ELS FETS D’OCTUBRE

Nerea Martínez García

Motivacions He escollit els fets d’octubre per les importants

conseqüències que va tenir per a Catalunya durant la Segona República, i també com a mostra de les discrepàncies entre la Generalitat i el Govern central.

He escollit La Humanitat per ser el diari d’Esquerra, primera força política del moment, i La Veu de Catalunya perque era el diari de la Lliga, la segona força política, la qual cosa fa que tingui un punt de vista diferent.

Context Canvis infraestructurals en urbanització,

transport i comunicacions. Noves formes d’organització política i social.

ERC com a principal força política, i la CNT, la principal força social.

Catalanisme i la “cultura cívica”. Cultura: del noucentisme a l’avantguardisme. Amb Espanya: conflictes polítics centralisme-

autonomia, conflictes socials UGT-CNT (marxistes-anarquistes)

Context internacional: consolidació dels feixismes i la Revolució soviètica.

Context Crisi del 29: inflació i atur, agreujat per les

condicions -> tensions socials. Falta d’atribucions de la Generalitat en

economia. Segona Revolució Industrial: diversificació,

concentració en zones urbanes, noves fonts d’energia: electricitat i petroli, augment dels salaris + reducció jornada -> consumisme.

Invencions tecnològiques: automòbil, avió, telèfon, enllumenat, tramvia, cinema, màquina d’escriure…

La premsa Forma part de la vida quotidiana: afecta

especialment en allò que queda més allunyat.

Censura constant. Alfabetització insuficient i sovint en

castellà. Premsa coma instrument polític, no com a

empresa. Introducció de la fotografia.

Antecedents El conflicte rabassaire va ser més polític que

social (relacions Companys-UR) Generalitat no es competent en legislació social

ni econòmica. Desprès del triomf de les esquerres, els sectors

de dreta es mobilitzen. Mor Macià, que aglutinava als votants d’ERC. Aliança Obrera convoca una vaga sense el

recolzament de la CNT, principal força social. Membres de la CEDA entren al Govern

lerrouxista. Revoltes a Astúries.

Els fets d’octubre Protestes a Astúries. Aliança Obrera convoca una vaga, però sense el

recolzament de la CNT pren un caire més polític: perque el Govern es va immiscuir en un assumpte que es veia com de la competència de la Generalitat, i perque la política a la resta d’Espanya està prenent tira més cap a la dreta.

Esquerra guanya les eleccions i Companys busca repetir l’èxit de Macià en un context diferent.

L’exèrcit, comandat pel general Batet, no els recolza i el sometent de Dencàs no entra en acció.

Conseqüències

Generalitat a la presó. Autonomia suspesa. Censura a la premsa. Llei de Conreus i millores socials suspeses. Govern Lerroux-CEDA desacreditat -> noves

eleccions. Dos blocs: esquerres i dretes. Guanyen les

esquerres.

La Veu de Catalunya Comença com a setmanari polític i literari el

1981. El 1899 passa a ser un diari, portaveu de la

Lliga. Problemes: suspès el 1900, Enric Prat d ela

Riba empresonat el 1902, fets del Cu-cut! El 1905, Assemblea de Parlamentaris el 1917 i en mans de la CNT el 1936.

Dues edicions al principi, la de tarda passa a ser La Veu del Vespre, més tard L’Instant.

Anàlisis de La Veu Pocs articles firmats. To més asèptic que La Humanitat però

crític amb Esquerra i adulador amb la Lliga i els seus polítics, especialment a l’editorial.

Contrari a la Llei de Conreus. Caut sobre la CEDA. Crític amb les organitzacions obreres i els

sindicats. Marcada vessant religiosa.

La Veu i els fets d’octubre Dies 6, 7 i 8 [dilluns] no hi ha diari Asseguren no tenir cap responsabilitat al

respecte. Acusen a ERC i interpreten la proclamació com

a separatista. Parlen de la censura a la premsa però no

mencionen que hi hagi a La Veu. Moltes noticies curtes i confuses sobre els

altercats. Es posiciona a favor de les forces de l’ordre i

contra els vaguistes. Mencionen un discurs del fundador de la

Falange i fill del dictador en un to adulador que no quadra.

Darrere de La Veu

Manuel Brunet -> a càrrec del comentari de la portada fins la guerra civil. Estudià al seminari però no s’ordenà sacerdot.

Josep Pla -> fill de propietaris rurals, cosa que explica el seu posicionament respecte la Llei de Conreus. Va ser diputat de la Mancomunitat per la Lliga. Corresponsal parlamentari a Madrid de la Veu durant la Segona República.

Modest Sabaté: Polític i industrial català.

La Humanitat El 1931 va néixer com a instrument polític

d’Esquerra, en oposició a L’Opinió. Lluís Companys va ser fundador i director. Se suspengué arran dels fets d’octubre i va

sortir esporàdicament sota el nom de La Ciutat. A l’exili sortí a Montpeller i Mèxic durant poc temps.

No es menciona mai el periodista rere l’article. 5 cèntims més barat que La Veu. Catalanista. A favor de la Llei de Conreus, contrari a la

CEDA, poca importància de la religió, publicitat de pistoles…

La Humanitat i els fets d’octubre

Dies 6, 7 i 8 sense premsa. Censura, de la qual es parla a La Veu i s’insinua

a La Humanitat. S’insisteix en la proclamació de Companys com

a no separatista. Més èmfasis en la tragèdia que en política,

potser per la censura. Noticies breus i desorganitzades com a la Veu,

reflex del caos del moment.

Hipòtesis Tres proves que confirmen la hipòtesis de

Tresserras i Espinet:- L’arribada de la Segona Revolució Industrial:

diversificació industrial, concentració en el sector secundari (+ proper a Europa que a la resta d’Espanya), noves energies i tecnologies, inici del consumisme per millores socials (reducció jornada + augment salaris).

- Urbanització elevada -> 1860-1930, del 29% al 54%, accelerat per la immigració, del 20% el 1930 (superior a la resta de l’Estat i proper a la mitjana europea).

- Demografia moderna: natalitat i mortalitat baixen.

FI