Rafa Navarro

FORMULACIÓ INORGÁNICA

Rafa Navarro

Rafa Navarro

NÚMERO D’ OXIDACIÓ

• En un element en estat pur el número d’oxidació és cero.• La suma dels números d’oxidació de cadascun dels

àtoms que constitueixen un compost neutre és zero. • En un ió monoatòmic, el número d’oxidació coincideix

amb la seva.• El número d’oxidació de l’hidrogen és +1 (Excepte en

hidrurs, on l’hidrògen actúa com -1) • El número d’oxidació de l’oxigen és -2 ( Excepte en

peròxids e hiperoxids on és -1 i -1/2 respectivament)

Rafa Navarro

Estats d’ oxidació

Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS• En primer lloc es col·loca l’element electropositiu (catió) I en segon

lloc l’element electronegatiu (anió) indicant mitjançant subíndex la proporció entre els dos.

        - Així, en els compostos entre metall i no metall (compostos iònics) el metall (més electropositiu) es situarà en primer lloc.

• En els compostos entre no metalls (compostos covalents) es col·locarà en les fórmules en primer lloc el símbol del component que apareix primer en la següent llista.

B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F.

• S’observa que, excepte l’H i l’O, segueixen un ordre invers dels grups dels elements no metàl·lics del sistema periòdic.

Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS• L’element més electronegatiu o no metall es

nombra primer i acabat en –UR.

• HCl → Clorur d’hidrogen (El H actua amb +1 i el Cl només pot actuar amb -1)

• MgCl2→Clorur de magnesi  (El Mg únicament té valència 2)

• CaS → Sulfur de calci  (El Ca solament actúa amb +2 I el S amb -2)

Rafa Navarro

NOMENCLATURES• Nomenclatura Sistemàtica : S’utilitzen els

prefixes grecs (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, ...) com prefix de l’element al que es refereixen. El prefix mono- s’omiteix en el segon element. Ex:

CO Monòxid de carboni           

CO2 Diòxid de carboni

Rafa Navarro

NOMENCLATURES

• Nomenclatura d’ Stock. S’expressa el número d’oxidació de l’element més electropositiu (metall) mitjançant números romans entre parèntesi.

       FeCl2   Clorur de ferro(II)

        FeCl3   Clorur de ferro(III)

      V2O3   Òxido de vanadi(III)

Rafa Navarro

NOMENCLATURES• Nomenclatura tradicional. Aquest és el mètode més ambigu i el

seu ús únicament es deu a estar establert pel costum. Es basa en els prefixes PER- e HIPO- i en els sufixes –ICO i –OSO. Aquests afixs indiquen quin dels números d’oxidació possibles d’un element és el que s’ha de tenir en compte.

• La valència o número d’oxidació queda determinat segons l’esquema següent:           

 

- Si hi ha una valència: -IC.            - Si hi ha dos valencies:         -IC, -ÓS.            - Si hi ha tres valències:    -IC,  -ÓS,   HIPO-... -ÓS.            - Si hi ha quatre valències: :   PER-... -IC,    -IC,  -ÓS,    HIPO-... -ÓS.

     Ferro (valències s 2 i 3)    FeO   Òxid ferròs.                          Fe2O3  Òxid fèrric   Brom (valències 1,3,5 I 7)

Br2O  Òxid hipobromós                                                                       Br2O3  òxid bromós                                                                       Br2O5   òxid bròmic                                                                       Br2O7  òxid perbròmic

Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN

• HIDROGEN AMB NO METALLS.El seu nom és diferent si el compost està en forma de gas o dissolt en aigua.

Fòrmula    Nom sistemàtico (gas)    En dissolució aquosa. HF       Fluorur d’hidrogen    Àcid fluorhídric.  HCl      Clorur d’hidrogen     Àcid clorhídric HBr     Bromur d’hidrogen     Àcid bromhídric. HI      Iodur d’hidrogen     Àcid iohídric.

Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN.

• HIDROGEN AMB NO METALLS.Fòrmula  Nom sistemàtic  Nom tradicional

NH3    Trihidrur de nitrogen      Amoníac

PH3    Trihidrur de fòsfor       Fosfina

AsH3  Trihidrur d’arsènic    Arsina

SbH3   Trihidrur d’antimoni      Estibina

CH4 Tetrahidrur de carboni Metà

Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN.

• HIDRURS METÀL.LICS.

L’hidrogen, que aquí actua amb valéncia -1, es col.loca darrera el metall, es nombren com Hidrur de… i s’utilitza alguns dels mètodes exposats per indicar la proporció.

LiH      Hidrur de Liti.

NiH2 Dihidrur de níquel  o  Hidrur níquel(II)  ó  Hidrur niquelós.

Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’OXIGEN

• ÒXIDS. L’Oxigen actúa amb valència -2

• Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional• FeO Monòxid de ferro Òxid de ferro (II) Òxid ferrós

• Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro (III) Òxid fèrric

• Al2O3 Triòxid de dialumini Òxid d’alumini Òxid alumínic

• Na2O Monòxid de disodi Òxid de sodi Òxid sòdic

• N2O5 Pentaòxid de dinitrògen Òxid de nitrogen (IV) Òxid nítric

• Cl2O Monòxid de diclor Òxid de clor (I) Òxid hipoclorós.

Rafa Navarro

HIDRÒXIDS

• La seva fòrmula és M(OH)m on m és la valència del metall. L’ió OH es diu hidròxid i té una càrrega total de -1.

Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. TradicionalFe(OH)2 Hidròxid ferròs Hidròxid de ferro (II) Dihidròxid de ferroNaOH Hidròxid sòdic Hidròxid de sodi Hidròxid de sodiAl(OH)3 Hidròxid alumínic Hidròxid d’alumini Trihidòxid d’aluminiPb(OH)4 Hidròxid plúmbic Hidròxid de plom (IV) Tetrahidròxid de plom

Rafa Navarro

ÀCIDS

• ÀCIDS. Els àcids, de forma aproximada, són

compostos que en dissolució aquosa cedeixen protons

al medi. Per això, tots els àcids en la seva fòrmula

contenen hidrogen amb valència +1.

Si no porten Oxigen són Hidràcids y si sí que porten

Oxigen s’anomenen Oxoàcidos.

 

Rafa Navarro

HIDRÀCIDS

• Els ions –UR en dissolució aquosa s’anomenen com àcid ... -hídric

HF Àcid fluorhídric o fluorur d’hidrogen.

Rafa Navarro

OXOÀCIDS

•Els elements s’ordenen sempre així: H  X  O

•NOMENCLATURA SISTEMÀTICA. És la més senzilla. Els noms sistemàtics dels oxoàcids es formen indicant el número d’àtoms d’Oxigen a través del numeral grec di, tri, tetra, penta, etc., seguit del sufix –OXO, del noom de l’element característic acabat en –AT i de l’estat d’oxidació d’aquest segons el sistema Stock.               H2SO4        Tetraoxosulfat(VI) d’hidrogen.

H2SO3         Trioxosulfat(IV) d’hidrogen.

  HNO3           Trioxonitrat(V) d’hidrogen.

H3PO4         Tetraoxofosfat(V) d’hidrogen.

Rafa Navarro

OXOÀCIDS

• NOMENCLATURA“TRADICIONAL”.

• Els acabaments -OSO, -ICO, HIPO- i PER- s’utilitzen de la

manera explicada per indicar el número d’oxidació de l’àtom

característic

H2SO4   Àcid sulfúric.( e.o. SOFRE: +6 ,+4,+2)

H2SO3   Àcid sulfurós

HNO3    Àcid nítric. (e.o. Nitrogen; +5 ,+3,+1)

• Es necessiten tants oxigens com per neutralitzar la càrrega de

l’element central I de l’hidrogen. (Càrrega total =0)

H2SO4 2 H x (+1) + 1S x (+6) + 4O x (-2) = 0

Rafa Navarro

OXOÀCIDS•Els prefixos ORTO- y META- indiquen, respectivament, major i menor contingut

d’aigua de la molècula, encara que el número d’oxidació de l’element central coincideixi.

L’assignació del prefix META– s’assigna a l’oxoàcid simple I el prefix ORTO- al

polihidratat

•Pels elements , B ,Si, P , As ,Sb , es solen posar els prefixos. En la resta, es sol ometre o

sols es considera el ORTO- a efectes de nombrar la fòrmula. Ej.:  HBO2         Ácido

metabórico.

•    H3BO3       Àcid ortobòric o àcid bòric.

•    H2SiO3        Àcid metasilícic.

•    H4SiO3        Àcid ortosilícic o àcid silícic.   

• HPO3           Àcid metafosfòric.

•    H3PO4        Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric. (Idem. As i Sb)

Rafa Navarro

Exemples d’oxoàcids

Rafa Navarro

SALS TERNÀRIES O OXISALS

• Per formular-es només es substitueixen els hidrogens de l’oxoàcid per un metall.

• La valència del metall es col.loca com subíndex del grup (anió) que queda després de treure l’hidrogen. Com subíndex del metall es posa el número d’hidrogens substituïts:

HMnO4  →   Ca(MnO4) 2

H2SO4  → Fe2(SO4) 3

Rafa Navarro

OXISALS• La formulació és igual a la dels àcids,

variant lleugerament els prefixos i sufixos sense afegir el terme “àcid”.

Àcids Oxisals

per-…-ic per-…-at

-ic -at

-ós -it

hipo-…-ós hipo-…-it

Rafa Navarro

OXISALS• En la notació TRADICIONAL, que és la usada pels àcids més comuns, es

canvia la terminació -ÓS per –IT i la terminació –IC per –AT. A més es

suprimeix la paraula “àcid” I darrera es col.loca el metall que ha substituit

l’hidrogen, indicant, la valeència amb sufixos.

CuCO3           Carbonat cúpric.

Cu2CO3             Carbonat cuprós.

 Els dos provenen de l’àcid carbónic: H2CO3.

Ca3 (PO4)2 Fosfat de calci. 

De l’àcid  fosfóric: H3PO4

CuNO2   Nitrit cuprós.   

De l’àcid  nitrós: HNO2

Rafa Navarro

OXISALS

• En la notació SISTEMÀTICA (recomenada por la IUPAC) es nombren com l’àcid però canviant l’hidrogen pel metall corresponent. CaSO4     Tetraoxosulfat(VI) de calci.

Fe(ClO4) 3  Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).    

NaNO3    Trioxonitrat(V) de sodi.

Rafa Navarro

OXISALS

FÓRMULA TRADICIONAL SISTEMÁTICA STOCK

Fe2SiO4   Silicat ferrós Tetraoxosilicat(VI)de ferro(III). 

NH4NO3   Nitrat amònic Trioxonitrat(V) d’amoni.   Fe(ClO4)3  Clorat fèrric Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).    

Rafa Navarro

SALS ÀCIDES

• Resulten de la substitució parcial dels hidrogens. Es nombren igual que les sals neutres anteposant el prefix: -HIDROGEN i el numeral grec que indica el número d’hidrogens no substituits.

KHS Hidrogenosulfur de potassi .  De l’àcid sulfhídric: H2S.

NaHCO3 Hidrogenocarbonat de sodi. De l’àcid carbònic: H2CO3

LiH2PO4  Dihidrogenofosfat de liti. De l’àcid fosfòric: H3PO4

Ni(HSO3)2 Hidrogenosulfit niquelós. De l’àcid sulfurós.: H2SO3

Rafa Navarro