L´ACTIVITAT GEOLÒGICA

INTERNA

LA TERRA UN SISTEMA DINÀMIC

La geodinàmica externa de la Terra tendeix a igualar el terrenys, mentre que la geodinàmica interna crea muntanyes i depressions.Aquestes dues forces antagòniques, ladestructora externa i la creadora interna, estroben en equilibri dinàmic i fan que l´aspectede l´escorça terrestre canviï constantment.

L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

L´energia interna de la Terra genera a la superfície pressions i moviments que tenen conseqüències visibles a l´exterior.

L´estructura interna de la Terra

L´estrctura de l´interior de la Terra s´haestudiat a partir de dos criteris : la composició i el comportament mecànic dels seus materials.

Segons la composició, l´estructura de la Terras´ha dividit en:L´escorça és la capa més superficial, és sòlida iestà formada bàsicament per silici i alumini.El mantell, capa intermèdia. Està format persilici i magnesi.El nucli és la capa més interna. Està format perferro i níquel.Segons el comportament mecànic delsmaterials, la Terra es divideix en:

La litosfera és la capa sòlida superficial de laTerra.Està constituïda per l´escorça i per unapetita franja de mantell.L´astenosfera. És una capa fluida delmantell. Es troba sota la litosfera.La mesosfera també comprèn part delmantell però és més densa.A sota la mesosfera s´hi troba el nucliextern, que és manté fluid, i el nucli intern,sòlid.

Manifestacions de l´energia internade la Terra

Es poden diferenciar dos tipus demanifestacions de l´energia interna a lasuperfície terrestre:

Els processos de formació del relleu:Tectònica de plaques. És una teoria queexplica las creació. Evolució i destrucció delscontinents i oceans.

Deformacions i fractures. Són processos deformació d´accidents del relleu a nivell local oregional.Vulcanisme. Gràcies a aquest fenomen esformen surgències de magma a la superfície.Tenen la capacitat de modificar el relleu.Sismicitat. Són els processos que produeixenmoviments del terreny que poden modificar elpaisatge.

Els processos de formació de roquesendògenes:Magmatisme. Són les roques que es formenquan és refreda el magma.Metamorfisme. Són les roques que es generenquan són sotmeses a pressions i temperatureselevades però que no arriben a fondre-les.

TECTÒNICA DE PLAQUES

Els continents no sempre van estar en les posicions que ocupen actualment. En un passat, tots els continents van estar units en un gran super continent anomenat pangea , envoltat d'un únic i immens oceà, anomenat panthalasa .

La teoria que explica com els continents actuals es van formar a partir de la fragmentació d'un únic

continent és la teoria de la Tectònica de plaques .

Un dels primers científics que va proposar que els continents havien estat units i es movien, va ser Alfred Wegener en 1915 amb la seva teoria de la Deriva continental. La seva teoria es basava en la forma dels continents (Àfrica i Amèrica del Sud encaixen) i que alguns fòssils d'animals terrestres que es presentaven en ambdós continents i només es podia explicar si havien estat units. La seua decisió va ser que no va poder explicar el motor del moviment dels continents.

Aquesta teoria no va tenir molt èxit però va serla base perquè el 1960 sorgís la teoria de latectònica de plaques, segons la qual les correntsde convecció que hi ha a l'astenosfera i en elmantell, produeixen el moviment de les plaquesen què està fragmentada la litosfera. Tots elsmoviments d'aquestes plaques, els seus efectesi les seves causes constitueixen la tectònicaglobal, que explica tots els fenòmens geològicsque tenen un origen intern (volcans,terratrèmols, formació de serralades, expansiódels oceans, moviment dels continents ...)

DEFORMACION I FRACTURES

DeformacionsQuan les roques són plàstiques ,el terreny forma unes ondulacions anomenades plecs.En la estructura d´un plec hi distingim els elements següents;Xarnera: conjunt de punts on es produeix el canvi de sentit en la inclinació del plegament.Pla axial : pla imaginari que passa per les xarneres dels diversos estrats. Divideix el plegament en dues parts d´inclinacionsoposades.

Eix de plegament: línia en què el pla axialcoincideix amb la superfície del terreny.Flancs: laterals del plegament, a tots dos costatsde la xarnera.

Existeixen dos tipus de plecs:Anticlinals: són aquells en què els estrats més profunds es troben en el centre i els més superficials en l´exterior dels flancs. Tenen forma de U invertida.Sinclinals: són aquells en què els estrats més profunds es troben a l´exterior dels flancs i els més superficials, al centre. Tenen forma de U.

FracturesQuan les deformacions de les roques superen elseu límit de ruptura, el material cedeix i esprodueixen fractures. Hi ha dos tipus defractures:Diàclasis: són fractures de les roques que escaracteritzen perquè entre els blocs es produeixuna separació o esuqerda, però no hi hadesplaçament d´un bloc respecte de l´altre.Falles: es tracta de fractures de les roques en lesquals els blocs resultants es desplacen l´unrespecte de l´altre. El moviment pot ser vertical,horitzontal o una combinació de tots dos.

Les falles tenen els elements següents:Llavi elevat :bloc que es troba desplaçat cap amunt respecte de l´altre.Llavi enfonsat: bloc desplaçat cap avall respected´altre.Salt de falla:desplaçament produït entre el dos llavis.Pla de falla: superfície sobre la qual s´ha produït el desplaçament dels llavis.

Hi ha diferents tipus de falles:

Falla normal El pla de falla está inclinat cap al llavielevat.Falla inversa El pla de falla está inclinat cap el llavienfonsat.Falla horitzontal El desplaçament entre blocs eshoritzontal. El pla de falla és vertical.