Impressionisme i Puntillisme

ARTS FIGURATIVES ARTS FIGURATIVES 2ª meitat XIX i pas al segle 2ª meitat XIX i pas al segle

XX XX

IMPRESSIONISMEIMPRESSIONISMEPUNTILLISMEPUNTILLISME

Història de l’ArtHistòria de l’ArtIES Ramon LlullIES Ramon Llull

Maria Assumpció Granero CuevesMaria Assumpció Granero Cueves

Esquema generalEsquema general

En pintura, el segle XIX es va En pintura, el segle XIX es va caracteritzarcaracteritzar per perquè,què, en cada una en cada una de les seves duesde les seves dues meitats meitats, es va donar la presència de, es va donar la presència de dos estils: dos estils:

Primera meitatPrimera meitatNeoclaNeoclasssicismesicismeRomanticisme Romanticisme

Segona meitatSegona meitat RealismeRealismeImpressionismeImpressionisme, Neoimpressionisme o Puntillisme i , Neoimpressionisme o Puntillisme i Postimpressionisme Postimpressionisme

Introducció: Pas del XIX al XXIntroducció: Pas del XIX al XX L’art del segle XX es caracteritza per la manifestació de múltiples L’art del segle XX es caracteritza per la manifestació de múltiples

corrents que es denominen corrents que es denominen ”ismes””ismes”. No totes les tendències . No totes les tendències artístiques se succeeixen linealment en el temps, sinó que moltes són artístiques se succeeixen linealment en el temps, sinó que moltes són coetánies i s’entrellacen entre si.coetánies i s’entrellacen entre si.

Així, les avantguardes no es poden entendre intentant establir un ordre Així, les avantguardes no es poden entendre intentant establir un ordre

cronològic precís i rigurós.cronològic precís i rigurós. És un tòpic, per una altra part, considerar l’art del segle XX com una És un tòpic, per una altra part, considerar l’art del segle XX com una

ruptura amb els moviments artístics anteriors, perquè els canvis ja es ruptura amb els moviments artístics anteriors, perquè els canvis ja es varen començar a notar a finals del XIX.varen començar a notar a finals del XIX.

Es pot prendre com a data d’Es pot prendre com a data d’inici de la pintura modernainici de la pintura moderna l’any l’any 18631863. .

Aquest any Aquest any ManetManet pinta pinta Déjeuner sur l’herbe (L’esmorzar a l’herba)Déjeuner sur l’herbe (L’esmorzar a l’herba), i , i l’exposa en el l’exposa en el Saló dels RefusatsSaló dels Refusats. La temàtica de l’obra tenia ja . La temàtica de l’obra tenia ja precedents en el Renaixement italià, però el nou plantejament va precedents en el Renaixement italià, però el nou plantejament va causar un gran escàndol.causar un gran escàndol.

Els canvis que suposaren l’Impressionisme i, després, el Els canvis que suposaren l’Impressionisme i, després, el

Postimpresionisme constituixen el punt de partida dels corrents del Postimpresionisme constituixen el punt de partida dels corrents del segle XX. segle XX.

EL CAMÍ CAP A LA EL CAMÍ CAP A LA MODERNITATMODERNITAT

LA PINTURA IMPRESSIONISTALA PINTURA IMPRESSIONISTA

Impressinisme. DefinicióImpressinisme. Definició L'Impressionisme és l’estil artístic, fonamentalmet pictòric, però també L'Impressionisme és l’estil artístic, fonamentalmet pictòric, però també

escultòric, nascut a escultòric, nascut a França en l’últim quart del segle XIXFrança en l’últim quart del segle XIX, , caracteritzat per caracteritzat per pinzellades soltes de taques de colors purs, pinzellades soltes de taques de colors purs, juxtaposades, amb la qual cosa intenta captar la llum reflectida en els juxtaposades, amb la qual cosa intenta captar la llum reflectida en els objectesobjectes. És l’escola artística que va marcar la . És l’escola artística que va marcar la ruptura de l’art modern ruptura de l’art modern ambamb l‘academicismel‘academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les . Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens, més que l'aspecte impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens, més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat el estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement. fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement.

Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la guerra de 1870, pictòrica. Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i SisleyMonet, Pissarro i Sisley van anar a van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de Anglaterra, on admiraren l’obra de Constable i TurnerConstable i Turner. En tornar . En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps.comuns durant un temps.

MonetMonet

SisleySisley

IMPRESSIONISMEIMPRESSIONISME“L’artista ha de pintar el què veu, però de la manera en què

ho veu”

Impresionisme i l’art de final segle Impresionisme i l’art de final segle XIXXIX

Context històricContext històric Els impressionistes viuen al París de la 2ª ½ del segle XIX, Els impressionistes viuen al París de la 2ª ½ del segle XIX,

l’escenari de totes les revolucions: el 1848, el Segon Imperi, la l’escenari de totes les revolucions: el 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la III República. Després del fracàs de la Comuna de Comuna i la III República. Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes populars, la París (1871) i la brutal repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la IIIIII RepúblicaRepública. El capitalisme, que s’havia començat a . El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i la creació de nous materials investigació científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.

La La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canviàcanvià a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Per exemple, París és l’escenari, produït des del Renaixement. Per exemple, París és l’escenari, també, dels grans canvis urbanístics dirigits pel baró també, dels grans canvis urbanístics dirigits pel baró HausmannHausmann: : apareixen els grans boulevards, les apareixen els grans boulevards, les exposicions universalsexposicions universals creen creen monuments emblemàtics com la monuments emblemàtics com la Torre EiffelTorre Eiffel i l’especulació i l’especulació urbanística afavoreix grans negocis, que possibiliten l’aparició urbanística afavoreix grans negocis, que possibiliten l’aparició d’una burgesia de nous rics. Tots aquests canvis afectaren d’una burgesia de nous rics. Tots aquests canvis afectaren profundament l’art.profundament l’art.

Impresionisme i l’art de final segle Impresionisme i l’art de final segle XIXXIXContext històricContext històric

París bull amb l’activitat dels artistes i intel·lectuals que es reuniexen París bull amb l’activitat dels artistes i intel·lectuals que es reuniexen en els cafés (el centre de reunió dels impressionistes fou el en els cafés (el centre de reunió dels impressionistes fou el Café Café GuerboisGuerbois), on discuteixen d’art, de política, de poesia, dels avenços ), on discuteixen d’art, de política, de poesia, dels avenços científics, etc. L’impressionisme s’identifica amb la bohèmia, l’esquerra científics, etc. L’impressionisme s’identifica amb la bohèmia, l’esquerra política, el món dels intel·lectuals crítics amb el poder com Émile Zola.política, el món dels intel·lectuals crítics amb el poder com Émile Zola.

El món artístic continua girant entorn als El món artístic continua girant entorn als SalonsSalons, grans exposicions , grans exposicions anuals organitzades per les Acadèmies sota el patrocini del govern i on anuals organitzades per les Acadèmies sota el patrocini del govern i on momés s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.momés s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.

El conservadurisme oficial queda contrarestat per la importància, cada El conservadurisme oficial queda contrarestat per la importància, cada cop més gran, de la figura del cop més gran, de la figura del marxantmarxant, que aconsella i dirigeix artistes , que aconsella i dirigeix artistes i clients, i els allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies.i clients, i els allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies.

La crítica d’art és present a la premsa escrita i l’interès per l’art creix; La crítica d’art és present a la premsa escrita i l’interès per l’art creix; una crítica adversa és preferible al silenci que condemna l’artista a una crítica adversa és preferible al silenci que condemna l’artista a l’oblit. És significatiu que el moviment impressionista prenguès el seu l’oblit. És significatiu que el moviment impressionista prenguès el seu nom d’una frase despectiva del crític nom d’una frase despectiva del crític Louis LeroyLouis Leroy..

Davant aquesta realitat canviant, Davant aquesta realitat canviant, l’l’impressionisme i el simbolismeimpressionisme i el simbolisme, , suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra part, l'part, l'origen de l’art contemporani després dels postimpressionistesorigen de l’art contemporani després dels postimpressionistes. .

AntecedentsAntecedents

1) 1) La preocupació històrica per la llumLa preocupació històrica per la llum (captar-la a través del color). La (captar-la a través del color). La característica fonamental de l’impressionisme és el seu afany per característica fonamental de l’impressionisme és el seu afany per captar, mitjançant tocs cromàtics, la llum que canvia constantmentcaptar, mitjançant tocs cromàtics, la llum que canvia constantment. . Aquesta captació de la llum va ser una ambició present des del Aquesta captació de la llum va ser una ambició present des del Renaixement: Renaixement: Piero della FrancescaPiero della Francesca (s. (s. XV), XV), Leonardo i TiciàLeonardo i Ticià (s. (s. XVI), XVI), Velázquez i RembrandtVelázquez i Rembrandt (s. XVII). Però els antecedents més (s. XVII). Però els antecedents més directes els trobem en el s. XIX:directes els trobem en el s. XIX:

a) Enquadraments lluminosos que acompanyen la temàtica a) Enquadraments lluminosos que acompanyen la temàtica revolucionària del revolucionària del romanticismeromanticisme ( (DelacroixDelacroix i la sevai la seva Llibertat Llibertat).).

b) Elb) El realisme realisme de de Coubert Coubert en el que es forma en el que es forma ManetManet, però els , però els impressionistes descriuen la percepció del món natural sense missatge impressionistes descriuen la percepció del món natural sense missatge moral o social.moral o social.

c) c) Paisatges poètics de l’Paisatges poètics de l’escola de Barbizonescola de Barbizon, que pintaven a , que pintaven a

l’exterior des de 1840, encara que les pintures eren acabades al taller. l’exterior des de 1840, encara que les pintures eren acabades al taller. MilletMillet, a la vegada influït per , a la vegada influït per CorotCorot i els i els paisagistes holandesos del s. paisagistes holandesos del s. XVIIXVII, encara que aquestos glorifiquen la vida dels camperols i els , encara que aquestos glorifiquen la vida dels camperols i els impressionistes faran una observació directa del paisatge natural, lliure impressionistes faran una observació directa del paisatge natural, lliure d’elements narratius. d’elements narratius.

AntecedentsAntecedents

d) L’expressivitat d’d) L’expressivitat d’Honoré DaumierHonoré Daumier, caricaturista i crític social, que , caricaturista i crític social, que retrata allò esencial de l’expressió facial humana i el gest corporal, influirà retrata allò esencial de l’expressió facial humana i el gest corporal, influirà en en DegasDegas..

e) Paisatgisme anglès de e) Paisatgisme anglès de Constable i TurnerConstable i Turner, que a més de preocupar-, que a més de preocupar-se per la llum, mostraven el seu interès per captar el vent, la pluja i el sol. se per la llum, mostraven el seu interès per captar el vent, la pluja i el sol. Aplicaven colors purs i, a certa distància, provocaven els efectes desitjats.Aplicaven colors purs i, a certa distància, provocaven els efectes desitjats.

f) f) Estampes japonesesEstampes japoneses. L’art japonés començà a difondre’s a París . L’art japonés començà a difondre’s a París amb l’obertura de la botiga amb l’obertura de la botiga La Porte ChinoiseLa Porte Chinoise. Els . Els gravats de Hokusaigravats de Hokusai mostren la composició obliqua, línies simplificades, formes esquematitzades, mostren la composició obliqua, línies simplificades, formes esquematitzades, utilització de colors plans, sense ombres ni modelats, sense preocupació per utilització de colors plans, sense ombres ni modelats, sense preocupació per la perspectiva, amb enquadraments insòlits, la seva capacitat per a la perspectiva, amb enquadraments insòlits, la seva capacitat per a captar captar fugissers efectes atmosfèricsfugissers efectes atmosfèrics, la temàtica basada en la vida quotidiana. , la temàtica basada en la vida quotidiana.

Théodore Géricault, El rai de la Medusa, 1819, Oli sobre llenç, 491 x 717 cm, Museu del Louvre, París

Delacroix, Delacroix, Llibertat Llibertat guiant el guiant el poblepoble, 1830, , 1830, oli sobre oli sobre tela, 260 x tela, 260 x 325 cm., 325 cm., Museu del Museu del Louvre, Louvre, París, FrançaParís, França

TurnerTurner

ConstableConstable

Escola paisagística anglesaEscola paisagística anglesa Escola de Barbizon (França)Escola de Barbizon (França)

MilletMillet

RousseauRousseau

Antecedents de l’ ImpressionismeAntecedents de l’ Impressionisme

Estampes japonesesEstampes japoneses

Sota la gran ona de KanagawaSota la gran ona de Kanagawa. . HokusakiHokusaki

La gran onada de KanagawaLa gran onada de Kanagawa (1823-1829) de (1823-1829) de HokusaiHokusai

Antecedents Antecedents Impressionisme Culminació d’una evolució de l’art afavorit Impressionisme Culminació d’una evolució de l’art afavorit

per les circumstàncies històriques de finals s. XIX:per les circumstàncies històriques de finals s. XIX:

A) El A) El Positivisme filosòfic Positivisme filosòfic i la teoria de les sensacions de Locke, així i la teoria de les sensacions de Locke, així com els com els progressos científics progressos científics (interès creixent dels físics pel fenomen (interès creixent dels físics pel fenomen de la llum): accentuen la importància de l’experiència i estimulen la de la llum): accentuen la importància de l’experiència i estimulen la recerca dels pintors de la veritat visual: una manera diferent de recerca dels pintors de la veritat visual: una manera diferent de mirar, de contemplar... “el combat del temps i la llum contra la mirar, de contemplar... “el combat del temps i la llum contra la matèria sòlida”. És a dir, matèria sòlida”. És a dir, rebutgen el realisme clàssic i el culte a la rebutgen el realisme clàssic i el culte a la matèria i cerquen una pintura més sensitiva, que plasmi l’experiència matèria i cerquen una pintura més sensitiva, que plasmi l’experiència de les sensacions visuals fugitivesde les sensacions visuals fugitives..

B) L’aparició de la B) L’aparició de la fotografiafotografia fa qüestionar la identitat de la pintura, fa qüestionar la identitat de la pintura, que ja no es pot limitar a ser una simple imitació de la realitat.que ja no es pot limitar a ser una simple imitació de la realitat.

C) Les C) Les teories òptiques de Chevreul i de Maxwellteories òptiques de Chevreul i de Maxwell: d’aquí que els : d’aquí que els colors no s’obtinguin a partir de la mescla en la paleta, sinó per colors no s’obtinguin a partir de la mescla en la paleta, sinó per mescla òpticamescla òptica en el llenç, que es cerque l’exaltació dels colors en el llenç, que es cerque l’exaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre (negació de la llum), amb complementaris i es prescindeix del negre (negació de la llum), amb la finalitat d’aconseguir colors nets, purs, lluminosos i vibrants. la finalitat d’aconseguir colors nets, purs, lluminosos i vibrants.

El impressionistes El impressionistes coneixen les teories de coneixen les teories de Newton sobre la Newton sobre la descomposició de la descomposició de la llum llum

llumllum colorcolor

Llei de constrastos simultanis de ChevreulLlei de constrastos simultanis de Chevreul

P = Primaris o P = Primaris o generadors generadors S = Secundaris o S = Secundaris o complementaris complementaris

Cadascun dels colors secundaris Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color és el complementari del color primariprimari

Teoria del colorTeoria del color

Tècnicament Tècnicament aplicaven els aplicaven els colors sobre la colors sobre la tela, sense tela, sense barrejar-los a barrejar-los a la paleta.la paleta.

Les pinzellades eren soltes (punt, coma, Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de colors es barregen en la retina de l’espectadorl’espectador “trompe l’oeil “trompe l’oeil”.”.

Pinzellades soltes i lliuresPinzellades soltes i lliures

Característiques I Característiques I 1) 1) Rebuig del realisme academicista: la Rebuig del realisme academicista: la línia, el volum i el clarobscurlínia, el volum i el clarobscur no no

tenen cap importància. tenen cap importància. Desaparició del dibuixDesaparició del dibuix: l’exclouen i queda : l’exclouen i queda reduït a traços lleugers, i diluït entre el color, desapareix el clarobscur reduït a traços lleugers, i diluït entre el color, desapareix el clarobscur (no utilització del negre per enfosquir els colors, queda proscrit, ni (no utilització del negre per enfosquir els colors, queda proscrit, ni grisos, ni terres). Les ombres del color deixen de ser fosques i es grisos, ni terres). Les ombres del color deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb un estudi de les relacions entres les redueixen a espais acolorits amb un estudi de les relacions entres les tonalitats complementàries.tonalitats complementàries.

2) R2) Representació plàstica de la vibració òptica de la llumepresentació plàstica de la vibració òptica de la llum. . Teoria dels Teoria dels colorscolors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreul la : de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreul la combinació dels colors. Hi ha 3 colors primaris o generadors (groc, combinació dels colors. Hi ha 3 colors primaris o generadors (groc, vermell i blau) i 3 secundaris o complementaris (viola, taronja i verd). vermell i blau) i 3 secundaris o complementaris (viola, taronja i verd). Cadascun dels colors secundaris és el complementari del primari que Cadascun dels colors secundaris és el complementari del primari que no entra en la seva composició. La fusió no es fa al pinzell sinó a la no entra en la seva composició. La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreul“llei dels contrastos simultanis” de Chevreul, els , els colors difonen una orla colors difonen una orla del cromatisme complementaridel cromatisme complementari..

3) F3) Figuració amb eliminació del detall i de tot caràcter descriptiu. iguració amb eliminació del detall i de tot caràcter descriptiu. Recerca de la claretat i la lluminositat. Indiferència pel tema, l’única Recerca de la claretat i la lluminositat. Indiferència pel tema, l’única preocupació és la preocupació és la plasmació de la llum i la fugacitat del colorplasmació de la llum i la fugacitat del color: Els : Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix.

Característiques II Característiques II 4) En la recerca de la bellesa d’aquesta sensació directa, les formes es

plasmen de forma inacabada, insinuada i vaporosa, arribant, fins i tot, a desmaterialitzar-se.

5) Preocupació per fixar les impressions momentànies de la naturalesa: Repetició dels temes en diferents circumstàncies d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira..., etc., per captar la diversitat d’un mateix paisatge.

6) El pintor cerca la llum fugaz i el ràpid canvi dels colors. Treball a l’aire lliure: van fugir del convencionalisme dels tallers i es traslladaren al camp.

7) Pinzellada solta: feta de taques de color pastoses i gruixudes, sense retocar-les, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment. Exemple de l’interès per plasmar els efectes canviants de la llum: Catedral de Rouen en 5 moments diferents del dia (Monet, FITXA 140).

8) Temes quotidians, a més de paisateges vibrants: curses de cavalls, ballets de dansa, vida de París, cabarets, music-hall, passejos en barca, banys, distraccions populars...

9) Prescindeixen de la perspectiva basada en les regles de geometria: primer pla fins la línea de l’horitzó mitjançant disminuació dels tons.

TÈCNICATÈCNICA No artistes intuïtiusNo artistes intuïtius estudiosos estudiosos

– Teoria dels colorsTeoria dels colors– Plasmació de la llum Plasmació de la llum (“Els objectes es veuen en la (“Els objectes es veuen en la

mesura que la llum hi incideix”)mesura que la llum hi incideix”)

– Aparences successives: El quadre és un Aparences successives: El quadre és un efecte de llum (repetició temes) efecte de llum (repetició temes)

– Coloració de les ombres (no clarobscurs): Coloració de les ombres (no clarobscurs): no perspectiva geomètricano perspectiva geomètrica

– Pinzellada soltaPinzellada solta– Sortida a l’aire lliureSortida a l’aire lliure

Història moviment Història moviment impressionista: Origen del impressionista: Origen del nom Inom I

18631863, , Édouard ManetÉdouard Manet exposa el quadre exposa el quadre L’esmorzar a l’herbaL’esmorzar a l’herba que va que va escandalitzar els sectors tradicionals, vinculats a les exposicions escandalitzar els sectors tradicionals, vinculats a les exposicions oficials d’art, però que va entusiasmar als innovadors, que s’uneixen oficials d’art, però que va entusiasmar als innovadors, que s’uneixen per lluitar plegats pel triomf dels seus ideals. Van aconseguir que al per lluitar plegats pel triomf dels seus ideals. Van aconseguir que al costat del Saló, s’obrís un annex on poder exposar les obres no costat del Saló, s’obrís un annex on poder exposar les obres no admeses. El admeses. El Saló del RefusatSaló del Refusat va tenir gran afluència de públic que va tenir gran afluència de públic que anava per a riure. Va ser un fracàs econòmic i de crítica. anava per a riure. Va ser un fracàs econòmic i de crítica.

1874, 1874, els innovadors organitzen, els innovadors organitzen, paral·lelament al Saló oficial, una una exposicióexposició a l’estudi del fotògraf a l’estudi del fotògraf NadarNadar: l: l’impressionisme es dóna a conéixer. Manet, que era partidari d’enviar els quadres al Saló, no va voler participar. Sí que ho van fer Monet, Pissarro, Degas, Renoir, Cézanne, Sisley i altres. Manifesten la seva voluntat col·lectiva de fer un art nou que trenqui amb l’academicisme i la trivialitat artística imperant en l’època.

LE

DÉJEUNER

SUR

L’

HERBE

Édourd Édourd ManetManet, , L’esmorzar aL’esmorzar a l’herba l’herba, 1863, , 1863, oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, Françaoli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, França

Mestres de l’Impressionisme i Mestres de l’Impressionisme i del Neoimpressionisme o del Neoimpressionisme o PuntillismePuntillisme

MANETMANET, Édouard (francès), Édouard (francès) MONETMONET, Claude (francès), Claude (francès) RENOIRRENOIR, Auguste (francès) , Auguste (francès) DEGASDEGAS, Edgard (francès), Edgard (francès) PISSARROPISSARRO, Camille (francès), Camille (francès) SISLEYSISLEY, Alfred (anglès), Alfred (anglès) MORISOTMORISOT, Bherte (francesa), Bherte (francesa) CASSATCASSAT, Mary (amaricana), Mary (amaricana) SEURATSEURAT, Georges (francès, Puntillisme), Georges (francès, Puntillisme) SIGNACSIGNAC, Paul (francès, Puntillisme), Paul (francès, Puntillisme)

Claude Monet Claude Monet Auguste RenoirAuguste Renoir

Camille PissarroCamille Pissarro

Paul Cézanne Paul Cézanne

Edgar DegasEdgar Degas

Berthe Morisot

La La història història de l’Impressionisme comença a de l’Impressionisme comença a

París, el París, el 15 d’abril de 187415 d’abril de 1874 quan una quan una

colla de joves pintors rebutjats del Saló colla de joves pintors rebutjats del Saló

Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot,

exposar llurs creacions en la galeria-saló del exposar llurs creacions en la galeria-saló del

fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del

Boulevard des Capucines.Boulevard des Capucines.

«Société Anonyme des artistes»«Société Anonyme des artistes»

Alfred Sisley Alfred Sisley

GASPARD FÉLIX TOURNACHON GASPARD FÉLIX TOURNACHON

NADARNADAR

Atelier Nadar, 35 Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines,Boulevard Des Capucines, 1860 1860

Història moviment Història moviment impressionista: Origen del impressionista: Origen del nom IInom II

Els treballs exposats motivaren el Els treballs exposats motivaren el rebuig generalitzat de la crítica i rebuig generalitzat de la crítica i del públicdel públic. No n’hi va haver comprensió cap aquelles pintures que no . No n’hi va haver comprensió cap aquelles pintures que no contaven històries, sinó que eren temes vulgars: regates als rius, contaven històries, sinó que eren temes vulgars: regates als rius, dames en el jardí, etc.dames en el jardí, etc.

L’exhibició del quadre de L’exhibició del quadre de Claude MonetClaude Monet ”Impression, soleil levant” ”Impression, soleil levant” (Impressió: sol naixent)(Impressió: sol naixent),, va batejar el nou moviment amb el nom va batejar el nou moviment amb el nom despectiu d’despectiu d’impressionistesimpressionistes..

Un periodista, Un periodista, Louis LeroyLouis Leroy, va criticar sarcàsticament i amb , va criticar sarcàsticament i amb menyspreu aquells artistes i l’obra dient: “Aquesta pintura, vaga i menyspreu aquells artistes i l’obra dient: “Aquesta pintura, vaga i brutal a primera vista, ens sembla que és alhora l’afirmació de la brutal a primera vista, ens sembla que és alhora l’afirmació de la ignorància i la negació de la bellesa”. ignorància i la negació de la bellesa”.

18761876, , segona exposiciósegona exposició al carrer Le Peletier (no va rebre millor al carrer Le Peletier (no va rebre millor acollida).acollida).

MONETMONET: : ”Impression, soleil ”Impression, soleil levant”levant”

Port de Le Port de Le Havre, 1872.Havre, 1872.

Predomini Predomini absolut de la absolut de la taca solta de taca solta de color per color per aconseguir aconseguir efectes de llum.efectes de llum.

Llum del sol Llum del sol naixent entre la naixent entre la boirina de boirina de l’albada.l’albada.

Història moviment Història moviment impressionista: Origen del impressionista: Origen del nom IIInom III

18771877, , tercera exposiciótercera exposició. Les . Les burlesburles van caure ara especialment van caure ara especialment sobre sobre CézanneCézanne, que realitza una , que realitza una geometrització de la realitatgeometrització de la realitat. Però . Però paral·lelament al rebuig majoritari de la crítica, es va formar un paral·lelament al rebuig majoritari de la crítica, es va formar un grup grup d’d’incondicionalsincondicionals de l’impressionisme, com de l’impressionisme, com ZolaZola. Poc a poc, les vendes . Poc a poc, les vendes van millorant i van millorant i Durand-RuelDurand-Ruel es converteix en el marxant francès del es converteix en el marxant francès del grupgrup, cosa que allibera als pintors de la tirania del Saló (un marxant , cosa que allibera als pintors de la tirania del Saló (un marxant d’EUA els comprà quadres i això suscita el respecte de la societat d’EUA els comprà quadres i això suscita el respecte de la societat francesa).francesa).

Entre Entre 1887 i 18901887 i 1890 es pot dir que l’impressionisme és es pot dir que l’impressionisme és acceptatacceptat, i entre , i entre

1890 i 1900 l’1890 i 1900 l’èxitèxit comercial el consagra. A més a més de l’èxit comercial el consagra. A més a més de l’èxit comercial i de crítica que tindrà a partir d’aquell moment, aquest comercial i de crítica que tindrà a partir d’aquell moment, aquest estil estil representa l’representa l’autentica ruptura amb la pintura tradicional i el punt autentica ruptura amb la pintura tradicional i el punt de partida de l’art pictòric del s. XXde partida de l’art pictòric del s. XX. .

En definitiva, el començament fou una En definitiva, el començament fou una reacció social contra reacció social contra l’impressionismel’impressionisme tot i l’entusiasme dels innovadors. tot i l’entusiasme dels innovadors.

MManetanet

MMonetonet

RenoirRenoir

DegasDegas

Pissarro Pissarro

SisleySisley (anglès) (anglès)

Morisot Morisot

(tots francesos)(tots francesos)

Cassatt Cassatt (nord-americ(nord-americanaana))

COMENÇA … ImpressionismeImpressionisme

ÉDOUARD ÉDOUARD MANETMANET

ÉÉdouard Manet douard Manet (1832-(1832-1883)1883)

Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat és més realista que no impressionistarealitat és més realista que no impressionista..

El fet cert és que és l’antecedent immediat de El fet cert és que és l’antecedent immediat de l’impressionisme: Manet utilitzava una l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada ràpida i empastadapinzellada ràpida i empastada..

Pertanyia a una família acomodada, i era un Pertanyia a una família acomodada, i era un home bastant cultehome bastant culte..

Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i VelázquezGoya i Velázquez..

És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir quotidiàquotidià..

ÉÉdouard Manet douard Manet Característiques pinturaCaracterístiques pintura

És transcendental, banderer i inspirador del moviment impressionista És transcendental, banderer i inspirador del moviment impressionista però, malgrat les analogies amb ell no adoptar, totalment, els principis, i però, malgrat les analogies amb ell no adoptar, totalment, els principis, i mai no es va comprometre amb el moviment, ni va participar en les seves mai no es va comprometre amb el moviment, ni va participar en les seves exposicions.exposicions.

Els impressionistes es van apropiar de la Els impressionistes es van apropiar de la importància que Manet donava a importància que Manet donava a la llumla llum, de l’intent de , de l’intent de transmetre la sensaciótransmetre la sensació, dels temes de , dels temes de l’actualitat l’actualitat quotidianaquotidiana, dels , dels colors clarscolors clars i de l’ i de l’arbitrarietat de la perspectivaarbitrarietat de la perspectiva. I, a . I, a diferència d’ellsdiferència d’ells, Manet , Manet no va suprimirno va suprimir de la seva paleta el de la seva paleta el blanc, el blanc, el negre i el grisnegre i el gris, la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, , la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava amb reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge practicava amb reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però introduint-hi figures.però introduint-hi figures.

Es proposava demostrar la sensació en estat pur, el que impressiona Es proposava demostrar la sensació en estat pur, el que impressiona

mitjançant els sentits, la sensació immediata que produeix la mitjançant els sentits, la sensació immediata que produeix la plasmació plasmació de la llum, abans que sigui elaborada i corregida per l’intel·lectede la llum, abans que sigui elaborada i corregida per l’intel·lecte. La seva . La seva pintura, sense clarobscurs i sense relleus, està feta a partir de zones de pintura, sense clarobscurs i sense relleus, està feta a partir de zones de colors plans. colors plans. NoNo hi ha hi ha distinció entre la llum i l’ombradistinció entre la llum i l’ombra, només una , només una juxtaposició de colors de diverses tonalitatsjuxtaposició de colors de diverses tonalitats..

LLEE

DDÉÉJJEEUUNNEERR

SSUURR

L’L’

HHEERRBBEE

Édourd Édourd ManetManet, , L’esmorzar aL’esmorzar a l’herba l’herba, 1863, , 1863, oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, Françaoli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, França

LLEE

DDÉÉJJEEUUNNEERR

SSUURR

L’L’

HHEERRBBEE

Édourd Édourd ManetManet, , L’esmorzar aL’esmorzar a l’herba l’herba, 1863, , 1863, oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, FrançaFrança

L’obra de L’obra de Manet Manet te varis antecedents en la història de l’Art, però te varis antecedents en la història de l’Art, però cap va produir tant d’escàndol…, tal vegada per tractar-se del cap va produir tant d’escàndol…, tal vegada per tractar-se del retrat d’una jove de tan sols setze anys molt coneguda en París, retrat d’una jove de tan sols setze anys molt coneguda en París, Victorine Meurent, que seria la seva model favorita i a qui retratarà Victorine Meurent, que seria la seva model favorita i a qui retratarà en altra de les seves obres més conegudes, Olympia.en altra de les seves obres més conegudes, Olympia.

James TissotJames Tissot - - La partie de carréeLa partie de carrée

Ticià Ticià - - Concert campestreConcert campestre

Giorgione/TiziàGiorgione/Tizià - - Concert campestreConcert campestre (1510)(1510)

James TissotJames Tissot - - La partie de carréeLa partie de carrée

Judici de ParisJudici de Paris ( (Gravat de Gravat de RaimondiRaimondi a partir de a partir de RafaelRafael))

Picasso Picasso - - Le déjeuner sur l’herbeLe déjeuner sur l’herbe

ÉdouarÉdouard Manetd Manet

Bar del Folies-BergèreBar del Folies-Bergère

OlympiaOlympia

El BalcóEl Balcó

L’ execució de L’ execució de MaximiliàMaximilià

La maja nuaLa maja nua

GoyaGoya

ManetManet rep influències rep influències de de

Édouard ManetÉdouard Manet, , OlympiaOlympia, , 1863, 1863, Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée dOli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée dÓrsay, ParísÓrsay, París

L’academicisme i la inspiració de L’academicisme i la inspiració de ManetManet en els grans en els grans mestres és evident.mestres és evident.

TiciàTicià - - Venus d’UrbinoVenus d’Urbino

Manet Manet - - OlympiaOlympia

Édouard ManetÉdouard Manet, , PífanoPífano, , 1866, oli sobre llenç, 160 1866, oli sobre llenç, 160 x 98 cm, Musée dÓrsay, x 98 cm, Musée dÓrsay,

ParísParís

VelázquezVelázquez, , Pablo de Pablo de ValladolidValladolid

Édouard Édouard ManetManet, , Natura morta: fruita i meló en un Natura morta: fruita i meló en un aparadoraparador, 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National , 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats UnitsGallery of Art, Washington, DC, Estats Units

Édouard Édouard ManetManet, , L’estacióL’estació, , 1873, oli 1873, oli sobre tela, 94 sobre tela, 94 x 115 cm, The x 115 cm, The National National Gallery of Art, Gallery of Art, Washington, Washington, DC, Estats DC, Estats UnitsUnits

Édouard ManetÉdouard ManetRetrat d’Émile ZolaRetrat d’Émile Zola

Édouard ManetÉdouard ManetEl balcóEl balcó

Édouard ManetÉdouard ManetA la platjaA la platja

Édouard ManetÉdouard Manet Pintant al seu estudi flotant Pintant al seu estudi flotant

Édouard ManetÉdouard ManetEl bar del Folies BergèreEl bar del Folies Bergère

CLAUDE CLAUDE MONETMONET

Edouard ManetEdouard Manet (1(1832-832-1883)1883)

El El més poèticmés poètic dels pintors impressionistes; la seva dels pintors impressionistes; la seva principal aportació és la sensibilitat i la seva voluntat de principal aportació és la sensibilitat i la seva voluntat de captar les formes que canvien contínuament.captar les formes que canvien contínuament.

En les sèries de En les sèries de variacions d’un mateix tema: variacions d’un mateix tema: El El

Parlament de LondresParlament de Londres, , La Catedral de RouenLa Catedral de Rouen ((FITXA 140FITXA 140)), , Les NimfeesLes Nimfees..., ..., experimenta els efectes de la llum en experimenta els efectes de la llum en diferents hores del dia i en diverses condicions diferents hores del dia i en diverses condicions atmosfèriquesatmosfèriques; no pretén fixar el que és, sinó plasmar el ; no pretén fixar el que és, sinó plasmar el que canvia. Són que canvia. Són composicions planes, sense perspectivacomposicions planes, sense perspectiva..

Preocupat pels Preocupat pels efectes estètics de la combinació de efectes estètics de la combinació de colorscolors, realitza un , realitza un art essencialment decoratiuart essencialment decoratiu. Pinta . Pinta atmosferesatmosferes més que objectes, i sobrepassa la simple més que objectes, i sobrepassa la simple figuració. En les seves sèries, Monet figuració. En les seves sèries, Monet obre el camí de la obre el camí de la investigació cap a l’art abstracteinvestigació cap a l’art abstracte. . KandinskyKandinsky va va aprendre de Monet que aprendre de Monet que la forma i el color expressen la forma i el color expressen emocions per sí mateixosemocions per sí mateixos. Va pintar més de 3.000 . Va pintar més de 3.000 quadres, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. quadres, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. Destaquen les Destaquen les Regates d'ArgenteuilRegates d'Argenteuil, on capta, mitjançant , on capta, mitjançant pinzellades ràpides i soltes, els reflexos lluminosos de pinzellades ràpides i soltes, els reflexos lluminosos de l’aigua. l’aigua.

Claude MonetClaude Monet, , El pont d’ArgenteuilEl pont d’Argenteuil

No es busca la profunditat sinó la No es busca la profunditat sinó la lluminositat i realitat canviantlluminositat i realitat canviant

Claude MonetClaude Monet, , El pont d’ArgenteuilEl pont d’Argenteuil

Claude MonetClaude Monet,, Regates a Argenteuil

Claude MonetClaude Monet, , La platja a TrouvilleLa platja a Trouville

Claude MonetClaude Monet, , Sol naixent, Impressió Sol naixent, Impressió (1872)(1872)

L’obra dels paisagistes anglesos L’obra dels paisagistes anglesos TurnerTurner i i ConstableConstable influeix en els impressionistes.influeix en els impressionistes.

TurnerTurner, , El gran canal de VenèciaEl gran canal de Venècia, 1835, oli sobre tela, , 1835, oli sobre tela, Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats UnitsMetropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units

TurnerTurner,, Pluja, vapor i velocitat Pluja, vapor i velocitat (1844)(1844)

Claude MonetClaude Monet , , Impression, soleil levantImpression, soleil levant, , OliOli sobre tela sobre tela, 48 x 63 cm,, 48 x 63 cm, Musee Marmottan,Musee Marmottan, ParParísís

ClaseshistoriaClaseshistoria

Historia del ArteHistoria del Arte© 2006 Guillermo Méndez Zapata© 2006 Guillermo Méndez Zapata

Claude-Oscar MonetClaude-Oscar MonetImpressió: sol naixentImpressió: sol naixent

Colores purosColores puros y brillantesy brillantes

Pinceladas divididasPinceladas divididas en bandas horizontalesen bandas horizontales

o verticales (suele preferir laso verticales (suele preferir lasredondeadas pararedondeadas para

el agua y las nubes)el agua y las nubes)

DesapariciónDesaparición del dibujodel dibujo

(contornos difuminados)(contornos difuminados)

Claroscuros sustituidoClaroscuros sustituido por yuxtaposición depor yuxtaposición de

colorescolores

Pinceladas enPinceladas en diferentes direccionesdiferentes direcciones

Diagonal de lasDiagonal de las tres barcazastres barcazas

Sol naranja (cálido)Sol naranja (cálido)rodeado de azules fríosrodeado de azules fríos

El título del cuadro hizoEl título del cuadro hizo que un crítico de arteque un crítico de arte

(Louis Leroy) denominara(Louis Leroy) denominara despectivamente al movimientodespectivamente al movimiento

““impresionismo” y los artistasimpresionismo” y los artistas que participaron en la exposiciónque participaron en la exposición

en la sala del fotógrafoen la sala del fotógrafoNadar (antiacademicismo)Nadar (antiacademicismo)

lo aceptaronlo aceptaron

Monet prefiereMonet prefiereReflejar la atmósferaReflejar la atmósfera y el agua (va a ser ely el agua (va a ser elúnico que permaneceúnico que permanece fiel al estilo toda sufiel al estilo toda su

vida)vida)

Equilibrio deEquilibrio de la composición:la composición:

Formas que están porFormas que están por encima del horizonteencima del horizonte se reflejan en el marse reflejan en el mar

Claude MonetClaude Monet , , Les rosellesLes roselles

Claude MonetClaude Monet

Estany amb Estany amb nimfees o nimfees o nennenúúfarsfars ( (18991899))

Oli sobre llenç,Oli sobre llenç,88,3 x 93,1 cm,88,3 x 93,1 cm,Museu National Museu National Gallery, Londres Gallery, Londres

Claude MonetClaude Monet, , Palau de Mula en VenèciaPalau de Mula en Venècia (1908) (1908) Oli sobre llenç,Oli sobre llenç, 62 x 81,1 cm,62 x 81,1 cm, National Gallery of Art National Gallery of Art

Claude MonetClaude Monet Interior de l’Interior de l’estació de Saint Lazareestació de Saint Lazare



Claude-Oscar MonetClaude-Oscar MonetSèrie de l’Estació deSèrie de l’Estació de

Saint LazareSaint Lazare

Temática revoluciónTemática revolución industrialindustrial

Serie de alSerie de al menos siete cuadrosmenos siete cuadros

Espacio enmarcado porEspacio enmarcado por el triángulo del techo deel triángulo del techo de

la estaciónla estación

Objetos captado a travésObjetos captado a través de las densas manchas dede las densas manchas de

color del vapor de aguacolor del vapor de agua

CaracterísticasCaracterísticasgeneralesgenerales

Claude MonetClaude Monet, , La passejadaLa passejada

Claude MonetClaude Monet,, La catedral de La catedral de RouenRouen

(FITXA 140)

John Constable (1776-1837),John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopaldes del jardí del palau episcopal, (1823), Oli sobre llenç, , (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres

Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet, , Catedral de RouenCatedral de Rouen

A ple solA ple solAmb temps grisAmb temps grisPrimer solPrimer sol

Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , Sèrie Sèrie Catedral de RouanCatedral de Rouan,, 1894 1894

Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , Sèrie Sèrie Catedral de RouanCatedral de Rouan,, 1894 1894



Claude-Oscar MonetClaude-Oscar MonetSèrie Catedral de RouenSèrie Catedral de Rouen

Serie de másSerie de más de cuarenta lienzosde cuarenta lienzosDesmaterializaciónDesmaterialización

de las formasde las formas

Le interesa más que elLe interesa más que el edificio en sí, cómo se ve afectadaedificio en sí, cómo se ve afectada

la catedral por la incidencia de la luzla catedral por la incidencia de la luz en distintos momentos del día y desdeen distintos momentos del día y desde diferentes ángulos (se iba desplazandodiferentes ángulos (se iba desplazando

hacia la derecha)hacia la derecha)



CaracterísticasCaracterísticas generalesgenerales

Captar lo efímeroCaptar lo efímerode la realidadde la realidad

Pintan al aire libre (para poder aprehender las variaciones de luz)Pintan al aire libre (para poder aprehender las variaciones de luz)

Tema principal el paisajeTema principal el paisajeEscenas de la naturalezaEscenas de la naturaleza

Escenas urbanasEscenas urbanas

Interés porInterés por lo cotidianolo cotidiano

Análisis de la incidenciaAnálisis de la incidencia de la luz sobre los objetosde la luz sobre los objetos

Pinceladas rápidas, enérgicasPinceladas rápidas, enérgicas

Relación espacio, tiempo y luzRelación espacio, tiempo y luz(series sobre un mismo tema)(series sobre un mismo tema)

ComposiciónComposición

Diversidad de encuadresDiversidad de encuadres(por influjo de la fotografía(por influjo de la fotografía)

Multitud de puntosMultitud de puntos de vistade vista

Distribución libre deDistribución libre de volúmenes y vacíosvolúmenes y vacíos

ColoresColores

Colores puros,Colores puros, claros y luminososclaros y luminosos

Salvo Renoir no suelenSalvo Renoir no suelen emplear el negroemplear el negro

Sombras conseguidas con el colorSombras conseguidas con el color complementario correspondientecomplementario correspondiente

Estudio teóricoEstudio teórico de los coloresde los colores

Rueda cromáticaRueda cromática

Toques rápidos y sueltos. Yuxtaposición de manchas

muy saturadas de color

Dibujo relegado.

Colores industrialesColores industriales Más variedad y vivezaMás variedad y viveza

Se fusionan en retinaSe fusionan en retina del espectadordel espectador

Ausencia de perfilesAusencia de perfiles

Primarios,Primarios,Secundarios,Secundarios,

complementarioscomplementarios

Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , El Tamesi a WestminsterEl Tamesi a Westminster, Londres, Londres

Claude-Claude-OscarOscar

MMoonetnet, , Les casesLes cases

del del Parlament,Parlament,

El sol a El sol a través través

de la boirade la boira

Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet, , Les cases del ParlamentLes cases del Parlament, , LondresLondres

Claude-OscarClaude-Oscar M Moonetnet,, Nenúfars, Els núvolsNenúfars, Els núvols

Claude-OscarClaude-Oscar MMoonetnet

NenúfarsNenúfars

Claude-Oscar Claude-Oscar MMoonetnet, , Nenúfars, Reflex Nenúfars, Reflex verdverd



Claude-Oscar MonetClaude-Oscar MonetSèrie nimfeesSèrie nimfees

En algunas busca un encuadreEn algunas busca un encuadre que elimina cualquier referenciaque elimina cualquier referencia

espacial (ni horizonte, niespacial (ni horizonte, ni fondo). Va a tener granfondo). Va a tener gran

repercusión en la posteriorrepercusión en la posterior pintura abstractapintura abstracta

DoceDoce obrasobras

Una enfermedad ocularUna enfermedad ocular le hace percibir los colores de forma diferente:le hace percibir los colores de forma diferente:

Antes de operarse dominan los amarillos,Antes de operarse dominan los amarillos, después dominan los azulesdespués dominan los azules

Claude-Oscar MonetClaude-Oscar Monet, , El jardí de l’artista a GivernyEl jardí de l’artista a Giverny

AUGUSTEAUGUSTERENOIRRENOIR

El gronxadorEl gronxador, 1876, 1876

Fou un Fou un revolucionarirevolucionari i al mateix temps i al mateix temps mantingué el pes de la mantingué el pes de la tradiciótradició. .

En les seves obres es poden apreciar En les seves obres es poden apreciar aspectes tradicionals com ara la aspectes tradicionals com ara la tècnica tècnica que recorda a que recorda a TiciàTicià i les seves i les seves formes formes plenes de les figures femeninesplenes de les figures femenines rememoren l’estètica de rememoren l’estètica de RubensRubens. .

Però, també, es poden identificar Però, també, es poden identificar aspectes revolucionaris: utilització de aspectes revolucionaris: utilització de taques amb tonalitats intenses de taques amb tonalitats intenses de colors primaris que reflecteixen les colors primaris que reflecteixen les vibracions de la llumvibracions de la llum ondulant entre les ondulant entre les fulles, com es pot comprovar en la seva fulles, com es pot comprovar en la seva obra més famosa, on les formes obra més famosa, on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme semblen tremolar plenes de dinamisme ((Le Moulin de la GaletteLe Moulin de la Galette, 1886)., 1886).

Encara que les figures dels seus Encara que les figures dels seus quadres reclamen l’atenció de quadres reclamen l’atenció de l’espectador, de fet, no existeixen l’espectador, de fet, no existeixen punts més importants que els altres. punts més importants que els altres. L’artista omple totes les seves teles de L’artista omple totes les seves teles de flamejades de color i les figures flamejades de color i les figures humanes són també molt importants en humanes són també molt importants en la seva obra.la seva obra.

Auguste RenoirAuguste Renoir (1841-1919) (1841-1919)

Le Moulin de la Galette, 1876

Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir,,La llotjaLa llotja, 1874, 1874

Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,Retrat de MonetRetrat de Monet, 1875, 1875

Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,La primera sortidaLa primera sortida, 1875, 1875

Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Le Moulin de la GaletteLe Moulin de la Galette, , 1876, oli sobre llenç, Musée dÓrsay, París 1876, oli sobre llenç, Musée dÓrsay, París ((FITXA 141FITXA 141))

Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Le Moulin de la GaletteLe Moulin de la Galette, , 1876, oli sobre llenç, Musée dÓrsay, París (1876, oli sobre llenç, Musée dÓrsay, París (FITXA 141FITXA 141))

Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,El gronxadorEl gronxador, 1876, 1876

Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Alfonsine FournaisAlfonsine Fournais, 1879, 1879

Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Dinar dels barquersDinar dels barquers, 1879, 1879

Pierre-Auguste Pierre-Auguste RenoirRenoir, , Le déjeuner des canotiers, Esmorzar Le déjeuner des canotiers, Esmorzar dels barquers o de remersdels barquers o de remers, 1881, oli sobre llenç, Philips , 1881, oli sobre llenç, Philips Memorial Gallery, WashingtonMemorial Gallery, Washington

Pierre-Auguste Renoir, Esmorzar dels remers, 1881

Joves al pianoJoves al piano, 1892, 1892Després del banyDesprés del bany, 1888, 1888

Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir

Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir,,El passeigEl passeig,1906,1906

BanyistesBanyistes, 1918, 1918

RREENNOOIIRR

Pierre-Auguste RenoirPierre-Auguste Renoir, , BanyistesBanyistes,1919,1919

EDGAREDGARDEGASDEGAS

Autoretrat, 1855

La seva La seva preparació clàssicapreparació clàssica (va estudiar a (va estudiar a RafaelRafael i va ser seguidor d’i va ser seguidor d’IngresIngres a França), a França), va fer que va fer que valorés més el dibuix, la valorés més el dibuix, la forma, que no pas el colorforma, que no pas el color..

A partir de 1862 es convertí en un defensor A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després de les teories impressionistes, després d’haver passat per altres fases pictòriques.d’haver passat per altres fases pictòriques.

El seu és un impressionisme més de la forma El seu és un impressionisme més de la forma que del color. Són molt innovadores les que del color. Són molt innovadores les seves composicions, en les quals mostra un seves composicions, en les quals mostra un especial especial interès per les contorsions i el interès per les contorsions i el moviment de les figuresmoviment de les figures i amb i amb enquadraments molt originals, que enquadraments molt originals, que evidencien la evidencien la influència de les estampes influència de les estampes japonesesjaponeses. La llum sorgeix en els reflexos de . La llum sorgeix en els reflexos de faldilles de ballarines, captades en un faldilles de ballarines, captades en un instant fugaç. També demostra una gran instant fugaç. També demostra una gran preocupació per la preocupació per la llum interiorllum interior, no pas per , no pas per la de l’aire lliure.la de l’aire lliure.

Té gran interès en la figura humana, en les Té gran interès en la figura humana, en les

seves múltiples posicions. Els seus temes seves múltiples posicions. Els seus temes preferits van ser les preferits van ser les ballarines i les curses de ballarines i les curses de cavallscavalls, on el moviment era l’element bàsic. , on el moviment era l’element bàsic. També realitzà escultures d’aquests temes. També realitzà escultures d’aquests temes.

Edgar DegasEdgar Degas (1834-1917) (1834-1917)

La classe de dansaLa classe de dansa, , 1873 -1873 -18761876

L’estrella L’estrella 18781878

L’assaig L’assaig 1873-1878 1873-1878

Dues planxadoresDues planxadores, 1884, 1884

DDEEGGAASS

La desfilada de cavalls La desfilada de cavalls davant la tribunadavant la tribuna

1866-18681866-1868

Curses de Curses de cavalls cavalls

1885-1888 1885-1888

AA l lees s cursescurses,, 1879 1879D E G A SD E G A S

Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de Gas,,LLa desfilada dels cavalls davant la tribunaa desfilada dels cavalls davant la tribuna, 1866-68, 1866-68

EEdgardgar Degas Degas L’orquestra de l’òperaL’orquestra de l’òpera 18701870

Hilaire-Germain-Edgar de Hilaire-Germain-Edgar de GasGas DEGASDEGAS La classe de dansaLa classe de dansa..

Novedós en el tema:Novedós en el tema:

No l’apoteosi del No l’apoteosi del teatre, sinó durant la teatre, sinó durant la classe, l’assaig o el classe, l’assaig o el descans.descans.

EEdgardgar Degas DegasClasse de dança Classe de dança

11873-1875 873-1875 OliOli sobre llenç sobre llenç Musée dÓrsay Musée dÓrsay

ParísParís

Hilaire-Germain-Edgar de Gas, Assaig del ballet, 1874

L’absentaL’absenta, 1876, 1876

L’orquestra de l’òperaL’orquestra de l’òpera, , 18701870

Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de GasL’absenta, 1876

EEdgardgar Degas DegasBailarina a l’escenariBailarina a l’escenari, , 1878 Musée dÓrsay, 1878 Musée dÓrsay, ParísParís

Hilaire-Germain-Edgar de GasBallarina en verd, 1877-79

Hilaire-Germain-Edgar de GasBallarina de catorce anys en tu-tú, 1879

EEdgardgar Degas Degas Les

planxadores 1884

Hilaire-Germain-Edgar de Hilaire-Germain-Edgar de GasGasCarrera de cavallsCarrera de cavalls, 1885, 1885

Edgar Degas Tres ballarines en tu-tú violeta1895

Hilaire-Germain-Edgar de GasHilaire-Germain-Edgar de GasDona pentinant-seDona pentinant-se, 1895, 1895

D E G A SD E G A S

EEDDGGAARR

CAMILLE CAMILLE PISARROPISARRO

Era un dels membres més importants Era un dels membres més importants del grup i va fer el paper d’del grup i va fer el paper d’element element cohesionantcohesionant entre els pintors del entre els pintors del Cafè Cafè GuerboisGuerbois. .

Es va instal·lar a Es va instal·lar a PortoisePortoise, on va captar , on va captar la llum als arbres, als camins, a les la llum als arbres, als camins, a les teulades. D’aquest període anomenat teulades. D’aquest període anomenat de Pontoise daten les seves de Pontoise daten les seves millors millors obres inspirades en Monet i Cézanneobres inspirades en Monet i Cézanne..

A partir de A partir de 18851885 es va interessar pels es va interessar pels assaigs de assaigs de Seurat Seurat i de i de SignatSignat, després , després d’aquest d’aquest període neoimpresionistaperíode neoimpresionista, va , va tornartornar al lirisme i a l'esplendor al lirisme i a l'esplendor cromàtic de l'cromàtic de l'impressionismeimpressionisme. .

El El 18951895, un empitjorament de la , un empitjorament de la malaltia ocularmalaltia ocular que patia el va obligar que patia el va obligar a pintar paisatges urbans de París des a pintar paisatges urbans de París des de la finestra: de la finestra: Avinguda de l'ÒperaAvinguda de l'Òpera, , Jardí de les TulleríesJardí de les Tulleríes i i Efecte deEfecte de neuneu. .

Camille Pissarro Camille Pissarro (1830-1903)(1830-1903)

CAMILLE PISSARROCAMILLE PISSARRO

CAPTA CAPTA LA LA LLUM...LLUM...

als camins,als camins,

als arbres,als arbres,

A les A les

Teulades...Teulades...

Camille Pissarro

El El JardíJardí de Pontoise de Pontoise, 1877 , 1877

Jardí de les Tullerías

Camille Camille PissarroPissarroEfectes de neuEfectes de neuAlfred Sisley: Alfred Sisley: Refracció de la llumRefracció de la llum

Camille PissarroCamille Pissarro El Pont Neuf un matí d’hivernEl Pont Neuf un matí d’hivern

Camille Pissarro Els terrats rojos, 1877

Camille PissarroCamille PissarroEl mercat de Dieppe un matí assolellatEl mercat de Dieppe un matí assolellat, 1901, 1901

Camille PissarroBoulevard de Montmartre

ALFRED ALFRED SISLEYSISLEY

Sisley,Sisley, pintor anglès resident a França, va pintor anglès resident a França, va viure durant uns anys en aquest poble i va viure durant uns anys en aquest poble i va pintar pintar diferents versions de diferents versions de Port-MarlyPort-Marly inundat.inundat.

Alfred Sisley Alfred Sisley (1839-1899)(1839-1899)

Pont de Villeneuve-la-GarennePont de Villeneuve-la-Garenne, 1872, 1872Inundació a Port-MarlyInundació a Port-Marly, , 1876 1876

ALFRED SISLEYALFRED SISLEY

Estudia els efectes de Estudia els efectes de refracció de la llum a la neurefracció de la llum a la neu

Camille Camille PissarroPissarroEfectes de neuEfectes de neuAlfred Sisley: Alfred Sisley: Refracció de la llumRefracció de la llum

Alfred SisleyAlfred Sisley Pont de Villeneuve-la-Garenne, 1872

Alfred SisleyAlfred Sisley,, Inundació Inundació, , 18731873

Alfred SisleyAlfred Sisley Neu a LouveciennesNeu a Louveciennes18741874

Alfred SisleyAlfred Sisley, , Matí boirósMatí boirós, 1874, 1874

Alfred SisleyAlfred Sisley,, Inundació a Port Marly Inundació a Port Marly, 1876, 1876

Alfred SisleyAlfred Sisley, , Moret-sur-LoingMoret-sur-Loing, 1891, 1891

BERTHE BERTHE MORISOTMORISOT

Berthe Morisot Berthe Morisot (1863-1935)(1863-1935)

Va pintar el seu entorn social, sobretot Va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes domèstiques...dones, nens, escenes domèstiques...

Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els impressionistes. entorn, com tots els impressionistes.

Estava casada amb el germà de ManetEstava casada amb el germà de Manet..

Retrat Retrat d’Éduard d’Éduard ManetManet a a Berthe Berthe MorisotMorisot. Fou la . Fou la cunyada i cunyada i l’alumna de l’alumna de Manet.Manet.

Berthe Morisot, Marina, 1869

Berthe MorisotBerthe MorisotLa lecturaLa lectura 1870 1870

Berthe MorisotBerthe MorisotEn el balcóEn el balcó 1870 1870

Berthe MorisotBerthe MorisotEl El bressolbressol 18718722

Berthe MorisotBerthe MorisotEl banyEl bany, 1885, 1885

Èdouard ManetÈdouard Manet

Berta MorisotBerta Morisot

Joaquim SorollaJoaquim Sorolla

Mary Cassat Mary Cassat (1844-(1844-1926)1926)

Americana instal·ladà Americana instal·ladà

a Europa i relacionadaa Europa i relacionadaamb els impressionistes.amb els impressionistes.

Pintà, sobretot, Pintà, sobretot, escenes domèstiques, plenes escenes domèstiques, plenes d'espontaneïtat i naturalitatd'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus . Mares amb els seus fills, retrats plens de llum... fills, retrats plens de llum...

Després evolucionà cap a diferents tècniques Després evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme).(postimpressionisme).

AutoretratAutoretrat, 1878, 1878

Mare després del banyMare després del bany, 1880, 1880

Nen a l'habitació blau foscNen a l'habitació blau fosc, , 1889 1889


NEOIMPRESSIONISME, NEOIMPRESSIONISME, DIVISIONISME O PUNTILLISMEDIVISIONISME O PUNTILLISME

Neoimpressinisme o Neoimpressinisme o puntillisme. Definiciópuntillisme. Definició

Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per pintar caracteritzat per pintar aplicant colors pursaplicant colors purs sobre la tela mitjançant sobre la tela mitjançant tocs o puntstocs o punts que ja que ja no es mesclen a la paletano es mesclen a la paleta, sinó s’havien de , sinó s’havien de fondre fondre a la retina de l’espectadora la retina de l’espectador, amb la qual cosa s’obté una gran sensació , amb la qual cosa s’obté una gran sensació de vibració lluminosa.de vibració lluminosa.

A la dècada dels 80, A la dècada dels 80, Georges Seurat i Paul SignacGeorges Seurat i Paul Signac, formats en el , formats en el moviment impressionista, moviment impressionista, rebutgen el caràcter intuïtiu i sensorialrebutgen el caràcter intuïtiu i sensorial, i , i intenten donar un fonament científic. Opinaven que la recreació intenten donar un fonament científic. Opinaven que la recreació poètica de la llum no responia a les exigències científiques de l’estudi poètica de la llum no responia a les exigències científiques de l’estudi del color amb què s’havia iniciat l’escola impressionista. del color amb què s’havia iniciat l’escola impressionista.

SeuratSeurat

SignacSignac

Antecedents i influènciesAntecedents i influències En l’octava En l’octava exposició impressionista de 1886exposició impressionista de 1886, es va donar una , es va donar una

alternativa a la crisi del llenguatge artístic.alternativa a la crisi del llenguatge artístic.

El canvi de l’Impressionisme al Puntillisme es deu a les aportacions El canvi de l’Impressionisme al Puntillisme es deu a les aportacions científiques i teòriques de l’obra de científiques i teòriques de l’obra de ChevreulChevreul Llibre sobre la Llibre sobre la complementarietat dels colorscomplementarietat dels colors. L’apliquen: . L’apliquen: els colors difonen una orla de cromatisme complementari, així el blanc oposat al vermell sembla enverdir.

“ “Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió visual ràpida i transitòria de Monet. impressió visual ràpida i transitòria de Monet.

Cal superar, per tant, la visió retiniana i incidir en una concepció més Cal superar, per tant, la visió retiniana i incidir en una concepció més conceptual. És el punt de partida de l’art abstracte posterior.conceptual. És el punt de partida de l’art abstracte posterior.

NEOIMPRESSIONISMNEOIMPRESSIONISMEE“L’artista ha de pintar el què veu, però de la manera en què

ho veu” IMPRESSIONISTES

Georges Seurat: PuntillismeGeorges Seurat: Puntillisme

“Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió visual ràpida i transitòria de Monet. Divisionisme o impressionisme científic.

Diferències amb Diferències amb l’impressionismel’impressionisme

Substitució de la pinzellada llarga per Substitució de la pinzellada llarga per punts de color purspunts de color purs, com si es , com si es tractés d’un tractés d’un mosaicmosaic. La imatge adquireix una entitat desconeguda.. La imatge adquireix una entitat desconeguda.

L’obra parteix del “L’obra parteix del “plein air"plein air", però a diferència de l’Impressionisme , però a diferència de l’Impressionisme s’acaba en el s’acaba en el tallertaller..

Es recupera la Es recupera la divisiódivisió entre entre obra definitiva i esbósobra definitiva i esbós..

Tenen una marcada tendència a l’esquematització de les formes i als Tenen una marcada tendència a l’esquematització de les formes i als volums simplificats. volums simplificats. La seva La seva oposició a l’impressionismeoposició a l’impressionisme també es també es constata en la constata en la preocupació del volumpreocupació del volum, que es manifesta en les , que es manifesta en les estructures geomètriquesestructures geomètriques, gairebé cubistes, de les masses i les , gairebé cubistes, de les masses i les figures. figures.

Dóna la sensació que la llum emana dels cossos. En l’Impressionisme el Dóna la sensació que la llum emana dels cossos. En l’Impressionisme el procediment era a la inversa, ja que la llum era la que incidia sobre els procediment era a la inversa, ja que la llum era la que incidia sobre els cossos, les figures o els volums.cossos, les figures o els volums.

El resultat de la pintura neoimpressionista són unes El resultat de la pintura neoimpressionista són unes figures poc figures poc naturalsnaturals, ja que les , ja que les formes són simplificades, monumentals i formes són simplificades, monumentals i rígides, com a sortides d’una investigació de laboratorirígides, com a sortides d’una investigació de laboratori. Els seus . Els seus quadres quadres conserven la intensitat de la llum, però pel seu conserven la intensitat de la llum, però pel seu art fred i art fred i sever s’allunyen de l’espontaneïtatsever s’allunyen de l’espontaneïtat dels impressionistes dels impressionistes clàssicsclàssics..

TÈCNICATÈCNICA No artistes intuïtiusNo artistes intuïtius estudiosos. estudiosos.

– Es basen en les teories dels contratos Es basen en les teories dels contratos simultanis de Chevreul.simultanis de Chevreul.

– Donen un fonament teòric i cinetífic al Donen un fonament teòric i cinetífic al procès artístics.procès artístics.

– El color pur es situat sobre la tela en forma El color pur es situat sobre la tela en forma de punts.de punts.

– La mescla de colors es realitza en la retina La mescla de colors es realitza en la retina de l’espectador.de l’espectador.

SeuratSeurat, Georges, Georges

SignacSignac, Paul, Paul

MatisseMatisse, Henri, Henri

(tots francesos)(tots francesos)

COMENÇA … NeoiNeoimpressionismempressionisme, Divisionisme o Puntillisme, Divisionisme o Puntillisme

GEORGESGEORGESSEURATSEURAT

Georges Seurat Georges Seurat (1859-(1859-1891)1891)

Encara que Encara que parteix de l’impressionismeparteix de l’impressionisme, el teòric i fundador del , el teòric i fundador del puntillisme, Seurat, puntillisme, Seurat, va mirar d’imposar una disciplina científicava mirar d’imposar una disciplina científica. Tots els . Tots els seus quadres fan la sensació d’estar molt elaborats. Per a realitzar-los prenia seus quadres fan la sensació d’estar molt elaborats. Per a realitzar-los prenia apunts al natural que convertia en el seu estudi, en grans composicions. apunts al natural que convertia en el seu estudi, en grans composicions.

Per a Seurat el quadre resulta de l’aplicació de les lleis del contrast simultani, Per a Seurat el quadre resulta de l’aplicació de les lleis del contrast simultani, amb amb pinzellades breus i pròximes que no arriben a juxtaposar-sepinzellades breus i pròximes que no arriben a juxtaposar-se. llum . llum es descompon en punts de colors que la pupil·la ha de tornar a ajuntar. es descompon en punts de colors que la pupil·la ha de tornar a ajuntar.

En la seva producció destaca el quadre En la seva producció destaca el quadre Un diumenge a la tarda a l’illa de la Un diumenge a la tarda a l’illa de la Grande-JatteGrande-Jatte. En aquesta obra els personatges i els paisatges són formes . En aquesta obra els personatges i els paisatges són formes geomètriques i tenen un desenvolupament volumètric. Es crea un ambient geomètriques i tenen un desenvolupament volumètric. Es crea un ambient estàtic i immòbil. S’aplica el puntillisme en barrejar el color dominant amb estàtic i immòbil. S’aplica el puntillisme en barrejar el color dominant amb punts de pigment groc i taronja per a les parts banyades directament pel Sol. punts de pigment groc i taronja per a les parts banyades directament pel Sol. Per a les zones d’ombres es combinen els blaus. Per a les zones d’ombres es combinen els blaus.

Georges SeuratGeorges Seurat, , El circEl circ, , 18189191

Un diumenge a la tardaUn diumenge a la tarda

Georges SeuratGeorges Seurat, , Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande JatteUn diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte, , 1884-861884-86

Georges SeuratGeorges Seurat, , Bany en AnsiersBany en Ansiers

PAULPAULSIGNACSIGNAC

Paul Signac Paul Signac (1863-(1863-1935)1935)

Va ser Va ser deixeble de Seuratdeixeble de Seurat. Després . Després d’estudiar les obres dels impressionistes, va d’estudiar les obres dels impressionistes, va arribar a les arribar a les lleis de contrast simultanilleis de contrast simultani. .

Es va sentir més Es va sentir més inclinat cap al paisatgeinclinat cap al paisatge, , al qual va aplicar el puntillisme, per mitjà al qual va aplicar el puntillisme, per mitjà de de punts que augmenten de grandària punts que augmenten de grandària es converteixen en curtes pinzelladeses converteixen en curtes pinzellades, , que recorden els que recorden els mosaicsmosaics. .

Concep el quadre com a un estímul visual, Concep el quadre com a un estímul visual, com una realitat i no com una com una realitat i no com una representació. Es va dedicar més als representació. Es va dedicar més als temes temes marinsmarins i va conrear aquesta tècnica fins a la i va conrear aquesta tècnica fins a la seva mort, quan l’art de la pintura ja havia seva mort, quan l’art de la pintura ja havia canviat molt. canviat molt. Les veles groguesLes veles grogues (1935), és (1935), és un dels seus millors quadres.un dels seus millors quadres.

PPaul aul SignacSignac,, Les veles groguesLes veles grogues, 1935, 1935

PPaul aul SignacSignac, , El palau papal en AvignóEl palau papal en Avignó, 1900,, 1900, oli oli sobre llenç, 73´5 x 92 sobre llenç, 73´5 x 92´5 cm,´5 cm,

Musée dÓrsay, París Musée dÓrsay, París


LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA… LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA… comença….comença….

Education

Impressionisme i Puntillisme