Embed Size (px)
Citation preview
LA REPÚBLICA
De principi a fi
El declivi del tron dinàstic
A les primeres dècades del segle XX, Catalunya va iniciar una dinàmica política força diferenciada de la resta de Espanya: els partits anomenats dinàstics van perdre l’hegemonia electoral en benefici de dues noves forces, el republicanisme i el catalanisme.
El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el regnat amb l’ intent de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola.
El president conservador Antoni Maura va dur a terme, fins l’any 1909, algunes reformes com les de la hisenda, l’administració local i la llei electoral
L’assassinat del president Canalejas pels anaequistes al 1912 va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la crisi de l’any 1917.
Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya va guanyar implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per Alejandro Lerroux
De totes maneres, l’anarquisme va consolidar-se com la força hegemònica dins de l’obrerisme català i l’any 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball, el principal sindicat de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX.
La Lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme.
Amb un programa que reclama l’autogovern de Catalunya, aquesta coalició va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.
La Guerra del Marroc
Després de la pèrdua de les colònies el 1898, l’actuació exterior d’Espanya es va orientar cap a l’Àfrica, on posseïa alguns enclavaments territorials
Però l’ocupació va topar amb l’oposició de les tribus berbers i va conseguir el protectorat en un focus de guerra permanent fins al 1927.
El primer enfrontament important s’hi va produir el 1909, després de la derrota inflingida pels rifenys al barranc del Lobo. Aleshores, es va incrementar el nombre de soldats espanyols amb tropes formades per reservistes.
La setmana Tràgica
L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com la setmana Tràgica. La guspira que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc.
L’aixecament va ser reprimit amb contundència i la repressió fou desproporcionada
La Mancomunitat de Catalunya
A partir del 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat
El 1914 es va crear una institució de govern per Catalunya coneguda com a Mancomunitat
La Mancomunitat va ser el primer organisme de poder català després del 1714, malgrat que només comptava amb el mateix pressupost i competències de les quatre diputacions anteriors
La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de les noves infraestructures i serveis públics
Els darrers anys de la monarquia
El descontentament social i polític va esclatar al 1917, quan la conjuntura econòmica creada a Espanya va originar un moviment de protesta.
Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària per enderrocar el govern.
De la Monarquia a la Républica
A partir d'abril de 1931 va quedar clar que el descontentament popular anava orientat cap a una resposta antimonàrquica i prorepublicana.
La II República espanyola va arribar al poder l'abril de 1931
El nou govern presidit pel general Dámaso Berenguer tractava inútilment de tornar a la situació anterior a la Dictadura. Gran part de l'opinió pública estava ja decididament en contra de la monarquia. A l'estiu de 1930, amb el govern en plena crisi, es va produir un pacte d'unió entre diversos sectors del nou republicanisme. El així anomenat "Pacte de Sant Sebastià", clau en el trànsit de la monarquia a la república
Abans que el pacte pogués plantejar-se com una veritable alternativa pacífica al canvi de sistema, els partidaris més acèrrims de la instauració de la República van intentar la via colpista.
El seu principal error rau en no trencar les comunicacions amb França, per la qual cosa el govern, assabentat de l'aixecament, va poder prendre les mesures necessàries per sufocar-lo.
Aïllats els rebels, van ser fets presoners i els seus caps, Galán i García Hernández van ser afusellats. La República havia aconseguit així els seus màrtirs.
La repressió no va acabar aquí perquè tots els signants del Pacte de Sant Sebastià van ser empresonats pel que la seva reputació ha augmentat molt des de les seves cel·les.
El rei va decidir posar a prova a l'opinió pública convocant eleccions municipals
Les dades oficials van assenyalar 29.953 regidors monàrquics enfront de 8.855 republicans
La proclamació de la República va ser acollida amb eufòria per la majoria de la població.
Només formar aquest nou govern de la República va tenir el seu primer problema davant la reaparició del catalanisme polític
Diversos ministres van viatjar ràpidament de Madrid a Barcelona per persuadir Macià que abandonés la seva idea i es mostrés favorable a l'adopció d'un estatut d'autonomia promulgat per les Corts, a la qual cosa va accedir
Els republicans van promulgar una Llei de Defensa de la República.
El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions amb un notable índex de participació que superava el 70%. Que va acabar amb el següent resultat
FORMACIONES CENTRO-IZQ. ESC. FORMACIONES CENTRO-DER. ESC
PSOE 117 PARTIDO RADICAL 93
P. R. RADICAL-SOCIALISTA 59 PARTIDOS MONÁRQUICOS 36
ESQUERRA CATALANA 32 P. REPUBLICANO CONSERVADOR 27
ACCIÓN REPUBLICANA 27 PARTIDO AGRARIO 26
ORGA (Nacionalistas gallegos) 16 VASCONAVARROS 14
AGRUP. AL SERVICIO DE LA REP. 14 LLIGA REGIONALISTA 3
FEDERALES 14 OTROS PARTIDOS CENTRO-DER. 6
La Catalunya republicana
Desprès de la victòria electoral, Francesc Macià, principal dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya va proclamar la república catalana i va assumir la sobirania de Catalunya.
Les posteriors negociacions amb el govern de la república espanyola, van donar lloc a la creació d’un govern provisional. El nou govern català es va proposar com a tasca primordial l’elaboració d’un estatut d’autonomia.
El 8 d’agost, Francesc Macià va presentar-lo a les corts de Madrid, on, desprès de ser retallat, fou aprovat el 9 de setembre de 1932.
L’estatut del 1932, tot i que presentava moltes diferencies amb l’estatut de Núria, reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’estat espanyol.
El bienni reformista
Les reformes republicanesLa reforma religiosa i la reforma educativa
La reforma militar
La reforma territorial La reforma agrària
L’ oposició a les reformes
Des del conservadorisme Des de l’obrerisme
El Bienni Conservador i el Front Popular
Els governs conservadors
Les revoltes del 1934
El Front Popular
La preparació del cop d’estat
-L’etern Abel i Cain espanyol
Per desgràcia no es va poder evitar un altre guerra entre espanyols. Al Març de 1936, un grup de generals van proposar un moviment amb el propòsit d’ evitar la ruïna i el trencament de la pàtria.
El Cop d’Estat estava preparat pel 18 de juliol, però es va avançar al 17 a Melilla, on es va crear una Junta Militar. La rebel·lió es va estendre com la pólvora per Marroc
Franco es va rebel·lar a les Canàries i el dia 18 es va muntar al “Dragón Rapide” i arribaria a Tetuán el dia 19 on assumiria el comandament de les tropes africanes, mentrestant a la Península la cosa no va ser tan fàcil, la Rebel·lió va fracassar en la majoria de nuclis industrials i a les grans capitals menys a Sevilla on Queipo de Llano va dominar la ciutat en un temps rècord i amb pocs efectius.
A Madrid i Barcelona els militants dels diferents partits i sindicats van aturar la insurrecció, va ser el cas de Goded que va venir a Barcelona per dirigir les tropes rebels però va ser apressat per un grup de milicians, i també en el cas de Euskadi que era catòlica i conservadora va frenar l’avanç rebel , ja que la República li havia promès un Estatut Autonòmic. Tot i això van caure a mans dels feixistes Saragossa, Valladolid, Burgos, Pamplona i quasi tota Galícia.
La lenta gestió del Govern per aturar als rebles va provocar grans pèrdues per a la República i un gran descontent entre la població fins que Giral es va decidir a armar les milícies.
-Desenvolupament bèl·lic Navarra amb Mola i Sevilla amb Franco, on s’havia traslladat amb tota
la seva tropa eren les bases dels colpistes.
Els generals es van dirigir cap a Madrid, però les tropes de Mola van quedar paralitzades a Somosierra pels republicans
En el Sud els “africanistes” travessaren amb relativa facilitat Gibraltar i van consolidar les posicions a l’ Andalucia del Gualquivir.
Els coronels Tella y Yagüe van aconseguir unificar el territori del Nord amb el del Sud en dos mesos
Mentrestant els republicans també assetjaven al general Moscardó a l’Alcàsser de Toledo
1 d’ Octubre de 1936 el president de la Junta Militar, Cabanellas, va nomenar a Franco Generalíssim dels Exèrcits.
Els republicans, sota la direcció del general Miaja, van iniciar la contraofensiva i van recuperar Albacete
El 6 de Novembre de 1936,sota el Govern de Largo Caballero, la capital es va traslladar a València deixant Madrid a càrrec de la Junta de Defensa, encasellada per Miaja.
Des de Guadalajara Franco va dirigir les tropes cap a la capital però els republicans van aconseguir frenar l’atac atacant, després d’una dura lluita. La batalla de Madrid va fer que tota l’estratègia militar dels dos bàndols, ja que fins al moment els dels exèrcits havien mogut pocs efectius, però ara Franco en comptes d’anar directament cap a la capital va decidir aïllar la capital i anar reduint poc a poc el territori que dominava el Front Popular.
La guerra des de els seus inicis tenia un caràcter internacional. En primer punt el Govern va haver que utilitzar el diner del Banc
d’Espanya per comprar armament i queviures a Mèxic i la URSS.
Hitler i Mussolini van recolzar des de el primer moment la causa feixista a Espanya amb armes, aviació, soldats i diner.
-Entre el poder i la revolució
El govern de Largo Caballero va promoure el fet de reorganitzar i tornar a composar la República després del cop militar
Durant la guerra no únicament es va provocar la descomposició del poder polític sinó que també molts propietaris de terres i empresaris van fugir de les seves propietats donant lloc a que passessin a mans d’obrers i camperols.
Tots els fets que van passar durant la guerra como les col·lectivitzacions, el trencar amb les classes socials i la creació de comitès va propiciar que es produís una revolució social, que en un principi quan Front Popular va arribar al poder no es preveia es fos tant radicalment ràpida.
Perdues militars i crisis política
El general Mola va morir en un accident d’avió i fou substituït pel general Dávila.
Al Maig a Barcelona es van enfrontar els comunistes del PSUC i els republicans de Companys amb els anarquistes y els marxistes del P.O.U.M, degut a que van haver dues maneres d’entendre la guerra: hi havia els qui defenien accelerar la revolució i col·lectivitzar terres i fàbriques (anarquistes, socialistes i trotskistes) i per una altre banda els que deien que la prioritat màxima era guanyar la guerra i derrotar a Franco i el feixisme i desprès ja es faria la revolució(republicans, socialistes i comunistes).
Després dels fets de Maig, i veure com anaven perden cada cop més capacitat militar, ciutats i territoris va dimitir Largo Caballero, el seu successor va ser un l’altre socialista que fins ara havia sigut ministre d’Hisenda, Negrín. Va fer fora als anarquistes del poder executiu i des de llavors el seu poder va començar a declinar. El 30 d’Octubre de 1937 el Govern es va traspassar de València a Barcelona.
Al Desembre de 1937 la lluita girava entorn a Terol. L’exèrcit republicà va conquerir la ciutat el 7 de Gener de 1938 però es va perdre el dia 22 de Febrer del mateix any
Les batalles més dures es van donar en el Setembre quan es els nacionals van portar a terme una contraofensiva el dia 28 d’ Octubre, el mateix dia en que van ser obligades pel Govern a deixar el panorama ibèric les Brigades Internacionals .
-L’ enfonsament de la democracia i la victoria del tirà
Al acabar l’any 1938 la majoria de pobles i cuitats catalanes estaven tomades per Franco
El 26 de Gener de 1939 va caure Barcelona
Al Maig de 1938, el Govern de Negrín havia redactat “Els Tretze Punts”, en que es proposava finalitzar l’ intervenció de les Brigades Internacionals, garantir la continuïtat de la democràcia i excloïa tota persecució política després de l’enfrontament bèl·lic.
Altres forces democràtiques desitjaven una pau pactada amb l’enemic per així evitar al màxim la repressió.
D’altre banda Franco va promulgar la “Llei de Responsabilitats Polítiques” on declarava la responsabilitat de les persones jurídiques com fiscals
Les persecucions polítiques es van donar des de el primer moment. Els franquistes quan tomaven un poble o ciutat afusellaven a tot aquell que es va declarar defensor de la República o que ajudaven als republicans a vèncer als nacionals, en la majoria dels casos sense un judici
Al finalitzar la guerra hi havia mes de 270.000 presoners que o van ser inhabilitats del seu anterior treball o van ser jutjats en qualitat de rebels de l’exèrcit vermell per un Consell de Guerra.
L’estat nacional L’ 1 d’Abril de 1939 Franco va firmar l’últim part de guerra. La lluita
convencional dels exèrcits havia terminats. La República fou aniquilada i va començar la formació de un “Nou Estat” caracteritzat per la figura del Generalísimo convertit també en Caudillo d’ Espanya.
Entre el Juliol i Setembre de 1936 el poder el tenia la Junta de Defensa Nacional estava instal·lada a Burgos i formada integrament per militars. Quan es va nombrar Generalísimo a Franco, aquest va formar la Junta Técnica d’Estat, a la que es van incorporar civils.
El nou règim començà el seu camí amb escàs bagatge polític i amb pocs intel·lectuals ja que la majoria havien recolzat a la República i alguns van arribar a morir com García Lorca, afusellat absurdament a Granada y convertit en símbol de la repressió indiscriminada
Aquell no era únicament una lluita amb armes sinó que també l’explosió de les passions personals i ideològiques emmagatzemades durant molt de temps per grups i individus
Però una de les tragèdies de major dimensió fou la dels nens. Molts d’ells van quedar orfes, abandonats, sense que ningú els protegís. D’altres van morir en els bombardejos. Ningú reflexa el drama de la Guerra Civil Espanyola com ells. No hi ha ninguna imatge més impressionant del final de la República que els nens espantats,fugin amb els seus pares per les muntanyes.
El Comisariat de Propaganda va adoptar com símbol de la seva activitat la figura creada per l’escultor barcelonès Miquel Paredes: un nen milicià que animava a anar al front a lluitar contra els feixistes, amb el nom de El més petit de tots. L’èxit d’aquest ninot va provocar que el mateix Jaume Miravitlles encomanés a Lola Anglada, popular dibuixant i narradora de contes infantils, un conte inspirat en la seva figura, així com l’edició d’una cançó sobre el ninot amb la lletra de Pere Quart, sobre la música popular catalana de “Els tres tambors” interpretada per Emili Vendrell.
El mes petit de tots
A LAS BARRICADAS Negras tormentas agitan los aires,
nubes oscuras nos impiden ver,aunque nos espere el dolor y la muerte,contra el enemigo nos llama el deber.El bien más preciado es la libertad.hay que defenderla con fe y valor.Alza la bandera revolucionaria,
que el triunfo sin cesar nos lleva en pos.Alza la bandera revolucionaria,
que el triunfo sin cesar nos lleva en pos.¡En pie pueblo obrero, a la batalla!¡Hay que derrocar a la reacción!
¡A las barricadas! ¡A las barricadaspor el triunfo de la Confederación!
¡A las barricadas! ¡A las barricadaspor el triunfo de la Confederación!
LA INTERNACIONAL, !¡A r r ib a p a r ia s d e la T ie r r a
, !¡E n p ie f a m é lic a le g ió n
:A t r u e n a la r a z ó n e n m a r c h a
.e s e l f in d e la o p r e s ió n
D e l p a s a d o h a y q u e h a c e r.a ñ ic o s
¡L e g ió n e s c la v a e n p ie a!v e n c e r
E l m u n d o v a a c a m b ia r d e.b a s e
L o s n a d a d e h o y t o d o h a n d e.s e r
,A g r u p é m o n o s t o d o s
.e n la lu c h a f in a l
E l g é n e r o h u m a n o
.( )e s la in t e r n a c io n a l b is
, N i e n d io s e s r e y e s n i,t r ib u n o s
.e s t á e l s u p r e m o s a lv a d o r
N o s o t r o s m is m o s r e a lic e m o s
.e l e s f u e r z o r e d e n t o r
P a r a h a c e r q u e e l t ir a n oc a ig a
,y e l m u n d o s ie r v o lib e r a r
s o p le m o s la p o t e n t e f r a g u a
q u e e l h o m b r e lib r e h a d e.f o r ja r
Agrupémonos todos,en la lucha final.
El género humanoes la internacional.(bis]
La ley nos burla y el Estadooprime y sangra al productor;
nos da derechos irrisoriosno hay deberes del señor.Basta ya de tutela odiosa,
que la igualdad ley ha de ser:"No más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber".Agrupémonos todos,
en la lucha final.El género humano
es la internacional. (bis)
HIMNO DEL RIEGOSerenos, alegres
valientes, osadoscantemos, soldados,
el himno en la lid.
De nuestros acentosel orbe se admirey en nosotros mirelos hijos del Cid.
Soldados la patrianos llama a la lid,juremos por ella
vencer, vencer o morir.
¿El mundo vio nuncamás noble osadía?
¿Lució nunca un díamás grande el valor
que aquel que inflamadosnos vimos del fuego
que excitara en Riegode Patria el amor?
Soldados la patrianos llama a la lid,juremos por ellavencer o morir.
La trompa guerrerasus ecos da al viento,de horrores sediento,
ya ruge el cañóny Marte, sañudo,
la audacia provocay el ingenio invocade nuestra nación.
Soldados la patrianos llama a la lid,juremos por ella
vencer, vencer o morir.
J. A. Labordeta- Canto a la libertad
