EL PETIT AVET

UNA VEGADA HI HAVIA UN AVET PETITÓ. TOTS ELS ARBRES DELBOSC TENIEN FULLES; ELL ERA L’ÚNIC QUE TENIA COM UNA MENAD’AGULLES.

- ELS MEUS COMPANYS TENEN UNES MAGNÍFIQUES FULLESVERDES, JO , NOMÉS TINC PUNXES ! M’AGRADARIA TENIRFULLES D’OR.

AL MATÍ , EN DESPERTAR-SE, VA QUEDAR ADMIRAT. - I ARA! ON SÓN LES MEVES PUNXES? TOT JO SÓC COBERT DE

FULLES D’OR! QUINA ALEGRIA !I TOTS ELS SEUS VEÏNS NO FEIEN MÉS QUE DIR :- L’AVET PETITÓ ÉS TOT D’OR !PERÒ VET AQUÍ QUE UN LLADREGOT HO VA SENTIR I VA PENSAR QUE AQUESTA ERA LA SEVA. VA TORNAR A LA NIT AMB UN SAC I VA ROBAR-LI LES FULLES. L’ENDEMÀ EL POBRE AVET ES VA POSAR A PLORAR .

- NO EN VULL MÉS D’OR. M’AGRADARIA TENIR LES FULLES DE VIDRE; EL VIDRE TAMBÉ BRILLA FORÇA. I MIREU, QUAN ES VA DESPESTAR…

- ENLLOC DE FULLES D’OR TINC FULLES DE VIDRE. ARA NO ME LES PRENDRÀ NINGÚ. I TOTS ELS SEUS VEÏNS NO FEIEN MÉS QUE DIR:- L’AVET PETITÓ ÉS TOT DE VIDRE ! PERÒ, QUAN ARRIBA LA NIT, EL VENT BUFÀ AMB TANTA FORÇA QUE NO LI DEIXÀ CAP FULLA SENCERA. - QUE SÓC UN DESGRACIAT! ALTRA VEGADA NU. M’AGRADARIEN UNES FULLES VERDES BEN GROSSES.

I L’ENDEMÀ JA LES TENIA. TOTS ELS SEUS VEÏNS NO FEIEN MÉSQUE DIR :

– MIREU L’AVET PETITÓ ! ÉS COM NOSALTRES ! PERÒ VET AQUÍ QUE COMPAREGUÉ LA CABRA AMB ELS SEUSCABRIDETS. QUAN VA VEURE L’AVET TAN PETITÓ VACOMENÇAR A CRIDAR :

- VENIU CABRIDETS ! MENGEU, QUE NO QUEDI RES ! ELSCABRIDETS NO DEIXAREN NI UNA SOLA FULLA.

ARRIBAT EL VESPRE EL POBRE AVET, TOT DESPULLAT ITREMOLANT DE FRED, VA POSAR-SE A PLORAR.

- SE M’HO HAN MENJAT TOT! M’HE QUEDAT SENSE LESMEVES FULLES VERDES, COM EM VAIG QUEDAR TAMBÉSENSE LES DE VIDRE I SENSE LES D’OR ! SI AL MENYSPOGUÉS TENIR LES MEVES AGULLES…

L’ENDEMÀ TORNAVA A ANAR VESTIT AMB AGULLES PUNXEGUDES. ERA FELIÇ. S’HAVIA GUARNIT DELSEU ORGULL. I TOTS ELS SEUS VEÏNS NO FEIEN MÉS QUE DIR:

L’AVET PETITÓ TORNA A SER COM ERA ABANS.