FEIM POESIAFEIM POESIA

MARE SI FOS MARINER

Mare, si fos mariner,

mariner de bona traça,

me n'aniria mar endins

tot sol amb la meva barca.

Miquel Martí i PoI

Vine a fer bombolles,que tinc un tassóple d’aigua i sabó.

Mira com voleieni brillen al soltot fent tornassol!

Si la més bonicaproves d’agafar,se’t fon a la mà…

I et quedes en dubtede si l’has bufato ho has somniat!

Joana Raspall

BOMBOLLESBOMBOLLES

DESOLACIÓDESOLACIÓJo sóc l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocíobert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa,al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

Joan Alcover

La bicicletaJo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!

Joana RaspallIl·lustració d'Ofra Amit

La vella Montserrat, desperta el barriA cops d'escombra tot cantant,

Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal

I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,Damunt els caps un sol ben insolent

Il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaçaLa peixatera pren paciència amb la consol

Que remuga i regalaGrans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposantL'avi Josep no es deixa perdre cap detall

I amb esguard es preguntaQuants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,Veïnes que un cop has passat et critiquen.

Gent llençant la brossa d'amagatI un retardat que amb ulls burletes et mira

I diu

Bon dia...

BON BON DIADIA

ELS ELS PETSPETS

Aquesta plujaAquesta pluja

Aquesta pluja que ho banya tottreu de ses coses s'olor del món.Aquesta pluja no té un hivern,només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,jo encara t'enyor.Ningú no és perfecte,ja no te faré pus cançons.

I avui som dimecres,també som dijous,

jo sempre com sempre.

Demà pintaré amb ses manses meu sol de juguetaque té un satèl·lit solar

i un solàrium d'estrelles.

Demà pintaré as cel rasun segon domicili,

semiaquàtic i deshabitatperquè m'estic tranformant en un amfibi.

Joan Miquel Oliver

ANTÒNIA FONTANTÒNIA FONT