Embed Size (px)
Citation preview
L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS
CHARLES ROBERT DARWINLAMARKISME
PROVES ANATÒMIQUES PROVES PALEONTOÒGIQUES
Alumnes: Alfredo Balaguer, Macarena Salas i Gabriel TornerProfessora: Laia SanchísAssignatura: Biologia i geologia
CHARLES ROBERT DARWIN Charles Robert Darwin, va néixer el 12
de febrer de 1809 i va morir el 19 d’abril de 1882.
Va ser un naturalista anglès. Gràcies als seus viatges va explicar i formar una teoria sobre l’origen de les espècies. Introdueix juntament amb Wallace el concepte de selecció natural.
Els seguidors de les idees introduides per ell i Wallace van proposar la teoria evolutiva coneguda com el Darwinisme.
La selecció natural es pot resumir en els següents punts: Entre els organismes es dóna una lluita per
la supervivència. Entre els individus d’una mateixa població
existeix variabilitat. El medi selecciona els organismes que
estan més ben adaptats. Els éssers evolucionen de formes diferents
depenent del lloc on es trobin.
EVOLUCIONISMEL’evolucionsime diu que les espècies
poden canviar i generar d’altres diferents. Actualment es considera l’evloució com un fet provat.
Hi ha diverses teories evolucionistes entre elles el Lamarckisme i el Darwinisme.
L’evolucionisme es contraposa al Fixisme.
EL GRADUALISME El gradualisme diu que d’una manera
continuada i gradual , les espècies van canviant. Es contraposa al catastrofisme de Georges Cuviert.
Es consideren gradualisme les teories de Darwinistes i Lamarckianes, aquestes últimes també es coneixen com a transformisme.
EL LAMARCKISME El naturalista Jean Baptiste-Pierre Antoine de
Monet (cavaller de larmarck) va proposar una teoria evolutiva coneguda com a lamarkisme
Pensava que unes espècies es transformaven en altres d’una manera continuada al llarg del temps.
La seva teoria es basava en els següents punts: Els organismes mostren una tendència cap a
la complexitat. L’ús repetit d’un òrgan produeix el seu
desenvolupament. Els caràcters adquirits són heretables.
PROVES D’EVOLUCIÓ:PROVES
ANATÒMIQUESEs basa en l’estudi comparat de les estructures corporals dels organismes
Òrgans homòlegs.
Estructures de mateix origen, presenten la mateixa estructura interna, però tenen aparença externa i funcions diferents .
Òrgans vestigials
Òrgans anàlegs
Estructures queden com a residus de funcions passades, en l’organisme actual no tenen funció
Òrgans d’aparença i funció similar amb origen i estructura interna diferent.
PROVES PALEONTOLÒGIQUES Es basen en l’estudi dels fòssils. Trobem fòssils que presenten similituds
amb els organismes actuals i sèries fòssils que permeten construir història dels canvis d’un organisme com és el cavall.
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT EL NOSTRE
TREBALL
