• Pàgina 195 de l’1 al 3

A. ORTOGRAFIA I ORTOFONIA

1. El cavall i el cavaller cavalcava sobre un prat verd. Tenien sort de la soledat i la

quietud d’aquell lloc tan inhòspit i humit. Els corps, que grallaven de tant en tant, no els produïen cap destorb. Ni tampoc el fred. Però no se sap ni es conec per què el cert ell del genet va decidir canviar de dirección i probar un altre camí. Per allí, al costat d’una font i d’un aljub, es trobaven unes serps ferotges i un grup de llops famolencs. El cavaller es va quedar calb de l’espant i el cavall renillava en virtut de la por arravatada que tenen els quadrúpedes de tots els rèptils.

B. GRAMÀTICA DE L’ORACIÓ

2.

a) Li la paguem b) Li’n porten molts. c) Ell els ho compra. d) Li’l toca. e) Els n’he de donar tres. f) Ella els els envía.

3. a) Li’ls portarà alguna cosa de Morella? b) Com vols que els ho diga, en xinés? c) Si li la compres la faràs feliç. d) El has fet el dinar, o hauran de fer-se’l en arribar? e) No els l’he. Ja s’apanyaran elles.

• Pàgina 161 del 4 al 6

C. GRAMÀTICA DEL VERB 4.

Concebre, demetre, percebre, permetre, prometre, remetre, recebre, transmetre.

5.

a) Nosaltres no concebem una relació a distancia, perquè no ens permet intimar prou.

b) Si alguna vegada tu admeteres la participació en el delicte que es cometé ací l’any passat, de seguida els afectats trametrien la denuncia.

c) La policía transmet al llarg de tot el dia la informació que s’havien emés tres miions d’euros en bitllets il·legals.

d) A poc a poc el concert decebé la gran quantitat d’espectadors que hi assitiren i es percebé com un frau, però l’organització no ho ha admés fàcilment.

D. NEXES

6. - Cap on vas? - Vaig cap allí, fins l’ermita dels Peixets per a portar unes plantes com a decoració. - Fins ací aniràs des d’allà caminant?! Crec que des què et pegares el colp amb

l’aixada no carbures bé. Fins que no et veja un metge deixa que els altres t’aconsellen perquè no t’arribe cap mal.

- Fins ara no m’ha passat res. Com a persona de bons costums que sóc no crec que haja de ser com els malalts d’un manicomi....!

- Camines des de les 8 fins a les 12 per a portar unes plantetes fins a aquella ermita com a mostra de devoció, i dius que no t’has tornat carabassa?

E. LÈXIC

7. a) Quan tinc un somni mot profund, no recordé mai cap son. b) Els passatgers del vol amb destinació a Manises tingueren un destí fatídic. c) El trànsit de mercaderies per carretera provoca molts problemas de tràric. d) Es va publicar un ban advertint les sancions als dos bàndols en conflicte. e) El medi ambient es pot savlar per mitjà d’una política de consum energètic

responsable. f) Han nomenat la teua amiga presidenta d’una associació que no recordé com

calia anomenar. g) Quina és la posición dels professors d’Educació Física davant de les postures

acrobàtiques? h) No baixes sense abaixar la persiana. i) Han pujat els preus molt. Ja no ens podrem permetre apujar als Pirineus a fer un

curs d’esquí.

• Pàgina 197: de l’1 al 11 1.

L’ideal cavalleresc es basava en ser un noble, de sang i d’ànima, en lliurar-se per a tota la vida a servir les persones i els interessos dels altres nobles que sol·licitaren el seu socors: plebeus desvalguts, cones captivades, amenaces a la cristiandat i, sobretot , crides al combat al costat del senyor.

2.

Tots els llibres de cavalleria catapulten la imatge ideal del cavaller a través de segles, el qual es veía involucrat en un enfilall de missions arriscades que normalment superava. Aquestes missions agafaven un matís purament anecdòtic i aventurer, cortesà , amoròs I religió.

3. L’anonima “Blandín de Cornualla” o “La faula de Guillem de Torroella” van fer evolucionar el gènere cap a les anomenades novel·les cavalleresques, més realistes i versemblants, que reflectien els canvis socials que s’anaven produint a la baila edat mitjana.

4. El Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín són dues històries de cavallers molt diferents

amb moltes variacions argumentals. El Blandín fou originàriament escrit en una barreja d’occità i català en versos octosíl·labs apariats. El Jacob és una traducció del llatí.

5.

Els llibres de cavalleries, més antics, eren farcides de dracs, gegants, fedes i elements sobrenaturals mentre que les novel·les cavalleresques desenvolupen la peripecia dins d’una dimensió humana realista i van guanyant complexitat psicológica.

6.

Els dos elements que donen versemblança a la novel·la de Curial i Güelfa són: en primer lloc transcorre per distints escenaris d’Europa occidental i del nord d’Àfrica, un llocs coneguts per la gent d’aquella época i per altra banda el fet que el nom dels personatges remeten als seus països d’orige i se’ls respecta la forma de partida sense traducció ni adaptacions ortogràfiques.

7. - Joanot Martorell fou un cavaller reconegut, famós, noble i estimat--- Fals

- Tirant lo Blanc fou un cavaller reconegut, famós, noble i estimat------- Vertader

- Martorell va passar gran part de la vida pleitejant-------------------------- Vertader

- Martí Joan de Galba fou el primer editor de Tirant lo Blanc-------------- Vertader

- La novel·la Tirant lo Blanc va passar desapercebuda fins al segle XX, segle en què se’n feren traduccions a moltes llengües---------------------------------------------- Fals

- Tirant lo Blanc és admirat per Cervantes per la fantasia que inclou----- Fals

- Vargas Llosa ha qualificat l’obra de Martorell com de “novel·la total” per la multiplicitat de lectures que admet------------------------------------------------------------------- Vertader

8. Les parts principals de la novela de Tirant lo Blanc són les següents:

- La primera té relació amb la formació de Tirant com a cavaller en les armes, en la vida cortesana i en la guerra.

- En la segona té lloc el seu enamorament fulminant de Carmesina i la defensa de l’imperi grec amenaçat pels turcs. A vegades les conseqüències del joc eròtic fan perillar l’empresa militar i viceversa.

- En la última part es produïx el naufragi fortuït de Tirant després d’una tempesta que l’allunya de Constantinoble i arriba al Magrib, on inicià una cristianització massiva de tot el nord d’Àfrica.

9.

La novel·la de Tirant lo Blanc és una de las primeres que tracta amb tota la normalitat els fets heròtics i físicament amorosos entre un home i una dona. Tot allò mesclat amb molts diversos tipus de textos al mateix temps.

10.

Els fets que van del segle XV el nostre Segle d’Or són: que en aquest momento té lloc un comerç abundant, que es va esperonar la burguesia marcantil; l’aplec a la ciutat d’una noblesa activa i cortesana, i el gust de les classes benestants per l’art de la paraula. València es una urbs populosa i metissa on les rutes d’expansió s’estenien per tota la Mediterrània. Per aquesta raó, no és casualitat que Tirant es passege per la Mediterrània ja que és l’hereu de l’esperit expansionista.

11.

El nom d’un heroi actual podria ser Superman, el qual salva la humanitat de grans desgràcies i maldats que l’amenacen. Tot i moures en un marc realista, traspassen sovint la versemblança. Els antiherois representen uns valors contraposats del model heroic, amb un tractament irònic, sarcàstic i humorístic, com ara “Torrente, el brazo tonto de la ley”.

• Pàgina 197: de l’1 al 11

12.

Vida Obra 1908 Naix a Barcelona Escriptora d’articles, entrevistes i

contes. 1928 Es casa 1929 Naix el fill 1932 Relació sentimental amb Andreu

Nin Sóc una dona honrada?

1937 - 1938 Guanya el Premi Joan Crexells Aloma 1939 S’exilia Armand Obiols esdevingué el seu

primer crític exigent d’obres. 1954 S’estableix a Ginebra Guanya els Llocs Florals de

Londres, París i Montevideo 1957 Estabilitat amb Armand Obiols Premi Víctor Català amb Vint-i-dos

contes 1962 L’estància a Ginebra comença a

donar els primers fruts narratius. La plaça del Diamant

1971 Mort d’Armand Obiols 1972 Comença a passar llargues

temporades a Catalunya

1974 S’assenta definitivament a Catalunya

1983 Mor Darrers anys Rep grans reconeixements: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes,

versió televisiva d’Aloma, versió cinematográfica de La plaça del Diamant…

.

13. Mercè Rodoreda crea els seus personatges amb tanta capacitat per a sentir les

emocions, per a viure com ara qualsevol altra persona del nostre món que arriba a mantindre hipotètics diàlegs amb ells, als quals respecta i admira i amb els quals li agradaría parlar com ara amb un familiar allunyat o un famos desconegut.

14.

hipocondríac- derivació radiocomunicació composició minicadena derivació comptagotes composició full de càlcul sintagmació bonsai prèstec d’altres llengües amabilitat derivació pocavergonya composició escáner prèstec d’altres llengües benestant composició correu electrònic sintagmació

15.

A-: atípic, anormal, amoral

Contra-: contrapèl, contrallum, contraindicar

Pseudo-: pseudocientífic, pseudomembra, pseudoprofeta

Ultra-: ultramar, ultrapassar, ultratomba

Semi-: semifinal, semicircumferència, semiconsonant

Des-: desventura, desqualificar, desorientació

Vela, Laura

COM PODRÀS OBSERVAR NO HE INDICAT QUINES SÓN MÉS O MENYS IMPORTANTS JA QUE TOTES I EN ESPECIAL LES QUE FAN REFERÈNCIA A GRAMÀTICA, ORTOGRAFIA, LÈXIC TENEN MOLTA IMPORTÀNCIA