Història del mite Ana López Calero

Índex • Introducció • Què és el mite?• L’inici dels mites• Els mites segons els filòsofs clàssics • El mite de l’època moderna• El mite com a ciència• La contemporaneïtat del mite• Conclusió• Bibliografia

Introducció

• En aquest Power Point, s’intentarà veure quina relació a tingut el mite al llarg de la història, des de els seus inicis a l’època clàssica, fins a l’actualitat.

• La motivació per escollir aquest tema es deguda a la relació que té el mite amb el meu Treball de Fi de Grau, on es parlarà del mite, en diferents àmbits de la història.

QUÈ ÉS EL MITE?

• El mite és un relat tradicional amb l’objectiu d’explicar un fet, mitjançant essers sobrenaturals o extraordinaris, com deus, monstres….

• També pot ser un registre històric del passat.

L’inici dels mites

• Homer no va diferenciar entre mytohs y lógos utilitza el mite com a paraula argumentaria, fent referencia a la saviesa.

• Hesíodo divideix els dos termes:• Logos, és una història fiable amb un discurs argumentari • Mythos, és la història fabulosa, on apareixen tot tipus de

personatges imaginaris.

Els mites segons els filòsofs clàssics

Plató

Aristòtil

No vol relacionar les faules per nens amb els mites. El mite forma part de la poíésis.Atribueix parentesc amb l’especulació filosòfica

El mite de l’època moderna

• A l’època moderna es té interès per la mitologia antiga, ja que es reconeix el valor poètic de les seves expressions representacions de les creences religioses del paganisme.

El mite com a ciència

F.M Müller

El mite neix del fruit d’un error lingüístic, com a conseqüència d’una deficiència original del llenguatge.

El llenguatge es converteix en un instrument d’un buidament del mite, per portar-lo a un naturalisme religiós.

La contemporaneïtat del mite

• A partir del segle XVIII, el mite té diferents branques a la ciència, de forma complementaria o divergent.

• El mite s’ha d’estudiar segons el seu àmbit, el seu vincle amb el llenguatge i el món simbòlic al que pertany.

• El problema del mite apareix quan s’ha de determinar la veritat que porta.

• El llenguatge simbòlic del mite té un pensament reflexiu, però ha de mantenir viva la veritat que guarda el seu simbolisme.

Conclusió

• Com a conclusió final, podem veure com al llarg de la història, el terme “mite” ha anat variant molt, ja que té unes connotacions variables segons qui parli.

• Tot i així, s’ha de tenir clar que, actualment, no es pot tenir present que el mite ens expliqui una realitat absoluta, sinó que té branques, les quals són fictícies.

Bibliografia i webgrafia

• AMSTRONG, Karen, Breve Historia del Mito, Salamandra. 2005

• http://www.mercaba.org/DicTB/M/mito.htm• http://www.uv.es/~japastor/mitos/a2-2.htm