HAPPENING: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

INTRODUCCIÓAquesta dinàmica fou creada originalment per José Luis Fierro

Monteagudo. No hem modificat cap de les línies mestres del seu excel·lent disseny. Ens hem limitat a enriquir digitalment l’activitat emprant Google Docs per dinamitzar el treball cooperatiu dels nois i noies. Aquesta eina s’ha demostrat molt útil per compartir tot tipus d’arxius en grup i facilita enormement el seguiment del treball dels alumnes per part del professorat. Per saber-ne més sobre els happenings o jocs de simulació històrica us recomanem que llegiu aquest document .

NIVELL4t d’ESO i 1r de Batxillerat.

OBJECTIUS○ Descobrir la conflictivitat de l’Europa de preguera i les aliances

internacionals que es van produir.○ Descobrir el mapa polític europeu d’abans i després de la Primera

Guerra Mundial.○ Descobrir la importància i el valor de la correcta administració de

recursos (humans i materials) en la resolució dels esdeveniments històrics.

○ Lectura, anàlisi i interpretació d’informació a través de fonts per a l’estudi de la història.

○ Fomentar el treball en grup.○ Estimular la creativitat i la presa de decisions.○ Aplicar de manera pràctica una sèrie de coneixements teòrics.

PASSOS PREVISAquesta dinàmica pretén que els alumnes, una vegada posats en

antecedents, tinguin en les seves mans la capacitat de dirigir el conflicte. L’activitat no podrà arribar a bon port si abans no s’ha deixat els alumnes en la situació òptima per començar-la. Així, doncs, el professor haurà d’explicar la situació de conflicte múltiple que presentaven els països europeus a l’avantsala de l’esclat de la guerra. Un cop que les tensions de preguera hagin quedat clares i hagin quedat definides les dues grans aliances (Triple Entente i Triple Aliança), es pot passar a la següent fase.

PUNT DE PARTIDAEl següent pas és formar grups d’alumnes. Cada grup ha d’assumir el

rol d’un país. No és necessari que es formin tants grups com països

implicats en el conflicte. Es pot optar per representar els estats més importants: França, Anglaterra, Àustria-Hongria, Alemanya i Rússia.

Amb els membres de cada grup el professor comparteix, a través de Google Docs, un mapa polític d’Europa abans de la Primera Guerra Mundial (doc 1 ). A continuació, es comparteixen també una sèrie de taules on apareixen, entre d’altres informacions, els efectius amb els quals els països van començar la guerra i amb els que la van acabar (doc 2 ).

Un element que dinamitza molt el happening és el nomenament d’espies, un per cada país. És important enaltir el paper que poden jugar perquè també a la guerra real han tingut, ben sovint, una importància considerable (l’atac sobre Verdun fou conegut pels serveis d’intel·ligència francesos, o el telegrama Zimmerman va acabar d’empènyer els EUA a la participació en la guerra). Hi ha d’haver, per tant, un espia francès, un anglès, un austríac, un alemany i un rus.

Mentre els grups van elaborant el seu pla d’atac i el seu pla logístic, els espies són els únics que, durant cinc minuts, poden accedir al treball dels altres països. Així, per exemple, l’espia francès comença asseient-se durant cinc minuts amb el grup alemany i pren nota (per observació directa de les maniobres dels seus rivals) de totes les seves estratègies. És important deixar clar que no es pot impedir als espies l’accés al grup. Després de cinc minuts, passa a Àustria, seguidament a Rússia, a Anglaterra i, finalment, retorna al seu país, on exposa totes les informacions que ha reunit, contribuint d’aquesta manera a fer que França pugui planificar millor la guerra.

Així mateix, un delegat de cada grup podrà entrevistar-se amb representants d’altres estats, però només si formen part de la seva aliança. D’aquesta forma poden entrevistar-se els delegats rus, francès i anglès (Triple Entente) per idear un pla de guerra conjunt i els delegats austríac i alemany (Triple Aliança) per fer el mateix.

ACCIÓTenint en compte les característiques pròpies de cada país (nivell de

desenvolupament, capacitat industrial...), les seves ambicions, les seves amistats i enemistats, els grups han d’elaborar tres documents:

a) Anàlisi DAFO i objectius. L’anàlisi DAFO (doc 3 ) consisteix a provocar la reflexió sobre les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de cada país. Es tracta d’emprar aquesta tècnica del màrqueting empresarial perquè cada grup elabori una anàlisi sobre la situació real de la nació que representa. Després de l’anàlisi DAFO caldrà escriure els objectius que cada país pretén aconseguir en implicar-se en la guerra.

b) Pla d’atac. En funció de l’anàlisi DAFO i dels objectius del país que representen, els alumnes han de dibuixar sobre el mapa compartit anteriorment a través de Google Docs la ubicació i els moviments de les seves forces, tant terrestres com marítimes. Per fer-ho poden utilitzar dibuixos-símbol, com el soldat per la infanteria, diferents tipus de vaixell per a l’armada, fletxes que indiquin moviments de tropes, etc.

Caldrà tenir en compte la informació aportada pels espies i els acords a què hagin arribat els delegats internacionals.

c) Pla logístic o de guerra. Es tracta de dissenyar una sèrie de mesures de recolzament a la guerra. La Primera Guerra Mundial va posar de

manifest que la guerra era una activitat complexa que integrava multitud de disciplines i que, si es pretenia l’èxit, calia gestionar-la curosament.

No es tracta d’instruir en una “eficaç crueltat”, sinó de fer entendre a l’alumnat que, al llarg de la història, qüestions com la gestió i l’administració (també de les guerres) han estat autèntics motors de canvi i factors clau per entendre la resolució dels esdeveniments.

Es tracta, doncs, de definir un paquet de mesures que auxiliarà el Pla d’atac i que ajudarà el país que representen a assolir els objectius marcats. Caldrà que el professor ajudi els alumnes en aquesta reflexió. Alguns exemples poden ser el millor remei:

● El professor els pot indicar que poden fer bloquejos marítims i/o terrestres (comercials i/o militars).

● És possible que els calgui reclutar més soldats. Poden, com va succeir a Gran Bretanya, implantar el servei militar obligatori (1916) o recórrer a les tropes colonials.

● Han de ser conscients que si treuen de les fàbriques els homes per dur-los al front, això suposarà incorporar les dones al món laboral.

● És convenient que s’adonin de la importància de prioritzar la indústria armamentista i les fonts d’energia.

● Poden apostar per la tecnologia de guerra i formar grups d’enginyers per inventar nou armament. Això, encara que soni molt malament, es va fer (amb el tanc o el carro blindat, per exemple).

Totes aquestes mesures seran anotades en un document apart titulat Pla logístic / Pla de Guerra (doc 4 ). En aquest document es classificaran les decisions preses en quatre apartats: econòmiques, socio-estratègiques, polítiques i mesures d’altre tipus, que serà una mena de calaix de sastre.

CONCLUSIÓ I REVISIÓUna vegada hagi acabat el treball en grup cal fer una posada en comú

i extreure’n conclusions.○ La primera serà gairebé inevitable: els grups amb divisions internes

han hagut de lluitar contra ells mateixos. Hom pot recordar que això va succeir en la realitat i que països que tenien grans divisions internes hagueren d’afrontar un problema afegit. Això fou cert en ambdós bàndols. L’Imperi austrohongarès estava plagat de nacionalitats fartes de repressió i el Regne Unit va haver de patir la rebel·lió d’Irlanda.

○ Repassar els Plans de guerra i contrastar-los amb els reals. El cas alemany és paradigmàtic. Caldria comprovar fins a quin punt els moviments de tropes del grup que representava Alemanya coincideixen amb el pla Schliffen i repassar la viabilitat i la coherència dels altres plans de guerra.

○ Comprovar si les mesures de recolzament a la guerra que han pres al Pla logístic són viables, coherents i fins a quin punt coincideixen amb les adoptades pels països implicats.

Es pot buscar un vencedor o no. Si optem per la primera opció cal deixar ben clar que el vencedor de la guerra feta a classe no té perquè coincidir amb el vencedor o vencedors reals, si és que d’alguna guerra en va sortir algun cop un vencedor. Guanyarà el grup que hagi elaborat un millor Pla de guerra i el que, després d’avaluar tots els Plans d’atac, s’erigeixi com el més capaç.

Per últim i per acabar aquesta dinàmica, es pot posar en marxa la contradinàmica. Es tractaria ara que els nois i noies s’esforcessin per

trobar una solució negociada i pacífica al conflicte. Haurien de sospesar els interessos de cada part i intentar, per grups, trobar un Pla de pau. Els alumnes haurien d’elaborar un informe explicatiu i un mapa que reflectiria les decisions del pla: atenció a les reivindicacions de les nacionalitats, creació de nous estats, moviments de fronteres, cessions territorials,... Una forma oberta i creativa d’educar per la pau.