Fitxa 58 al·legoria de la pintura

FITXA 58: AL·LEGORIA DE LA PINTURA

Júlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Al·legoria de la pintura

Autor Jan Vermeer (Delft, 1632-1675)

Cronologia 1666-1668Tècnica Oli sobre tela

Mides 120 x 100 cm.

Estil Barroc

Tema Al·legòric

Localització Kunsthistorisches Museum (Viena)


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Jan VERMEER va ingressar a la confraria de Sant Lluc de Delft l’any 1653 i, malgrat que no se sap qui va ser el seu mestre, alguns investigadors l’han relacionat amb Carol FABRITIUS, el millor deixeble de Rembrandt. La producció pictòrica de VERMEER no va ser gaire extensa, perquè va combinar la pintura amb la feina de marxant de quadres i amb l’hosteleria, negocis que havia heretat dels seu pare. Només se li coneixen 35 obres; però malgrat que la seva carrera sigui escassa, la crítica l’ha divit en tres etapes.

Dues obres pintades cap a l’any 1655, l’una de temàtica religiosa i l’altra de tema mitològic, que no tenen res a veure amb l’estil posterior.

S’hi inclouen principalment les escenes domèstiques, tan característiques de la seva producció, a més d’un parell de paisatges i un parell de retrats.

A l’inici del 1670, la seva obra perd l’harmonia i la calidesa de les etapes anteriors.

La seva obra va ser redescoberta a la darreria del segle XIX, i actualment, gaudeix de molt bona reputació, a la qual ha contribuït també la novel·la de Tracy Chevalier La noia de la perla, que ha estat portada al cinema.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Elements plàstics Els colors són el groc llimona, el blau, els gris perla, el negre i el blanc. La seva barreja crea una atmosfera intimista. Les pinzellades són diferents, gruixudes en els cortinatges, mobles i el llum, i més diluïdes en la resta del quadre. La cortina té gran varietat cromàtica, i també la noia o el canelobre de tocs ocres i grocs. La llum és real, entra per la finestra i il·lumina tota l’habitació


Composició És com una representació teatral, amb l’espectador integrat en l’escena, com sortint de darrere la cortina.

Individualització de personatges i objectes.

Composició segmentada, però... Unificada per la llum que prové de l’esquerra

El quadre es divideix en tres parts, d'esquerra a dreta trobem: 1. Ampli cortinatge.2. La model.3. El pintor

DESCRIPCIÓ FORMAL


Perspectiva El pintor situa el “punt de fuga” sota de la mà dreta de la model, aconseguint, així, que la mirada de l'espectador s'adreci a la figura femenina. També les formes geomètriques del terra, l’escorç de la taula i la cadira, la forma d'il·luminar l’escena, la cortina del “primer pla”, etc. augmenten la profunditat de l’escena.

El volum de les formes es crea pel clarobscur aplicat als colors, accentuat al vestit de la noia i a la cortina. El tractament d’aquestes és completament naturalista.

DESCRIPCIÓ FORMAL


El detallisme i realisme de tots els objectes reproduïts és molt gran. Podem diferenciar fins i tot els materials: teixits, fusta, metall. És una visió absolutament realista de l’espai i les formes. El moviment és reposat, tota l’escena transmet tranquil·litat i pau. Intimisme típic dels seus interiors.

DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

Vermeer pertany al corrent barroc classificat dins del realisme típic d’Holanda, que dona importància a la llum, el color, la perspectiva i el detallisme que vol reproduir fidelment la realitat


La figura femenina, la model, s’ha identificat amb la musa de la història, Clio. La font literària que segueix Vermeer és el tractat Iconologia, traduït a l’holandès i publicat el 1644, de Cesare Ripa, el qual descriu Clio amb un llibre en una mà de l’historiador grec Tucídides, el qual simbolitza la Història, i una trompeta a l’altra mà i amb una corona de llorer al cap, que simbolitza la Fama.

És un quadre al que se li han donat significats molt diversos.

TEMÀTICA I INTERPRETACIÓ


Aquesta interpretació ha fet pensar que el quadre representa el desig del pintor d’obtenir la fama i passar a la història pel seu art. El fet que al mapa s’hi representin els Països Baixos també s’ha vist com la zona en la qual el pintor volia estendre la seva fama. Tampoc no és clar que el pintor retratat d’esquena sigui Vermeer, tot i que el títol que va tenir el quadre durant mots temps és “L’artista al el seu estudi”. Quan la seva vídua el va vendre, després de la mort de l’artista, ho va fer amb el nom de “L’art de la pintura”. La grandària de la tela és poc freqüent en la pintura holandesa de l’època de Vermeer.



El mapa penjat a la paret del fons és el d’Holanda, i està pintat amb gran precisió, fet que ha portat a fer una altra interpretació de la pintura.


El mapa s’ha identificat amb el de Claes Jansz Vischer, que reproduí les 17 províncies dels Països Baixos sota el domini espanyol abans del tractat de Munster (1648), on se’ls donà la independència. Al llum dels sostre hi pintà l’àguila bicèfala dels Habsburg i l’artista va vestit a la moda del segle XVI. A mapa hi ha escrit oceanus germànicus.


Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, i s’han interpretat de formes diverses. La màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura; en referència a l'escultura o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical. Aquest elements simbòlics fan que el quadre sigui un exemple de competició (paragone) entre la pintura i les altres arts, o un homenatge a les belles arts, o una lloança a les arts en general, incloent-hi el teatre i la música.



Els pintors han pintat moltes vegades el seu estudi, com els pintors barrocs Rembrandt o Velázquez. També posteriorment pintors com Goya, o Courbet. Al segle XX Picasso va fer moltes versions del tema: El pintor i la model. Tots tenen en comú la defensa i exaltació de l’art de la pintura.

MODELS I INFLUÈNCIES

Courbet, El Taller del pintor, 1855

Picasso, El pintor i la model

Education

Fitxa 58 al·legoria de la pintura