TEMA 11

LA COSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA

-ORIGEN DEL CONCEPTE DE {CIUTADANIA} 1.1 Una definició usual “L'hàbitat de les ciutats antigues o d’estats com a subjecte de drets politics i que intervé,exercitant-los , en el govern del país. Característiques de la ciutadania: -La pertinença política -La participació

1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina ·El terme prové del llatí cívic ·En l’antiga Roma nomes estaven representats per ciutadans ·En l’antiga Grècia el terme prové de polis ·A la Grècia clàssica el ciutadans podien participar en el govern ·En les dues cultures cal destacar el deure de defensa de la ciutat.

La ciutadania en la democràcia grega ·En la Grècia antiga,cada polis era un estat indepent. ·Ser ciutadà significa participar activament en la política. ·La majoria dels càrrecs públics son escollits per sorteig. ·En la votació intervenen aquest factors: -Isonomia:Igualtat -Isegoria Igualtat de

paraula -Koinonia:ComunitatLa ciutadania en l’antiga Roma ·La ciutadania consisteix en el reconeixement ple de la

república. ·El ciutadà era qui gaudia de la protecció civil. ·Títol jurídic que permet reclamar certs drets.

1.3 Limitacions de la ciutadania antiga Les limitacions en aquesta ciutadania son: -Ciutadania excloent -No hi ha llibertat per tots -Drets individuals

1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna La noció de ciutadania de l’antiguitat ens mostra dues tradicions -Participació política de la deliberació -La protecció legal dels drets de la persona

CIUTADANIA MODERNA 2.1 Ciutat Estat ·Tot I que les arrels de la ciutadania siguin gregues I romanes, el concepte actual de ciutada prové del S.XVII i XVIII. ·Durant l’edad mitjana es va instaura el concepte del drets humans. ·Mes tard es va instaura el tipus de comunitat politica. ·Amb l’aparicio de l’estat modern es configura “L’estat nacional , Estat Nacio”. · El terme estat prove de Maquiavel . · El terme sobirania prove de Jean Bodin . · En l’estat son el ciutadans qui ostenten la nacionalitat: -El dret de sol -El dret de sang

2.2 Ciutadania i inclusió en l’Estat Habermans ens planteja que existeixen diferents maneres de veure la ciutadania. -Concepció liberal: Mante les llibertats civils i els drets politics. -Concepció Republicana: No hi ha lloc per excloure els drets politics. -Concepció Comunista: Reclama mes atenció als vincles ètnics i culturals

2.3 CIUTADANIA I DRETS HUMANS Drets civils : La noció moderna de ciutadania es l’establiment d’una sèrie de drets individuals. Diferents drets: -La declaració que el indígenes han de ser tractats com essers humans. -L’edicte de Nantes -El cos de Llibertats de la badia de Massachusetts -L’acta d’Habeas Corpus -La Declaració dels Drets humans

Drets politics:Al llarg dels segles es van generalitzar drets com part de la constitució.Poc a poc es van incloure els drets de participació política.

2.4 Ciutadania social ·En aquesta fase el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat. ·La ciutadania social inclou la protecció d’aquest drets socials.

DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORANIA 3.1Justicia i pertinència

Dimensiones de la ciudadanía

Implicaciones de reconeixement

Política Igualtat de drets civil i politics

Social Igualtat d’acces a les oportunistas

Econòmica Equitat en les relacions laborals

Civil Ética professional

Intercultural Respecte actiu

Cosmopolita Solidaritat internacional

3.2 Noves facetes de la ciutadania

Ciutadania econòmica La noció de ciutadania ha estat durant segles restringida a l'àmbit polític. Això implica: -Ètica empresarial -Responsabilitat social de les empreses Ciutadania civilS’ha caracteritzat la societat civil com quelcom aliè.L’impuls ètic anima el millor de la societat : -Voluntariat -L'ètica professional -L'opinió publica critica

Ciutadania intercultural Si la ciutadania ha de ser un vincle d'unió, les societats contemporànies es van obrint poc a poc a una dimensió INTERCULTURAL. Ciutadania cosmopolita Aquest ideal de ciutadania es un ideal que potser . Es caracteritza per: -Universalitzar el drets humans -Globalitzar l'ètica