Un any en tres dies Dilluns 7 de Juny del 2010

Dos mòns diferents: famílies sense crisis i famílies amb problemes econòmics

Com va començar la crisis mundial?

La crisi borsària de l'any 2008 va començar a causa del refredament en l'economia nord-americana. Als EUA les hipoteques eren molt altes i la immensa majoria de la població no podia pagar-les. Es pot dir que tot va començar amb un problema d'impagament de les hipoteques subprime. Això va suposar una greu crisi pel sector financer que, endeutat per la falta de pagaments, va deixar de donar préstecs, provocant una forta caiguda del consum i un augment de la por i la incertesa de la població.

Al llarg del mòn sòn moltes les propostes i mesures que uns i altres governs, partits i institucions fan per superar la crisi econòmica. Hi ha qui abaixa impostos, hi ha qui els apuja, hi ha qui dona diners al sistema financer, hi ha qui ajuda directament les empreses amb crèdits, hi ha qui potencía les exportacions, hi ha qui encareix les importacions, hi ha qui augmenta els subsidis i les pensions, hi ha qui retalla els sous dels funcionaris, hi ha qui fomenta les obres públiques... Però cap govern disposa de diners i nomès fan que augmentar-se i endeutar-se la pressió fiscal.

ATUR: Espanya vs Unió Europea

Llegenda

ConseqüènciesActualment amb la crisis moltes famílies estan patint la conseqüència produïda per la bombolla inmobiliaria: l’avarícia de bancs i constructores

EspanyaDoble de UEUnió Europea

Un any en tres dies Dilluns 7 de Juny del 2010

junt amb deutes hipotecaris. Mentre altres famílies amb molt de capital, poden veure afectades les seves empreses , però ells encara que perdin tots els seus diners, mai tornaràn a ser pobres, perquè tenen immobles amb molt de valor, així que no es quedaràn en una total ruïna ni ells ni els seus fills.

“ENS FEM MÉS RICS AMB LA CRISIS”

En aquest cas trobem la família Bertrán, la qual és propietaria d’una cadena de comestibles i són propietaris d’un club de golf amb molt de prestigi. Aquesta família no està patint moltes pèrdues, encara que fa poc va veure retallats alguns ingressos de la cadena de comestibles, però ara ja s’estan recuperant d’aquestes pèrdues.Fa poc menys d’un any es van mudar a una casa de la Moraleja, d’uns 2.000 m2, també tenen una casa a Marbella, on passen els estius.<< En Pau, el meu,marit, és l’encarregat de portar l’economia dels negocis i de casa nostra, mentre que jo i els nens som els encarregats de gastar els diners >> ens va dir Marta, la dona d’en Pau.La família Bertrán ens han donat l’oportunitat de poder compartir un dia amb ells, i així poder saber com és el seu dia a dia.

Un dia amb els BertránVuit del matí, tots els membres de la família es desperten. Els pares s’arreglen i baixen al menjador on els espera l’esmorzar i el diari i els nens són vestits i arreglats per la cangur, una vegada han acabat d’arreglar-se baixen a la cuina on el servei els serveix l’esmorzar. A tres quart de nou el bus escolar passa per davant de la casa per portar als nens a escola, i a les nou en Pau, el pare, agafa el cotxe i es dirigeix a l’oficina on es renuirà durant tot el matí amb els seus advocats per parlar sobre les pèrdues que van petir. Marta, la

mare, a les deu es reueix amb les seves amigues amb les quals es dirigeix al centre de Madrid per anar de compres i per anar al saló de bellesa. A dos quarts de tres es reuneix amb Pau i dinen junts. A les quatre surten del restaurant i van a jugar a paddel amb els seus amics. A dos quarts de sis arriben els nens a casa i disoposen d’una hora per berenar i fer deures abans que vagin a jugar a tenis al club o fagin classes particulars d’anglés, depenent del dia. A les set els pares arriben a casa, es dutxen i s’arreglen per el sopar. A les vuit arriben els nens, ja dutxats i arreglats, que es dirigeixen al menjador on es troben amb els seus pares per sopar. Una vegada finalitzat el sopar els nens tenen una hora per jugar i veure la tele, i els pares acaben d’arreglar-se per anar a la festa d’uns amics. A tres quarts de deu els nens són portats al llit per els seus pares, i quan aquests ja marxen, la cangur es queda responsable d’ells.Els pares disfruten d’una agradable nit en una festa molt luxosa fins les tres de la matinada. A l’arribar a casa pasen una estona al saló i per últim van al llit.

“ENS HAN ARRUÏNAT LA VIDA I NO SABEM COM ENS EN SORTIREM”

Però, no tothom viu dins un mòn de luxe i riqueses. Moltes famílies de classe mitjana i classe baixa s’ha quedat a l’atur ja que treballava en el sector de la costrucció, infraestrucures, inmobiliari, empreses de serveis...Un exemple d’aquesta familia, es la familia Martínez Alcolea. I ens

Un any en tres dies Dilluns 7 de Juny del 2010

han deixat compartir un dia de la seva vida.Aquesta familia està formada per 4 membres: en Francesc (el pare), la Maria (la mare), l’Andreu (de 16 anys) i la Mar (de 6 anys). I viuen en el barri d’Horta a Barcelona. Fa unes setmanes, a la familia Martínez Alcolea, li van embargar la casa, no podían continuar pagan la hipoteca, encara que tenien estalvis. Van haber d’anar a viure a la casa del pares de’n Francesc, que ja estan jubilats. Per sort la casa es troba situada a dos carrers més amunt, però el problema és que nomès té 40 m2.

Un dia amb els Martínez AlcoleaSón les set del matí, hem picat a la porta i ens ha obert l’avi Joan. Tots estaven esmorzant a la cuina, mentres l’avi Joan ensenyava el pis. El pis té una cuina, un menjador, un lavabo, dos habitacions i una altre habitació molt petita. Els avis dormien amb la Mar, el seu fill ii la seva nora a una altre habitació i l’Andreu a l’habitació petita; on només podiem trobar un llit, un armari molt petit i una cadira. Començem el dia amb familia. La Maria treballa en un menjador en una residència molt petita on el seu sou no és gaire alt, cobra 750 € al mes. A les vuit del matí tothom surt de casa. L’Andreu, va cap a l’institut. L’àvia porta a la Mar a l’escola i la María va ha treballar a la residència. En Francesc i el seu pare surten cada matí en busca d’un treball, reperteixen currículums per tot arreu, es presenten a entrevistes... Aixì que avui els hem acompanyat per veure com li va. Hem començat repartin diferents corrículums a l’ajuntament de Barcelona, en el sector de construcció, peró també hem repartit en altres secotrs , ja que

així hi harà més possibilitats de trobar-ne. Això ho hem fet durant dues hores. Després hem asistit a unes entrevistes en unes petites empreses, unes eren de construccions i altres de transport. També ha preguntat a diferents restaurants per fer de cambrer. Sobre les deu del matí hem anat a comprar; però no penseu que es una cosa fàcil perquè han de mirar molt bé el preu del que cpompren, només es poden gastar 70€ al mes en menjar, per a les sis persones de la familia. Semper que poden compren marques blanques i van llacs molt barats. Quan han de comprar-se roba, en comptes d’anar a llocs com per exemple el zara... van a mercats ambulants o a botigues de molt bon preu. El dinar el fa l’àvia de la casa, ja que, uns treballen, els altres estan buscant feina, altres estan a l’escola. L’àvia intenta fer menjars molt contundents amb poc aliment i aixì no gastar-ne molt. L’Andreu, al tornar de l’institut al mitjdia passa a buscar la Mar a l’escola i van cap a casa. Tots dinen a casa menys la Maria, que dina a la residència.Cap a tres quarts de tres, l’Andreu porta a la Mar a l’ecola. Com que ell no té institut per la tarda, se’n va a la biblioteca del barri a fer deures, a estudiar, per poguer utilitzar l’ordinador... ja que a casa seva no te tot el material necessari per poder estudiar. Quan la Maria acaba de treballar a les sis de la tarda, passa a buscar la seva filla i van una estona al parc del barri. A dos quarts de vuit, marxen cap a casa. Tothom està a casa menys l’Andreu que encara estava a la biblioteca, necesita estudiar molt per a que li donin una beca.A les nou tothom està casa, i sobre dos quarts de deu començen a sopar. Quan acaben de sopar els avis i la Mar s’en van a dormir. I es queden recollin

Un any en tres dies Dilluns 7 de Juny del 2010

en Francesc, la Maria i l’Andreu. Un cop recollit s’expliquen com els ha anat el dia, mentres el pare

segueix rebuscant en els diaris un treball per a ell.