LES ARTS PLÀSTIQUES ILES ARTS PLÀSTIQUES I

LA PINTURALA PINTURA

Índex

1.- La Pintura: Definició1.- La Pintura: Definició

2.- La Profunditat: Una Il·lusió (Perspectiva i Clarobscur)2.- La Profunditat: Una Il·lusió (Perspectiva i Clarobscur)

3- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant3- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant

4- Les Tècniques Pictòriques: Fresc, Tremp, oli ...4- Les Tècniques Pictòriques: Fresc, Tremp, oli ...

5- Altres Tipologies: El Mosaic i el Vitrall5- Altres Tipologies: El Mosaic i el Vitrall

LA PINTURALA PINTURA

La pintura és la creació d’una imatge figurativa o abstracta sobre una superfície de dues dimensions de naturalesa diversa: Mur, fusta, tela, cartró, paper, papir, pergamí....

1.- La Pintura: Definició1.- La Pintura: Definició

La pintura es desenvolupa sobre un pla: dues dimensions (alçada i amplada)

LA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓLA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓ

I simula la 3ª dimensió (fondària o profunditat) amb diferents artificis:

2.- La Profunditat: Una Il·lusió2.- La Profunditat: Una Il·lusió

- La Superposició dels objectes o formes representades

- El canvi de mida dels elements representats

- El clarobscur: tècnica que permet simular la profunditat mitjançant el joc de contrastos entre la llum i l'ombra

- La Perspectiva : tècnica que permet simular la profunditat (la tercera dimensió de què manca la pintura), creant la il·lusió de l’espai en el conjunt de l’obra.

*Aquestes tècniques o artificis no són excloents i es poden utilitzar per separat o conjuntament per tal d’incrementar la sensació de profunditat de la representació

Ampliar informació

D’entre tots aquests artificis o tècniques per simular la profunditat cal destacar en l’art occidental la perspectiva.

La Perspectiva pot ser:

- Lineal ( geomètrica o cònica) quan la superfície bidimensional del quadre s’estructura geomètricament en un entramat de línies de línies rectes convergents envers uns punts anomenats punts de fuga.

2.- La Profunditat: Una Il·lusió2.- La Profunditat: Una Il·lusió

Aèria o atmosfèrica quan s’aconsegueix la sensació de profunditat difuminant els contorns de les figures a mida que s’allunyen cap el fons.

També s’utilitzen contrastos molt marcats de lluminositat.

En aquestes pintures s’intenta representar no sols la profunditat, sinó també, l’atmosfera que envolta els objectes.

2.- La Profunditat: Una Il·lusió2.- La Profunditat: Una Il·lusió

ASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA: LA MATÈRIA PICTÒRICAASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA: LA MATÈRIA PICTÒRICA

Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant

- El pigment : és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic ,inorgànic o sintètic.

- L’aglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dona una consistència pastosa.

No s’ha de confondre l’aglutinant amb el dissolvent , el qual és un líquid que, barrejatamb la pintura, la fa més fluida a l'hora de pintar (aiguarràs)

3.- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant3.- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant

Se solen fer servir com aglutinants coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, resines, olis, o la clara i el rovell de l’ou.

Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques : El fresc, el tremp, l’oli, l’aquarel·la, l’acrílic, etc...

LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUESLES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Cada una d’elles amb unes propietats i unes característiques diferents.

L’element fonamental en cada una d’aquestes tècniques és l’aglutinant .

Doncs.... és l'aglutinant el que condiciona les característiques pròpies de cada una d’aquestes tècniques: temps d’assecatge, textura, resistència, la lluminositat, la possibilitat d’efectuar o no correccions, ...

És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur o paret.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Consisteix a pintar el mur damunt d’una preparació encara fresca de calç o guix per tal de que el pigment passi a formar part del mateix mur.

CARACTERÍSTIQUES:

- La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport.

- Requereix d’una acurada planificació (feina fragmentada) i no permet realitzar rectificacions. - En el frecs es fa servir la sinòpia, un dibuix preparatori que es fa damunt L’arrebossat

- Un altre avantatge d’aquesta tècnica és la seva gran durabilitat i resistència al pas del temps. (la pintura queda incrustada en el suport)

El FRESC ( Fresco)

EXEMPLES DE PINTURES REALITZADES AMB LA TÈCNIQUE DEL FRESCE DIFERENTS ETAPES HISTÒRIQUES

EXEMPLES DE PINTURES REALITZADES AMB LA TÈCNIQUE DEL FRESCE DIFERENTS ETAPES HISTÒRIQUES

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

El TREMP (Temple)

Aquesta tècnica pictòrica es va utilitzar preferentment per pintar sobre fusta (retaules) però també s’utilitzà per pintar sobre pergamí.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Aquesta tècnica pictòrica es va utilitzar preferentment per pintar sobre fusta (retaules) però també s’utilitzà per pintar sobre pergamí.

En aquesta tècnica els pigments de colors es dissolien en aigua temperada utilitzant com aglutinant el rovell de l’ou, barrejat amb coles com el làtex de brot de figuera o la cola aràbiga.Al igual que la tècnica del frecs requereix d’una preparació prèvia del suport (fusta o pergamí), així cal cobrir el suport amb una fina capa de guix.

Un cop assecada, amb un punxó es feia el dibuix sobre el guix. Desprès s’omplien amb color els espais dibuixats.

La pintura era aplicada en capes primes i fines que permetien la realització de transparències.

Presenta un acabat llis i mate, i a diferència del fresc, aquesta pintura si que permet realitzar retocs i correccions un cop seca.

El seu us decau quan apareix la pintura a l’oli que permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

L’època dorada d’aquesta tècnica són els segles XIV i XIV

És la tècnica pictòrica més divulgada i s’executa tant sobre fusta com sobre tela o qualsevol altre suport: cartró, metall...

JAN VAN EYCKEl matrimoni Arnolfini (1434)

Consisteix en barrejar els pigments amb oli de llinosa o de nou.

Tot i que és una tècnica coneguda des de l’antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV

Permet treballar molt còmodament (es pot interrompre...) i admet rectificacions.

També permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants

Com inconvenient principal presenta l’enfosquiment amb el pas del temps...(necessita de restauració)

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

L’OLI (Oleo)

Aquesta tècnica pictòrica és molt versàtil i presenta moltes possibilitats:La pintura es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura matèrica

L’oli, també permet ampliar la gama de colors i augmenta el contrast dels tons clars i obscurs

O bé, molt diluïda proporcionant una textura llisa..

També permet la superposició de vàries capes transparents. ( tècnica de veladures ).

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Jan Van Eyck. L’adoració de l’anell místic. (1432) oli sobre fusta.

Es pot aplicar amb pinzell o amb espàtula.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb l’oli de llinosa.

Al segle XV els pintors venecians i florentins van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni de la pintura a l’oli, donant lloc a l’aparició de la pintura de cavallet

Al principi es pintava sobre fusta, però ràpidament es va generalitzar el seu us sobre tela.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina.

És una tècnica que arriba fins els nostres dies per la seva versatilitat i capacitats expressives.

L’aquarel·la és una tècnica que utilitza com a suport el paper.

L’ AQUAREL.LA

Barreja els pigments amb goma aràbiga i aigua, aplicant-se amb pinzell sobre el paper.. És una tècnica ràpida i àgil (el color s’estén amb aigua). No admet correccions.Freqüentment utilitzada pels artistes per realitzar apunts ràpids sobre temes i motius diversos.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Destaca especialment per la transparència dels colors..

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

ACRÍLIC (Pintura acrílica )

És comença a utilitzar a partir dels anys 40 del segle XX. És un tipus de pintura fabricada industrialment, que és dissolt amb aigua, però que un cop seca , és resistent a ella.

Aquesta tècnica pictòrica es caracteritza per un assecatge molts ràpid i per ser molt resistent al agents atmosfèrics

Grans artistes de moviments i tendències del segle vint com l’expressionisme abstracte o el Pop art nord-americà la utilitzaran en la realització de les seves obres.

Com a inconvenient principal te que en assecar-se modifica lleugerament el to. (més que l’oli)

És una tècnica que segons el grau de dissolució permet obtenir acabats efecte oli o aquarel.la.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

ALTRES TÈCNIQUES: EL COLLAGE I LA PAINTURA MATÈRICA

Al segle XX l’experimentació artística va facilitar l’aparició d’altres tècniques pictòriques , que es caracteritzen per l'ús de materials i objectes no relacionats amb la pràctica pictòrica, tècniques com “el Collage” o “la pintura matèrica”.

Pablo PicassoViolí i partitura (1912)

Antoni Tàpies Creu i R (1975 )

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

El Collage s’inicia al 1912 quan Picasso i Braque comencen a introduir als seus quadres fragments de diaris, cartons, papers acolorits o fotografies.

La tècnica del collage, és una de les grans aportacions de les avantguardes de començaments del segle XX: Obre la porta a l’experimentació amb els valors tàctils i les textures, introduint al quadre fragments de realitat enlloc de representar-la.

4.- Les Tècniques Pictòriques4.- Les Tècniques Pictòriques

Amb la pintura matèrica els artistes creen superfícies pastoses mitjançant l’addició de diferents elements a la pintura: terra, pedres, pols de marbre, vidres, guix, serradures, fulles, palla, draps, llavors, etc.

Les obres assoleixen d’aquesta manera una varietat de textures que li donen major expressivitat i una forta càrrega emocional.

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall

ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I EL VITRALL

Tot i que no són estrictament tècniques pictòriques fent esment en aquest apartat un parell de tècniques que històricament han tingut una forta implantació i que al igual que la pintura han contribuït al fenomen artístic de la creació d’imatges de caràcter bidimensional.

EL MOSAIC EL VITRALL

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall

EL MOSAIC

És una tècnica de creació d’imatges que no utilitzà pigment. El Color és proporcionat per les tessel·les, petites peces de pedra, vidre, ceràmica o metall .

Tècnica utilitzada des de la més remota antiguitat, va assolir un gran esplendor durant l’època romana pel recobriment de terres i murs dels habitatges.

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall

Durant i l’imperi bizantí també va tenir una profusa difusió en la construcció i decoració de les basíliques cristianes. .

Aquesta tècnica arriba fins als nostres dies, on artistes de renom universal com en Gaudí o en Miró també l’han utilitzat en la realització de les seves obres.

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall

EL VITRALL

El vitrall o vidriera utilitza com a pigment els vidres de colors , el quals s’uneixen amb plom per les vores i es munten sobre una estructura de ferro.

Finalment es col·loquen a les obertures a les obertures ( finestrals o rosasses ) de les esglésies i d’altres edificis.