115
Sdiv. Magnoliofitins (Angiospermes) Cl. Magnoliates (Dicotiledònies) Scl. Rosides Superfamilia lleguminoses

Lleguminoses

  • Upload
    jfelip1

  • View
    1.794

  • Download
    6

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Lleguminoses

Sdiv. Magnoliofitins(Angiospermes)

Cl. Magnoliates(Dicotiledònies)

Scl. RosidesSuperfamilia lleguminoses

Page 2: Lleguminoses

Superfamilia lleguminoses• Amb 13000 espècies és la segona

família de les Fanerògames, després de les compostes. Noméspersiteix un sol carpel que forma una beina o llegum. Hi ha hagutuna reducció del nombre d'estams i s'arribat a una corol.la zigomorfa.

• De fet les lleguminoses són una superfamília que reuneix les Cesalpinàcies (Cercissiliquastrum, arbre de l´amor, Ceratonia siliqua, garrofer) les Mimosàcies (gènere Acacia) i les Papilionàcies (Vicia).

• Les Mimosàcies tenen encara nombrosos estams i flor regular. Les altres dues famílies tenen10 estams i corol.la zigomorfa típica amb 5 pètals lliures (estandart, ales i carena formada pels dos pètals centrals) però les papilionàcies amb un estandartmés voluminós.

Page 3: Lleguminoses

Familia Mimosàcies

Superfamilia Lleguminoses

Page 4: Lleguminoses

El gènere Acacia, de port arbori o arbustiu, són les espèciesllenyoses més típiques, i sovintdominants, de les sabanes àrides, encara que estan distribuidespràcticament arreu del món, on sónespecialment nombroses és a les sabanes seques africanes i australianes, algunes, la majoriaoriginàries d´Austràlia, es cultiven a les contrades mediterrànies coma ornamentals anomenant-se, en general, mimoses.

Acacia ancura, Mulga, Austràlia

Page 5: Lleguminoses

Acacia dealbata

• Arbret perennifoli no espinós d´origen australiài creixement ràpid de 10-12 m.

• Fulles bipinnaticompostesgrisenques amb folíolulsde 3-4 mm i flors en glomèruls grocs, esfèrics, de 4-7 mm de diàmetreque curullen l´arbre a finals de l´hivern formantuna vistosa taca groga en el paisatge.

• Fruit en llegum.

IES Horticultura, 24-2-09

Page 6: Lleguminoses

Acacia dealbata

• Les mimoses es diferencien facilment de la resta de lleguminoses per tenir la flor en forma de glomèrul esfèricamb nombrososestams moltvistosos i en canvi els pètals petits o absents.

Reus, febrer 08

Page 7: Lleguminoses

Acacia dealbata

Reus, febrer 08

Page 8: Lleguminoses

Acacia retinodes

• Les fulles s´atrofien i són substituïdes pelspecíols, que sónlaminars (fil·lodis).

IES Horticultura, Reus, 3-4-08

Page 9: Lleguminoses

Acacia retinodes

IES Horticultura, Reus, 3-4-08

Page 10: Lleguminoses

Acacia retinodes

Almeria

Page 11: Lleguminoses

Acacia longifolia

Leiria, octubre 05

Page 12: Lleguminoses

Acacia melanoxylon

L´Ampolla , autopista

Page 13: Lleguminoses

Acacia karoo

2 oct 05

Page 14: Lleguminoses

Albizia julibrissin

Vall-Llobrega, juliol 99

Page 15: Lleguminoses

Albizia julibrissin

Vall-Llobrega, juliol 99

Un arbret asiàtic de flor una mica diferent, no tan esfèrica i petita, però també amb estams nombrosos, visibles, rosacis, és l´acàcia de Constantinopla, Albizia julibrissin, moltplantada en carrers i jardins per la seva bonica floració.

Page 16: Lleguminoses

Familia Papilionàcies

Superfamilia Lleguminoses

Page 17: Lleguminoses

• Les papilionàcies són 10000 espècies amb un estandartmolt més voluminós que el de les Cesalpinàcies, recubrint elsrestants pètals.

• Les flors es troben en inflorescències en raïms. El calze, gamosèpal, amb 5 dentsmolts cops formant dos llavis.

• L'androceu consta de 10 estams, tots soldats pelfilament (monadelf), 9 de soldats i un de lliure (diadelf) o bé tots lliures.

• Gineceu amb un sol carpelcentral allargat que acaba donant un fruit en llegum.

Spartium junceum, Albarca, 11-5-06

Page 18: Lleguminoses

Spartium junceum

• La ginesta és un arbust de 1-3(5) m, subafil·leamb tiges junciformesverdes, fulles oblongo-linears, fugaces i flors grogues, flairoses, en raïms més o menys densos amb calze escariós i llegun de 6-8(10) cm, comprimit, glabre i negrós a la maturitat.

Vall del Glorieta

Page 19: Lleguminoses

Spartium junceum

També s´utilitza en jardineria.IES Horticultura, juny 06IES Horticultura, 11-5-06

Page 20: Lleguminoses

Retama monosperma

Mar i Murtra, 20-4-06

Page 21: Lleguminoses

Lathyrus tingitanus

Montseny, 30-4-06

Page 22: Lleguminoses

Lathyrusodoratus

Mar i Murtra,27-4-99,Creta, Italia, Sicilia

Page 23: Lleguminoses

Vicia cracca

Montseny, 30-4-06

Page 24: Lleguminoses

Vicia cracca

Montseny, 30-4-06

Page 25: Lleguminoses

Vicia faba

9-4-07

Page 26: Lleguminoses

Trifolium repens

Vall del Glorieta

Page 27: Lleguminoses

Triflolium repens

La Vall d´Aràn, juriol 05

Page 28: Lleguminoses

Lotus corniculatus

Varietat pilosus, maig 94Tosal de la Baltasana

Page 29: Lleguminoses

Lotus berthelotti

Reus, 28-5-07

Page 30: Lleguminoses

Lotus berthelotti

Reus, 28-5-07

Page 31: Lleguminoses

Lotus berthelotti“maculata”

Mar i Murtra, 20-4-06

Page 32: Lleguminoses

Lotusberthelotti“maculata”

Mar i Murtra, 20-4-06

Page 33: Lleguminoses

Lotus berthelotii x maculata

Mar i murtra, 27-4-99, Tenerife

Page 34: Lleguminoses

Clianthus formosus

Austràlia

Page 35: Lleguminoses

Coronilla juncea

Tortosa, març 99 (Diego Zaragoza)

Page 36: Lleguminoses

Coronilla minima

Albarca, 11-5-06

Page 37: Lleguminoses

Coronilla emerus

Montseny, 30-4-06

Page 38: Lleguminoses

Coronilla valentina “glauca”

Mar i Murtra

Page 39: Lleguminoses

Anthyllis cytisoides

L´albada, Anthyllis cytisoides, és un arbust blanquinós de flors grogues molt habitual a les nostres muntanyes mediterrànies calcàries, Maspujols, 91

Page 40: Lleguminoses

Anthyllis cytisoides

Maspujols, 13-4-01

Page 41: Lleguminoses

Dorycnium pentaphyllum

la botja d´escombres, arbust de flors blanques.Tossal de la Baltasana, juny del 05

Page 42: Lleguminoses

Dorycnium pentaphyllum

Tossal de la Baltasana, juny del 05

Page 43: Lleguminoses

Dorycnium hirsutum

La Mussara, primavera del 94

Page 44: Lleguminoses

Dorycnium hirsutum

17-6-07

Page 45: Lleguminoses

Medicago maritima

Plantació sobre dunes

Page 46: Lleguminoses

Ulex parviflorus

• la gatosa, arbust densament espinós, de 0,3-1,5(2) m, subafil·le

• fulles simples, subuladesi flors papilionadesgrogues de 13-20 mm de calze groc dividit fins a la base en dos peces

• floreix a l´hivern

27-10-05

Page 47: Lleguminoses

Ulex europaeus

Santiago, abril 00 Les Landes, 30-11-00, bosc talati amb regenerat natural de Q. robur

Page 48: Lleguminoses

Ulex densus

Cabo de Roca, octubre 05

Page 49: Lleguminoses

Erinacea anthyllis

La Mola, 18-3-01

La Mussara, 13-5-00

l´eriçó, és una mata subafil·lade carenes ventoses calcàries que fa densos coixinets espinosos de 1-3 dm;

Page 50: Lleguminoses

Erinacea anthyllis

Fa fulles simples d´uns 5 mm i flors papilionades blaves de calze bilabiat piloso-sedós, finalment inflato-vesiculós i llegum pilós de 12-20 mm.

Page 51: Lleguminoses

Ononisspinosa

17-6-07

Page 52: Lleguminoses

Calicotome spinosa

Montseny, 30-4-06

Page 53: Lleguminoses

Genista scorpius

arbusts espinosos amb tiges esmolades acabades en punxa que coneixem genericamentcom argelagues.

La Mussara, 13-5-00

Page 54: Lleguminoses

Genista scorpius

Page 55: Lleguminoses

Genista hispanica

La Mussara, 13-5-00

Page 56: Lleguminoses

Genista hispanica

Montsant, Albarca, maig 05

Page 57: Lleguminoses

Genista hispanica

Montsant, Albarca, maig 05

Page 58: Lleguminoses

Genista sessilifolia

Page 59: Lleguminoses

Genista triflora

Montseny, 30-4-06

Page 60: Lleguminoses

Sarothamnus scoparius

6-4-06

Page 61: Lleguminoses

Sarothamnus scoparius

6-4-06

Page 62: Lleguminoses

Colutea arborescens

Castellfullit, Nov 07

Page 63: Lleguminoses

Robinia pseudoacacia

• Arbre caducifoli, de capçada irregular i creixement relativament ràpid que pot arribar a 25 metres d´alçada; originari de Nord-amèrica, introduït i naturalitzat a les nostres contrades.

• Ha estat molt utilitzat per a la consolidació de talussos donada la seva facilitat de fer nous peus, llucs o turions.

Pont del diable, 19-4-99

Page 64: Lleguminoses

Robinia pseudoacacia

• El tronc, recte i de fusta dura, té una escorça molt característica amb esquerdes profundes que formen com unes crestes que s´entrecreuen.

Parc de la ciutat, 14-10-00

Page 65: Lleguminoses

Robinia pseudoacacia

Pont del diable, 19-4-99

La fulla és pinnaticomposta amb folíols un xic emarginats i una espina en el lloc de l´estípula.

Page 66: Lleguminoses

Robinia pseudoacacia

• Cap al maig, floreix i les seves branques s´omplen de raïms pènduls, de flors blanques, flairoses; fruit en llegum aplanada.

Albarca, 11-5-06

Page 67: Lleguminoses

Robinia sp.

R. pseudoacacia “cascarouge”,IES Horticultura i Jardineria

R. tortuosa, Kew garden

Page 68: Lleguminoses

Tipuanatipu

• Arbre originari de la zona de Bolivia i Argentina que darrerament és freqüentment plantat

• La forma extesa de la seva capçada i l´absència d´espines el poden diferenciar de la nostra acàcia

• És de creixement ràpid i pot viure fins a 250 anys.

IES Horticultura, 4 juny 06

Page 69: Lleguminoses

Tipuana tipu

• De fulles caduques, compostes, imparapinnades, de folíols subsèssils i emarginats moltsemblants a les de l´acàcia però sense espina estipular que queden dalt de l´arbre fins quasi al final de l´hivern

Page 70: Lleguminoses

Tipuana tipu

• El fruit és una beinaamb poques llavors i disposat en forma de sàmara.

Page 71: Lleguminoses

Tipuana tipu

Produeix una munió de flors grogues que encatifen el terra de la ramblade sant Josep obrer o la de Tarragona a començaments d´estiu quanfloreix.Rambla de St. Josep obrer, Reus, juny 98

Page 72: Lleguminoses

Wisteriasinensis

• la glicina fa raïms pènduls molt vistosos de 15-30 cm amb flors d´un lila clar en el moment de treure la fulla com podreu veure aquesta primavera a la pèrgola de l´escola

Mar i murtra, 29-3-01

Page 73: Lleguminoses

Wisteria sinensis

Page 74: Lleguminoses

Wisteria sinensis

Montserrate, Portugal, Oct 05

Page 75: Lleguminoses

Wisteria floribunda

IES Horticultura, Reus, abril 05 IES Horticultura, Reus, maig 05

Page 76: Lleguminoses

Wisteriafloribunda

IES Horticultura, Reus, maig 05

Page 77: Lleguminoses

Wisteria floribunda

Page 78: Lleguminoses

Wisteria floribunda, var macrobotrys

Kew garden,Japó

Page 79: Lleguminoses

Laburnumanagyroides

• És un arbret de 5-6 m originari del Sud d´Europa, de forma irregular, creixement ràpid i vida curta.

• Molt apreciat per l´exuberància de les floracions grogues en llargs raïms pènduls que cobreixen l´arbre en primavera. Tot ell és metzinós però sobretot ho són les llavors negres de la beina.

IES Horticultura, Reus, 25-4- 05

Page 80: Lleguminoses

Laburnumanagyroides

Té fullestrifoliolades i flors papilionades.

Page 81: Lleguminoses

Laburnumanagyroides

Kew gardenChambery, oct 07

Page 82: Lleguminoses

Laburnum sp.

Wisley, 8-6-94

Page 83: Lleguminoses

Cytissus bottondreri

Kew garden, London

Page 84: Lleguminoses

Familia Cesalpinàcies

Superfamilia Lleguminoses

Page 85: Lleguminoses

Ceratonia siliqua

• El garrofer, arbre baix(5-10 m), capçadaampla i creixementlent propi de contradesmediterrànies sequeson és cultivat i naturalitzat.

IES Horticultura, 7-1-03

Page 86: Lleguminoses

Ceratonia siliqua

• Fulla perenne, paripinnades amb 2-5 parells de folíolsel·líptics, coriacis, obtusos o emarginats, lluents a l´anvers, de 2,5 a 6 cm

• llegum indehiscent de 10-20 cm amb polpa dolça, comestible, la garrofa

Page 87: Lleguminoses

Ceratoniasiliqua

Florshermafrodites, octubre 02

Fan flors polígames a la tardor

Flors masculinesIES Horticultura20-11-08

Page 88: Lleguminoses

Ceratoniasiliqua

Silvestre al Parc Nacional d´Arràbida, octubre 05

Page 89: Lleguminoses

Cercis siliquastrumPlaça Imperial Tarraco, 22-3-00Montblanc, maig 05

Arbre de la mediterrània oriental de 5-8 m de fulles caduques, suborbiculars, cordiformes

Page 90: Lleguminoses

Cercis siliquastrumMontblanc, maig 05

Flors d´un rosa viu que neixen en fascicles sobre el tronc i les branques velles abans de que sorti la fulla, a la primavera. Llegum bru.

Page 91: Lleguminoses

Cerciscanadensis

“forest pansy”

Page 92: Lleguminoses

Cercidiphyllumjaponicum

Page 93: Lleguminoses

Parkinsonia aculeata

El pal verd és un arbre de 4-6 m, de creixement ràpid, originari de l´Amèrica tropical que pot viure fins a 200 anys. Forma extesa i fullatge pèndul amb espines. Plaça de la Font, Tarragona, juny 01

Page 94: Lleguminoses

Parkinsonia aculeata

Plaça de la Font, Tarragona, juny 01

Les fullessemipersistents, compostes, d´uns 30 cm ambnombrososfolíols molt petits (5 mm). Florsgrogues, flairoses i fruitsen beinaestrangulada (loment).

Page 95: Lleguminoses

Parkinsonia aculeata

escorça verda, Passeig S. Antoni, 2-1-00

IES Horticultura i jardineria,juny 98

Page 96: Lleguminoses

Sophora japonica

Mitja Lluna, Tarragona, 17-9-01

Arbre de 10-20 m, d´origen xinès, no espinós, semblant a la robínia, de fulles pinnaticompostes amb folíols més o menys lluents a l´anvers i àpex agut, de flors d´un blanc groguenc en panículeserectes terminals i el llegum pèndul, indehiscent, amb fortes constriccions (en loment).

Page 97: Lleguminoses

Sophora japonica

Govern civil, Tarragona, 3-4-99

Page 98: Lleguminoses

Sophora sp.

“pèndula”, València, 19-10-95La Granja, 1-4-99

Page 99: Lleguminoses

Gleditsia triacanthos

IES Horticultura, maig 2005

IES Horticultura, 17-11- 2005

Arbre de 10-30 m, originari d´Amèrica del Nord, amb espines robustes (7-20 cm) i ramificades

Page 100: Lleguminoses

Gleditsiatriacanthos

• Arbre de 10-30 m, originari d´Amèrica del Nord, amb espines robustes (7-20 cm) i ramificades. El de l´institut és una varietat sense espines.

• Fulles caduques, 1-2-pinnaticompostes, amb folíolsfeblement serrats; flors petites, no papilionàcies, unisexuals, d´un blanc verdós

• Llegum gros de 20-45 x 2-5 cm.

Carrer Ramón y Cajal, Tarragona, 21-11-99

IES Horticultura, 22-9- 2005

Page 101: Lleguminoses

Erithryna crista-galli

Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05

Page 102: Lleguminoses

Erithryna crista-galli

Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05

Page 103: Lleguminoses

Erithryna crista-galli

Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05

Page 104: Lleguminoses

Erithrynacoralloides

IES Horticultura i jardineria, Reus, 5-6-07

Page 105: Lleguminoses

Erithryna coralloides

IES Horticultura i jardineria, Reus, juny 07

Fulla tipicamenttrifoliada

Page 106: Lleguminoses

Erythrina cafra

Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05

Page 107: Lleguminoses

Erythrina fusca

Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05

Page 108: Lleguminoses

Erithryna sp.

Bolivia, agost 96

Bolivia, agost 96

Page 109: Lleguminoses

Poinciana gilliesi o Caesalpinia pulcherrima

Ghana, gener 94

Page 110: Lleguminoses

Poinciana gilliesi o Caesalpinia pulcherrima

IES Horticultura, Reus, juny 05

Page 111: Lleguminoses

Bauhiniapurpurea

IES Horticultura, Reus, 4 maig 2008

Arbre de 9-10 m originari de Xina i la Índia de creixement lent i forma esfèrica irregular

Page 112: Lleguminoses

Bauhinia purpureaIES Horticultura, Reus, juny 07

Fulles alternes, bilobades, cordiformes i flors rosades, papilionades i flairoses

Page 113: Lleguminoses

Bauhinia purpurea

IES Horticultura, Reus, maig 06

Page 114: Lleguminoses

Delonix regia

La Palma, juliol 07

Page 115: Lleguminoses

Delonix regia

La Palma, juliol 07