3
Això era un dia molt assolejat a la selva. Aquella vesprada feia molta calor. La llebre i la mona es columpiaven de la rama d’un arbre, quan de sobte escolten: <<Hip Hop, Hip Hop>>! Estic entrenant-me!!!-va contestar l‘hipopòtam sense deixar de córrer. - Entrenan-te per a què? - va preguntar la llebre mentre començava a córrer al seu costat. - Per a ser el millor corredor de la selva!- va dir l’'hipopòtam accelerant un poc. << Hip, Hop>> L’ hipopòtam corria per la selva. Cada pas que donava retombava tot. - Eh, què fas? -li va preguntar la mona saltant de rama en rama. Però si eres un hipopòtam! -va exclamar la mona obrint molt els ulls. - Ja ho se -va respondre l’hipopòtam resoplant per la boca. - Estàs molt gros per a ser un corredor! -va opinar la llebre. - I molt pesat! -va afegir la mona. - És cert -va admitir l‘hipopòtam molt suat. - A més, tens les potes molt curtes -va afegir la llebre. - Pot ser, m’he caigut moltes vegades i m’he fet xixons al cap. -va dir l’hipopòtam. - Córrer és molt dificil, i a més, un hipopòtam no pot ni podrà ser un gran corredor. - va dir la llebre. - És possible… - va reconéixer l’hipopòtam. - I has de saber, que per molt que ho intentes, sempre hi haurà algú més ràpid que tu -va dir la llebre. - Alomillor… -va contestar l’hipopòtam. - Has pensat el que t’he dit? -va dir la llebre.

El que més m'agrada

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: El que més m'agrada

Això era un dia molt assolejat a la selva. Aquella vesprada feia molta calor. La llebre i

la mona es columpiaven de la rama d’un arbre, quan de sobte escolten: <<Hip Hop, Hip

Hop>>!

Estic entrenant-me!!!-va contestar l‘hipopòtam sense deixar de córrer.

- Entrenan-te per a què? - va preguntar la llebre mentre començava a córrer al seu

costat.

- Per a ser el millor corredor de la selva!- va dir l’'hipopòtam accelerant un poc. <<

Hip, Hop>> L’ hipopòtam corria per la selva. Cada pas que donava retombava tot.

- Eh, què fas? -li va preguntar la mona saltant de rama en rama. Però si eres un

hipopòtam! -va exclamar la mona obrint molt els ulls.

- Ja ho se -va respondre l’hipopòtam resoplant per la boca.

- Estàs molt gros per a ser un corredor! -va opinar la llebre.

- I molt pesat! -va afegir la mona.

- És cert -va admitir l‘hipopòtam molt suat.

- A més, tens les potes molt curtes -va afegir la llebre.

- Pot ser, m’he caigut moltes vegades i m’he fet xixons al cap. -va dir l’hipopòtam.

- Córrer és molt dificil, i a més, un hipopòtam no pot ni podrà ser un gran corredor. - va

dir la llebre.

- És possible… - va reconéixer l’hipopòtam.

- I has de saber, que per molt que ho intentes, sempre hi haurà algú més ràpid que tu -va

dir la llebre.

- Alomillor… -va contestar l’hipopòtam.

- Has pensat el que t’he dit? -va dir la llebre.

Page 2: El que més m'agrada

- Per supost -deia l’hipopòtam cada vegada més trist.

- Aleshores… perquè segueixes corrent?-va dir la llebre.

Ara, quin final t’agradaria saber?

I a tu...què és el que més t’agrada?

FINAL 1 - És veritat, per a què vaig a córrer si mai arribaré lluny.

– va dir l’hipopòtam trist.

La llebre i la mona van llevar tota la il·lusió de l’hipopòtam i mai

més va tornar a córrer.

1. FINAL 2 - Seguisc corrent perquè és el que més m’agrada del

món!!! -va exclamar l’hipopòtam molt feliç.

La llebre va mirar a la mona i li va preguntar: - Què és el que més

t’agrada del món? - Mai ho he pensat… va dir la mona. - Jo tampoc

–va afegir la llebre. I, molt pensatives, es van allunyar d’aquell lloc

Page 3: El que més m'agrada

-_____________________ ______________________

______________________ ______________________

______________________ ______________________

______________________ ______________________

______________________ ______________________