Núria Gratacós (3r ESO A)

UN PROBLEMA FORMAT PER MILERS D’ HISTÒRIES ÚNIQUES

Estic asseguda a la meva habitació, amb una pila de fulls blancs davant meu,

sobre la taula i un bolígraf a la mà. No sé què escriure. Sé sobre què escriure:

la mortalitat infantil. Però no se m’acut cap idea sobre com enfocar aquest text,

tinc la ment en blanc.

No em puc imaginar cap història sobre aquest tema. No puc escriure en primera

persona sobre una cosa que no he viscut, no puc definir unes sensacions que

no he sentit. I d’ haver-ho viscut, dubto que trobés les paraules per expressar

tot el dolor que em produiria el record de la pèrdua d’un germà, fill, nét o un

amic... Però també hi ha un altre motiu pel qual no escriuria una història

inventada.

Relatant les vivències de un sol grup de persones no s’ arriba a ser realment

conscient sobre què vol dir la mortalitat infantil. Perquè el problema real no és

la tragèdia que li succeeix a una sola família, sinó tot el conjunt de casos. Cada

dia moren 10.000 nens i nenes al 3r Món. I la història que hi ha darrere

d’aquestes morts sempre és diferent. Ens pot semblar que totes són similars,

que al cap i a la fi parlem del mateix, però no ens enganyem, cada història és

única amb tots els seus personatges. Penso que és trist, molt trist que a

determinades zones del món cada dia hi morin tantes criatures. Però encara ho

és més que un 70% d’ aquestes morts es puguin evitar fàcilment, però que no

es faci per culpa de la falta de recursos de la família o l’ estat on han nascut

aquests infants.

Tanco els ulls i m’ imagino un nadó que arriba al món. Poc importa com es diu,

de quin color és la seva pell o a quin país neix. És un infant com qualsevol altre,

no té res de especial que el faci destacar entre totes les altres criatures.

Ha estat nou mesos a la panxa de la seva mare i finalment ha arribat el gran

dia. Ja ha crescut prou com per sortir a l’exterior per continuar creixent i

aprenent. La mare comença a tenir contraccions. Al principi són més suaus i

cada força estona, però cada cop són més seguides. Trenca aigües. Ara sí que

n’està del tot segura, avui és el dia, està de part i el seu fill ha de néixer. Està

una mica espantada però, per sort, no està sola, té gent al seu costat per

ajudar-la en el part i fer-li les coses tan fàcils com sigui possible.

Les contraccions són molt seguides ara, també són doloroses. Nota com el

ventre se li endureix i també sent com el seu cos respon fent força, amb un

instint natural, sap el que ha de fer per tal que el seu fill neixi. I de sobte més

ràpid del que mai s’hauria imaginat ja és fora. Aquells qui li han fet costat

durant el part, ràpidament atenen el bebè tan bé com poden.

Aquest nadó que acaba de néixer té tant dret a viure com qualsevol altre, però

depenent d’on hagi nascut, del nivell econòmic de la seva família o de molts

més factors pot ser que aquest nen no arribi a complir l’ any de vida. Hi ha

molts llocs del món on els seus habitants no es poden permetre l’ alimentació

adequada, ni reben l’atenció mèdica necessària.

El món on vivim està molt desequilibrat, alguns neixen amb pràcticament totes

les garanties que viuran un munt de anys i d’altres tenen poques possibilitats

d’ arribar a complir els 5 anys de vida.

Però per a tots els infants del tercer món hi ha esperança, cada dia hi ha més

gent que és conscient d’aquest gran problema. I també hi ha més gent que

actua per mirar de posar-hi remei, associacions com Mans Unides que creuen

que tots els éssers humans tenim els mateixos drets i que lluiten per salvar

vides.