La instal·lació artísticaÉs el gènere d'art contemporani on allò exposat no és un objecte sinó un conjunt d’objectes. Aquest conjunt forma una única obra per on l’espectador pot transitar i sovint, pot tocar o interaccionar amb alguns objectes. Estes instal·lacions solen estar enmarcades dins d’un espai expositiu com és els museus, però també les podem trobar en espais urbans o naturals, i així podriem parlar també de l’art terrestre o land art.

Les arrels de la instal·lació en occident descansen en els Happenings i en les accions d'Art; la instal·lació és producte del que queda d'alguns esdeveniments congelats en el temps, com succeïx en les instal·lacions de Beuys, Kounellis i Merz.

La instal·lació occidental s'orienta cap a l'objecte, cap a l'aparença dels diferents objectes després de l'acció. La

instal·lació a Europa oriental es dirigeix cap a l'espai, cap a l'atmosfera d'una situació particular.

La Instal·lació com a gènere està molt lligada a l'art conceptual, estil que

comença a aparéixer en els 60’ i que ubica el

paradigma de l'obra d'art en la “idea”, restant

importància a la “forma”.La seua intenció és investigar els límits de

l'art com a llenguatge, i d'esta manera trobar els mecanismes sintàctics,

semàntics i performativos (el com)

que utilitza el discurs estètic per a descriure la realitat. Mecanismes que

no són neutrals ni innocents, per tant

construeixen i organitzen la realitat que,

aparentment, només descriuen.

La instal·lació proposa modificar la relació entre l'espectador i l'obra, disposant-lo a este a sentir, viure l'espai des d'un lloc diferent del que experimenta en veure una obra d'art tradicional, tancada en si mateixa i portadora de respostes més determinades. L'espectador té una intervenció major que en els gèneres tradicionals, per esta raó este gènere és molt adequat per a treballar en la instal·lació temes que òbriguen debat sobre conflictes socials, drets humans, memòria i història.

Instal·lacions amb objectes minúsculs i fàcilment transportables

Instal·lacions amb objectes minúsculs i fàcilment transportables

Instal·lacions amb objectes minúsculs i fàcilment transportables

Instal·lacions entre les quals es pot transitar

És així com davall la forma d'objectes atresorats, que es transporten en les valises de l'emigrant o que s'adquireixen després, en pràctiques altament ritualizadas, en els mercats

de puces del propi territori d'adopció: fotografies, robes, utensilis típics, souvenirs, una parafernàlia de coses entre el

col·leccionisme i el kitsch, que atibaquen vitrinas o "altars" domèstics com mai ho farien en la pròpia terra, on moltes

d'elles serien desdenyades precisament pels mateixos "efectes" de sentit.

Instal·lacions impossibles i de continguts conceptuals, per a les que s’han de tenir coneixements previs de l’autor

Instal·lacions d’escultures que podrien ser independents

Instal·lacions d’escultures que podrien ser independents

Instal·lacions d’escultures que podrien ser independents

Instal·lacions divertides

Instal·lacions divertides

Instal·lacions amb materials de rebuig

Land art / Art terrestreEl land art és una modalitat artística que tracta de posar en relació directa el ser humà amb el seu entorn; amb la naturalesa en el seu sentit més ampli. Per tant el Museu de Belles Arts, concebut a la manera més clàssica, manca ací de sentit. L'obra d'art no ha d'albergar-se en una sala d'algun museu; ha d'estar a l'abast de tots, com un element paisatgístic més que puga ser apreciat i valorat per amplis públics, de la mateixa manera que es gaudiria de la vista d'una muntanya, d'una cala costanera o d'un bosc d'arbres centenaris.

Estem parlant d'artistes que empren de forma preferent materials de la pròpia naturalesa per a crear les seues obres, així com d'altres que intervenen sobre el paisatge inserint en ell determinats elements, no naturals, per a crear una determinada experiència estètica. Per a aquests autors el medi natural és el referent principal, ja siga perquè recorren a ell per a obtindre els materials amb què creguen l'obra d'art o perquè aquestes s'insereixen plenament en ell, passant a formar plenament part del paisatge.

El land art va sorgir com a corrent artístic al començament dels anys seixanta del segle XX, encara que els seus precedents poden trobar-se de manera constant en la Història de l'Art.

No obstant, dins d'aquest corrent hi ha nombroses tendències. En uns casos, l'artista empra únicament recursos naturals (per exemple pedres o fustes) i crea amb ells la seua obra. En altres casos, es pren un element de la naturalesa i s'intervé sobre ell, generalment de manera provisional, provocant una modificació visual. Si la intervenció pretén un caràcter permanent, llavors ha de procurar-se que no supose una agressió rellevant al medi ambient, assumint que aquest, d'alguna manera, quedarà modificat. Per exemple, poden pintar-se arbres, però no talar-se. Hi ha fins i tot els que opten per realitzar les seues intervencions sobre paisatge no naturals, sinó humans, ja siguen ciutats, parcs o interiors de fàbriques.

Alguna d'aquestes tendències implica necessàriament que les obres d'art resultants tinguen un caràcter efímer, una limitada duració en el temps. Altres vegades no ocorre així, però s'assumeix que l'obra, situada en un exterior, anirà sent modificada pel propi pas del temps, com ocorre amb la mateixa naturalesa.

Hi ha molts artistes que utilitzen materials artificials, enmarcant-los dins la natura...

Intervencions per a ser observades des de l’aire

Intervencions sobre el paisatge

Intervencions que transformen la percepció de la realitat

Intervencions de dimensions extraordinàries

Intervencions que aprofiten els camps electromagnètics

Intervencions sobre l’espai urbà

Intervencions sobre l’espai urbà

Intervencions sobre l’espai urbà

Intervencions sobre l’espai urbà

Intervencions sobre l’espai urbà

Intervencions sobre l’espai urbà

Intervencions sobre l’espai urbà i de curt durada temporal com el dibuix

Intervencions sobre l’espai urbà amb figures humanes i amb una única finalitat fotogràfica

Intervencions utilitzant vídeo, televisió, projeccions,... Nous mitjans de comunicació

Intervencions utilitzant vídeo, televisió, projeccions,... Nous mitjans de comunicació

Intervencions utilitzant vídeo, televisió, projeccions,... Nous mitjans de comunicació

Intervencions utilitzant vídeo, televisió, projeccions,... Nous mitjans de comunicació

Intervencions utilitzant vídeo, televisió, projeccions,... Nous mitjans de comunicació

Intervencions utilitzant vídeo, televisió, projeccions,... Nous mitjans de comunicació

“2 minuts per la fam i la sequera”

Material extret de diverses fonts

-La idea ha de fer referència a la fam i la sequera, si és possible en una o dues paraules que sintetitzen el missatge a transmetre perquè després tot el recorregut de producció no perda el seu rumb.

-Cerqueu fonts, documents, fotos, llocs de referència, artistes que hagen treballat aquest gènere anteriorment. Per a açò us podeu dividir en grups, sempre és important que existisquen responsables de la producció i realització.

-Realitzeu un exhaustiu coneixement del lloc on serà presentada la Instal·lació per a després poder triar procediments i materials que construïsquen l'espai de la mateixa.

-Els elements utilitzats deuen ser preferentment objectes de rebuig, però que clarament canvien el seu significat en ser incorporats a la Instal·lació. Sempre serà necessària una clara marcació de límits (des del sentit i des dels elements plàstics) perquè ha de poder distingir-se, llegir-se com una altra realitat.

-Els objectes dialoguen entre si i s'expressen mitjançant un o més llenguatges triats. Pot utilitzar-se una habitació tancada en la que es treballarà amb la il·luminació, potser complementat amb un so, però també pot ser a l'aire lliure, amb objectes resistents a la intempèrie.

-Un factor a tindre en compte també és la grandària de la instal·lació, pot ser a escala humana o pot ser amb pocs elements i de dimensions reduïdes.

-S'utilitzen objectes d'ús quotidià i també elements com textos, vídeos, elements sonors o inclusivament aromes.

-Els distints elements poden estar recolzats en el pis, sobre bases, penjats del sostre, pegats a la paret segons siguen les característiques espacials que necessite la instal·lació i el lloc en què se l'exposarà.

-Recorda que has de responsabilitzar-te de replegar i netejar allò exposat després del temps dedicat a l’event: del 15 al 19 de desembre de 2008

Pautes a seguir