La Caputxeta roja

Grup groc: Irene, Óscar, Ignacio, Belén

La mare de Caputxeta li havia encomanat que anara a casa de la iaia a portar-li el berenar. El llop va veure a

Caputxeta pel bosc i va idear un pla.

Caputxeta anava feliç pel bosc quan el llop aparegué. -On vas?

-A casa la iaia!-Per allí el teu passeig serà molt més curt i bonic! -li va enganyar el llop.

El llop que era molt espavilat anà pel camí correcte i cridà:-Iaia, obri'm sóc la Caputxeta! - digué el llop imitant a la xiqueta.

La iaia, molt confiada, va obrir la porta i el llop se la va menjar d'un mos.

Caputxeta va arribar després que el llop i va tocar a la porta per a què la iaia li obriguera.

-Hola iaia, et veig un poc canviada... Quins ulls més grans! I quines orelles més grans!

-Ai, filleta! Són per a veure't i per a escoltar-te millor!

-I quina boca més gran!-Per a menjar-te millor!!!

I el llop saltà damunt Caputxeta que va començar a xillar.

Un llenyater que treballava prop de la casa, va escoltar Caputxeta i, en arribar, va trobar al llop dormint al llit

de la iaia amb una panxa unflada i massa gran.

El llenyater va obrir la panxa del llop per on van eixir ràpidament Caputxeta i la iaia sense cap mal.

Caputxeta va traure el berenar que li duia a la iaia i tots tres feren una festa per a donar-li les gràcies.

La festa fou tot un exit i del llop no van tornar a saber mai res més.

I conte contat, conte acabat, els tres van berenar i la Caputxeta la magdalena es va menjar.