El Partenó d’Atenes

El món clàssicArt grec

Repassem les característiques de l’arquitectura grega:

• Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.

• Cerca l’harmonia visual.• Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la

monumentalitat.• Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els

classifica en ordres.• Materials més usats són pedra i marbre.• Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis

Recordem que l’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.

Entaulament Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau.

Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell

Documental

BaseElement esglaonat que eleva el temple del terra

FrontóElement triangular a la part alta del temple

Recordem les parts del temple:

Ordre dòric (parts)

estereobat

fust

estries d’aresta viva

capitell

arquitrau

cornisa

frontó

columna

entaulament Fris(tríglif i mètopes)

timpà

estilobat

Arquitectes:Ictinos i Cal.lícratesCronologia: 447-432 a CLocalització: Acròpolis d’Atenes

Estil: grec clàssicMaterials: marbre i fustaSistema constructiu: arquitravatDimensions: 69,5 m x 31 m; columnes, 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base

31 m

69,5 m

10,5 m alt

1,8 m diàmetre base

EL PARTENÓ

Biografia dels autors

Ictinos i Cal.lícrates foren els principals arquitectes del Partenó, i el director de tota l’obra va ser Fídies. Dels arquitectes no en tenim gaire informació. Varen treballar durant l’esplendor d’Atenes, a l’època de Pèricles, al segle V a C.

Ictinos fou l’arquitecte del temple dòric d’Apol.lo a Bassae (430 a C).Cal.lícrates construí el petit temple jònic d’Atena Niké (448-421 a C).

http://labrandero.tripod.com/artegriego/id1.html

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4354.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%ADcrates

L’Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció

El Partenó: Elements de suport

Columnes dòriques i murs

Base de 3 graons, estereòbat o crepidoma, que culmina amb un últim graó o plataforma, l’estilòbat.

A sobre 8 columnes dòriques a les façanes principals, i 17 a les laterals.

Elements suportats

Entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre (horitzontal)

Coberta inclinada de dues aigües i 2 façanes (parts més estretes) amb frontons triangulars

Espai exterior del Partenó

Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes als laterals.

Concebut per ser vist des de fóra

El fust de les columnes format per tambors superposats i amb estries d’aresta viva

Collarí(motllura anular)

Equí(forma con)

Àbac (quadrangular)

Arquitrau

MètopaTríglifFris

Cornisa

Acroteri

EquíÀbac

Collarí

Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques

Frontó triangular

Façanes estretes: oriental i occidental. Coberta de dos aiguavessos.

Timpà

La blancor del marbre Pentèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.

Historia del Arte

© 2006 Guillermo Méndez Zapata

Conjunt proporcionat

Dimensions mitjanes(home mida de totes

les coses)

Equilibri massís i buit (creació

d’un ritme harmònic)

Búsca la perfecció a través de les matemàtiques: un mòdul

Refinaments òptics

Entaulament iGrades corbes

Éntasi central

IntercolumnisDiferent tamany

Cantons: columnes més gruixudes,

triglifs als extrems,

Ús de carreus regulars (isòdomos)

en unió viva (sense argamassa y units amb grapes). Marbre

pentèlic

Plataforma o krepis (últim esglaó

estilòbat) pels quatre costats, i dos

estereòbats

Columnes y entaulament dòric

Columnes formades por tambors units

por un vástago metàlic central

Ictinos, Calícrates y FidiasPartenón

Pintat en colors vius

Arquitectura arquitravada

Espai interior del Partenó

Cela-la

Sala gran (nao o cel.la)

Opistòdom (tresor)

4 columnes jòniques

Estàtua d’Atena

Planta rectangular

Pòrtic oriental o pronaos (hexàstil)

Columnata interior de 2 pisos en forma de “U”

Pòrtic occidental

Correccions òptiques: Per evitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.

En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.

L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de manera quasi imperceptible a partir del centre. Les mètopes dels laterals són més amples.

L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici.

L'alçària de l'arquitrau, del fris i de la cornisa és un terç de l'alçària de la columna

Les distàncies que separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament inclinadescap al centre i cap a l'interior.

El fust té l’èntasi.

Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora i de plasmar la grandesa de la polis i el poder de l'estat.

Historia del Arte

© 2006 Guillermo Méndez ZapataIctinos, Calícrates y FidiasPartenón

Partes del templo

Pronaos(pórtico delantero abierto)

Naos o cella

Características del templo:Rectangular (los circulares se llaman tholos), orden

dórico exterior, anfipróstilo (columnas en fachada principal y trasera), períptero (columnas

alrededor: 17 laterales) y octástilo (8 columnas en parte

frontal)

Tres naves separadas por dos filas de

columnas jónicas a dos nivelesen forma de U

Era la sala de la diosa (Palas Athenea). Los cultos se realizaban

fuera, al aire libre

Opistodomo

Sala posterior aislada de la cella.

Se guardaba el tesoro de la ciudad

Ubicado en la acrópolis, recinto sagrado, estásu fachadaprincipal se orienta de espaldas a los propíleos (entrada de la

acrópolis), hacia el Este (nacimiento del sol).Decoración: Tímpanos:

Nacimiento Atenea y elección patrono del Ática. Metopas:

gigantomaquia, centauromaquia,Amazonamaquia y Guerra de

Troya. Friso del muro exterior: Procesión de las Panateneas

CuatroColumnas

jónicas

Perfecta integración en la naturaleza

Més informació:

El Partenó forma part del conjunt urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal està orientada a l’est, per on surt el sol, com era habitual al temples de l’Antiguitat.La façana occidental dóna a l’entrada principal de l’Acròpoli.

El Partenó és la construcció principal del conjunt, per la seva majestuiositat, situació, grandària...

Entorn i integració urbanística del Partenó

                                                           

  ELS MARBRESDEL PARTENÓ

Quan es va fer el Partenó, entre el 447 i el 432 a.C., es van crear tres grups d’escultures per guarnir-lo: les mètopes, el fris i els frontons. D’aquests, les mètopes i el fris formaven part de l’estructura del Partenó mateix. No van ser tallats i després col·locats en el lloc que els corresponia, sinó que es van fer en les mateixes parets del Partenó, un cop que havia estat construït.

INTERPRETACIÓ (Funció, contingut i significat)

INTERPRETACIÓ

El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies o dels seus deixebles

Façana principal (est) “Naixement d’Atena” Frontó occidental

“Disputa Atena i Posidó”

Va ser el gran temple ofert pels atenesos a Atena després de derrotar els perses. Es construí durant l’època de Pèricles, i inicià la reconstrució de l’Acròpili, destruïda durant les guerres mèdiques.

Els marbres del Parteó Estàtues dels frontons

Naixement d’Atena (frontó oriental)

Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)

Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts altes (capitells, tríglifs, mètopes, frontons i frisos)Són també importants en la interpretació els efectes òptics, ja que cercaven crear un ambient sagrat amb les proporcions perfectes, també sagrades.

El fris, de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior de columnes; per tant no era tan visible com les mètopes. És una escultura allargada contínua en baix-relleu, que representa la processó de les Panatenees cap al Partenó.

Les Panatenees era una gran festa en honor d’Atena, i es celebrava amb gran solemnitat cada quatre anys.

El fris suposa un canvi en quant a la representació dels frontons. Totes les figures estaven policromades en colors vius. La part superior posseeix un relleu més profund, per afavorir la perspectiva.

Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.

Elements que apareixen a la processó: Homes a cavall i a peu; figures amb vestits militars (aurigues), aiguaders o figures que porten àmfores, i persones que porten animals per al sacrifici (bous, bocs... ). Hi ha absència de fons a les escenes. Tampoc no n’hi ha escala.

L’escena més important és l’Assemblea dels déus, o escena enmarcada per les divinitats que apareixen assegudes. S’intercala l’escena del ‘peple’. Es representen dotze escenes, de les quals es conserven tres. Són les úniques figures divines, però amb el mateix tractament de la resta de figures humanes.

Fris occidental

Fris septentrional

Aiguaders, conductors de bous...

Fris meridional

Fris oriental

Posidó, Apol.lo i Artemis

Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament arquitectònic anomenat tríglif. S’hi representaven batalles mítiques. Avui se’n conserven 19.

Escenes de la Centauromàquia (alt relleu)

Reconstrucció del fris i les mètopes

Reconstrucció d’una vista d’entrada a l’Acròpoli en la seva època d’esplendor

Funció

Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena monumental als déus com agraïment pels seus favors. També demostrava la grandesa d’Atenes en el moment en que es construí, amb la seva acumulació de riqueses.

Història de l’edifici

El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les guerres mèdiques i destruït pels perses. La seva construcció fou iniciada per Pericles entre els anys 447 i 432 aC. Els arquitectes foren Ictinos i Cal.lícrates, i varen estar sota les ordres del famós escultor Fídies, autor de la decoració escultòrica i de l'estàtua d’Atena en or i marfil. L’edifici conservà el seu caràcter religiós en els segles següents, fou església bizantina i mesquita musulmana (amb minaret). L’interior s’anà modificant, però l’exterior es mantingué intacte fins el 1687 quan els turcs l’utilitzaren com a dipòsit de pólvora en la seva guerra contra els venecians, i una bomba d’aquests destruí gran part del Partenó (part central) A principis del XIX, l’ambaixador britànic a Constantinoble, lord Elgin, va treure la major part de la decoració escultòrica i la va dur a Anglaterra, venent-les al Museu Britànic

Context històric

Els anys de govern de Pericles a Atenes (461-429) van tenir un esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel·lectuals preocupada sobre tot per les creacions de l’esperit, en les quals l’antropocentrisme triomfà del tot. Els monuments que es varen anar construint a l’Acròpolis des de l’època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i especialment elegit per la deessa Atena. Pericles encarregà la direcció tots els seus projectes artístics a Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell moment. Sembla que Ictinos fou el principal responsable del projecte del Partenó, i treballà associat amb Cal.lícrates. La construcció començà el 447 aC i s’acabà en 9 anys, sent el primer monument construït a l’Acròpolis, excepte l’ornamentació escultòrica, que es col·locà el 432 aC. Ictinos utilitzà els fonaments del primitiu temple d’Atena, ampliant-los. No s’anomenà Partenó fins molt més tard (parthenos vol dir verge, i es refereix a Atena, deessa protectora de la ciutat)

L’arquitecte principal fou Iktinos, que va escriure un llibre avui perdut, sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi desenvolupà la seva idea del que és un temple dòric i com s’ha de modelar l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats dins de l’ordre dòric, que es consideraren revolucionàries, com hem vist anteriorment.Després es construïren els Propíleos, el temple de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres el qual acabaren el 406. Fou quasi mig segle d’activitat constructiva.

L’estil segueix el de l’ordre dòric, però amb modificacions. La cel·la dividida en dues parts desiguals i la introducció de trets jònics (el fris interior dels murs de la cel·la i 4 columnes jòniques de l’opistòdom). Les esmentades correccions òptiques per compensar els efectes visuals. La policromia també comentada.

Models i influències

És una síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica (més esvelta, decorada i reduïda) que agafà l’home com a mesura en la recerca de l’harmonia constructiva.

Referents són els grans temples de la Magna Grècia (Sud d’Itàlia i Sicília). El Partenó es considera la culminació de la perfecció arquitetònica grega i exemple de refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura, com hem vist a l'analitzar els seus marbres. La distribució interior de la cel.la és també una important evolució en el desenvolupament d’aquest espai sagrat.

Tota l'arquitectura clàssica posterior tindrà el Partenó com a referència obligada.

Temple de la Concòrdia a Agrigento, Sicília (S. V aC)

Temple de la Concòrdia

Temple de d’Hera a Paestum, Nàpols