e ( 1 9 4 6 ) T a y G a r n e t t

h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 3 8 8 5 4 /

A d o s me t r o s b a j o t i e r r a , S i x f e e t U n d e r T 0 1 E 0 1 P i l o t o ( 2 0 0 1 ) A l l a n B a l l

h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 7 0 2 0 0 6 /

E l e x p r e s o d e me d i a n o c h e , M i d n i g h t e x p r e s s ( 1 9 7 8 ) A l a n P a r k e r h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 7 9 2 8 /

FILMOGRAFIA

L ’ E Q U I L I B R I I N I C I A L

A l i e n , e l o c t a v o p a s a j e r o , A l i e n ( 1 9 7 9 ) R i d l e y S c o t t h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 8 7 4 8 /

E l s e ñ o r d e l o s a n i l l o s : L a c o mu n i d a d d e l a n i l l o , T h e L o r d o f t h e r i n g s : T h e f e l l o w s h i p o f t h e r i n g ( 2 0 0 1 ) P e t e r J a c k s o n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 2 0 7 3 7 /

L o q u e e l v i e n t o s e l l e v ó , G o n e w i t h t h e w i n d ( 1 9 3 9 ) V i c t o r F l e mi n g h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 3 1 3 8 1 /

R e g r e s o a l f u t u r o , B a c k t o t h e f u t u r e ( 1 9 8 5 ) R o b e r t Z e me c k i s h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 8 8 7 6 3 /

E l r e s p l a n d o r , S h i n i n g ( 1 9 8 0 ) S t a n l e y K u b r i c k h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 8 1 5 0 5 /

L ’ I N C I D E N T I N D U C T O R

R e g r e s o a l f u t u r o , B a c k t o t h e f u t u r e ( 1 9 8 5 ) R o b e r t Z e me c k i s h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 8 8 7 6 3 /

I r r e v e r s i b l e ( 2 0 0 2 ) G a s p a r N o é h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 2 9 0 6 7 3 /

P s i c o s i s , P s y c h o ( 1 9 6 0 ) A l f r e d H i t c h c o c k h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 5 4 2 1 5 /

A l i e n , e l o c t a v o p a s a j e r o , A l i e n ( 1 9 7 9 ) R i d l e y S c o t t h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 8 7 4 8 /

B r a v e h e a r t ( 1 9 9 5 ) M e l G i b s o n h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 1 2 5 7 3 /

L ’ O B J E C T E D E L D E S I G I L A L L U I T A D E L P R O T A G O N I S T A

E l h a l c ó n ma l t é s , T h e ma l t e s e f a l c o n ( 1 9 4 1 ) J o h n H u s t o n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 3 3 8 7 0 /

E l s e ñ o r d e l o s a n i l l o s : E l r e t o r n o d e l r e y , T h e L o r d o f t h e r i n g s : T h e r e t u r n o f t h e k i n g ( 2 0 0 3 ) P e t e r J a c k s o n h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 6 7 2 6 0 /

V é r t i g o ( 1 9 5 8 ) A l f r e d H i t c h c o c k h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 5 2 3 5 7 /

E l s h o w d e T r u ma n ( U n a v i d a e n d i r e c to ) , T h e T r u ma n s h o w ( 1 9 9 8 ) P e t e r W e i r h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 2 0 3 8 2 /

FILMOGRAFIA

L A R E A C C I Ó D E L M Ó N I L E S F O R C E S A N T A G O N I S T E S

E l s e ñ o r d e l o s a n i l l o s : L a s d o s t o r r e s , T h e L o r d o f t h e r i n g s : T h e t w o t o w e r s ( 2 0 0 2 ) P e t e r J a c k s o n

h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 6 7 2 6 1 /

C h a r l o t , l a d r ó n , P o l i c e ( 1 9 1 6 ) C h a r l e s C h a p l i n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 0 7 1 9 4 /

E l c a b a l l e r o o s c u r o , T h e d a r k k n i g h t ( 2 0 0 8 ) C h r i s t o p h e r N o l a n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 4 6 8 5 6 9 /

A l i e n , e l o c t a v o p a s a j e r o , A l i e n ( 1 9 7 9 ) R i d l e y S c o t t h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 8 7 4 8 /

L a t o r me n t a p e r f e c t a , T h e p e r f e c t s t o r m ( 2 0 0 0 ) W o l f g a n g P e t e r s e n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 7 7 9 7 1 /

E L S P U N T S D E G I R

C o n l a mu e r t e e n l o s t a l o n e s , N o r t h b y N o r t h w e s t ( 1 9 5 9 ) A l f r e d H i t c h c o c k

h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 5 3 1 2 5 /

P s i c o s i s , P s y c h o ( 1 9 6 0 ) A l f r e d H i t c h c o c k h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 5 4 2 1 5 /

E l p a d r i n o , T h e G o d f a t h e r ( 1 9 7 2 ) F r a n c i s F o r d C o p p o l a h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 6 8 6 4 6 /

E l t e r c e r h o mb r e , T h e t h i r d m a n ( 1 9 4 9 ) C a r o l R e e d h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 4 1 9 5 9 /

M a t c h P o i n t ( 2 0 0 5 ) W o o d y A l l e n h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 4 1 6 3 2 0 /

L A C R I S I

M a n h a t t a n ( 1 9 7 9 ) W o o d y A l l e n h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 9 5 2 2 /

E n b u s c a d e l a r c a p e r d i d a , R a i d e r s o f t h e l o s t a r k ( 1 9 8 1 ) S t e v e n S p i e l b e r g

h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 8 2 9 7 1 /

FILMOGRAFIA

E L C L Í M A X

E n b u s c a d e l a r c a p e r d i d a , R a i d e r s o f t h e l o s t a r k ( 1 9 8 1 ) S t e v e n S p i e l b e r g h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 8 2 9 7 1 /

A me l i e ( 2 0 0 1 ) J e a n - P i e r r e J e u n e t h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 2 1 1 9 1 5 /

E l g r a d u a d o , T h e g r a d u a t e ( 1 9 6 7 ) M i k e N i c h o l s h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 6 1 7 2 2 /

T i b u r ó n , J a w s ( 1 9 7 5 ) S t e v e n S p i e l b e r g h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 3 1 9 5 /

R o c k y ( 1 9 7 6 ) J o h n G . A v i l d s e n h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 7 5 1 4 8 /

U N N O U E Q U I L I B R I

E l s e ñ o r d e l o s a n i l l o s : E l r e t o r n o d e l r e y , T h e L o r d o f t h e r i n g s : T h e r e t u r n o f t h e k i n g ( 2 0 0 3 ) P e t e r J a c k s o n h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 1 6 7 2 6 0 /

L o q u e e l v i e n t o s e l l e v ó , G o n e w i t h t h e w i n d ( 1 9 3 9 ) V i c t o r F l e mi n g h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 3 1 3 8 1 /

C o n f a l d a s y a l o l o c o , S o m e l i k e i t h o t ( 1 9 5 9 ) B i l l y W i l d e r h t t p : / / w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 5 3 2 9 1 /

In d i a n a J o n e s y e l t e mp l e ma l d i t o , I n d i a n a J o n e s a n d t h e t e mp l e o f d o o m ( 1 9 8 4 ) S t e v e n S p i e l b e r g h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 8 7 4 6 9 /

I M A T G E D I A P O S I T I V A F I N A L

C e n t a u r o s d e l d e s i e r to , T h e S e a r c h e r s ( 1 9 5 6 ) J o h n F o r d h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 4 9 7 3 0 /

D E Q U È E S T A N F E T E S L E S H I S T Ò R I E S ?

J u n g l a d e c r i s t a l , D i e H a r d ( 1 9 8 8 ) J o h n M c T i e r n a n h t t p : / /w w w . i md b . e s / t i t l e / t t 0 0 9 5 0 1 6 /

FILMOGRAFIA