Upload
carme
View
166
Download
4
Embed Size (px)
Citation preview
LA NARRATIVA CATALANA ACTUAL Context històric: 1975→ Mort de Franco ⇒ 1977→ Primeres eleccions democràtiques ⇒ 1978→ S’aprova la Constitució espanyola ⇒ 1982→ S’aprova l’estatut valencià ⇒ 1983→ Aprovació llei d’ús i ensenyament del valencià. Context cultural:
Major alfabetització de la població ⇒ Augment públic lector. Convocatòria premis literaris nous i creació d’editorials. Desenvolupament crítica literària ( gràcies a les revistes lit. i setmanaris en català). Adaptació de la literatura catalana les noves tecnologies ( noves plataformes de crítica lit. i de
creació narrativa vinculades als blocs i a les xarxes socials. LA NARRATIVA Anys 70:
• Fets socials: retorn dels exiliats, legalització partits polítics, restitució drets democràtics, vagues, manifestacions, atemptats.
• Narrativa dels 70: o Escriptors nascuts en la postguerra:
marcats pels canvis socials i la cultura dels mitjans de comunicació; Montserrat Roig, Terenci Moix, Isa Tròlec, Joan F.Mira, Quim Monzó, Ferran Cremades,
Maria Antònia Oliver o Carme Riera; o Trets característics:
Trenquen amb el realisme i utilitzen tècniques narratives experimentals; qüestionen i refusen la societat que els envolta i plantegen la fugida com a reacció i el
retorn posterior; Preferència pels ambients urbans, els problemes que afecten els joves, la seua relació
amb el sexe i les drogues. o Al País Valencià:
l’editorial Tres i Quatre crea els premis Octubre ⇒motor d’autors novells (Isabel-‐Clara Simó, J.Ll. Seguí);
es coneixen autors de generacions anteriors : Carmelina Sánchez-‐Cutillas, Matèria de Bretanya, Joan Francesc Mira que en les seus obres El bou de foc, Els cucs de seda i El desig dels dies fa un recorregut des del record dels anys d’infantesa en la postguerra a la joventut dels anys 60.
Anys 80: o Consolidació del gènere i del mercat editorial; o desaparició de grans escriptors com Rodoreda, Villalonga, Espriu, Pla... i reivindicació d’autors
que havien estat marginats: Perucho, Brossa i Calders; o S’abandonen les tendències experimentals i es retorna a formes narratives més clàssiques, a
contar històries. o Tendències molt diverses:
Trama simbòlica i al·∙legòrica amb tocs d’humor, els personatges perden identitat (Quim Monzó, Sergi Pàmies, Toni Cucarella).
Ambientació rural i recerca de la memòria col·∙lectiva (Jesús Moncada, Maria Barbal, Emili Teixidor, Jaume Cabré).
Novel·∙la de gènere: històrica ( Jaume Cabré, Josep Lozano). Ciència –ficció (Manuel de Pedrolo). Policíaca (Ferran Torrent).
Narrativa actual: Narrativa moderna, amb diversitat de temes que preocupen la societat contemporània (la
solidaritat, la discriminació, la multiculturalitat, el feminisme...), tècniques (s’han adaptat a la narrativa europea i universal) i autors .
Adaptacions televisives i cinematogràfiques de novel·∙les i contes ( La plaça del Diamant, Bearn, Mecanoscrit del segon origen, Mirall trencat, Les veus del Pamano, Pa negre...).
Les lletres de cançons es converteixen en petits relats (Antònia Font, Manel). Presència de les noves tecnologies: Blocs i llocs web dedicats a la publicació de textos
originals i a la crítica literària en català ( Lletra, Bloc de lletres ...).