ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA

Xènia Torondell Gil1BAT HS2

LLATÍ

ÍNDEX

L’Estructura Les Muralles La Casa Diferència entre Insulae / Villae El Forum

L’ESTRUCTURA Segueix pautes necessàries per al

correcte funcionament dels serveis. Composta per una sèrie de mòduls

iguals, distribuïts ordenadament – paral·lels i equidistants - i separats per carrers.

Els carrers són iguals, excepte dos: Cardo i Decumanus.

A la cruïlla d'aquests dos carrers se situen el fòrum de la ciutat i el mercat.

Es dissenyen els edificis públics, l'amfiteatre- dos mòduls de llarg i un i mig d'ample -, el teatre - un mòdul -, el mercat - un mòdul -, el conjunt del fòrum - dos mòduls -, etc.

L’ESTRUCTURA

Van haver-hi diferents ciutats a Hispania:

  Corduba (Córdoba) Barcino (Barcelona) Emerita Augusta (Mérida) Segóbriga (Saelices) Carthago Nova (Cartagena) Tárraco (Tarragona)

ÍNDEX

LES MURALLES Van perfeccionar els diferents mètodes de defensa

mitjançant muralles. Amb la "Pax Augusta", com és lògic, es van reduir

les edificacions de muralles. Dos paraments paral·lels de cadirat - opus

quadratum - de mida variable, i entre ells un farciment de morter, pedres i fins i tot de formigó romà.

Muralla romana de Caesar Augusta, (Saragossa). Muralla romana d'Empúries (Girona). Muralla romana de Carmo (Carmona, Sevilla). Muralla romana de Caurium (Coria, Càceres). Muralla romana de Gerunda (Girona). Muralla romana de Lleó. ÍNDEX

LES MURALLES

Pax Augusta: El mandat d'August va iniciar una era de pau relativa coneguda com la Pau romana o Pax Augusta (en el seu honor). Excepte per les constants guerres frontereres, i amb l'excepció d'una guerra civil de successió imperial que va durar un any, la societat de la Mediterrània va gaudir d'un ambient pacífic durant més de dos segles.

LA CASA La casa o habitatge bàsic roma, és la més antiga,

habitual i pobre de les construccions utilitzades per a viure dins el món romà. En els seus començaments eren de planta circular amb coberta vegetal. Més endavant es van millorar, principalment a la seva fàbrica, passant a ser de pedra, estructura de fusta i planta rectangular, mantenint la seva coberta vegetal.

ÍNDEX

DIFERÈNCIA INSULAE/VILLAE És la casa urbana popular. Es pot dir que és el

precursor dels nostres edificis d'habitatges actuals. Per aprofitar l'espai de les ciutats, es van projectar construccions de fins a quatre pisos.

Totes les estades comunicaven amb un pati central comunitari adornat amb fonts o jardins.

Edificacions realitzades fora de les ciutats, bé amb la finalitat de gestionar una explotació ramadera o agrícola- villae rústica -, o com a lloc de descans de personatges destacats - villae urbana -.

La vila d'esbarjo disposava de totes les comoditats de l'època, a més de jardins i esplèndides vistes. Les viles rústiques, a més de la residència noble, disposava de cavallerisses, cellers, magatzems, horts, etc. ÍNDEX

EL FORUM Es situaven a la cruïlla de les

grans vies urbanes. Una gran plaça porticada era el

centre d'una sèrie d'edificis que l'envoltaven, comunicant així mitjançant ella.

Temples de culte imperial, escoles, basíliques, mercats i, fins i tot, les termes tenien accés directe des d'ell.

Era el centre de la vida de Roma en època republicana. Aquest camp de ruïnes porta impresos en el seu sòl els dotze segles d'història romana.