EL MISTERI A LA

BIBLIOTECA

Hi havia una vegada dues amigues que feien 6è del

Joc de la Bola de Lleida. Van decidir anar a la

biblioteca, ja que els agradava molt llegir. Sobretot

els llibres d’aventures i per això la Carla i la Laura

volien que algun dia a elles els passés una gran

aventura. Com era un dia d’hivern, els alumnes

tenien molt de fred perque aquella nit havia fet una

bona gelada. Anaven ben abrigades a tot arreu: a les

clases, a la sala polivalent, aula de música, aula

d’informàtica… Així que la bibliotecària els hi va

recomanar el llibre de “LA PORTA PROHIBIDA”, ja

que era la història més extraordinària de totes.

El llibre estava massa amunt i van tenir que agafar

una escala per intentar agafar-lo. La Laura va voler

pujar-se a l’escala, però la Carla era molt poruga i no

li feia cap gràcia. La Laura molt valenta, vigilant de

no caure es va enfilar per l’escala. Quan va arribar a

dalt de tot va veure que el llibre estava al fons de la

prestatgeria. Sense voler la Laura va girar una clau

que estava al fons. La Carla que estava observant-la

va dir:

- Què és aquest soroll?

- Sembla la prestatgeria que s’està obrint! –va

respondre la Laura.

La Carla tenia moltes ganes de saber que passaria

si entressin per aquella porta. La Laura pensaba que

era una sala on hi havien molts ordinadors per vigilar

a la gent del carrer. Així que van entrar i van dir:

- És una casa, és molt bonica!-va dir la Carla.

- Ei! Carla!, allà hi ha un llapis que es mou, i aquí

un ordinador que parla. –Va comentar la Laura.

Van veure un compàs que ballava com una ballarina,

girant i girant, volta cap aquí, volta cap allà.

- Hi han uns quants llibres que estan jugant a

fútbol!- va dir la Carla.

- Tots els objectes d´aquest món tenen vida!- va

dir la Laura.

De seguida va venir un regle molt eixerit.

- Escolteu, nenes! Si voleu sortir d´aquí haureu

de superar unes proves!- va dir el President

Centímetre.

- No hi ha una manera més fàcil de sortir d´aquest

embolic?- va preguntar la Carla.

- De cap manera!, mai ningú ha sortit sense

superar aquest mes de proves! –va respondre

seriosament el regle.

Un matí calurós tenien que fer piragüisme sense

caure ni una sola vegada de la piraigua, per

aconseguir aigua.

Un altre dia van haver d´escalar una muntanya,

l´Aneto, perquè les cuidessin bé,… Així

successivament van fer diferents proves.

Després d´haver superat totes les proves es van

quedar profundament dormides perquè estàven molt

cansades.

La calculadora, que era molt Intel.ligent i espabilada,

va fer una porta amb el senyor mirall que l´ajudava

perque les nenes poguessin tornar al seu país.

I d´aquesta manera, quan van tornar a casa, els hi

van explicar als pares l´aventura que havíen passat,

però no s´ho van creure!!!!

Júlia Sanchez