MIRIAM MORENETE TEJEDOR

3ºB CEIP Bonavista

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un poble anomenat Fullaverda. En aquest poble vivia un xiquet de nou anys anomenat Alfred.

Alfred estava preocupat perquè cada vegada que eixia al carrer veia molta tristesa. Ell volia solucionar aquest problema i desprès de pensar hores i hores, se li va ocórrer una idea, inventaria alguna cosa que fera que la gent estiguera alegre. Passaren dies i dies i Alfred es preguntava com ho podria fer. Durant mesos Alfred pensava i feia proves i mes proves però mai li eixia res. Cansat de tant treballar sense èxit es va anar a jugar amb els seus amics al parc. Allí es va trobar amb Joan, el seu millor amic. Joan era un xiquet molt intel·ligent i amant de la botànica. Tenia moltíssims llibres sobre plantes i aprenia totes les seues propietats.

Jugant va veure a una xiqueta prenent-se una beguda energètica i.....ja ho tenia!Se li acaba d'ocórrer una gran idea pel seu invent i faria beguda de la felicitat!

Es va en-recordar de que un dia Joan li va explicar les propietats d'una planta que hi havia al bosc i tots dos junts es varen anar a buscar-la. Allí, va trobar eixes floretes tan estranyes i boniques i se les va endur a casa.

A poc a poc es va adonar que eixes flors tenien una especie de màgia. Va triturar la flor i va fer la beguda. La va provar ell i tota la seua família i s’adonaren que sí funcionava.

Aleshores li la va donar a tot el món i ja no hi va haver més tristesa.