Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obliga- tòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, i de l’alta inspecció necessària per al seu com- pliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràcter bàsic, determina en l’article 6.2 que és competència del Govern fixar els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació que constituiran les ensenyances mínimes, a fi de garantir una formació comuna a tot l’alumnat i la validesa dels títols correspo- nents en tot el territori espanyol. L’apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currícu- lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serà desplegat i completat pels centres docents fent ús de la seua autono- mia. L’apartat 3, així mateix, especifica que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ense- nyament del Valencià, en els articles 18 i 19, disposa que s’ha d’incor- porar a les matèries prescrites per a l’educació secundària pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les ense- nyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, l’ensenyança del valencià, perquè en acabar l’etapa l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Una vegada fixats els aspectes bàsics del currículum que consti- tuïxen les ensenyances mínimes, amb la finalitat d’assegurar una for- mació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currículum de l’educació secundària obligatòria per a l’àmbit de la Comunitat Valen- ciana. En desplegament d’este mandat, el present decret inclou els objec- tius, els continguts i criteris d’avaluació corresponents a cada una de les matèries que integren l’educació secundària obligatòria, així com fa referència a les competències bàsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que l’alumnat ha d’aconseguir en fina- litzar esta etapa. Per a això, s’ha tingut en compte, en primer lloc, el doble caràc- ter d’esta etapa, que amb l’educació primària constituïx l’ensenyança bàsica, obligatòria i gratuïta. Orientada, d’una banda, a proporcionar a l’alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral i, d’una altra, a preparar amb garanties d’aprofitament i superació l’alumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinació de rigor científic i flexibilitat suficient per a fer front a ambdós reptes. En segon lloc, s’ha tingut en compte l’evolució i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrínseca de l’eta- pa i obliguen a conciliar la formació comuna amb l’atenció a la diver- sitat i la necessitat d’oferir varietat d’opcions a uns jóvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el compromís amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procés educatiu i com a preparació per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Així, amb la finalitat d’aconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble caràcter a què acabem de referir-nos, de manera que tot l’alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tiene carácter básico, determina en su artículo 6.2 que es competencia del Gobierno fijar los objetivos, competencias básicas, contenidos y crite- rios de evaluación que constituirán las enseñanzas mínimas, con el fin de garantizar una formación común a todo el alumnado y la validez de los títulos correspondientes en todo el territorio español. El apartado 4 del mismo artículo precisa que las Administraciones educativas com- petentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en los apartados anteriores, y que será desarrollado y completado por los cen- tros docentes en uso de su autonomía. El apartado 3, asimismo, especi- fica que los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas, como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseñanza del Valenciano, en los artículos 18 y 19, dispone que se incorporará a las materias prescritas para la educación secundaria por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable- cen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secun- daria Obligatoria, la enseñanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado esté capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vez fijados los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas mínimas, con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currícu- lo de la educación secundaria obligatoria para el ámbito de la Comuni- tat Valenciana. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de evaluación correspondientes a cada una de las materias que integran la educación secundaria obligatoria, así como hace referencia a las competencias básicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan- zar al finalizar dicha etapa. Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carácter de esta etapa, que con la educación primaria constituye la enseñanza básica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio- nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporación al mundo laboral y, por otra parte, a preparar con garantías de aprovechamiento y superación al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que exige una combinación de rigor científico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolución y los grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la complejidad intrínseca de la etapa y obligan a conciliar la formación común con la atención a la diversidad y la necesidad de ofrecer variedad de opciones a unos jóvenes a los que hay que iniciar en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci- siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo y como preparación para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Así pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble carácter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-
1. Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin DECRET
112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el
currculum de lEducaci Secundria Obliga- tria a la Comunitat
Valenciana. [2007/9717] DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del
Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin
Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717]
LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53,
disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula-
ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells
i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen
larti- cle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que,
dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de
les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de
larticle 149 de la Constituci Espanyola, i de lalta inspecci
necessria per al seu com- pliment i garantia. La Llei Orgnica
2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter bsic, determina en
larticle 6.2 que s competncia del Govern fixar els objectius, les
competncies bsiques, els continguts i els criteris davaluaci que
constituiran les ensenyances mnimes, a fi de garantir una formaci
comuna a tot lalumnat i la validesa dels ttols correspo- nents en
tot el territori espanyol. Lapartat 4 del mateix article precisa
que les administracions educatives competents establiran el currcu-
lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual
formaran part els aspectes bsics assenyalats en els apartats
anteriors, i que ser desplegat i completat pels centres docents
fent s de la seua autono- mia. Lapartat 3, aix mateix, especifica
que els continguts bsics de les ensenyances mnimes requeriran el
55% dels horaris escolars per a les comunitats autnomes, com la
Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial. La Llei
4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ense- nyament
del Valenci, en els articles 18 i 19, disposa que sha dincor- porar
a les matries prescrites per a leducaci secundria pel Reial Decret
1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ense-
nyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria,
lensenyana del valenci, perqu en acabar letapa lalumnat estiga
capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en
igualtat amb el castell. Una vegada fixats els aspectes bsics del
currculum que consti- tuxen les ensenyances mnimes, amb la
finalitat dassegurar una for- maci comuna i garantir la validesa
dels ttols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de
desembre, cal establir el currculum de leducaci secundria
obligatria per a lmbit de la Comunitat Valen- ciana. En
desplegament deste mandat, el present decret inclou els objec-
tius, els continguts i criteris davaluaci corresponents a cada una
de les matries que integren leducaci secundria obligatria, aix com
fa referncia a les competncies bsiques o als aprenentatges que es
consideren imprescindibles, que figuren en lannex I del Reial
Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que lalumnat ha daconseguir en
fina- litzar esta etapa. Per a aix, sha tingut en compte, en primer
lloc, el doble carc- ter desta etapa, que amb leducaci primria
constitux lensenyana bsica, obligatria i gratuta. Orientada, duna
banda, a proporcionar a lalumnat el bagatge necessari per a la
incorporaci al mn laboral i, duna altra, a preparar amb garanties
daprofitament i superaci lalumnat que continue estudis, cosa que
exigix una combinaci de rigor cientfic i flexibilitat suficient per
a fer front a ambds reptes. En segon lloc, sha tingut en compte
levoluci i els grans canvis que es donen a estes edats, que
augmenten la complexitat intrnseca de leta- pa i obliguen a
conciliar la formaci comuna amb latenci a la diver- sitat i la
necessitat doferir varietat dopcions a uns jvens als quals cal
iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el comproms amb
les decisions preses, com a objectius essencials de tot procs
educatiu i com a preparaci per a lexercici dels seus drets i
obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Aix, amb la
finalitat daconseguir eixa cultura general que ve determinada pel
doble carcter a qu acabem de referir-nos, de manera que tot
lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la El
Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo 53,
dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-
lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y
grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que
disponen el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes
Orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de
aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado
el nmero 30 del apartado 1 del artculo 149 de la Constitucin
Espaola, y de la alta inspeccin necesaria para su cumplimiento y
garanta. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que
tiene carcter bsico, determina en su artculo 6.2 que es competencia
del Gobierno fijar los objetivos, competencias bsicas, contenidos y
crite- rios de evaluacin que constituirn las enseanzas mnimas, con
el fin de garantizar una formacin comn a todo el alumnado y la
validez de los ttulos correspondientes en todo el territorio
espaol. El apartado 4 del mismo artculo precisa que las
Administraciones educativas com- petentes establecern el currculo
de las distintas enseanzas reguladas en la Ley, del que formarn
parte los aspectos bsicos sealados en los apartados anteriores, y
que ser desarrollado y completado por los cen- tros docentes en uso
de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especi- fica que los
contenidos bsicos de las enseanzas mnimas requerirn el 55% de los
horarios escolares para las Comunidades Autnomas, como la Comunitat
Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Ley 4/1983, de 23 de
noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseanza del Valenciano, en
los artculos 18 y 19, dispone que se incorporar a las materias
prescritas para la educacin secundaria por el Real Decreto
1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable- cen las
enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secun- daria
Obligatoria, la enseanza del valenciano, para que al terminar dicha
etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y por
escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vez
fijados los aspectos bsicos del currculo que constituyen las
enseanzas mnimas, con el fin de asegurar una formacin comn y
garantizar la validez de los ttulos correspondientes, por el Real
Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el
currcu- lo de la educacin secundaria obligatoria para el mbito de
la Comuni- tat Valenciana. En desarrollo de este mandato, el
presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de
evaluacin correspondientes a cada una de las materias que integran
la educacin secundaria obligatoria, as como hace referencia a las
competencias bsicas o aprendizajes que se consideran
imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto
1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan- zar al
finalizar dicha etapa. Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer
lugar, el doble carcter de esta etapa, que con la educacin primaria
constituye la enseanza bsica, obligatoria y gratuita. Orientada,
por una parte, a proporcio- nar al alumnado el bagaje necesario
para la incorporacin al mundo laboral y, por otra parte, a preparar
con garantas de aprovechamiento y superacin al alumnado que vaya a
continuar sus estudios, lo que exige una combinacin de rigor
cientfico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos
retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolucin y los
grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la
complejidad intrnseca de la etapa y obligan a conciliar la formacin
comn con la atencin a la diversidad y la necesidad de ofrecer
variedad de opciones a unos jvenes a los que hay que iniciar en la
libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci-
siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo
y como preparacin para el ejercicio de sus derechos y obligaciones
en la vida como ciudadanas y ciudadanos. As pues, con la finalidad
de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble
carcter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado
acceda a los conocimientos imprescin- Num. 5562 / 24.07.2007
30402
2. seua incorporaci a la societat o per a continuar,
intensificar i especi- alitzar els seus estudis, leducaci secundria
obligatria ha dimpli- car una progressi respecte a letapa anterior,
completar els territoris conceptuals delimitats en leducaci primria
i advertir, a travs de la reflexi sobre les informacions rebudes,
les lnies mestres i verte- bradores de cada matria. Ha de
garantir-se que lalumnat domine no sols les destreses fonamentals
del clcul matemtic, els fonaments del desenrotllament tecnolgic o
les llenges, sin que tamb obtinga un coneixement suficient sobre qu
sn les Cincies, les Matemtiques, la Msica, la Literatura, la
Histria, la Geografia, etc., les seues refern- cies essencials,
particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a
Europa i al mn. Una formaci terica que puga anar incre- mentant al
llarg de la vida, guiada per la curiositat intellectual com a
estmul per a laprenentatge permanent. Laccs de lalumnat a bons
nivells de coneixement en les diferents disciplines permetr
construir una actitud intelligent i crtica davant dels reptes del
futur. La consecuci destos objectius no pot fer-se sense considerar
les diferents actituds i necessitats dels jvens a eixes edats, aix
com la seua varietat dinteressos a lhora de triar el futur. Per
tant, la inter- venci educativa ha de contemplar com a principi la
diversitat de lalumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal
de tot lalumnat, al temps que una atenci individualitzada en funci
de les necessitats de cada alumna i alumne. Per aix, des de linici
de letapa, la conselleria competent en matria deducaci ha
desforar-se per posar a disposi- ci de lalumnat tots els recursos
possibles per a inculcar el sentit de la responsabilitat sobre el
seu rendiment i comprometrel en les decisions sobre el seu
recorregut com a estudiants, tant en forma dincorporaci a grups de
refor i suport com en lexistncia de vies diferenciades, de manera
que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura que
savana en letapa, en una trajectria personalitzada i lliurement
assumida, potenciada a travs de processos orientadors basats en les
reflexions prvies dels equips docents. Per a este fi servixen la
diversitat de programes i opcions que la Llei Orgnica dEducaci ha
disposat, com els programes de diver- sificaci curricular, que
impliquen una adaptaci a grups reduts dels continguts de les
matries fonamentals, perqu lalumnat que ha pre- sentat algun tipus
de dificultats daprenentatge al llarg de la seua vida destudiant
puga aconseguir les competncies bsiques; els programes de
qualificaci professional inicial, que obrin una possibilitat de
pre- paraci per al mn laboral, permeten aconseguir la titulaci i
continuar posteriorment cap a la formaci professional, de manera
que proporci- ona noves oportunitats a lalumnat; els programes
especfics destinats a lalumnat amb greus insuficincies de partida o
en el moment de la seua incorporaci al sistema educatiu espanyol;
lagrupaci de mat- ries en quart curs, dirigida a facilitar una
primera elecci dopcions o ditineraris i la posterior continuaci
destudis. En tots els casos, es tracta de camins diferenciats per a
obtindre objectius bsics i iguals per a tots, que permeten
igualment lobtenci del corresponent ttol, aix com ladquisici
dactituds i valors com lestimaci del treball com a valor per al
progrs en la vida; el respecte als altres; lestima per la cultura i
la creativitat, o el domini dels coneixements impres- cindibles per
a lexercici de la ciutadania i per a lelecci amb plena llibertat
del seu futur. Lensenyana de les llenges estrangeres ha sigut tamb
especial- ment considerada, tant per la ciutadania comuna, la
construcci de la qual s un objectiu prioritari de la Uni Europea,
com per larribada de poblaci immigrant amb altres llenges i
costums. La intercomuni- caci i lactitud dobertura a realitats
diferents que implica el coneixe- ment de llenges estrangeres actua
com un incentiu per a aprendre-les i per a facilitar la incorporaci
de lalumnat nouvingut; aix mateix, incidix en el fet que els nous
ciutadans senten en la comunitat dacolli- da inters i respecte per
les caracterstiques daltres nacions i llenges. I alhora, eixe
sentiment destima, juntament amb laccs al valenci i al castell, que
la conselleria competent en matria deducaci ha de posar a la seua
disposici, resultar denorme valor per a impulsar la integraci dels
que sincorporen a la Comunitat Valenciana, a Espa- nya i a Europa,
des del respecte al nostre marc legal i als valors de la democrcia
i la llibertat. dibles para su incorporacin a la sociedad o para
continuar, intensi- ficar y especializar sus estudios, la educacin
secundaria obligatoria debe suponer una progresin con respecto a la
etapa anterior, comple- tar los territorios conceptuales
delimitados en la educacin primaria y advertir, a travs de la
reflexin sobre las informaciones recibidas, las lneas maestras y
vertebradoras de cada materia. Debe garantizar- se que el alumnado
domine no slo las destrezas fundamentales del clculo matemtico, los
fundamentos del desarrollo tecnolgico o las lenguas, sino que haya
obtenido un conocimiento suficiente sobre qu son las Ciencias, las
Matemticas, la Msica, la Literatura, la Historia, la Geografa,
etctera, sus referencias esenciales, particularmente apli- cadas a
la Comunitat Valenciana, a Espaa, a Europa y al mundo. Una formacin
terica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida, guiada por
la curiosidad intelectual como estmulo para el aprendizaje
permanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimiento
en las diferentes disciplinas permitir construir una actitud
inteligente y crtica ante los retos del futuro. La consecucin de
estos objetivos no puede hacerse sin conside- rar las diferentes
actitudes y necesidades de los jvenes a esas edades, as como su
variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Por tanto, la
intervencin educativa ha de contemplar como principio la diversidad
del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todo el
alumnado, as como una atencin individualizada en funcin de las
necesidades de cada alumna y alumno. De ah que desde el inicio de
la etapa, la conselleria competente en materia de educacin ha de
esfor- zarse por poner a disposicin del alumnado todos los recursos
posibles para inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su
rendimiento y comprometerlo en las decisiones sobre su recorrido
como estudian- tes, tanto en forma de incorporacin a grupos de
refuerzo y apoyo, como en la existencia de vas diferenciadas, de
modo que las ensean- zas comunes iniciales desemboquen, conforme se
avanza en la etapa, en una trayectoria personalizada y libremente
asumida, potenciada mediante procesos orientadores basados en las
reflexiones previas de los equipos docentes. A este fin, sirven la
diversidad de programas y opciones que la Ley Orgnica de Educacin
ha dispuesto, como los programas de diversi- ficacin curricular,
que implican una adaptacin a pequeos grupos de los contenidos de
las materias fundamentales, para que el alumnado que haya
presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vida de
estudiante pueda alcanzar las competencias bsicas; los programas de
cualificacin profesional inicial, que abren una posibilidad de pre-
paracin para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulacin y
con- tinuar posteriormente hacia la formacin profesional,
proporcionando as nuevas oportunidades al alumnado; los programas
especficos des- tinados al alumnado con graves carencias de partida
o en el momen- to de su incorporacin al sistema educativo espaol;
la agrupacin de materias en cuarto curso, dirigida a facilitar una
primera eleccin de opciones o de itinerarios y la posterior
continuacin de estudios. En todos los casos, se trata de caminos
diferenciados para obtener objeti- vos bsicos e iguales para todos,
que permitan por igual la obtencin del correspondiente ttulo, as
como la adquisicin de actitudes y valo- res, como: la estimacin del
trabajo como valor para el progreso en la vida; el respeto a los
dems; el aprecio por la cultura y la creatividad, o el dominio de
los conocimientos imprescindibles para el ejercicio de la ciudadana
y para la eleccin con plena libertad de su futuro. La enseanza de
las lenguas extranjeras ha sido tambin especial- mente considerada,
tanto por la ciudadana comn, cuya construccin es un objetivo
prioritario de la Unin Europea, como por la llegada de poblacin
inmigrante con otras lenguas y costumbres. La interco- municacin y
la actitud de apertura a realidades diferentes que supone el
conocimiento de lenguas extranjeras, acta como un incentivo para su
aprendizaje y para facilitar la incorporacin del alumnado recin
llegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en
la comunidad de acogida inters y respeto por las caractersticas de
otras naciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio,
junto al acceso al valenciano y al castellano, que la conselleria
competente en materia de educacin debe poner a su disposicin,
resultar de enor- me valor para impulsar la integracin de los que
se incorporan a la Comunitat Valenciana, a Espaa y a Europa, desde
el respeto a nuestro marco legal y a los valores de la democracia y
la libertad. Num. 5562 / 24.07.2007 30403
3. A ms, a la Comunitat Valenciana, laprenentatge escolar de
les dos llenges cooficials dins del currculum ha de convertir-se en
un instrument daprenentatge en el marc del programa o programes
deducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de la
realitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una
cultura i dassumpci de normes i valors compartits. Este decret
establix el currculum de leducaci secundria obli- gatria a la
Comunitat Valenciana, aix com els criteris davaluaci, promoci i
titulaci i la realitzaci de les proves extraordinries de setembre,
amb la flexibilitat necessria perqu els centres docents, en ls de
la seua autonomia, puguen concretar el currculum en el seu projecte
educatiu, adaptant-lo a les caracterstiques del seu alumnat i a
lentorn socioeconmic i cultural. Aix mateix, cont elements
suficients per a permetre una acci coherent i progressiva, de
manera que els equips docents puguen adop- tar les decisions
relatives a la seqenciaci i estructuraci en unitats didctiques que
es reflectiran en les programacions docents. El present decret
autoritza la conselleria competent en matria deducaci per a la
realitzaci davaluacions externes que garantisquen lobjectivitat
dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i es
constitusquen, desta manera, en ferramenta indispensable per a la
millora de la qualitat de les nostres ensenyances. Per tot aix, amb
linforme previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del
conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la
Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la
reuni del dia 20 de juliol de 2007, DECRETE Article 1. Objecte i
mbit daplicaci 1. El present decret constitux el desplegament per a
leducaci secundria obligatria del que disposa el ttol I, captol
III, de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com
larticle 6 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual
sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci
Secundria Obliga- tria. 2. A lefecte del que disposa este decret,
sentn per currculum de leducaci secundria obligatria el conjunt
dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i
criteris davaluaci desta etapa educativa. 3. Este decret sha
daplicar en els centres docents pblics i en els centres privats de
la Comunitat Valenciana que, degudament autorit- zats, impartisquen
ensenyances deducaci secundria obligatria. Article 2. Principis
generals 1. Letapa de leducaci secundria obligatria forma part de
len- senyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle
27.4 de la Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut. 2.
Leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos aca- dmics que
shan de seguir, ordinriament, entre els 12 i els 16 anys dedat. 3.
Lalumnat podr accedir al primer curs lany natural en qu complisca
12 anys. 4. Amb carcter general, lalumnat t dret a estar
escolaritzat en rgim ordinari fins als 18 anys, complits lany en qu
finalitze el curs. 5. Leducaci secundria obligatria sorganitza en
matries dife- renciades, tenint en compte tant la finalitat duna
educaci comuna com la necessria atenci a la diversitat de lalumnat.
Per a aix, la conselleria competent en matria deducaci, dacord amb
el que dis- posa larticle 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de
desembre, regu- lar les mesures organitzatives i curriculars
datenci a la diversitat que els centres adoptaran dacord amb el seu
projecte educatiu. 6. En esta etapa, sha de prestar especial atenci
a la tutoria perso- nal de lalumnat, aix com a la seua orientaci
educativa, psicopedag- gica i professional. Adems, en la Comunitat
Valenciana, el aprendizaje escolar de las dos lenguas cooficiales
dentro del currculo ha de convertirse en un instrumento de
aprendizaje en el marco del programa o programas de educacin
plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda de la
realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de perte-
nencia a una cultura y de asuncin de normas y valores compartidos.
Este decreto estable el currculo de la educacin secundaria obli-
gatoria en la Comunitat Valenciana, as como los criterios de
evalua- cin, promocin y titulacin y la realizacin de las pruebas
extraordi- narias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para
que los centros docentes, en uso de su autonoma, puedan concretar
el currculo en su proyecto educativo, adaptndolo a las
caractersticas de su alumnado y al entorno socioeconmico y
cultural. Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir
una accin coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes
puedan adoptar las decisiones relativas a la secuenciacin y
estructuracin en unidades didcticas que quedarn reflejadas en las
programaciones docentes. El presente Decreto autoriza a la
conselleria competente en materia de educacin para la realizacin de
evaluaciones externas que garanti- cen la objetividad de los
resultados, orienten sobre las necesidades del sistema y se
constituyan, de esta manera, en herramienta indispensable para la
mejora de la calidad de nuestras enseanzas. Por todo ello, previo
informe del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller
de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la
Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con- sell, en la
reunin del da 20 de julio de 2007, DECRETO Artculo 1. Objeto y
mbito de aplicacin 1. El presente Decreto constituye el desarrollo
para la educacin secundaria obligatoria de lo dispuesto en el ttulo
I, captulo III, de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de
Educacin, as como en el artculo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29
de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas
correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria. 2. A los
efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende por currculo de
la educacin secundaria obligatoria el conjunto de obje- tivos,
competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y crite- rios de
evaluacin de esta etapa educativa. 3. Este decreto ser de aplicacin
en los centros docentes pblicos y en los centros privados de la
Comunitat Valenciana que, debidamen- te autorizados, impartan
enseanzas de educacin secundaria obliga- toria. Artculo 2.
Principios generales 1. La etapa de la educacin secundaria
obligatoria forma parte de la enseanza bsica. Por tanto, de acuerdo
con lo que establece el artculo 27.4 de la Constitucin Espaola,
tiene carcter obligatorio y gratuito. 2. La educacin secundaria
obligatoria comprende cuatro cursos acadmicos que se seguirn
ordinariamente, entre los 12 y los 16 aos de edad. 3. El alumnado
podr acceder al primer curso en el ao natural en el que cumpla 12
aos. 4. Con carcter general, el alumnado tendr derecho a permanecer
escolarizado en rgimen ordinario hasta los 18 aos de edad, cumpli-
dos en el ao en que finalice el curso. 5. La educacin secundaria
obligatoria se organiza en materias diferenciadas, teniendo en
cuenta tanto la finalidad de una educacin comn como la necesaria
atencin a la diversidad del alumnado. Para ello, la conselleria
competente en materia de educacin, de acuerdo con lo dispuesto en
el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre,
regular las medidas organizativas y curriculares de atencin a la
diversidad que los centros adoptarn de acuerdo con su proyecto
educativo. 6. En esta etapa, se prestar especial atencin a la
tutora personal del alumnado, as como a su orientacin educativa,
psicopedaggica y profesional. Num. 5562 / 24.07.2007 30404
4. 7. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el
cas, el currculum de leducaci secundria obligatria establit en el
present decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta
concreci formar part del projecte educatiu del centre. 8. La
conselleria competent en matria deducaci afavorir lela- boraci de
projectes dinnovaci, aix com de models de programaci docent i de
materials didctics que faciliten al professorat el desenrot-
llament del currculum. 9. La conselleria competent en matria
deducaci establir lho- rari setmanal per a cada una de les matries
de leducaci secund- ria obligatria, respectant lhorari que figura
en lannex III del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Este
horari ha de garantir el dret de tot lalumnat a rebre lensenyana
del valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Les tecnologies de la
informaci i la comunicaci han destar integrades en el currculum,
dacord amb el que disposa larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de
la Comunitat Valenciana. Article 3. Finalitat Dacord amb el que
establix larticle 2 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre,
la finalitat de leducaci secundria obligatria consistix a
aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bsics de la
cultura, especialment, en els seus aspectes humanstic, artstic,
cientfic i tecnolgic; que desenrotlle i consolide hbits destudi i
de treball; preparar lalumnat per a la incorporaci als estudis
posteriors i per a la inserci laboral, i formar-lo per a lexercici
dels seus drets i deures en la vida com a ciutadanes i ciutadans.
Article 4. Objectius de letapa Leducaci secundria obligatria ha de
contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que
els permeten: a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i
exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la
tolerncia, la coopera- ci i la solidaritat entre les persones i
grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a
valors comuns duna societat plu- ral, oberta i democrtica, i
preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica. b)
Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i
treball individual i en equip com a condici necessria per a una
rea- litzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de
desen- rotllament personal. c) Fomentar actituds que afavorisquen
la convivncia en els mbits escolar, familiar i social. d) Valorar i
respectar, com un principi essencial de la nostra Cons- tituci, la
igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb
independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol
dis- criminaci. e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots
els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els
altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol
tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els
conflictes. f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de
les fonts din- formaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous
coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci. g)
Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que
sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els
mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del
coneixement i de lexperincia. h) Desenrotllar lesperit emprenedor i
la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la
iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre,
planificar, prendre decisions i assumir respon- sabilitats, aix com
valorar lesfor amb la finalitat de superar les difi- cultats. i)
Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges com- plexos,
oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les pos-
sibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la
Comu- 7. Los centros docentes desarrollarn y completarn, en su
caso, el currculo de la educacin secundaria obligatoria establecido
en el pre- sente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El
resultado de esta concrecin formar parte del proyecto educativo del
centro. 8. La conselleria competente en materia de educacin
favorecer la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de
modelos de programacin docente y de materiales didcticos que
faciliten al pro- fesorado el desarrollo del currculo. 9. La
conselleria competente en materia de educacin establece- r el
horario semanal para cada una de las materias de la educacin
secundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el
anexo III del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho
horario garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la
enseanza del valenciano y en valenciano, tal como dispone el
artculo 6.2 del Esta- tut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarn
integradas en el currculo, de acuerdo con lo que dispone el artculo
19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Artculo 3.
Finalidad De acuerdo con lo que establece el artculo 2 del Real
Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educacin
secunda- ria obligatoria consiste en lograr que el alumnado
adquiera los elemen- tos bsicos de la cultura, especialmente, en
sus aspectos humanstico, artstico, cientfico y tecnolgico; que
desarrolle y consolide hbitos de estudio y de trabajo; preparar al
alumnado para su incorporacin a estudios posteriores y para su
insercin laboral, y formarlo para el ejercicio de sus derechos y
obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Artculo 4.
Objetivos de la etapa La educacin secundaria obligatoria contribuir
a desarrollar en las alumnas y los alumnos las capacidades que les
permitan: a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer
sus derechos en el respeto a los dems, practicar la tolerancia, la
coopera- cin y la solidaridad entre las personas y grupos,
ejercitarse en el di- logo, afianzando los derechos humanos como
valores comunes de una sociedad plural, abierta y democrtica, y
prepararse para el ejercicio de la ciudadana democrtica. b)
Adquirir, desarrollar y consolidar hbitos de disciplina, estudio y
trabajo individual y en equipo como condicin necesaria para una
realizacin eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio de
desarrollo personal. c) Fomentar actitudes que favorezcan la
convivencia en los mbi- tos escolar, familiar y social. d) Valorar
y respetar, como un principio esencial de nuestra Cons- titucin, la
igualdad de derechos y oportunidades de todas las perso- nas, con
independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cual- quier
discriminacin. e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los
mbitos de la personalidad y en sus relaciones con los dems, as como
rechazar la violencia, los prejuicios de cualquier tipo, los
comportamientos sexis- tas y resolver pacficamente los conflictos.
f) Desarrollar destrezas bsicas en la utilizacin de las fuentes de
informacin para, con sentido crtico, adquirir nuevos conocimientos.
Adquirir una preparacin bsica en el campo de las tecnologas, espe-
cialmente las de la informacin y la comunicacin. g) Concebir el
conocimiento cientfico como un saber integrado que se estructura en
distintas disciplinas, as como conocer y aplicar los mtodos para
identificar los problemas en los diversos campos del conocimiento y
de la experiencia. h) Desarrollar el espritu emprendedor y la
confianza en s mismo, la participacin, el sentido crtico, la
iniciativa personal y la capacidad para aprender a aprender,
planificar, tomar decisiones y asumir respon- sabilidades, as como
valorar el esfuerzo con la finalidad de superar las dificultades.
i) Comprender y expresar con correccin textos y mensajes com-
plejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano.
Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua
propia de Num. 5562 / 24.07.2007 30405
5. nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni
cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a
llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma
internacio- nal. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la
lectura i lestudi de la literatura dambds llenges. j) Comprendre i
expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada.
k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i
la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respec-
tar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la
diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les
crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia
i per la dels altres. l) Conixer i acceptar el funcionament del cos
hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els efectes
beneficiosos per a la salut dels hbits dhigiene, aix com de
lexercici fsic i de ladequada ali- mentaci, incorporant la prctica
de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament
personal i social. m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen
el funcionament de les societats, en especial els relatius als
drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i
adoptar jus i actituds personals res- pecte a estos. n) Valorar
crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum
responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i con-
tribuir-ne aix a la conservaci i millora. o) Valorar i participar
en la creaci artstica i comprendre el llen- guatge de les distintes
manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i
representaci. p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans
de comunica- ci escrita i audiovisual. Article 5. Competncies
bsiques 1. Les competncies bsiques, com a elements integrants del
curr- culum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1631/2006,
de 29 de desembre. En les distintes matries de letapa es presta una
atenci especial al desenrotllament destes competncies, iniciat en
leduca- ci primria, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar
lense- nyana bsica. 2. La lectura constitux un factor primordial
per al desenrotlla- ment de les competncies bsiques. Els centres
hauran de garantir en la prctica docent de totes les matries un
temps dedicat a la lectura en tots els cursos de letapa. Article 6.
Organitzaci dels tres primers cursos 1. Las matries dels tres
primers cursos de leducaci secundria obligatria sn les segents:
Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria
Educaci fsica Educaci per a la ciutadania i els drets humans
Educaci plstica i visual Castell: llengua i literatura Valenci:
llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques Msica
Tecnologies 2. Dacord amb el que disposa en larticle 24.6 de la
Llei Org- nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci i larticle 4.5 del
Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les
ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria,
en cada un dels cursos primer i segon lalumnat ha de cursar un mxim
de dos matries ms que en lltim cicle de leducaci primria. 3. En
cada un dels tres primers cursos de letapa, tot lalumnat ha de
cursar les matries segents: Cincies de la naturalesa Cincies
socials, Geografia i Histria Educaci fsica Castell: llengua i
literatura la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su
patrimonio cultural, as como las posibilidades comunicativas del
castellano como lengua comn de todas las espaolas y los espaoles y
de idioma inter- nacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento,
la lectura y el estu- dio de la literatura de ambas lenguas. j)
Comprender y expresarse en una o ms lenguas extranjeras de manera
apropiada. k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la
geografa y la historia de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del
mundo; respe- tar el patrimonio artstico, cultural y lingstico;
conocer la diversidad de culturas y sociedades a fin de poder
valorarlas crticamente y desa- rrollar actitudes de respeto por la
cultura propia y por la de los dems. l) Conocer y aceptar el
funcionamiento del cuerpo humano y res- petar las diferencias.
Conocer y apreciar los efectos beneficiosos para la salud de los
hbitos de higiene, as como del ejercicio fsico y de la adecuada
alimentacin, incorporando la prctica del deporte y la edu- cacin
fsica para favorecer el desarrollo personal y social. m) Analizar
los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento de las
sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes y
libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y
acti- tudes personales respecto a ellos. n. Valorar crticamente los
hbitos sociales relacionados con la salud, el consumo responsable,
el cuidado de los seres vivos y el medio ambiente, contribuyendo a
su conservacin y mejora. o) Valorar y participar en la creacin
artstica y comprender el len- guaje de las distintas
manifestaciones artsticas, utilizando diversos medios de expresin y
representacin. p) Analizar y valorar, de forma crtica, los medios
de comunica- cin escrita y audiovisual. Artculo 5. Competencias
bsicas 1. Las competencias bsicas, como elementos integrantes del
currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006,
de 29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se
prestar una atencin especial al desarrollo de dichas competencias,
iniciado en la educacin primaria, que el alumnado deber haber
adquirido al finali- zar la enseanza bsica. 2. La lectura
constituye un factor primordial para el desarrollo de las
competencias bsicas. Los centros debern garantizar en la prctica
docente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en
todos los cursos de la etapa. Artculo 6. Organizacin de los tres
primeros cursos 1. Las materias de los tres primeros cursos de la
educacin secun- daria obligatoria sn las siguientes: Ciencias de la
naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica
Educacin para la ciudadana y los derechos humanos Educacin plstica
y visual Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y
literatura Lengua extranjera Matemticas Msica Tecnologas 2. De
acuerdo con lo dispuesto en el artculo 24.6 de la Ley Org- nica
2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y en el artculo 4.5 del Real
Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las
enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria
Obligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el
alumnado cursar un mximo de dos materias ms que en el ltimo ciclo
de la educacin primaria. 3. En cada uno de los tres primeros cursos
de la etapa, todo el alumnado cursar las siguientes materias:
Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia
Educacin fsica Castellano: lengua y literatura Num. 5562 /
24.07.2007 30406
6. Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques
4. A ms de les matries indicades en lapartat anterior, tot lalum-
nat ha de cursar: Educaci plstica i visual, en els cursos primer i
tercer; Msica, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer;
en segon, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, en la
qual es prestar especial atenci a la igualtat entre dones i hmens.
5. En el curs tercer, les ensenyances de la matria Cincies de la
naturalesa sorganitzaran en dos matries (Biologia i Geologia, i
Fsica i Qumica), i mantindran el seu carcter unitari a lefecte de
promoci. 6. La conselleria competent en matria deducaci ordenar
lofer- ta de les matries optatives al llarg dels tres primers
cursos de leta- pa, nestablir el currculum i les condicions per a
la ser elegides per lalumnat. En tot cas, esta oferta haur
dincloure una segona Llengua estrangera, Cultura clssica i
Informtica. 7. Lensenyana de la religi sha dimpartir en cada un
dels tres primers cursos de letapa i sha dajustar al que establix
la disposici addicional segona del present decret. 8. La lectura i
la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci
audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i de la
informaci shan de treballar en totes les matries. 9. Aix mateix,
dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar
leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la
convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de
conflictes. Article 7. Organitzaci del quart curs 1. Dacord amb el
que establix larticle 25 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de
desembre, en el quart curs tot lalumnat ha de cursar les matries
de: Cincies socials, Geografia i Histria Educaci eticocvica Educaci
fsica Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura
Matemtiques Primera llengua estrangera 2. En les condicions que
establisca la conselleria competent en matria deducaci, la matria
de Matemtiques de quart curs sorga- nitzar en dos opcions, de les
quals lalumnat nhaur de cursar una. Lopci A t carcter terminal i
lopci B, carcter propedutic. Els currculums respectius sinclouen en
lannex deste decret. 3. A ms de les matries indicades en lapartat
primer, en el quart curs tot lalumnat ha de cursar tres matries
entre les segents: Biologia i Geologia Educaci plstica i visual
Fsica i Qumica Informtica Llat Msica Segona llengua estrangera
Tecnologia 4. Este quart curs t carcter orientador, tant per als
estudis posto- bligatoris com per a la incorporaci a la vida
laboral. Per aix, els cen- tres hauran doferir totes les matries a
qu es referix lapartat anteri- or, agrupades per opcions que
configuren vies formatives coherents, dacord amb els criteris
pedaggics i organitzatius que establisca la conselleria competent
en matria deducaci. 5. Esta mateixa conselleria ordenar loferta de
matries optatives de quart curs i lelecci destes per part de
lalumnat. 6. Lensenyana de la religi en este curs sha dajustar al
que esta- blix la disposici addicional segona del present decret.
Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas 4.
Adems de las materias indicadas en el apartado anterior, todo el
alumnado cursar: Educacin plstica y visual, en los cursos prime- ro
y tercero; Msica, en segundo y tercero; Tecnologas, en primero y
tercero; en segundo, Educacin para la ciudadana y los derechos
humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad entre
mujeres y hombres. 5. En el curso tercero, las enseanzas de la
materia Ciencias de la naturaleza se organizarn en dos materias
(Biologa y Geologa y Fsica y Qumica), manteniendo su carcter
unitario a los efectos de promocin. 6. La conselleria competente en
materia de educacin ordenar la oferta de las materias optativas a
lo largo de los tres primeros cursos de la etapa, establecer su
currculo y las condiciones para su eleccin por parte del alumnado.
En todo caso, dicha oferta deber incluir una segunda Lengua
extranjera, Cultura clsica e Informtica. 7. La enseanza de la
religin se impartir en cada uno de los tres primeros cursos de la
etapa y se ajustar a lo establecido en la disposi- cin adicional
segunda del presente Decreto. 8. La lectura y la comprensin
lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as
como las tecnologas de la comunica- cin y de la informacin, se
trabajarn en todas las materias. 9. Asimismo, de acuerdo con el
proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores,
con especial referencia a la educa- cin en la convivencia escolar,
familiar y social, as como a la resolu- cin de conflictos. Artculo
7. Organizacin del cuarto curso 1. De acuerdo con lo que establece
el artculo 25 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, en el
curso cuarto todo el alumnado cursar las materias de: Ciencias
sociales, Geografa e Historia Educacin tico-cvica Educacin fsica
Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura
Matemticas Primera lengua extranjera 2. En las condiciones que
establezca la conselleria competente en materia de educacin, la
materia de Matemticas de cuarto curso se organizar en dos opciones,
de las que el alumnado cursar una. La opcin A tendr carcter
terminal y la opcin B carcter propedutico. Los respectivos
currculos se incluyen en el anexo de este decreto. 3. Adems de las
materias indicadas en el apartado primero, en el cuarto curso todo
el alumnado cursar tres materias de entre las siguientes: Biologa y
Geologa Educacin plstica y visual Fsica y Qumica Informtica Latn
Msica Segunda lengua extranjera Tecnologa 4. Este cuarto curso
tendr carcter orientador, tanto para los estu- dios
postobligatorios como para la incorporacin a la vida laboral. Por
ello, los centros debern ofrecer todas las materias a las que se
refiere el apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren
vas for- mativas coherentes, de acuerdo con los criterios
pedaggicos y orga- nizativos que establezca la conselleria
competente en materia de edu- cacin. 5. Esta misma conselleria
ordenar la oferta de materias optativas de cuarto curso y la
eleccin de las mismas por parte del alumnado. 6. La enseanza de la
religin en este curso de la etapa se ajus- tar a lo establecido en
la disposicin adicional segunda del presente Decreto. Num. 5562 /
24.07.2007 30407
7. 7. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i
escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la
comunicaci i de la informaci shan de treballar en totes les
matries. 8. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre,
sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a
leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la
resoluci de conflictes. Article 8. Objectius, continguts i criteris
davaluaci de les matries El currculum de les matries de leducaci
secundria obligatria per als centres docents de la Comunitat
Valenciana, del qual formen part les ensenyances mnimes fixades en
el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, s el que figura en
lannex del present decret, en el qual sestablixen els objectius,
els continguts i els criteris davalua- ci de cada matria, aix com
la seua contribuci a ladquisici de les competncies bsiques. Article
9. Avaluaci dels aprenentatges 1. Lavaluaci del procs daprenentatge
de lalumnat de leduca- ci secundria obligatria ha de ser contnua i
diferenciada segons les distintes matries del currculum. 2. El
professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els dife- rents
elements del currculum. 3. Els criteris davaluaci de les matries sn
el referent fonamen- tal per a valorar el grau dadquisici de les
competncies bsiques i el de consecuci dels objectius. 4. Lequip
docent, constitut pel conjunt del professorat de lalum- nat
coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuar
de manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci de
les decisions que en resulten, en el marc del que establisca la
conselle- ria competent en matria deducaci. 5. En el procs
davaluaci contnua, quan el progrs duna alum- na o alumne no siga
ladequat, shan destablir mesures de refor edu- catiu. Estes mesures
sadoptaran en qualsevol moment del curs, tan prompte com es
detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir ladquisici
dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el pro- cs
educatiu. 6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de
lalumnat com els processos densenyana i la seua prpia prctica
docent. Artcle 10. Promoci 1. Lalumnat passar de curs quan supere
els objectius de les mat- ries cursades o tinga avaluaci negativa
en dos matries com a mxim; repetir curs quan tinga avaluaci
negativa en tres o ms matries. Excepcionalment, podr autoritzar-se
que passe de curs lalumnat amb avaluaci negativa en tres matries
quan lequip docent consi- dere que la naturalesa destes matries no
li impedix seguir amb xit el curs segent, que t expectatives
favorables de recuperaci i que esta promoci beneficiar la seua
evoluci acadmica. La conselleria competent en matria deducaci
elaborar els documents correspo- nents, de conformitat amb el que
establix larticle 16 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.
2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de les
matries amb avaluaci negativa, la conselleria competent en mat- ria
deducaci regular les condicions perqu els centres organitzen en
cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinries
oportunes. 3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les
matries han de seguir els programes de refor que establisca lequip
docent, dacord amb el que determine la conselleria competent en
matria deducaci, i hauran de superar les avaluacions corresponents
a estos programes de refor. Esta circumstncia sha de tindre en
compte a lefecte de superar les matries pendents, aix com de passar
de curs i, si s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en
larticle segent. 4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una
vegada i dos vegades com a mxim dins de letapa. Quan esta segona
repetici haja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un
any el lmit 7. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral
y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la
comunica- cin y de la informacin, se trabajarn en todas las
materias. 8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del
centro, se potenciar la educacin en valores, con especial
referencia a la educa- cin en la convivencia escolar, familiar y
social, as como a la resolu- cin de conflictos. Artculo 8.
Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las materias El
currculo de las materias de la educacin secundaria obligatoria para
los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman
parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006, de
29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto,
en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de
evalua- cin de cada materia, as como su contribucin a la adquisicin
de las competencias bsicas. Artculo 9. Evaluacin de los
aprendizajes 1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del
alumnado de la educacin secundaria obligatoria ser continua y
diferenciada segn las distintas materias del currculo. 2. El
profesorado evaluar a su alumnado teniendo en cuenta los diferentes
elementos del currculo. 3. Los criterios de evaluacin de las
materias sern el referente fundamental para valorar el grado de
adquisicin de las competencias bsicas y el de consecucin de los
objetivos. 4. El equipo docente, constituido por el conjunto del
profesorado del alumnado coordinados por la profesora tutora o el
profesor tutor, actuar de manera colegiada a lo largo del proceso
de evaluacin y en la adopcin de las decisiones resultantes del
mismo, en el marco de lo que establezca la conselleria competente
en materia de educacin. 5. En el proceso de evaluacin continua,
cuando el progreso de una alumna o alumno no sea el adecuado, se
establecern medidas de refuerzo educativo. Estas medidas se
adoptarn en cualquier momento del curso, tan pronto como se
detecten las dificultades y estarn diri- gidas a garantizar la
adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para continuar el
proceso educativo. 6. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes
del alumnado como los procesos de enseanza y su propia prctica
docente. Artculo 10. Promocin 1. El alumnado promocionar de curso
cuando haya superado los objetivos de las materias cursadas o tenga
evaluacin negativa en dos materias como mximo; repetir curso cuando
tenga evaluacin nega- tiva en tres o ms materias. Excepcionalmente,
podr autorizarse la promocin del alumnado con evaluacin negativa en
tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza
de las mismas no le impida seguir con xito el curso siguiente, que
tiene expectativas favorables de recuperacin y que dicha promocin
beneficiar su evo- lucin acadmica. La conselleria competente en
materia de educacin elaborar los documentos correspondientes, de
acuerdo con lo estable- cido en el artculo 16 del Real Decreto
1631/2006, de 29 de diciembre. 2. Con el fin de facilitar al
alumnado la recuperacin de las mate- rias con evaluacin negativa,
la conselleria competente en materia de educacin regular las
condiciones para que los centros organicen en cada uno de los
cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebas
extraordinarias. 3. Quienes promocionen sin haber superado todas
las materias, seguirn los programas de refuerzo que establezca el
equipo docente, de acuerdo con lo que determine la conselleria
competente en materia de educacin y debern superar las evaluaciones
correspondientes a dichos programas de refuerzo. Esta circunstancia
ser tenida en cuenta a los efectos de superacin de las materias
pendientes, as como de los de promocin y, en su caso, obtencin de
la titulacin prevista en el artculo siguiente. 4. El alumnado podr
repetir el mismo curso una sola vez y dos veces como mximo dentro
de la etapa. Cuando esta segunda repeti- cin deba producirse en el
ltimo curso de la etapa, se prolongar un Num. 5562 / 24.07.2007
30408
8. dedat a qu es referix larticle 2 deste decret.
Excepcionalment, es pot repetir una segona vegada en quart curs si
no sha repetit en els cursos anteriors de letapa. 5. En tot cas,
les repeticions es planificaran de manera que les con- dicions
curriculars sadapten a les necessitats de lalumnat i que esti- guen
orientades a la superaci de les dificultats detectades. Article 11.
Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria 1. Lalumnat que, en
acabar leducaci secundria obligatria, haja aconseguit les
competncies bsiques i els objectius de letapa, obtin- dr el ttol de
Graduat en Educaci Secundria Obligatria. 2. Este ttol permet
accedir al batxillerat, a la formaci professio- nal de grau mitj,
als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, a les
ensenyances esportives de grau mitj i al mn laboral. 3. Aquells que
superen totes les matries de letapa obtindran este ttol. Aix
mateix, podran obtindrel aquells que, desprs de la prova
extraordinria de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluaci
negativa en una o dos matries, i excepcionalment en tres, sempre
que lequip docent, assessorat pel departament dorientaci o per qui
rea- litze les seues funcions, en el marc del que establisca la
conselleria competent en matria deducaci, considere que la
naturalesa i el pes destes matries en el conjunt de letapa no els
haja impedit aconseguir les competncies bsiques i els objectius de
letapa. Sha de ponderar de manera especial el Valenci: llengua i
literatura, el Castell: llengua i literatura i les Matemtiques,
matries instrumentals bsiques. 4. Lalumnat que curse leducaci
secundria obligatria i no nob- tinga el ttol rebr un certificat
descolaritat en qu consten els anys i matries cursats. Article 12.
Atenci a la diversitat 1. Les diferents actuacions educatives
hauran de preveure latenci a la diversitat de lalumnat,
compatibilitzant el desenrotllament de tots amb latenci
personalitzada a les necessitats de cada un. 2. Dacord amb el que
disposa larticle 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre,
la conselleria competent en matria deducaci establir les mesures
curriculars i organitzatives per a aten- dre tot lalumnat i, en
particular, a qui presente dificultats especials daprenentatge o
dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a qui presente
necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitat
intellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistema
educatiu. Article 13. Programes de diversificaci curricular 1.
Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret 1631/2006,
de 29 de desembre, la conselleria competent en matria deducaci
inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a qu es referix
larticle 12 deste decret, programes de diversificaci cur- ricular
per tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluaci
oportuna, puga aconseguir els objectius de letapa i el ttol de
Graduat en Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia
especfica a travs duna organitzaci de continguts, activitats
prctiques i mat- ries diferent a lestablida amb carcter general. 2.
Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer curs
deducaci secundria obligatria. Tamb podr participar-hi lalum- nat
que haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2
del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. 3. La conselleria
competent en matria deducaci establir el cur- rculum destos
programes, les condicions dincorporaci de lalum- nat, aix com els
procediments i els criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol
de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. Article 14. Programes
de qualificaci professional inicial 1. La conselleria competent en
matria deducaci organitzar i regular els programes de qualificaci
professional inicial, dacord ao el lmite de edad al que se refiere
el artculo 2.4 de este decreto. Excepcionalmente, se podr repetir
una segunda vez en cuarto curso si no se ha repetido en los cursos
anteriores de la etapa. 5. En todo caso, las repeticiones se
planificarn de manera que las condiciones curriculares se adapten a
las necesidades del alumnado y estn orientadas a la superacin de
las dificultades detectadas. Artculo 11. Ttulo de Graduado en
Educacin Secundaria Obligato- ria 1. El alumnado que al terminar la
educacin secundaria obligatoria haya alcanzado las competencias
bsicas y los objetivos de la etapa obtendr el ttulo de Graduado en
Educacin Secundaria Obligatoria. 2. Este ttulo permitir acceder al
bachillerato, a la formacin pro- fesional de grado medio, a los
ciclos de grado medio de artes plsti- cas y diseo, a las enseanzas
deportivas de grado medio y al mundo laboral. 3. Quienes superen
todas las materias de la etapa obtendrn dicho ttulo. Asimismo,
podrn obtenerlo quienes, tras la prueba extraordi- naria de
septiembre, hayan finalizado el curso con evaluacin negati- va en
una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que el
equipo docente asesorado por el departamento de orientacin o quien
realice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la
conselleria competente en materia de educacin, considere que la
naturaleza y el peso de las mismas en el conjunto de la etapa no
les haya impedido alcanzar las competencias bsicas y los objetivos
de la etapa. Se pon- derar de forma especial el Valenciano: lengua
y literatura, el Caste- llano: lengua y literatura y las
Matemticas, materias instrumentales bsicas. 4. El alumnado que
curse la educacin secundaria obligatoria y no obtenga el ttulo
recibir un certificado de escolaridad en el que cons- ten los aos y
materias cursadas. Artculo 12. Atencin a la diversidad 1. Las
diferentes actuaciones educativas debern contemplar la atencin a la
diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrollo de todos
con la atencin personalizada de las necesidades de cada uno. 2. De
acuerdo con lo que dispone el artculo 12 del Real Decreto
1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia
de educacin establecer las medidas curriculares y organizativas
para atender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste
dificulta- des especiales de aprendizaje o de integracin en la
actividad ordinaria de los centros, al que presente necesidades
educativas especiales, al alumnado de alta capacidad intelectual y
al alumnado con incorpora- cin tarda en nuestro sistema educativo.
Artculo 13. Programas de diversificacin curricular 1. De acuerdo
con lo que establece el artculo 13 del Real Decreto 1631/2006, de
29 de diciembre, la conselleria competente en materia de educacin
incluir, entre las medidas de atencin a la diversidad a que se
refiere el artculo 12 de este decreto, programas de diversi-
ficacin curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la
opor- tuna evaluacin, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el
ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, con una
metodolo- ga especfica a travs de una organizacin de contenidos,
actividades prcticas y materias diferente a la establecida con
carcter general. 2. El alumnado podr participar en estos programas
desde tercer curso de educacin secundaria obligatoria. Asimismo,
podr participar el alumnado que haya cursado segundo, en las
condiciones estableci- das en el artculo 13.2 del Real Decreto
1631/2006, de 29 de diciem- bre. 3. La conselleria competente en
materia de educacin establecer el currculo de estos programas, las
condiciones de incorporacin del alumnado, as como los
procedimientos y criterios de evaluacin, pro- mocin y obtencin del
ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria. Artculo 14.
Programas de cualificacin profesional inicial 1. La conselleria
competente en materia de educacin organizar y regular los programas
de cualificacin profesional inicial, conforme a Num. 5562 /
24.07.2007 30409
9. amb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de
la Llei Org- nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els
procediments i criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de
Graduat en Edu- caci Secundria Obligatria. 2. Els programes de
qualificaci professional inicial hauran de respondre a un perfil
professional expresat a travs de la competncia general, les
competncies personals, socials i professionals, i la relaci de les
qualificacions professionals i, si s el cas, les unitats de compe-
tncia de Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professio-
nals incloses en el programa. Article 15. Autonomia dels centres 1.
Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 2/2006,
de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat- ria
deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels
centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua
activitat investigadora a partir de la prctica docent. Aix mateix,
establir la normativa perqu els centres pblics puguen disposar
dautonomia en la gesti econmica. A ms, vetlar perqu el professorat
reba el trac- te, la consideraci i el respecte que corresponen a la
importncia social de la seua professi i la realitat de la seua
tasca diria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el
currculum establit en este decret, aix com les mesures datenci a la
diversitat establides per la conselleria competent en matria
deducaci, adap- tant-les a les caracterstiques de lalumnat i a la
realitat educativa, a fi datendre tant lalumnat que t dificultats
daprenentatge com el que t ms capacitat o motivaci per a aprendre.
Esta concreci sha dincor- porar al projecte educatiu de centre. 3.
A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les
famlies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb
estes i han destablir mecanismes per a afavorir que participen en
el procs educatiu de les filles i els fills, i refermar lautoritat
del pro- fessorat en lexercici de la seua tasca docent i educadora.
Aix mateix, han destablir mecanismes de cooperaci amb lalumnat per
a facilitar el seu progrs educatiu. 4. Per a afavorir el dret a
lestudi de tot lalumnat, el claustre, lequip directiu i tots els
membres de la comunitat educativa propici- aran un clima ordenat i
cooperatiu, dacord amb el pla de convivncia del centre. 5. Els
centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar
experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci
de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria
compe- tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, shi imposen
aporta- cions de les famlies ni exigncies per a esta conselleria.
Article 16. Avaluaci de letapa 1. Lavaluaci de diagnstic, regulada
en larticle 29 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci,
que ha de realitzar tot lalumnat en finalitzar el segon curs de
leducaci secundria obliga- tria sobre les competncies bsiques
aconseguides, no tindr efectes acadmics, tindr carcter formatiu i
orientador per als centres, i infor- matiu, per a les famlies i per
al conjunt de la comunitat educativa. 2. Aix mateix, la conselleria
competent en matria deducaci, dacord amb el seu propi pla
davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot lalumnat en
finalitzar qualsevol dels cursos de leduca- ci secundria
obligatria. 3. Els centres utilitzaran els resultats destes
avaluacions per a, entre altres fins, organitzar mesures i
programes dirigits a millorar latenci de lalumnat i a garantir que
aconseguisca les competncies bsiques corresponents. 4. Les
avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci dels processos
densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reori- entar,
si s procedent, les distintes actuacions educatives. lo establecido
en los apartados 1 y 6 del artculo 30 de la Ley Orgnica 2/2006, de
3 de mayo, de Educacin, y establecer los procedimientos y criterios
de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Gradua- do en
Educacin Secundaria Obligatoria. 2. Los programas de cualificacin
profesional inicial debern res- ponder a un perfil profesional
expresado a travs de la competencia general, las competencias
personales, sociales y profesionales, y la relacin de
cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades de
competencia de Nivel 1 del Catlogo Nacional de Cualificaciones Pro-
fesionales incluidas en el programa. Artculo 15. Autonoma de los
centros 1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 120 de la Ley
Orgni- ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria
competente en materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y
organiza- tiva de los centros, favorecer el trabajo en equipo del
profesorado y su actividad investigadora a partir de la prctica
docente. Asimismo, establecer la normativa para que los centros
pblicos puedan dispo- ner de autonoma en su gestin econmica. Adems,
velar para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el
respeto acordes con la importancia social de su profesin y la
realidad de su tarea diaria. 2. Los centros docentes desarrollarn y
completarn el currcu- lo establecido en este decreto, as como las
medidas de atencin a la diversidad establecidas por la conselleria
competente en materia de educacin, adaptndolas a las caractersticas
de su alumnado y a su realidad educativa, con el fin de atender
tanto al que tiene mayores de aprendizaje como al que tiene mayor
capacidad o motivacin para aprender. Dicha concrecin quedar
incorporada en el proyecto educa- tivo de centro. 3. Con el objeto
de respetar y potenciar la responsabilidad funda- mental de las
familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha- mente con
ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici- pacin en
el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto- ridad
del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora.
Asimismo, establecern mecanismos de cooperacin con el alumnado para
facilitar su progreso educativo. 4. Para favorecer el derecho al
estudio de todo el alumnado, el claustro, el equipo directivo y
todos los miembros de la comunidad educativa propiciarn un clima
ordenado y cooperativo, de acuerdo con el plan de convivencia del
centro. 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-
tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o
ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la con-
selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso,
se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta
con- selleria. Artculo 16. Evaluacin de la etapa 1. La evaluacin de
diagnstico, regulada en el artculo 29 de la Ley Orgnica 2/2006, de
3 de mayo, de Educacin, que realizar todo el alumnado al finalizar
el segundo curso de la educacin secundaria obligatoria sobre las
competencias bsicas alcanzadas, no tendr efec- tos acadmicos, tendr
carcter formativo y orientador para los cen- tros e informativo
para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2.
Asimismo, la conselleria competente en materia de educacin,
conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones
externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos
de la educacin secundaria obligatoria. 3. Los centros utilizarn los
resultados de estas evaluaciones para, entre otros fines, organizar
medidas y programas dirigidos a mejorar la atencin del alumnado y a
garantizar que alcance las correspondientes competencias bsicas. 4.
Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacin de
los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar y
reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas. Num.
5562 / 24.07.2007 30410
10. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Ensenyances del sistema
educatiu espanyol impartides en llenges estrangeres 1. La
conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar la
implantaci de programes deducaci plurilinge, els quals perme- tran
als centres docents impartir una part de les matries del currcu-
lum en llengua estrangera, sense que aix supose cap modificaci dels
aspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1631/2006,
de 29 de desembre. Aix mateix, facilitar la formaci corresponent al
professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de
leta- pa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les matries
en les llenges del programa. 2. Estos centres, autoritzats per a
impartir una part de les mat- ries del currculum en llenges
estrangeres, han daplicar, en tot cas, per a ladmissi de lalumnat,
els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig,
dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat Valenciana.
Segona. Ensenyana de la religi 1. Lensenyana de la religi sha
dajustar al que establix la dis- posici addicional segona de la
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci. 2. La conselleria
competent en matria deducaci ha de garan- tir que, a linici de
letapa, les mares i els pares o els tutors puguen manifestar la
voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no,
ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi
de cada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes
ensenyan- ces simpartisquen en horari lectiu i en condicions de
no-discriminaci horria. 3. Els centres docents, de conformitat amb
els criteris que deter- mine la conselleria competent en matria
deducaci, posaran en marxa mesures organitzatives perqu lalumnat,
les mares, els pares o els tutors dels quals no hagen optat per
lensenyana de religi, reba ladequada atenci educativa, de manera
que lelecci duna opci o de laltra no hi comporte cap discriminaci.
Estes mesures shan din- cloure en el projecte educatiu del centre,
per tal que siguen conegudes per la comunitat educativa. Tercera.
Educaci de persones adultes 1. Dacord amb el que disposa larticle
68.1 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, les
persones adultes que vulguen adquirir les competncies i els
coneixements corresponents a ledu- caci secundria obligatria
disposaran duna oferta adaptada a les seues condicions i
necessitats, que es regir pels principis de mobilitat i
transparncia, i que podr desenrotllar-se a travs de lensenyana
presencial i tamb per mitj de leducaci a distncia. 2. La
conselleria competent en matria deducaci organitzar i regular de
manera especfica estes ensenyances, en el marc de la disposici
addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.
En este sentit, per a la formaci de persones adultes, con- tinua
vigent el currculum establit pel Decret 220/1999, de 23 de
novembre, del Consell. 3. La conselleria competent en matria
deducaci organitzar anu- alment proves perqu les persones majors de
18 anys puguen obtindre directament el ttol de Graduat en Educaci
Secundria Obligatria, sempre que hagen aconseguit les competncies
bsiques i els objectius de letapa. 4. Aix mateix, continua vigent
el Decret 83/2000, de 30 de maig, del Consell, pel qual sestablix
la prova perqu les persones majors de 18 anys dedat puguen obtindre
directament el ttol de Graduat en Educaci Secundria a la Comunitat
Valenciana. DISPOSICI TRANSITRIA nica. Calendari dimplantaci 1. La
implantaci de les ensenyances establides en el present Decret tindr
lloc lany acadmic 2007/2008 per als cursos primer i DISPOSICIONES
ADICIONALES Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol
impartidas en len- guas extranjeras 1. La conselleria competente en
materia de educacin podr auto- rizar la implantacin de programas de
educacin plurilinge, que permitir a los centros docentes impartir
una parte de las materias del currculo en lengua extranjera, sin
que ello suponga modificacin de los aspectos bsicos del currculo
regulados en el Real Decreto 1531/2006, de 29 de diciembre.
Asimismo, facilitar la correspon- diente formacin al profesorado de
los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo largo de la etapa
el alumnado adquirir la terminologa bsica de las materias en las
lenguas del programa. 2. Estos centros, autorizados para impartir
una parte de las mate- rias del currculo en lenguas extranjeras,
aplicarn, en todo caso, para la admisin del alumnado, los criterios
establecidos en la Ley Orgni- ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin,
as como la normativa propia de la Comunitat Valenciana. Segunda.
Enseanza de la religin 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo
establecido en la dis- posicin adicional segunda de la Ley Orgnica
2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. 2. La conselleria competente en
materia de educacin garantiza- r que, al inicio de la etapa, las
madres y los padres o tutores pue- dan manifestar la voluntad de
que sus hijos reciban o no enseanzas de religin. Dicha decisin podr
ser modificada al principio de cada curso acadmico. Asimismo, se
garantizar que dichas enseanzas se impartan en horario lectivo y en
condiciones de no discriminacin horaria. 3. Los centros docentes,
de conformidad con los criterios que determine la conselleria
competente en materia de educacin, desa- rrollarn medidas
organizativas para que el alumnado, cuyas madres, padres o tutores
no hayan optado por las enseanzas de religin, reci- ba la debida
atencin educativa, de modo que la eleccin de una u otra opcin no
suponga discriminacin alguna. Estas medidas se incluirn en el
proyecto educativo del centro para que sean conocidas por la
comunidad educativa. Tercera. Educacin de personas adultas 1. De
acuerdo con lo dispuesto en el artculo 68.1 de la Ley Org- nica
2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, las personas adultas que quieran
adquirir las competencias y los conocimientos correspon- dientes a
la educacin secundaria obligatoria, contarn con una oferta adaptada
a sus condiciones y necesidades que se regir por los princi- pios
de movilidad y transparencia, y que podr desarrollarse a travs de
la enseanza presencial y tambin mediante la educacin a distan- cia.
2. La conselleria competente en materia de educacin organizar y
regular de forma especfica estas enseanzas, en el marco de la
dispo- sicin adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de
diciem- bre. En este sentido, para la formacin de personas adultas,
continuar en vigor el currculo establecido por el Decreto 220/1999,
de 23 de noviembre, del Consell. 3. La conselleria competente en
materia de educacin organizar anualmente pruebas para que las
personas mayores de 18 aos puedan obtener directamente el ttulo de
Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, siempre que hayan
alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. 4.
Asimismo, continuar vigente el Decreto 83/2000, de 30 de mayo, del
Consell, por el que se establece la prueba para que las perso- nas
mayores de 18 aos de edad puedan obtener directamente el Ttulo de
Graduado en Educacin Secundaria, en la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIN TRANSITORIA nica. Calendario de implantacin 1. La
implantacin de las enseanzas establecidas en el presente Decreto
tendr lugar en el ao acadmico 2007/2008 para los cursos Num. 5562 /
24.07.2007 30411
11. tercer de leducaci secundria obligatria i lany acadmic
2008/2009 en els cursos segon i quart desta etapa educativa. 2.
Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci secun- dria
obligatria, de conformitat amb el que establix el punt anterior,
les ensenyances desta etapa shan de regir pel que disposa el Decret
47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum
de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana; pel
Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica par-
cialment lanterior Decret; aix com pel que disposa el Reial Decret
2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la
Religi, en all que fa referncia a esta etapa educativa. DISPOSICI
DEROGATRIA nica. Derogaci normativa 1. Queda derogat el Decret
47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum
de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana, aix com
el Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica
parcialment lanterior Decret, dacord amb el que establix la
disposici transitria nica deste decret. 2. Queden derogades les
altres normes de rang igual o inferior que soposen al que establix
el present decret. DISPOSICIONS FINALS Primera. Desplegament
normatiu Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per
a dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la
interpreta- ci, laplicaci i el desplegament deste decret. Segona.
Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la
seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 20 de juliol de 2007. El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller dEducaci, ALEJANDRO FONT DE MORA
TURN Valenci: Llengua i Literatura Castell: Llengua i Literatura La
finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrot- llament
integral i harmnic de la persona en els aspectes intellectuals,
afectius i socials. Un component fonamental deste desenrotllament
el constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera com
la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de
lactivi- tat social incloses ladquisici i transmissi del
coneixement i la segona com el conjunt dhabilitats i destreses
necessries per a llegir de manera competent els textos literaris
significatius del nostre mbit cultural. A ms, la millora de la
competncia en les habilitats lingsti- ques s un factor determinant
per a aconseguir els objectius especfics de cada matria no
lingstica. Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria,
desen- rotllar la competncia comunicativa en les dos llenges
oficials, s a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de
procediments ds necessaris per a interactuar satisfactriament en
diferents mbits socials. Estos sabers es referixen als principis i
a les normes socials que presidixen els intercanvis, a les formes
convencionals dels textos en la nostra cultura, als procediments
que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les
regles lexicosintctiques que permeten la construcci denunciats amb
sentit i gramaticalment acceptables, i a les normes ortogrfiques.
Leducaci literria participa del conjunt daprenentatges anteriors,
per implica unes competncies especfiques que obexen a les carac-
primero y tercero de la educacin secundaria obligatoria y en el ao
acadmico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapa
educativa. 2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la
educacin secundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el
punto ante- rior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo
dispuesto en el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por
el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria
en la Comunitat Valenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo,
del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior, as
como por lo dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de
diciembre, por el que se regula la Enseanza de la Religin, en lo
relativo a eswta etapa educativa. DISPOSICIN DEROGATORIA nica.
Derogacin normativa 1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de
marzo, del Con- sell, por el que establece el currculo de la
Educacin Secundaria Obli- gatoria en la Comunitat Valenciana, as
como el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por el que se
modifica parcialmente el anterior, de acuerdo con lo establecido en
la disposicin transitoria nica de este decreto. 2. Quedan derogadas
las dems normas de igual o inferior rango que se opongan a lo
establecido en este decreto. DISPOSICIONES FINALES Primera.
Desarrollo normativo Se autoriza a la conselleria competente en
materia de educacin para dictar cuantas disposiciones sean precisas
para la interpretacin, la aplicacin y el desarrollo de este
decreto. Segunda. Entrada en vigor El presente Decreto entrar en
vigor el da siguiente al de su publi- cacin en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana. Valencia, a 20 de julio de 2007. El
presidente de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de
Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN Castellano: Lengua y
Literatura Valenciano: Lengua y Literatura La finalidad de la
Educacin Secundaria Obligatoria es el desa- rrollo integral y
armnico de la persona en los aspectos intelectuales, afectivos y
sociales. Un componente fundamental de este desarrollo lo
constituye la educacin lingstica y literaria, entendida la prime-
ra como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas de
la actividad social incluidas la adquisicin y transmisin del cono-
cimiento y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezas
necesarias para leer de forma competente los textos literarios
significa- tivos de nuestro mbito cultural. Adems, la mejora de la
competencia en las habilidades lingsticas es un factor determinante
para conseguir los objetivos especficos de cada materia no
lingstica. El objetivo de esta materia es, como en Educacin
Primaria, desa- rrollar la competencia comunicativa en las dos
lenguas oficiales, es decir, un conjunto de conocimientos sobre la
lengua y de procedimien- tos de uso necesarios para interactuar
satisfactoriamente en diferentes mbitos sociales. Estos saberes se
refieren a los principios y normas sociales que presiden los
intercambios, a las formas convencionales de los textos en nuestra
cultura, a los procedimientos que articulan las partes del texto en
un conjunto cohesionado, a las reglas lxico-sintc- ticas que
permiten la construccin de enunciados con sentido y grama-
ticalmente aceptables, y a las normas ortogrficas. La educacin
literaria participa del conjunto de aprendizajes ante- riores, pero
implica unas competencias especficas que obedecen a las Num. 5562 /
24.07.2007 30412
12. terstiques especials de la comunicaci literria, a les
convencions pr- pies de ls literari de la llengua i a les relacions
del text literari amb el seu context cultural. Els objectius de les
matries de Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i
Literatura en esta etapa marquen una progressi respecte als
establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir. Esta
progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives i
fer-les ms complexes, augmentar la importncia de ls de la llengua
en lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries
i del context histric en la comprensi dels textos literaris,
assignar un paper ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament
de la llengua, sobre les seues normes ds i la seua variaci
considerant tamb ls social i les actituds que es generen, aix com
la sistematitzaci dels coneixements lingstics explcits. Per tant,
la consideraci del llenguatge com una activitat les funci- ons
bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la rea-
litat fsica i social ha de guiar leducaci lingstica i literria. El
llen- guatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds
humanes per a la parla, per mitj dels intercanvis en contextos
socials determinats. Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i
la seua funci primria s la comunicaci. El llenguatge, a ms
dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn. Estes
dos funcions estan inter- relacionades: la comunicaci es produx per
la capacitat del llenguat- ge per a representar i simbolitzar la
realitat, i, a ms, en lintercanvi comunicatiu es creen
representacions intersubjectivament comparti- des. El llenguatge
est vinculat al pensament i al coneixement. Per mitj de les
operacions cognoscitives que constituxen el llenguatge interior ens
comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem proble- mes,
organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem processos de
decisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat.
Daltra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem
lactivitat de les altres persones, alhora que elles influxen sobre
nosaltres, regu- lant i orientant la nostra prpia activitat. En
este sentit, el llenguatge complix una funci de representaci i de
regulaci del pensament i de lacci. Aprendre una llengua no s
nicament apropiar-se dun sistema de signes, sin tamb dels
significats culturals que estos transmeten, i, amb estos
significats, de les maneres que les persones de lentorn entenen o
interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta manera a
construir una representaci del mn socialment compartida i comu-
nicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les
persones. Alguns destos significats culturals que sadquirixen en el
procs de laprenentatge lingstic constituxen prejus respecte al
gnere social, als grups tnics, a la religi, a la procedncia
social..., aix com respec- te a les llenges i a les maneres
dusar-les. Lescola t com a responsa- bilitat, en el procs
daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisi crtica de les
maneres per mitj de les quals el llenguatge transmet i sanciona
estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de
contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dac-
tituds de respecte davant de la varietat cultural i lingstica. En
este sentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci
positiva de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i
dEuropa, aix com la integraci de lalumnat immigrant. Si el
llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, ledu- caci
lingstica sha de referir al domini del funcionament de la llen- gua
en contextos socials o competncia comunicativa. Esta compe- tncia
comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i regles duna
llengua, s a dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat per a
ancorar el discurs en la situaci i per a adequar-lo als aspectes
relle- vants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge
de la llengua en el marc de la competncia comunicativa significa
que el nucli de lobjecte daprenentatge sn les destreses discursives
(con- versa i dileg, comprensi i expressi oral i escrita), el
domini de les quals requerix laprenentatge de procediments i
coneixements expl- cits sobre el funcionament del llenguatge en els
plans segents: rela- ci dels enunciats amb el context fsic
(participants, espai i temps) i social (papers socials dels
participants, relacions entre ells, finalitats...) en qu es
produxen; planificaci i estructuraci dels textos segons
caractersticas especiales de la comunicacin literaria, a las
conven- ciones propias del uso literario de la lengua y a las
relaciones del texto literario con su contexto cultural. Los
objetivos de las materias de Valenciano: Lengua y Literatura y
Castellano: Lengua y Literatura en esta etapa marcan una progresin
con respecto a los establecidos para la Educacin Primaria, de los
que habr que partir. Esta progresin supone ampliar la diversidad de
prc- ticas discursivas y hacerlas ms complejas, acrecentar la
importancia del uso de la lengua en el mbito acadmico, subrayar el
papel de las convenciones literarias y del contexto histrico en la
comprensin de los textos literarios, dar un papel ms relevante a la
reflexin sobre cmo funciona la lengua, sobre sus normas de uso y su
variacin, considerando tambin su uso social y las actitudes que se
generan, as como la sistematizacin de los conocimientos lingsticos
explcitos. Por tanto, la consideracin del lenguaje como actividad
cuyas fun- ciones bsicas son la comunicacin y la representacin de
la realidad fsica y social guiar la educacin lingstica y literaria.
El lenguaje se adquiere y se desarrolla, a partir de las aptitudes
humanas para el habla, mediante los intercambios en contextos
sociales determinados. As pues, el lenguaje tiene una raz
comunicativa y su funcin primaria es la comunicacin. El lenguaje,
adems de instrumento de comunica- cin, es un medio de representacin
del mundo. Estas dos funciones estn interrelacionadas: la
comunicacin se produce por la capacidad del lenguaje para
representar y simbolizar la realidad, y, adems, en el intercambio
comunicativo se crean representaciones intersubjetiva- mente
compartidas. El lenguaje est vinculado al pensamiento y al
conocimiento. Mediante las operaciones cognoscitivas que
constituyen el lenguaje interior nos comunicamos con nosotros
mismos, analizamos proble- mas, organizamos la informacin,
elaboramos planes y emprendemos procesos de decisin. En suma,
regulamos y orientamos nuestra pro- pia actividad. Por otra parte,
en los intercambios comunicativos,