L’alfabet llatí

-Els etruscos, eren un poble veí de Roma que en el s VI aC dominava la ciutat.

- Els etruscos van aprendre el grec que es parlava a la Magna Grècia (sud d’Itàlia)i els romans el van aprendre dels etruscos

Origen de l’alfabet

L’alfabet llatí apareix a Roma cap a l’any 600 aC.

Al segle I aC, època clàssica, constava de 23 lletres MAJÚSCULES (les minúscules daten de finals de l’imperi)

Són les lletres que veiem en aquesta imatge

Particularitats de les vocals:

- N’hi havia cinc, però una mateixa vocal podia tenir una durada de pronunciació diferent:

- llarga breu

Per tant, la a llarga i la a breu tenien el mateix timbre, però diferent durada.

- La u majúscula la representaven V perquè no tenien la ve baixa, no hi havia confusió possible.Al nostre diccionari trobarem la V, en realitat és una u semivocal que es troba en inicial de paraula seguida de vocal i entre vocals: uenio = venio (inuenio = invenio), moueo = moveo

Particularitats de les consonants:

- C > K- CH > K- G > [GU]- QU / GU > la u es pronuncia sempre- H > sempre muda- LL > L·L- PH > F- TH > T- Z > DS- X > KSExemples: cicero, pulcher, ager, philosophia, rex, Zephirus, Gallia, sanguis, chorda, quercus, thesis, zonula, leges, carcer, theorema, ciuitas.

Síl·laba tònica en llatí:

En llatí no hi ha accents. Per saber quina és la síl·laba tònica es pren com a referència la quantitat de les vocals de les síl·labes. Com que és un mica complicat, nosaltres utilitzarem aquest sistema:- No hi ha paraules agudes- Les paraules de dues síl·labes són totes planes.- Les paraules de tres o més síl·labes seran planes o escrúixoles seguint la nostra intuïció.- Només hi ha quatre diftongs en llatí: au, ae, oe, eu: Per tant, una paraula acabada en –ae, mai té la tònica en aquesta a: puellae, uiae, magistrae, reginae, ancillae, insulae, terrae, dominae, nautae, agricolae, incolae, agricolae, deae, scribae, dominae, matronae.