Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam

FITXA 11: ALTAR DE ZEUS A PÈRGAMJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera


FITXA TÈCNICA

Títol Altar de Zeus

Autor Desconegut

Cronologia 180-160 a.C.

Tipologia Altar

Materials Marbre

Estil Grec hel·lenístic

Localització Pergamonmuseum (Berlín)


CONTEXT HISTÒRIC

Aquest altar dedicat a Zeus va ser construït per ordre del rei atàlida Èumenes II per commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitina. S’atribueix a l’escola de Pèrgam, taller que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions.

És considerat l’altar més gran de l’antiguitat. Va ser descobert a la darreria del segle XIX per l’enginyer alemany Carl Hummann i el seu equip durant unes excavacions arqueològiques. El 1930, la façana de l’altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín.


DESCRIPCIÓ FORMAL

En l’Altar de Zeus a Pèrgam domina la línia recta, que es correspon amb el sistema constructiu arquitravat.L’estructura es basa en un enorme pòdium massís, d’uns 7 metres d’alts, amb una escala monumental.

La columnata jònica en forma d’U, sosté un entaulament pla coronat per dues escultures a banda i banda dels extrem de la U.


DESCRIPCIÓ FORMAL

L’Altar de Zeus era un edifici pràcticament quadrat. La façana oest, que és la part que es conserva, donava accés a un pati tancat, a l’interior del qual probablement hi havia l’altar pròpiament dit.

Les dimensions són: 36,44 m als costats est i oest; 34,29 als costats nord sud.

L’altar segueix un esquema que ja tenia precedents, però les mesures són inusuals, així com la disposició dels elements: enlloc de tenir una columnata elevada i un fris baix i decorat, té un enorme podi esculpit i una columnata de poca alçària.


ELEMENTS DECORATIUS

Excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura.

Un fris exterior envolta el pòdium, amb 120 metres de relleus de 2,3 m d’alçada que recorre tot el sòcol del pòrtic.

Aquest fris d’alts relleus, d’una grandària superior a la natural, va ser fet per un col·lectiu de més de quaranta escultors procedents de diferents ciutats com Pèrgam, Atenes, Tralles, Rodas... (Dionisíades, Melànip, Orestes, Menècrates, Teòrret...). Aconseguiren un estil unitari que acostuma a denominar-se «SEGONA ESCOLA PERGAMÈNICA».


PROGRAMA ICONOGRÀFIC

PART NORD DE L’ ESCALINATA: Les divinitats del mar, Oceà, Anfitrite i el seu fill Tritó, apareixen amb els vestits mullats i enganxats al cos. Nereu és presentat amb aletes i escames sobre el cap.

FRIS EXTERIOR (GENERAL): El programa iconogràfic és la representació còsmica de la lluita dels déus (l’ordre) contra els gegants (el caos)i la victòria de Zeus i Atena sobre els seus enemics. (Gigantomàquia).Domina un sentiment de ferocitat, ritme serpentejant, cares de mirada visionària i boques anhelants.

GIGANTOMÀQUIA explica com en els orígens del cosmos, el déu Cronos va castrar Urà i la seva sang va caure sobre Gea (la Terra). D’aquesta unió van néixer els gegants, uns éssers monstruosos que van enfrontar-se amb els déus de l’Olimp en una guerra: la Gigantomàquia. La seva força era descomunal i així ho indica el fet que, per arribar a l’Olimp, van sobrepassar dues serralades. Fins i tot la mare, Gea els va ajudar per venjar-se de Zeus, qui havia desterrat els primers fills de Gea al Tàrtar, un lloc de turment i sofriment. Però res, ni la seva força, ni l’ajuda de Gea, fou suficient per vèncer als déus.


PROGRAMA ICONOGRÀFIC

ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART EST): Artemisa, deessa de la cacera, apareix aixafant el cos mort d’un gegant, mentre el seu gos mossega mortalment la nuca d’un altre gegant que es defensa, traient-li un ull a l’animal.

ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART NORD): Una deessa no identificada porta un recipient decorat amb serps. El sosté amb la mà esquerra amb intenció de llançar-lo contra un gegant.

FRIS INTERIOR: Té 1,57 m d’alçada i 79 m de llargada. El tema representat és la història de Tèlef, el fill d’Hèracles i el mític fundador de Pèrgam.

Segueix una composició a la manera alexandrina, buscant la perspectiva i utilitzant elements paisatgístics (roques, arbres, animals, arquitectures...)

El sentit de l’espai i l’il·lusionisme compositiu mostren una relació molt estreta amb la pintura de l’època.

El relat segueix la vida mítica de l’heroi en forma de crònica històrica, és un relat senzill i purament descriptiu.

COBERTA: Al sostre de la columnata també hi havia acroteris representant diverses figures: déus, centaures grifs i cavalls


zeus

gegants

Fris oriental Zeus lluitant contre els gegants

M.B.

Zeus lluitant contra tres gegants alhora. El poderós cos de Zeus queda al

descobert en lliscar-li la roba de les espatlles

Els gegants porten ales o cames de serp, o simplement humans

Gegant que es desploma ferit, sobre els genolls

Gegant que intenta

aixecar-se sobre les cames de serp, per

continuar la lluita

Gegant, assegut i de perfil

M.B. 12

Atenea

Gea

Alcineu

Victòria Alada que corona a Atenea

Atenea, estira els cabells del gegant Alcineu, amb la finalitat que no toqui terra, ja que si hi toca es torna invencible. La mare del gegant Gea (Terra), amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que

perdoni la vida al seu fill

M.B.

Els personatges semblen presa del

furor, atacats d’histèria col·lectiva. Tot és

moviment exacerbat, brusc...

Els vestits són representats com si

fossin sacsejats per vents huracanats

M.B. 14

Les clares diagonals que marquen els cossos, el ritme frenètic i nerviós del gegant que contrasta amb la figura tensa d’Atenea i el contrast d’entre els

plecs de la roba i el gegant són un clar exponent de l nova estàtica hel·lenística.

M.B.

El gegant amb ales , mira a la

deessa amb ulls angoixats, amb

expressió de dolor i

dramatisme

Gea , la deesa Terra, mare dels gegants, surt de la terra i amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida del seu fill



ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

L’altar de Zeus estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam (actual població de Bergama, a Turquia) sobre una terrassa, a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana principal del monument, avui destruït en part, es conserva al Pergamonmuseum de Berlín, on també es pot veure una maqueta de tot el conjunt i l’entorn urbanístic original.


ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

L’Altar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de l’Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d’Atenea, que es troba a un nivell inferior.


FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Aquesta obra té una doble funció: es alhora una obra religiosa i propagandística, que exalta el llinatge dels atàlides, vinculant-lo a déus i herois.

L’altar es feia servir per al culte i servia de recordatori i d’agraïment a Zeus.

El rei de la dinastia atàlida, Eumenes II, va fer aixecar aquest monument a l’any 180 a.C a , Pèrgam, capital del regne, per commemorar les victòries d’Àtal I, el seu pare. No fou acabat fins al 159a.C. Ja en temps d’Àtal II.

Es vol associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants).

El tema del fris no és casual: permetia fer una extrapolació de la narració de la gigantomàquia a la realitat del regne: el rei de Pèrgam tenia el seu model en el poderós Zeus, mentre que Atena era la seva protectora i li concedia la victòria.. El fris volia donar a entendre que, igual com els déus havien vençut els brutals gegants, els atàlides també havien triomfat sobre la barbàrie dels invasors.

L’altar també és un símbol de la pretensió dels reis de Pèrgam de proclamar-se hereus culturals de l’Atenes clàssica.


MODELS I INFLUÈNCIES

L’altar de Zeus a Pèrgam va ser el més gran de l’Antiguitat i, en línies generals, segueix l’esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. No obstant això, s’hi aprecia una particularitat: presenta un codi enorme, que eleva el fris escultòric, i una escalinata monumental que , en certa manera, va prendre com a model l’altar de Zeus a Olímpia.

L’aparició per primera vegada de paisatge de fons al fris de Tèlef i el model narratiu de les escenes fan d’aquests frisos un precedent clar de la Columna Trajana. També cal assenyalar que pel dinamisme, la teatralitat i l’expressivitat són un antecedent de les característiques del Barroc.


Education

Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam