DIVERSITAT DEL PAISATGE

Celia Ferrandis Alicia Redondo

Lidia AibarIrina cózar

2º batx.

ÍNDEX Introducció

Esquema

Les regions biogeogràfiques d’Europa i Àfrica

Els factors de la diversitat

Els conjunts naturals d’Espanya

El paisatge i la vegetació de l’Espanya humida

Clisèrie

Definició clisèrie

Glossari

Examen PAU

Bibliografia

DIVERSITAT DEL PAISATGE

INTRODUCCIÓ

Aquest grup el formem Alicia Redondo, Celia Ferrandis, Lidia Aibar i Irina Cózar, hem treballat el tema de la diversitat del paisatge a Espanya, i a continuació vos mostrarem el nostre treball i farem una breu exposició sobre aquest tema, esperem que vos agrade.

DIVERSITAT DEL PAISATGE

ESQUEMADIVERSITAT DEL

PAISATGE

http://popplet.com/app/#/1549365

LES REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES D’EUROPA I ÀFRICA

DIVERSITAT DEL PAISATGE

Eurosiberiana

Vegetació exuberant

Bosc caducifoli

Landa a més de 2000 metres

Mediterrània

Vegetació perennifòlia

Sequia estival acusada

Dominança d’encines

Macaronèsica

Varietat de flora

Insularitat

Vegetació xeròfila

ELS FACTORS DE LA DIVERSITATSITUACIÓ DE LA PENINSULA I LES

CANÀRIES

AfricanaEuropa

Nord peninsular

Boscos caducifolis

Landes

Sud peninsular i Canàries

Espècies vegetals xeròfiles

DIVERSITAT DEL PAISATGE

SÒLSÉs l’element extern de

la terra

En la seua formació intervenen factors

com

EVOLUCIÓ GEOLÒGICA

CLIMA

Calcaris, silicis, argilosos o volcànics

FACTORS DE LA DIVERSITAT DEL

PAISATGE

RELLEU MOLT CONTRASTAT I DIVERS

Les planícies són

escasses

Altitud mitja molt elevada

Amplitud muntanyenca

Grans extensions

rendzines

FACTORS DE LA DIVERSITAT DEL

PAISATGE

CLIMA Influència en sòls i vegetació

Espanya humida : nord peninsular / àrees muntanyenques

Espanya seca : centre i est peninsular / I.Balears

Espanya àrida : sud-est peninsular / I.Canàries

DIVERSITAT DEL PAISATGE

EL PAISATGE DE L’ESPANYA HUMIDA

. .

- Galícia, Pirineus , S.Cantàbrica

- Zones planes

- Part oriental S. Cantàbrica i M. Basques

ABUNDANTS PRECIITACIONS

Nord peninsular

Paisatge propi de la regió eurosiberiana

Tipus de sòls predominants

Sòls àcids i silicis

Podzol

Sòls marrons ( menys àcids )

Sòls marrons calcaris

DIVERSITAT DEL PAISATGE

LA VEGETACIÓ DE L´ESPANYA HUMIDA

Gran humitat i suaus temperatures

Diversos tipus de roure

. Galícia i Astúries :

Bruc, gatosa europea i sanguinyol

. Navarra i P.Basc : Fagedes

. Altres espècies : bedoll, til.ler, freixe, auró…

. Boscos talats o afectats per incendis : sotabosc

Boscos caducifolis

Eucaliptus

landa

prades

DIVERSITAT DEL PAISATGE

EL PAISATGE I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA

Baixes temperatures, segons el gradient adiàbetic

Elevada pluviositat

DISPOSICIÓ EN PISOS DE LA VEGETACIÓ

Empobreix el sòl ACIDESA

PAISATGES DE MUNTANYA

ALPÍMEDITERRÀNI

DIVERSITAT DEL PAISATGE

MUNTANYA ALPINAPIS

MUNTANYÉSPIS

SUBALPÍPIS

ALPÍ

PIS NIVAL

PAISATGE DE TRANSICIÓ

Arbres caducifolis

Coníferes Prats de festuca

Paisatge pirinenc

FAJOS

ROBLES

AVETS

PINS

PI ROIG

AVET BLANC

PI NEGRE

BOSC MITXE

PLANTES BULBÀCIES

genciana

altures superiors a

3000m

DIVERSITAT DEL PAISATGE

MUNTANYA MEDITERRÀNEA

PIS BASAL

PIS SUBALPÍ

PIS ALPÍ

Espècies perennifòlies

carrasca

Coníferes pi roigPINSAP

Espècie endèmica

Vegetació arbustiva ginebre nan

SIERRA NEVADA

Formació del coixinet espinós per la sequera

A major altitud

PENYALARS

PEGREGARS

DIVERSITAT DEL PAISATGE

CLISERIE

Exemple d’una cliserie de muntanya del Pirineu

DIVERSITAT DEL PAISATGE

DEFINICIÓ CLISERIE

La clisèrie és un model de representació de la successió altitudinal de les distintes formacions vegetals en ambdues voreres d'una muntanya. La distribució escalonada ve determinada per la variació de factors físics i geològics.

DIVERSITAT DEL PAISATGE

GLOSSARI Boscos caducifolis: són boscos de coníferes. És un area boscosa constituïda per coníferes i

associada amb climes freds. En ells abunden arbres molt alts, pins i avets, que es cobreixen de neu durant l’hivern.

Bosc perenne : bosc format per arbres que mantenen les fulles tot l’any. Aquestes van renovant-se de manera que mentre algunes cauen altres creixen.

Estepes: Les estepes són un gènere d’arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves.

Xeròfiles: són aquelles plantes que viuen en llocs considerats secs o àrids. Aquelles que són capaços de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible.

Biogeogràfiques: es diu regió biogeogràfica a la major de les divisions o categories biogeogràfiques. Aquesta divisió reflexa els patrons de similitud biològica escala global.

Eurosiberiana: La vegetació eurosiberiana es dóna en el nord de la Península Ibérica amb un clima oceànic, amb pluges regulars, que fa influir en la vegetació.

Podzol: és el conjunt dels horitzons d'un sòl donat ; cadascun dels horitzons representa una capa diferenciada d'aquest sòl.

Sòls terrossos : sòls evolucionats típics del bosc temperat on es desenvolupa una vegetació d’arbres de fulla caduca.

Antròpica: Conjunt de processos de degradació del relleu i el subsòl causat per l’acció de l’home.

Gradient adiabàtic: és la variació que experimenten les masses de l’aire en moviment vertical.

Endèmic: ser viu que solament es troba en una regió determinada.

DIVERSITAT DEL PAISATGE

EXAMEN PAU

DIVERSITAT DEL PAISATGE

Observeu les fotos incloses en el Document 1 i descriviu els tipus de vegetació que mostren i en quina part d’Espanya els podem trobar. DOCUMENT 1  

RESPOSTA

En la primera fotografia podem dir que s´hi presenta una vegetació d’arbres caducifolis ; pot ser siguen fajos i avets. A conseqüència de la entremescla entre ambos tipus, es forma un bosc mixt, com el que es presenta a la primera fotografia . Aquests tipus de boscos són boscos tancats o de cobertura tancada , formats per arbres de distintes altures i per sotabosc, però amb mancança d´una capa contínua i densa de pastura . A més , cal mencionar la seua localització , doncs aquest tipus de vegetació és propi de l´Espanya humida situada a la zona nord de la península , més concretament a la zona atlàntica estesa al llarg de la Serralada Cantàbrica des de Galícia fins als Pirineus orientals.

Per altra banda , a la segona fotografia hi trobem una vegetació mediterrània semidesèrtica , pròpia de les zones del sud-est peninsular , més concretament de les zones litorals del sud-est d´Alacant, Múrcia i Almeria . Aquest tipus de vegetació mediterrània està formada per timonedes , així com per arbustos com l´espart, l´albardí , la botja pudent i altres formacions estepàries xeròfiles similars , capaces de suportar la duresa climàtica de la zona . Per últim , cal també mencionar que aquest tipus de vegetació es correspon amb un bosc obert o de cobertura oberta doncs presenta una distribució discontínua d´arbustos i tanmateix una coberta contínua de pastura.

Indiqueu de forma raonada quins climes del Document 2 corresponen als tipus de vegetació que apareixen en les fotografies del Document 1. DOCUMENT 2

A B C

0

10

20

30

40

50

60

70

Ene Fe

b

Mar

Abr

May Ju

n

Jul

Ago Se

p

Oct

Nov Dic

Gra

dos

0

20

40

60

80

100

120

140

mm

Precipitación Temperatura

TºC = 13'8P (mm)= 1043

0

10

20

30

40

50

60

70

Ene Fe

b

Mar

Abr

May Ju

n

Jul

Ago Se

p

Oct

Nov Dic

Gra

dos

0

20

40

60

80

100

120

140

mm

Precipitación Temperatura

TºC = 18'2P (mm)= 224

0

10

20

30

40

50

60

70

Ene Fe

b

Mar

Abr

May Ju

n

Jul

Ago Se

p

Oct

Nov Dic

Gra

dos

0

20

40

60

80

100

120

140

mm

Precipitación Temperatura

TºC = 17'2P (mm)= 468

RESPOSTA Podem dir que la primera fotografia del document 1 ,es correspon amb el climograma

A , ja que els boscos caducifolis pertanyen a l´Espanya humida , caracteritzada per l´abundància de freqüents precipitacions i la seua distribució regular al llarg de tot l´any, amb màxims a l´hivern , mínims a l´estiu i amb pluges que arriben a valors superiors als 1000 mm principalment als mesos d´hivern. A més pel que respecta a les temperatures podem dir que amb una mitjana de 13,8 °C , s´hi presenten hiverns suaus i estius humits , tot i que s’aconsegueixen els màxims de temperatura a l´estiu ,als mesos de juliol i agost i els mínims al l´hivern , a gener i febrer.

Per altra banda , podem dir que la segona fotografia del document 2 es correspon amb el climograma B , ja que les zones del sud-est peninsular com Almeria, litoral de Múrcia i el sud d´ Alacant es caracteritzen per l´escassetat de precipitacions amb una mitjana de 224 mm al llarg de tot l´any, inferiors als 300 mm, i amb inclús un mes d’aridesa a l´estiu, més concretament al juliol. Quant a les temperatures podem dir , que amb una mitjana anual de 18,2°C , s´hi presenten elevades temperatures a l´estiu , principalment als mesos de juliol i agost , així com temperatures més fresques a gener i febrer , tot i que , continuen sent superiors als 10°C ; totes aquestes característiques determinen el tipus de vegetació existent a la zona , formada principalment per matolls arbustius oberts , capaços de resistir la duresa climàtica de la zona , determinada per l´escassetat de precipitacions , així com, les característiques dels sòls , generalment formats per materials salins .

Descriviu els factors ambientals que influeixen en la distribució de vegetació a Espanya.

La situació de la

Península

El sòl

El relleu

El clima

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA

Llibre geografia 2º Batxillerat

iacare.blogspot.com

http://www.slideshare.net/mmhr/las-regiones-biogeogrficas-en-espaa

http://www.slideshare.net/MartaBarbudo/regiones-biogeogrficas-de-espaa-15226801

DIVERSITAT DEL PAISATGE