LA DECADÈNCIA DEL SEGLE XVI

Judit Rambla FerreresSandra Taberner MejíasXènia Torondell Gil

Moviment intel·lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina.

Canvis fonamentals com la introducció de la impremta, reformes religioses i la formulació del sistema heliocèntric.

La literatura catalana del Renaixement, perdura en un període que comprèn des dels darrers anys del segle XV fins al final del segle XVI, va recuperar alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme.

La prosa catalana més valuosa del període són Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig.

EL RENAIXEMENT

La narrativa històrica, representada per les cròniques de Pere Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la novel·la al·legòrica, representada per l'Spill de la vida religiosa.

En la narrativa en vers destaca el poema sobre el Lepant.

En teatre destaquen les peces còmiques La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis d'Herèdia

En l'àmbit religiós, al costat del manteniment de formes dramàtiques com els misteris i moralitats d'inspiració medieval, el teatre català incorpora a la tardor del Renaixement una forma nova, l'acte sacramental, en són bons exemples El castell d'Emaús i L'Església militant del valencià Joan Timoneda.

EL RENAIXEMENT

Pere SerafíVIDA• 1505 i el 1510 (lloc desconegut)

•L’anomenaven “lo Grec”, ja que pensaven que provenia de Xipre.

•Poeta i pintor del renaixement català.

•La literatura no era la seva primera ocupació, sinó que ho era la pintura.• Retaules d’Arenys de Munt i de Sant Romà de Lloret • •Portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i de Tarragona.

•Es va relacionar amb l’aristocràcia i va poder viure de l’art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran Serafí de Sorribes, a qui va dedicar un sonet.

•Finalment, va emmalaltir i empobrir, i va morir l’any 1567 a Barcelona.

OBRA Petrarquista més significant del Renaixement català.

Formes poètiques pròpies del Renaixement.

Sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes.

Patiment amorós com a tema principal.

El 1560 col·labora sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March

Publicació de “Dos llibres”: 170 poemes distribuïts en dues parts : 1r profà (“Llibre primer d’amors”) + 2n espiritual (“Llibre segon de les obres espirituals”).

Sonet, que fa una valoració renaixentista dels grans poetes de l’Antiguitat. (Homer, Virgili, Ovidi, Ausiàs March...)

Pere Serafí

A la voreta del marn'hi ha una donzellaque en brodava un

mocador,la flor més bella.Com ne fou a mig

brodarli manca seda.Gira els ulls envers la

mar: veu una vela;veu venir un galiótot vora terra;ne veu venir un marinerque una nau mena.-Mariner, bon mariner,que en porteu seda?--De quin color la voleu,blanca o vermella?--Vermelleta la vull jo,que és millor seda.Vermelleta la vull jo,que és per la reina.--Pugeu a dalt de la nau,triareu d'ella.-

Cançó Popular . A LA VORA DE LA MAR

Quan ella s'ha despertatja no en veu terra:la nau és en alta mar,pel mar navega.-Mariner, bon mariner,torneu-ne en terra,que los aires de la mar me'n donen pena.--Això sí que no ho faré,que heu de ser meva.Set anys ha que vaig pel mar per vós donzella;cent llegües dins de la mar,lluny de la terra.-

-Ai no!, no hi puc pujar,no tinc moneda.Lo meu pare té les clausde l'arquimesa.--No quedeu per diners, no,prou fio d'ella.-La donzella entra a la nau,tria al seda.Mentre va mercadejant,la nau pren vela.Mariner es posa a cantarcançons novelles.Amb lo cant del mariners'ha dormideta,i amb el soroll de la marella es desperta.

-De tres germanes que som,só la més bella:l'una porta vestit d'or,l'altra de sedai jo, pobreta de mi,de sargil negre.L'una és casada amb un duc,l'altra és princesai jo, pobreta de mi,só marinera.--No sou marinera, no,que en sereu reina,que jo só lo fill del rei de l'Anglaterra.

presenta sempre una evolució mes lenta que la culta; per això és mes difícil de datar.

transmesa oralment i cantada.

En Teatre peces dramàtiques breus, sovint

complements d’una obra mes llarga, que descrivia costums de l'època acompanyades de música i cançons.

Literatura popular

Gèneres Nadales; a l’entorn del naixement de crist. Corrandes; normalment quatre versos de set

síl·labes. Goigs; poesia religiosa sota l’advocació d’un

sant o una parròquia.Cal Destacar Romanços; poemes narratius de tradició oral. Trets comuns: vers d’art menor, la rima

assonant, repeticions. En prosa: rondalles i llegendes, és habitual el

seu fantàstic.

Literatura Popular