FITXA DE TREBALL INDIVIDUAL (ANÀLISI DE FRAGMENTS)

TEORIA DE L’EDUCACIÓ 09/10

1. SELECCIÓ DE FRAGMENTS: ______________________________________________________________________ Alumne/a:BEATRIZ BALLESTER SOLÀ Període: QUART Assignatura: P15 Tª DE L’EDUCACIÓ Grup Treball: H PR1 Autor (Cognom, Nom): PENNAC, DANIEL Any publicació: 1993 Títol llibre: COM UNA NOVEL·LA Ciutat publicació: BARCELONA Editorial: EMPÚRIES ______________________________________________________________________ Cita nº: 1 . Pregunta: Què és educar-se? “En el fons, el deure d’educar consisteix, mentre s’ensenya els nens a llegir, mentre se’ls inicia en la literatura, a donar-los els mitjans per jutjar lliurement si senten o no senten <<la necessitat dels llibres>>” Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:114 Cita nº: 2 . Pregunta: Per què cal educar-se? “…¡s’ha de llegir!

- Per aprendre. - Per acabar els estudis. - Per informar-nos. - Per saber d’on venim. - Per saber qui som. - Per conèixer millor els altres. - Per saber on anem. - Per conservar la memòria del

passat. - Per aclarir el nostre present. - Per aprofitar les experiències

anteriors. - Per no repetir les bestieses dels

nostres avantpassats.

- Per guanyar temps. - Per evadir-nos. - Per buscar un sentit a la vida. - Per comprendre els fonaments

de la nostre civilització. - Per alimentar la nostra

curiositat. - Per distreure’ns. - Per informar-nos. - Per cultivar-nos. - Per comunicar. - Per exercir el nostre esperit

crític.”

Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:68

Cita nº: 3 . Pregunta: En quines qüestions cal educar-se? “ D’entrada, és el bon lector que continuarà sent si els adults que l’envolten alimenten el seu entusiasme en comptes de demostrar-se la seua competència, si estimulen el seu desig d’aprendre abans d’imposar-li el deure de recitar, si l’acompanyen en el seu esforç sense acontentar-se d’esperar-lo a la cantonada, si consenten a perdre vetllades en comptes de voler guanyar temps, si fan vibrar el present sense brandar l’amenaça del futur, si es neguen a convertir en càrrega allò que havia estat un plaer, si alimenten aquest plaer fins que es converteixi en un deure, si basen aquest deure en la gratuïtat de tot aprenentatge cultural, i si retroben ells mateixos el plaer d’aquesta gratuïtat”. Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:53 Cita nº: 4 . Pregunta: Qui ha d’educar? Qui ha d’educar-se? Quin mestre volem?Quin estudiant volem? “Aquell professor no inculcava un saber, oferia allò que sabia. Més que professor, era un mestre trobador- d’aquells malabaristes de paraules que omplien les fondes del camí de Compostel·la i recitaven les cançons de gesta als peregrins analfabets. (...) Com la dels trobadors, la seua veu es dirigia a un públic que no sabia llegir. Feia obrir els ull. Encenia llanternes. Engrescava el seu món a seguir la ruta dels llibres, pelegrinatge sense fi ni certesa, marxa de l’home cap a l’home.” Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:90 DEFENSA DE LA SELECCIÓ DE FRAGMENTS:

Aquest llibre planteja molt bé el problema que existeix a la societat, el problema de la contínua obligació de “s’ha de llegir”, el problema que plantegen algunes persones de que cada vegada els joves llegeixen menys.

Com diu Daniel Pennac, la culpa no la té la televisió (tot i que es un seriós competidor), ni els videojocs, ni …, sinó aquelles persones que no estimulen en els seus fills el plaer de la lectura, l’hàbit de lectura que ens proporciona la felicitat, oblidar-se del món per una estona i deixar volar la imaginació.

Per tant, la culpa la té l’educació, des de casa a l’escola, del canvi del plaer de la lectura abans de dormir, a la lectura com una obligació; la falta de professors, eixits del atzar, que desperten als seus alumnes el gust per la lectura, “el plaer de llegir”, i no el llegir per obligació, per una nota o per una qualificació. En els fragments elegits, seguim amb la idea de l’autor de treballar eixe plaer per aprendre, deixant de banda les imposicions tradicionals, i buscant així el coneixement útil per a la vida. Es tracta per una banda, de donar als xiquets els instruments necessaris per a poder valorar per ells mateixos, obtenint així una visió crítica, que serà molt útil per a apreciar tot allò que li pot aportar una lectura o bé tota una educació en la seua vida, tenir clar el per què d’allò que es fa i així fomentar l’interés i motivació. Per a aplegar a tot açò, l’educació que se li transmet deu estar basada en un eix central, que alimenta l’entusiasme i estimula el seu desig per aprendre. La persona capaç d’aconseguir-lo, serà aquell professor que faci estimar allò que ensenya per la virtut de la seua pròpia

vitalitat, gràcies a la qual l’esforç es converteix en plaer i, sàpiga obrir els ulls d’aquells que l’escolten. Amb açò podem tindre un breu resum del contingut dels quatre fragments encarregats de donar resposta a les preguntes marcades, sempre seguint eixe punt de vista de Pennac, qui vol deixar clar que l’abolició del plaer per aprendre que genera la imposició dintre dels programes escolars, és nefast per a l’alumne, de manera que cal donar-li les instruments necessaris per a que puga descobrir per ell mateix i el benestar que això li aporta, siqa el motor per als següents descobriments i comprenga la relació de tot això respecte a ell i la vida. Tal i com diu l’autor: “ Els camins del coneixement no van a parar en aquesta classe: ¡han de sortir-ne!”.

2. ANÀLISIS D'UN FRAGMENT ------------------------------------------------------------------------------------------------------- Alumne/a:BEATRIZ BALLESTER SOLÀ Període: QUART Assignatura: P15 Tª DE L’EDUCACIÓ Grup Treball: H PR1 Autor (Cognom, Nom): PENNAC, DANIEL Any publicació: 1993 Títol llibre: COM UNA NOVEL·LA Ciutat publicació: BARCELONA Editorial: EMPÚRIES Cita nº: 3 . Pregunta: En quines qüestions cal educar-se? “ D’entrada, és el bon lector que continuarà sent si els adults que l’envolten alimenten el seu entusiasme en comptes de demostrar-se la seua competència, si estimulen el seu desig d’aprendre abans d’imposar-li el deure de recitar, si l’acompanyen en el seu esforç sense acontentar-se d’esperar-lo a la cantonada, si consenten a perdre vetllades en comptes de voler guanyar temps, si fan vibrar el present sense brandar l’amenaça del futur, si es neguen a convertir en càrrega allò que havia estat un plaer, si alimenten aquest plaer fins que es converteixi en un deure, si basen aquest deure en la gratuïtat de tot aprenentatge cultural, i si retroben ells mateixos el plaer d’aquesta gratuïtat”. Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:53 COMENTARI D’ANTECEDENTS (TEÒRICS) . Nascut a Casablanca el 1941, és un dels novel·listes més estimats i llegits de França. Fill d'un militar francès, va passar la infantesa en diversos països del sud d'Àfrica i del sud-est asiàtic. Va viure una adolescència marcada pels sofriments escolars, vivència dolorosa que rememora en el llibre Mal d’escola. Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que li disminuïa la capacitat de retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres. Gràcies a l’educació que va tenir i al suport dels seus mestres, va saber superar-ho i ha acabat convertint-se en professor i escriptor. Un cop llicenciat, Pennac va començar a treballar de professor de llengua i literatura en un institut de París, experiència que el va inspirar per a escriure el seu famós assaig sobre la lectura, Com una novel·la (1993), alhora que ret homenatge als mestres que el van salvar del fracàs acadèmic.

L’obra és un assaig escrit com una novel·la, d’aquí ve el seu títol. Per tant, el seu objectiu, a més de distreure el lector, finalitat de la novel·la, és un text argumentatiu que té per objectiu estimular la lectura entre els adolescents. Els adolescents no llegeixen per la por de no entendre un llibre. Açò moltes vegades fa avorrir els joves o fa que un llibre provoque certa repulsa, per aquesta raó llegir no hauria de ser una obligació sinó tot el contrari, s’hauria de llegir perquè t’agrada, perquè et produeix un plaer. És una acció individual i íntima: l’autor i el lector. Així mateix, la solució que dóna Pennac per a superar aquesta por de la lectura és molt encertada: ensenyar a estimar-la. No només s’ha d’ensenyar a llegir sinó que també s’ha d’ensenyar a estimar la lectura, a comprendre-la, gaudir-ne, passar-nos-ho bé amb ella. Per això és important el paper dels nostres educadors ja que si a l’hora d’ensenyar a llegir ens transmeten la seva passió per la lectura és molt possible que aprenguem a estimar la lectura. En el fragment escollit, l’autor parla sobre la passió per llegir o estudiar, que es manté en l’alumne si els seus educadors saben transmetre el seu entusiasme, en compte de fixar-se soles en estructures de contingut o criteris pedagògics. No es tracta d’imposar o exigir, sinó que cal ensenyar el desig per aprendre, de manera que als nens els resulta motivant el fet d’estudiar i així fomentar l’aprenentatge i amb ell, la visió crítica per a la vida. L’autor, com a alumne amb dificultats que va ser, reflexa la seua experiència amb aquesta idea, així com la manera en que l’esforç de certs professors, va fer que pogués aprendre i seguir els seus estudis. Això recalca la importància del paper educador, a l’hora d’implicar-se en l’educació i de saber com transmetre-la, es a dir, saber contagiar als alumnes la seua passió. Tal i com diu Pennac “¡Els vostres alumnes escriuen allò que vosaltres espereu d’ells!” A vegades l’escola es basa en unes programacions i objectius que s’han d’aconseguir, en certes tècniques o mètodes d’ensenyança, però possiblement seria tot més efectiu si es centraren en els alumnes i, abans d’intentar ensenyar res, treballaren la motivació per a allò que van a fer, li donaren un sentit al fet de l’estudi i el dotaren d’uns instruments personals útils per a tot el seu trajecte vital. Jo considere que la proposta de Pennac és molt ambiciosa, encara que el fonament que la sosté seria el punt de partida idíl·lic en tota educació, ja que possiblement molt del fracàs escolar que hi ha es degut a la forma i concepte actual d’ensenyament: el professor explica, l’alumne memoritza i tot s’avalua amb un examen. En aquest procés no té lloc mètodes alternatius per treballar la motivació en compte de la teoria de l’assignatura, o d’intentar donar-li un sentit a allò que es fa, per a que l’alumne s’implique realment. COMENTARI DE CONSEQÜENTS (PRÀCTICS) . Aquest pensament que ens transmet Pennac ens condueix a una reformulació dels mètodes d’ensenyança actuals, ja que caldria modificar prioritats en quant a continguts, centrar-se més en donar un sentit a l’alumne del món educatiu i fer-li arribar la motivació docent en allò que es fa. Per a aconseguir açò, el mestre hauria de ser una persona totalment convençuda de la seua vocació docent, innovador i que transmeta la seua passió en el que fa. Com diu l’autor “ ¡Que n’érem, de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!”, és a dir, el fet d’intentar ser un bon pedagog, tenir totes les tècniques i mètodes a la nostra disposició, no garanteix uns bons resultats en els alumnes,de vegades cal apartar-se un poc de tot açò i simplement transmetre allò que es sent, la qual cosa pot aplegar més als alumnes i aconseguir canvis importants.

Aquestes idees fan que em pare a pensar quina seria la meua aportació dintre de l’aula, veient els arguments de l’autor, i fent la vista enrere dels models que he tingut fins ara. Quantes assignatures he superat amb bona nota i de les que no recorde res? Quins professors tinc guardats a la memòria? Supose que aquella mestra amb la que vam crear la nostra biblioteca a l’aula, amb llibres propis o triats de la biblioteca del centre, va ajudar molt a la meua afició per la lectura i per voler aprendre. La pràctica educativa convencional es veu afectada pel concepte mateix d’educació que hi ha, per anar a la recerca d’uns objectius d’etapa fixats i per una desmotivació per part dels docents en alguns casos. Seria necessari canviar les prioritats educatives, començar per les arrels, buscant una implicació per part dels alumnes i deixant en segon terme els objectius o continguts fixats, de manera que quan ja els alumnes tinguen les ferramentes necessàries per a poder aprofitar aquells coneixements més teòrics, passar a donar-los, però mai deixant de banda les premisses inicials de les que partim. És així com diu l’autor, abans d’imposar la lectura d’un llibre, hem d’ensenyar a estimar la lectura, ja després eixe llibre el llegiran per ells mateixos i el gaudiran molt més. Això si, és una tasca més complexa que requereix d’una gran motivació per part dels educadors. En quant a la meua visió i pràctica educativa, podria dir que m’obre els ulls a una forma d’ensenyar possiblement poc portada a la pràctica, però que resulta interessant ja que el plantejament que dóna és molt vàlid per a donar solució a certes problemàtiques que ens encontrem hui en dia a l’aula, com és el fet de que els alumnes no llegeixen, la qual cosa porta associada un baix vocabulari, més faltes ortogràfiques, menys imaginació, etc. El fet de transmetre una motivació pel que es fa i entendre les finalitats d’això mateix, redueix la passivitat en els alumnes o deixar-se els estudis. Estimar allò que fas i contagiar eixe entusiasme als teus alumnes, deu ser l’impuls de la pràctica docent, junt a valorar les carències reals d’ells i donar-los la base que requereixen per tal de poder assumir els següents passos, acompanyant-los de prop, i que el pas per l’escola realment els aporte coses de profit. Una pràctica exemplificadora ens apareix ja al llibre, quan relata aquell mestre que va entrar a l’aula amb un gros llibre a la mà i el que va començar a fer era llegir-lo en veu alta, la lectura ja no era un imperatiu per ells, no se’ls demanava que feren res més que escoltar i gaudir. La finalitat de tot aquest procés era tornar a despertar en els alumnes la passió per la lectura, de manera que poc a poc ells, de forma voluntària, triaren llibres per llegir a casa. Així, amb aquesta motivació desperta, ja es podia introduir autors del temari i altres conceptes, sempre amb una aplicació que ells pogueren entendre i portar al seu món. Al igual que en etapes més primerenques, a infantil mateix, es dedica un temps a contar contes, així com al joc simbòlic, aquesta pràctica es podria mantenir amb les modificacions pertinents, per tal de conservar l’interés per la lectura, la qual cosa és una base important per a l’aprenentatge en general, i despertar així una motivació a l’aula, que facilitarà els processos següents. Es podria continuar fent lectures en veu alta, i a més, donar una aplicació i finalitat d’allò que s’explica, a la vida real de l’alumne, amb una forta base d’experimentació, de situacions del dia a dia o amb jocs que ho simulen; facilitant una major comprensió que donarà lloc a que s’impliquen, agafen autonomia i una sèrie de recursos personals útils per a que puguen madurar com a éssers socials.