PresentacióObjectius

Identificar les barreres i els ponts que troben els joves migrants per a la inclusió i evaluar quins esforços nacionals son necessaris degut a les diferències en els sistemes educatius, les polítiques i les estructures sòcio-económiques, 

Definir l'exclusió i la inclusió socials des d' una perspectiva centrada en els actors socials (els joves migrants), sense perdre de vista una comprensió sistèmica més àmplia de les relacions socials i el seu context.

Metodologia7 ciutats (països) europeus: Oslo (N), Göteburg (S), Tallin (Est), London (UK), Nancy (Fr), Gènova (It), BCN (Cat).

1ª fase: Estat de la qüestió a cada lloc. Esquema gral: Història migracions; imatges joves migrants; context polític; jurídic; socioeconòmic (economia formal/ informal, mercat treball, escola); condicions de vida i salut; xarxes socials i participació; cultura, religió i identitat; immigració i delicte; discriminació i racisme.

2ª fase: Etnografía multi-situada (Marcus, 1995) “Extended Case Method” (Burawoy, 2000)

  

 

Metodologia2ª fase:

30 EP + 3 HV x cada equip = 210 EP + 90 HV, amb un mateix esquema:Itineraris migratoris; educació; mercat laboral; participació; discriminació

9 meetings al llarg dels tres anysIntens intercanvi on-line (fitxes temàtiques)

Alguns problemes de la inter-disciplinarietat, les diferents tradicions acadèmiques, generacionals, dels contextos N-S d'Europa, etc.

  

 

ResultatsDiscriminació

El discurs públic sobre immigració produeix i reprodueix diferències entre “nosaltres” i “ells” a través de l'ús de categories com “nacionals”, “immigrants”, “majoria” i “minoria”.

Les representacions negatives dels immigrants també reforcen les tendències excloents i la discriminació oculta

Discriminació

L'estigmatització dels grups immigrants els vincula amb problemes socials i de seguretat, així els seus membres veuen limitades les seves possibilitats d'ascens social i de participació política i cívica

Sembla necessari promoure una identificació positiva dels joves immigrants o de membres de minories ètniques, trencant el vincle entre immigració i conflicte social.

Resultats

ResultatsEducació

El problema de les diferències entre immigrants i locals a l'escola és essencialment de naturalesa sòcio-econòmica

Son necessàries mesures que evitin l'elevada concentració d' alumnes immigrants en un mateix centre educatiu.

ResultatsMercat laboral

En un context laboral europeu en el que el percentatge d'atur juvenil duplica al de la població general, les dificultats per a la inserció laboral dels joves immigrants es multipliquen

Els joves immigrants s'enfronten als processos de selecció de feina en clar desaventatge i, després de l'impacte de l'actual crisi, en una situació d'extrema vulnerabilitat laboral i social.

ResultatsParticipació

La participació formal en partits o associacions, sempre minoritària, no ha evitat la presència de factors excloents que impedeixen el desenvolupament i l'exercici d'una ciutadania completa.

Les xarxes socials (amics, parents, veïns...) son, especialment als països del sud d'Europa, una forma clau de “ser present” per als joves immigrantes, tant des del punt de vista sòcio-polític como en relació al món laboral, estudiantil, etc. .

Recomanacions1.Contrarrestar la tendència (visible sobretot durant els períodes de recessió econòmica) de culpar als immigrants i les minories per la falta de llocs de treball i de ser una càrrega par als sistemes de benestar d' Europa.

2. Les polítiques de lluita contra la segregació escolar estan condemnades al fracà a llarg termini si els estudiants d'origen immigrant no perceben els títols acadèmics como un mitjà d'èxit al mercat laboral.

Recomanacions3. S'han de tenir en compte les polítiques de planificació urbana i d'habitatge per fer front a la segregació residencial que està associada amb la segregació escolar

4. Cal treballar en pro d'una imatge no estigmatitzada dels joves immigrants i dels grups ètnics als mitjans de comunicació i a l'esfera política .

Recomanacions5. La ciutadania és un instrument per a l'inclusió política. 

6. Cal estandaritzar les regles de residència i de ciutadania a la UE. 

7. El marc de polítiques contra la discriminació ja existent ha de ser més visible per als joves immigrants, els quals necessiten ser més informats sobre els seus drets.

Referències bibliogràfiquesDestaquem les aportacions de l'equip català dins el conjunt de

la recerca, a les dues publicacions generals que han sorgit d'ella:

Feixa, C., O. Romaní et alt. (2010) “Spain: Irregular Lives in the Southern Rim of Europe”, Fangen, K.,Fossan, K. & Mohn, F.A. (eds.) Inclusion and Exclusion of Young Adult Migrants in Europe. Barriers and Bridges. Surrey (England) / Burlington(USA), Ashgate: 17- 49. 

Romaní, O., Feixa, F., Latorre, A. (2011). “Being Heard or Being Seen. To participate or not to participate”. In K. Fangen et al. (Eds.), Young Adult Migrants Lives in Seven European Cities. London: Palgrave