CAS ALUMNE ALTES CAPACITATS ANAMNÈSIS X és un nen de 8 anys i actualment està fent 3er de primària a una escola pública del seu poble. És el petit de la casa (germana d’11 anys), aspecte que sempre li ha costat d’acceptar. De ben petit ha fet tot el possible per poder fer el mateix que la seva germana, tot i la diferència d’edat. Va voler començar a caminar amb menys d’un any (però no ho va aconseguir realment fins els 14 mesos), va aprendre de manera autodidacta a llegir (abans dels 3 anys tot mirant com la seva germana començava a fer-ho a casa i l’escola) i a fer operacions simples (abans dels 6 anys tot intentant solucionar els deures que portava a casa la seva germana). A la llar d’infants les mestres comentaven que era un nen molt despert i amb moltes inquietuds i amb un llenguatge molt elaborat amb paraules poc freqüents per nens de la seva edat (o fins i tot més grans). En aquesta època va començar a mostrar una actitud, sobretot vers la seva mare, molt dèspota i extremadament rígida en certes ocasions, fent molt carregosa qualsevol activitat que necessités de la seva col·laboració (quedar-se a l’escola bressol sense conflicte, marxar de l’escola bressol sense conflicte; seguir horari establert a casa per dinar, fer migdiades, etc.). La família va optar per demanar l’observació de la psicòloga municipal per tal d’establir pautes a seguir sobretot a casa i amb la mare. El va relaxar molt que a la llar d’infants se’l tractés de més gran en certes ocasions (d’ajudant de la mestra) i a casa aquest relax també es va notar tot i que seguien havent-hi conflictes en certes ocasions. Quan va ser moment de començar a l’escola (infantil) la família va fer traspàs de les pautes establertes per la psicòloga municipal i d’estratègies pròpies per actuar en moments de conflicte. La mestra se'n va fer al càrrec perfectament i va anar prou bé, va haver molt bona entesa alumne/mestra i això va ajudar molt en el procés d’adaptació, però a finals del primer trimestre de P5 la tutora crida els pares per parlar sobre X. Sembla que comença a donar senyals d’alerta pel que fa a la seva actitud en situacions de grup a classe (conductes disruptives en grup, conxorxa amb d’altres companys de classe...). La família decideix passar-li les proves d’AACC per recomanació d’una psicòloga (mare d’una companya d’X que coneix el nen des de la Llar d’Infants) a principis del 2n trimestre de P5; i posteriorment posa a la família en contacte amb una col·lega familiaritzada amb el món de les AACC i ajuda a establir pautes a casa i l’escola (amb qui es coordina des de bon principi i fa seguiment continuat) que funcionen bé fins a final de curs. A finals de P5 la família traspassa la informació a l’escola i es reuneixen amb l’EAP i la Mestra d’Educació Especial de l’Escola. L’escola i l’EAP acorden tenir el cas en consideració de cara a l’inici de primària, tant pel fa als problemes actitudinals com a necessitats en els aprenentatges. El pas a primària el motiva molt “aniré al pis de dalt amb els grans” (sempre ha tingut força relació amb els alumnes més grans de l’escola i ells el tenen en consideració). El canvi de mestra a primària el va neguitejar a principi de curs. La mestra convoca a la família a principi del primer trimestre per comunicar les

actuacions que es faran a l’escola. Explica que en ocasions posa en dubte les explicacions de la mestra i especialistes, els porta a situacions límit i fins i tot intenta ridiculitzar-los en públic. La mestra actua per iniciativa pròpia i li deixa clars els límits tot donant-li estratègies per poder seguir dient la seva sense ofendre ningú. La família detecta certes actituds poc freqüents a casa: noctambulisme, mals sons, encopresis diürna,... i parla amb la mestra de possibles dificultats d’en X a l’escola, potser amb els amics. La mestra diu no haver detectat res que li faci sospitar d’aquests problemes. La família, recomanada per la psicòloga que tenien fins el moment, busca l’assessorament d’un/a professional especialitzat/da en AACC. A finals del primer trimestre torna a haver una convocatòria de reunió amb la mestra on explica que en X mostra dificultats pel que fa al treball de classe quan han iniciat el treball en grup cooperatiu: acceptar les opinions dels altres i veure que poden haver altres visions de les coses diferents a la seva; que podia existir la possibilitat de que companys (a qui en X no els tenia prou considerats) poguessin tenir idees més creatives i millor acceptades pels altres que no pas les seves (fins ara en X havia estat el líder “intel·lectual” absolut en la seva classe)... A través de la mestra d’EE de l’escola la família contacta amb una especialista en AACC. Comença un treball individual amb l’especialista on la família està inclosa en la intervenció en tot moment. A l’inici del segon cicle de primària canvia de mestre (és la primera vegada que el mestre és un home), i durant les primeres setmanes de curs a en X li costa adaptar-se a la manera de fer del nou mestre i comença a verbalitzar “no vull anar a l’escola” “m’avorreixo”, “estem repetint coses que ja havíem fet l’any passat”... Cap a finals del primer trimestre de 3er, l’escola informa a la família que està acabant d’elaborar un Pla de Treball especialitzat per alumnes d’AACC.

PLA D’ACCIÓ

1. Reunió de tots aquells professionals que intervenen en l’educació de l’alumne: mestres, especialistes, mestre d’EE.. Reunió inicial per veure quin és el pla d’acció que es durà a terme. Informar a la família.

2. Indicadors per observar el sistema d’aprenentatge de l’alumne. A través de l’observació directa a l’aula i amb els indicadors consensuats per l’equip de mestres que intervenen amb l’alumne.

3. Elaboració d’una graella amb els indicadors consensuats per tots els professionals. Cal tenir clars quins son els indicadors que es vol valorar, especificar ben bé quina és la definició de cada indicador per tenir el més clar possible què estem avaluant, tenint en compte que tot això és proactiu, evoluciona i va canviant amb el temps. Exemple Annex 1.

4. A partir del coneixement del sistema d’aprenentatge de l’alumne, veure quines son les eines metodològiques a emprar. Exemple Annex 2.

5. Reunions periòdiques de seguiment de l’alumne per veure l’evolució en els diferents espais en els quals participa a través de l’observació de cada mestre, especialista...i avaluació del Pla.

ANNEX 1

CURS INDICADORS A

LU

MN

E

GE

ST

IÓ D

E L

ES

SIT

UA

CIO

NS

RE

LA

CIÓ

I A

PL

ICA

CIÓ

DE

LS

AP

RE

NE

NT

AT

GE

S

SE

NT

IT C

RÍT

IC

SE

NS

IBIL

ITA

T

CU

RIO

SIT

AT

CR

EA

TIV

ITA

T

MO

TIV

AC

IÓ

CO

NC

EN

TR

AC

IÓ

VE

LO

CIT

AT

AP

RE

NE

NT

AT

GE

VE

LO

CIT

AT

EX

EC

UC

IÓ

CO

MU

NIC

AC

IÓ

AU

TO

CO

NF

IAN

ÇA

AU

TO

NO

MIA

Això només és un exemple, serà l’equip el que decidirà quins son els indicadors que consideri més adients.

ANNEX 2

EINES METODOLÒGIQUES

DIA TEMÀTIC Proposar als alumnes que facin una petita conferència de 5 minuts d’aquell tema que els interessi. Cada alumne té el seu espai i reconeixement i ajuda a augmentar l’autoestima (els fa sentir importants).

NOU RACÓ Notícies del dia a dia que siguin comprensibles pels alumnes. Elaboració d’un mural amb una notícia que vulguin treballar, explicar...

COL·LABOREM Correcció d’exercicis entre ells en petit grup, s’ho expliquen perquè tothom ho entengui fins arribar a un resultat final.

BANC DEL TEMPS Treball de col·laboració entre els alumnes, cadascú comparteix el seu temps i a l’inrevés.

ESQUEMA Elaboració d’idees claus sobre el tema que s’està tractant.

TREBALL PER PROJECTES Cal tenir molt en compte el sistema d’aprenentatge, la gestió del temps (eina principal) i la planificació. Els alumnes han de tenir clars els indicadors d’avaluació i els han de conèixer (han de saber de què seran examinats).

Aquests només son algunes de les eines metodològiques, el tutor farà servir aquelles que consideri més adients o adequades.