El català, llengua romànica: 

Resum del text: 

Al text trobem explicat el concepte del català com a llengua, i també trobem informació interessant sobre la llengua romànica. 

En primer lloc, ens diu que l’adjectiu “romànic” és un derivat del nom de la ciutat de Roma, per això aquest adjectiu s’aplica a les llengües que es van formar en   l'Imperi Romà.

La llengua romànica serveix sobretot per manifestar una realitat lingüística que va anar apareixent en l’ús del diversos pobles i nacions que van succeir l'Imperi.  

Ens parla de que normalment anomenem Romània el conjunt de territoris on es parla alguna llengua derivada del llatí.

La Romània Vella, seria l’europea, i la Romània Nova, seria la dels territoris de fora d'Europa. 

També ens diu que les llengües romàniques deriven del llatí a través d’un procés d’evolució, que no va rebre confirmació científica fins al segle XIX.

Aquesta dificultat per rebre la confirmació, la trobem perquè el llatí era conegut com una llengua acabada i completa. En canvi, les llengües romàniques eren captades justament en la seva diversitat.

Quasi al final del text, trobem informació sobre el romanticisme alemany, i ens diu que va impulsar la creació dels moderns estudis filològics i lingüístics.

La lingüística romànica, treballa sobre textos, però s'hi apliquen dos punts de vista: La importància de la llengua viva i entrant en el segle XX, la geografia lingüística. (Aquesta hi aporta perspectives noves). 

Dins de la lingüística romànica, el text destaca l'interès per la nostra llengua.

El català és estudiat dins el conjunt de llengües romàniques.

Estudiosos parteixen la hipòtesi de la identitat occitana del català, que encara cueja.

Avui dia el català es troba situat dins la lingüística romànica, amb total personalitat i autonomia, a més, és una llengua diferenciada dins el conjunt de llengües romàniques. 

Finalment, ens diu que podem definir la paraula “llengua” com a “dialectes romànics”. (Realitat no ajustada al imperants de la Revolució francesa)

Així, les clapes de llengua romanesa que trobem escampades per la península dels Balcans reben aquesta denominació del romanès.

De manera semblant engloba almenys tres realitats separades geogràficament i prou diferenciades. 

He entès...

La veritat, és que al llegir el text a classe no he entès gairebé res, quan la professora anava explicant a mesura que es llegia jo ho entenia millor, però no del tot, suposo que per falta de concentració.

A casa per a poder-ho resumir he llegit el text més d'un cop, a poc a poc i anava subratllant les idees principals, i cada cop que no entenia algun fragment ho tornava a llegir en veu alta per poder entendre-ho millor.

El text ens parla de l’origen de les llengües romàniques, i parlant entre mitjà del text d'altres coses com a què anomenem nosaltres Romània, el romanticisme alemany etc. Finalment arriba al català i ens mostra la dificultat que hi havia per a poder parlar-ho i poder escriure en català en aquells temps, que ho trobo injust si es compara amb altres llengües.

 

 

La meva opinió: 

El text no ha estat malament, és interessant poder conèixer com les llengües han anat evolucionant a mesura que passa el

temps, sembla mentida el període de canvis que passa una llengua i la dificultat que hi ha per a que aquesta arribi ser una llengua “oficial”.

Trobo que està bé que coneixem com han anat amplificant-se i coneixent-se les llengües en general, és un tema important i ja tenim una edat com per a poder llegir texts d'aquests i enriquir-nos sobre aquest tema, que encara que sigui avorrit per a algunes persones és cultura general i sempre va bé saber una mica més.

Però he de reconèixer, que el text no m'ha agradat, com he dit abans, és interessant, però ho he trobat una mica difícil d'entendre (quan la professora ho explicava si que ho entenia) i si pogués escollir-ne un text per llegir, aquest no l'agafaria, però torno a repetir, que és d'interès i està explicat d'una forma no molt llarga, ja que als joves, en general, el fet de veure molta lletra no ens fa molta il.lusió, i també penso que es fa més curt del que sembla, i que les anotacions de la Claustre ens serveixen de molt per a no fer-nos un embolic i acabar d'entendre el contingut i també per a no adormir-nos i despertar-nos cada cop que fa alguna pregunta sobre el que es llegeix.

 

 

 

 

 

Llengües romàniques.