Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902) és el gran poeta de la

Renaixença (segle XIX) i el creador de la

llengua literària moderna.

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845. Fill d’una família de pagesos, va ingressar al els deu anys al seminari de Vic, on va adquirir una sòlida

formació en humanitats, filosofia i teologia.

Aviat començà a escriure i al 20 anys obtingué dos guardons als Jocs Florals de Barcelona.

El 1874, seguint uns consells mèdics que li recomanaven aires de mar, es va embarcar com a capellà en un vaixell de vapor de la companya

Transatlàntica.

Del 1879 al 1893, va residir

com a capellà de la família en el palau del Marquès de Comillas, on va

poder dedicar-se plenament a la

creació literària.

(Marquès de Comillas)

Al fer quaranta anys pateix una forta crisis espiritual i començà a dedicar-se al l’exorcisme i a fer obres de caritat fins al punt d’endeutar-se.

Per aquest comportament

irregular el Bisbe de Vic el va obligar a residir dos anys al santuari de Gleva

(Osona).

A Vallvidrera (Barcelonès) el 1902 va morir de tuberculosi. L’enterrament de mossèn Cinto va ser una manifestació impressionant de dol popular.

23 anys després de la seva mort es van publicar poemes que els amagava en una biga de la seva cambra per por que algú pogués llegir-los, ja que no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà. Van ser arreplegats en Jovenívoles.

Jacint Verdaguer era aficionat des de petit a recollir i transcriure les llegendes i les rondalles populars que sentia explicar a la gent i de gran a llegir grans obres de la literatura clàssica.

Verdaguer va crear el dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i el Canigó(1885).

Aquest poemes narren les

proeses d’uns herois que se enfronten a accions i

fenòmens de caràcter

extraordinari.

L’Atlàntida

Narra la històriade l’enfonsamentd’un continentllegendari. Elspersonatgesprincipals són:l’heroi Hèrcules, elqual se enfrontaals atlans, iHesperis, la reinade l’Atlàntida, quemor veient comdesapareix el seugran continent.

Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,en flames esclatava nevat lo Pirineu.

Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb.

Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,respirant fum y flames, passás esgarrifosason cabell de guspires y foch á rabejar.

Cant I (fragment): Estrofes 27, 28, 29

Explica l’origen mític illegendari de Catalunya.L’acció se situa alvoltant de l’any mil, alPirineu i narra el amorsdel cavaller Gentil,encisat per la fadaFlordeneu, transformadaen la pastora Griselda;les guerres dereconquesta contra elsarraïns i la tascareligiosa del monestirscatalans medievals.

Hi apareixen:

• Personatges històrics.

• Personatges llegendaris.

• Personatges fantàstics.

• El paisatge pirinenc es descrit d’una

manera meravellosa.

Cant I (fragment): L'aplech

Ab son germá, lo comte de Cerdanya,com áliga que á l'áliga acompanya,

devalla Tallaferro de Canigó un matí;ve ab son fill de caçar en la boscuria,

quant al sentirhi mistica canturiase n'entra al hermitatge devot de Sant Martí.

Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla,encès d'amor, d'un colp d'espasa talla,

per abrigar á un pobre, son ribetat mantell;Gentil, l'aligó tendre, sa armaduracontempla, y, ab coratge que no dura:

—Mon pare,—diu,—voldria ser cavaller com ell.

Sentia una gran estimació pel país el va portar a interessar-se per la literatura popular i a elogiar la seva terra. Per això les sever obres líriques tenen un caràcter religiós i patriòtic. En podem destacar el llibres següents:

Idil·lis i cants místics (1879)Flors de Calvari (1896) Pàtria (1888)

Pel seu estil popular i la seva gran sensibilitat, van ser musicats i s’han convertit en cançons popular com: Virolai, Lo noi de la mare, La mort de l’escolà i L’emigrant (1876).

Verdaguer es veia molt interessat per la història, les llegendes iels paisatges de Catalunya. Després d’escoltar llegendes irondalles pels pobles catalans, va fer-ne noves versions, algunesen prosa com Lo Mariner de Sant Pau, i d’altres en vers com Locomte Arnau.

Placa del carrer de Mossen Cinto Verdaguer a Canet de Mar (Maresme).

Placa commemorativa dedicada a Jacint Verdaguer, al refugi de la Renclusa, al peu l'Aneto

Monument a Verdaguer, a la cruïllade l'Avinguda Diagonal i el Passeigde Sant Joan.

Escultura dedicada a JacintVerdaguer al cim de la Mare deDéu del Mont.

Cristian Expósito Serrano

Eric García Brugués