El nostre anàlisi s’estructura:

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

3. L’ANÀLISI FORMAL

4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

5. ALTRES CONSIDERACIONS

EL TRES DE MAIG DE 1808EL TRES DE MAIG DE 1808

PRIMERA APROXIMACIÓ

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’obra- Nom de l’obra

- Autor- Autor

- Estil- Estil

- Cronologia - Cronologia

- Tècnica i suport- Tècnica i suport

- Localització- Localització

- Dimensions- Dimensions

El Tres de Maig de 1808El Tres de Maig de 1808

Francisco de Goya (1746-1828)Francisco de Goya (1746-1828)

1814. Inicis del segle XIX1814. Inicis del segle XIX

Oli sobre telaOli sobre tela

Museu del Padro (Madrid)Museu del Padro (Madrid)

Gran format. (2,66 x 3,45 m.)Gran format. (2,66 x 3,45 m.)

Difícil de classificar (cronològicament Neoclàssic) Difícil de classificar (cronològicament Neoclàssic)

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

Francisco de Goya (1746-1828) Francisco de Goya (1746-1828)

Carles III(1759-1788) Carles III(1759-1788)

Carles IV(1789-1808) Carles IV(1789-1808)

Josep I(1808-1813) Josep I(1808-1813)

Ferran VII(1808)(1814-1833)

Ferran VII(1808)(1814-1833)

La vida de Goya abarca desde el reinado de Carlos III hasta el de Fernando VII.

2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA

Se vida transcurre entre dos épocas históricas: el Antiguo Régimen y el Régimen Liberal

La Il·lustració, la Revolució Francesa (1789-1799), la invasió napoleònica (la Guerra delFrancès 1808-1814), la Restauració amb Ferran VII, juntament amb el trienni liberal emmarcaren i influenciaran la seva vida i la seva obra.

Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa.EPOCAEPOCA

2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA

A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès.

Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren l’inici de la Guerra del Francès.

El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa.

Com a represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 maig es produí l'afusellament (a la Muntanya del Príncipe Pío) dels patriotes de Madrid,

2 de maig de 1808 3 de maig de 1808

AUTORAUTOR

Goya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes. Posteriorment es convertirà en pintor oficial de la Cort (Carles III i Carles IV) i es convertirà en el retratista de l'aristocràcia espanyola.

Va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. Més tard viatjà a Itàlia on va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.

Francisco de Goya (1746-1828)

1.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: AUTOR1.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: AUTOR

Quan retornà a Espanya va pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després es traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu .

El 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí lesportes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment. Després de la guerra del francès fou pintor de cambra de Ferran VII. També ho havia estat de Josep Bonaparte.

Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la sordesa que li va deixar Una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de 1808.Liberal convençut amb la restauració absolutista de Ferran VII, decidí marxar d’Espanya i anà a Bordeus, (França) on va morir el 1828

ESTILESTIL Cronològicament l’hem d’enquadrar en el neoclassicisme

Però ... Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat. Podríem dir que presenta un estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors.

Així podem observar que...

2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ESTIL

D’altre banda pel tipus de pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, anuncia formalment aspectes propis del Impressionisme

En suma, podem afirmar que Goya tant pels temes que tracta, com per l'ús del color o la pinzellada s’allunya de manera evident de l’estil vigent: el Neoclassicisme

La seva obra tant pel tema com per la forma presenta aspectes precursors del romanticisme: visió subjectiva de la realitat, sens; triomf dels sentiments ... intensitat i força expressiva del color...

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICSA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

- El Color- El Color

- La llum- La llum

B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

C) EL RITMEC) EL RITME

D) El TEMPSD) El TEMPS

- La Línia o dibuix- La Línia o dibuix

3.- L’ANÀLISI FORMAL

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA I DIBUIX I COLORA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA I DIBUIX I COLOR

En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea. Goya ressegueix les figures en negre, però defuig l’academicisme, cares i cossos estan deformats. (Fuig del model escultòric propi del neoclassicisme)

Gamma cromàticareduïda: Ocre, negreblanc, groc, vermell

Colors càlids a la part esquerra i colors freds a la part dreta.

Pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, creant una mena d’atmosfera

Destaca especialment el color blanc i groc tan de la camisa i el pantaló com del fanal.

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUMA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM

La llum és en un element clau del quadre: L’únic focus lumínic està situat al terra davant l’escamot francès i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats i deixaen penombra al grup de soldats.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA LLUM

La llum del fanal separa el dos grups (víctimes i soldats),,

il·lumina la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el centre d’atenció.

El tenebrisme emprat per Goya, el contrast entre llums i ombres incrementen el dramatisme de l’escena

La resta de personatges es distribueixen al seu voltant

B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats (dreta) que els estan afusellant. Clarament delimitats per la llum del fanal que il·lumina al es víctimes i deixa en penombra a l’escamot de soldats.

El “camisa blanca” és el centre de la imatge,

Però, és el fanal que divideix clarament la composició en dues parts: il·luminant a les víctimes i deixant la resta en penombra.

L’aresta del fanal, a més a més, constitueix un eix vertical amb la torre del fons que remarca aquesta dualitat.

Intensament il·luminat contrasta amb tota la resta tant pel color com per l’actitud acaparant tota la nostra atenció.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit principalment mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria (dissolució de les formes).

La inclusió del fanal, el qual amb unes arestes molt marcades configura en si mateix una realitat tridimensional manifesta.

l’aplicació del clarobscur accentuant el volum de les formes.

L a superposició dels diferents plans.

La gradació del tamany de les formes especialment visible en la filera de condemnats i l’edifici del fons.

Però que s’accentua per mitjà d’altres recursos com:

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

També contribueix a accentuar la sensació d’espai profund que presenta el quadre la inclusió de dos diagonals trencant l’horitzontalitat dels fusells i l’horitzó.

Aquestes dues diagonals tot i que no configuren una perspectiva cònica, trenquen l’horitzontalitat de les línies dels fusells i de l'horitzó donant dinamisme, però també incrementant la sensació de profunditat.

La línia de l’horitzó situada alta converteix a l’espectador en un protagonista més de l’escena potenciant el realisme del tema representat.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

En la composició d’aquesta pintura la idea estructural més forta és el contrast:

Contrast entre llum i ombra

Contrast entre víctimes i soldats

Contrast entre la Individualitat de les víctimes i la uniformitat dels soldats

Contrast entre la verticalitat del “camisa blanca” i l’horitzontalitat dels fusells.

Per últim els violents escorços en les figures dels morts en primer pla també contribueixen a incrementar la sensació de profunditat.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME

C) EL RITMEC) EL RITME El dinamisme de la composició accentua el dramatisme del tema.

Mitjançat l’ús de contrastos de llum: zones molt il·luminades i d’altres en penombra.

Aquest dinamisme s’aconsegueix:

L’ús de contrastos de color:Colors càlids i colors freds.

Contrastos entre línies horitzontals i línies verticals

Mitjançant la presencia de dues diagonals molt marcades que trencant l’horitzontalitat dels fusells i l'horitzó.

Contrast entre els cossos caiguts dels morts i els dels que estan a punt de ser executats.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME

Un altre element que també contribueix a accentuar el dinamisme d’aquesta pintura són les diferents actituds i emocions que davant la mort mostren les víctimes que contrasta amb la uniformitat i absència d’emocions de l’escamot de soldats.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS

C) EL TEMPSC) EL TEMPS

Aquesta pintura mostra de manera dinàmica un moment instantani referencial de caràcter històric però també mostra una voluntat d’eternitat

Al seu llenç Goya recull un moment instantani referencial de caràcter històric: L’afusellament per part de l’exèrcit napoleònic la matinada del 3 de maig de 1808 d’alguns dels espanyols que el dia anterior s’havien rebel·lat contra la invasió dels francesos.

I això ho fa d’una forma dinàmica al mostrar-nos dins de la mateixa pintura la temporalitat d’un fet que és succeeix en el temps.

així podem veure tres moments: El que ha passat (Els morts ensangonats caiguts a terra) el que està passant (els que estan a punt de matar) i el que passarà (els que desesperant fent cua abans de morir).

És a dir present, passat i futur d’un mateix fet.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS

Però l’obra també presenta una voluntat d'eternitat al mostrar quelcom més allà del fet representat, el quadre és també un crit contra el horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra valors de caire universal i atemporal.

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA

4.- INTERPRETACIÓ: TEMÀ, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

El tres de Maig és un llenç que mostra els fets reals que van succeir a Madrid durant el primers dies de maig de 1808 i amb el quals s’inicia la Guerra del Francés.

Tema històric

Concretament el quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer la matinada del 3 de Maig de 1808 a la Muntanya del Principe Pio dels rebels que s’havien manifestat contra l’ocupació dels invasors el dia anterior.

Una obra, titulada “el 2 de maig”, coneguda també com “La càrrega dels mamelucs” i amb la qual “el tres de maig fa parella. Juntes constitueixen l’encàrrec que el govern de la Regència de les Corts de Cadis van fer a Goya al 1814.

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA

No sabem si Goya en va ser testimoni directe però és fidel a la realitat dels fets. Diferents elements accentuen el realisme dels fets representats tant del lloc com dels personatges.

L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des de la qual es possible veure la caserna militar del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual apareix dibuixada al fons de la composició.

La inclusió en la escena d’ una dona, la qual cosa també dona versemblança als fets, donat que les dones també s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió.

La inclusió també d’un frare en referència a la participació d’alguns eclesiàstics en ela revolta i en al·lusió directa a que aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego i Davila.

4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT

SIGNIFICATSIGNIFICAT

Aquest quadre és un crit universal contra el horror, la irracionalitat i crueltat de la guerra.

Goya presenta els fets amb una gran expressivitat perquè l’interessa més mostrar un sentiment, un punt de vista personal que no pas realitzar un document dels fets.

Goya presenta un nou concepte de la pintura històrica, allunyant-se de la visió heroica tradicional i substituint-la per la crítica d’ una realitat: la guerra, que genera patiment humà..

Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan individualitzats, tots viuen el moment segons la seva personalitat. Al·legòricament La zona il·luminada seria el bé, i el mal la foscor.

4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT

La posició dels braços en creu de la figura central representaria iconogràficament la figura de Crist, la de l’heroi, el màrtir, l'innocent.

L’obra presenta diferents elements simbòlics i al·legòrics que reforcen el seu significat

Per alguns autors els colors groc i blanc (símbols heràldics del Papa) hi simbolitzarien l'església.

El fanal situat als peus dels soldats il·luminant a les víctimes – veritables protagonistes del quadre- Ha estat vist segons els autors:

Atribut reforçat, tant pels estigmes que apareixen en les mans, com pel color blanc de la camisa (innocència)

- bé com una metàfora de la presència de Déu.

- bé com un símbol de la il·lustració.

4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT

El tres Maig transcendeix la plasmació d’un fet concret per convertir-se en un símbol del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat.

Amb aquesta pintura Goya va dotar de valor universal un episodi particular.

4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ

FUNCIÓFUNCIÓ Funció decorativa o commemorativa

Tot i que no se sap amb seguretat la funció exacte que van tenir aquests quadres.

Algunes hipòtesis suggereixen que podrien haver tingut una funció decorativa en un arc de triomf efímer construït en honor de Ferran VII, amb motiu del seu retorn a Espanya.

Altrea apunten que es podrien haver exposat amb motiu de la celebració commemorativa del 2 de maig.

Sigui quina sigui el que si es evident és que els quadres no van agradar i es guardaren al fons del Museu del Prado, i no s'exhibien.

No va ser fins unes dècades després, un cop el Romanticisme i l'Impressionisme, es van desenvolupar, que aquestes excepcionals pintures van obtenir reconeixement i fama mundial.

Dos són les figures principals en les que Goya s’inspira per elaborar el seu propi estil: Velázquez i Rembrandt

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

De Velázquez rep la perspectiva aèria, la utilització de la llum i la llibertat de la pinzellada

De Rembrandt rep laperfecció del joc de clarobscur, la voluntat realista, naturalista, quel’apartà de d'idealisme neoclàssic i també el gust pels autoretrats.

Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com:

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

El Romanticisme: l’ús violent del color i el moviment i el protagonisme que dona al poble,a la heroïcitat col·lectiva.

L’Impressionisme: El traç lliure, l’abandó de l’academicisme, les seves pinzellades soltes i els contrastos cromàtics

L’Expressionisme: Per la utlització de l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la realitat per manifestar l’interior.

El Cubisme: Manifesta en la deformació geomatitzant dels soldats.

Des de un punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influir en obres com:

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

La execució de Maximilià Manet (1867)

La “Matança de Corea de Pablo Picasso (1951),

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

TEXTOS

Monografia sobre el Tres de Maig

VIDEOS

EXERCICIS INTERACTIUS

El Tres de Maig (Museu del Prado)