Upload
jfelip1
View
1.794
Download
6
Embed Size (px)
Citation preview
Sdiv. Magnoliofitins(Angiospermes)
Cl. Magnoliates(Dicotiledònies)
Scl. RosidesSuperfamilia lleguminoses
Superfamilia lleguminoses• Amb 13000 espècies és la segona
família de les Fanerògames, després de les compostes. Noméspersiteix un sol carpel que forma una beina o llegum. Hi ha hagutuna reducció del nombre d'estams i s'arribat a una corol.la zigomorfa.
• De fet les lleguminoses són una superfamília que reuneix les Cesalpinàcies (Cercissiliquastrum, arbre de l´amor, Ceratonia siliqua, garrofer) les Mimosàcies (gènere Acacia) i les Papilionàcies (Vicia).
• Les Mimosàcies tenen encara nombrosos estams i flor regular. Les altres dues famílies tenen10 estams i corol.la zigomorfa típica amb 5 pètals lliures (estandart, ales i carena formada pels dos pètals centrals) però les papilionàcies amb un estandartmés voluminós.
Familia Mimosàcies
Superfamilia Lleguminoses
El gènere Acacia, de port arbori o arbustiu, són les espèciesllenyoses més típiques, i sovintdominants, de les sabanes àrides, encara que estan distribuidespràcticament arreu del món, on sónespecialment nombroses és a les sabanes seques africanes i australianes, algunes, la majoriaoriginàries d´Austràlia, es cultiven a les contrades mediterrànies coma ornamentals anomenant-se, en general, mimoses.
Acacia ancura, Mulga, Austràlia
Acacia dealbata
• Arbret perennifoli no espinós d´origen australiài creixement ràpid de 10-12 m.
• Fulles bipinnaticompostesgrisenques amb folíolulsde 3-4 mm i flors en glomèruls grocs, esfèrics, de 4-7 mm de diàmetreque curullen l´arbre a finals de l´hivern formantuna vistosa taca groga en el paisatge.
• Fruit en llegum.
IES Horticultura, 24-2-09
Acacia dealbata
• Les mimoses es diferencien facilment de la resta de lleguminoses per tenir la flor en forma de glomèrul esfèricamb nombrososestams moltvistosos i en canvi els pètals petits o absents.
Reus, febrer 08
Acacia dealbata
Reus, febrer 08
Acacia retinodes
• Les fulles s´atrofien i són substituïdes pelspecíols, que sónlaminars (fil·lodis).
IES Horticultura, Reus, 3-4-08
Acacia retinodes
IES Horticultura, Reus, 3-4-08
Acacia retinodes
Almeria
Acacia longifolia
Leiria, octubre 05
Acacia melanoxylon
L´Ampolla , autopista
Acacia karoo
2 oct 05
Albizia julibrissin
Vall-Llobrega, juliol 99
Albizia julibrissin
Vall-Llobrega, juliol 99
Un arbret asiàtic de flor una mica diferent, no tan esfèrica i petita, però també amb estams nombrosos, visibles, rosacis, és l´acàcia de Constantinopla, Albizia julibrissin, moltplantada en carrers i jardins per la seva bonica floració.
Familia Papilionàcies
Superfamilia Lleguminoses
• Les papilionàcies són 10000 espècies amb un estandartmolt més voluminós que el de les Cesalpinàcies, recubrint elsrestants pètals.
• Les flors es troben en inflorescències en raïms. El calze, gamosèpal, amb 5 dentsmolts cops formant dos llavis.
• L'androceu consta de 10 estams, tots soldats pelfilament (monadelf), 9 de soldats i un de lliure (diadelf) o bé tots lliures.
• Gineceu amb un sol carpelcentral allargat que acaba donant un fruit en llegum.
Spartium junceum, Albarca, 11-5-06
Spartium junceum
• La ginesta és un arbust de 1-3(5) m, subafil·leamb tiges junciformesverdes, fulles oblongo-linears, fugaces i flors grogues, flairoses, en raïms més o menys densos amb calze escariós i llegun de 6-8(10) cm, comprimit, glabre i negrós a la maturitat.
Vall del Glorieta
Spartium junceum
També s´utilitza en jardineria.IES Horticultura, juny 06IES Horticultura, 11-5-06
Retama monosperma
Mar i Murtra, 20-4-06
Lathyrus tingitanus
Montseny, 30-4-06
Lathyrusodoratus
Mar i Murtra,27-4-99,Creta, Italia, Sicilia
Vicia cracca
Montseny, 30-4-06
Vicia cracca
Montseny, 30-4-06
Vicia faba
9-4-07
Trifolium repens
Vall del Glorieta
Triflolium repens
La Vall d´Aràn, juriol 05
Lotus corniculatus
Varietat pilosus, maig 94Tosal de la Baltasana
Lotus berthelotti
Reus, 28-5-07
Lotus berthelotti
Reus, 28-5-07
Lotus berthelotti“maculata”
Mar i Murtra, 20-4-06
Lotusberthelotti“maculata”
Mar i Murtra, 20-4-06
Lotus berthelotii x maculata
Mar i murtra, 27-4-99, Tenerife
Clianthus formosus
Austràlia
Coronilla juncea
Tortosa, març 99 (Diego Zaragoza)
Coronilla minima
Albarca, 11-5-06
Coronilla emerus
Montseny, 30-4-06
Coronilla valentina “glauca”
Mar i Murtra
Anthyllis cytisoides
L´albada, Anthyllis cytisoides, és un arbust blanquinós de flors grogues molt habitual a les nostres muntanyes mediterrànies calcàries, Maspujols, 91
Anthyllis cytisoides
Maspujols, 13-4-01
Dorycnium pentaphyllum
la botja d´escombres, arbust de flors blanques.Tossal de la Baltasana, juny del 05
Dorycnium pentaphyllum
Tossal de la Baltasana, juny del 05
Dorycnium hirsutum
La Mussara, primavera del 94
Dorycnium hirsutum
17-6-07
Medicago maritima
Plantació sobre dunes
Ulex parviflorus
• la gatosa, arbust densament espinós, de 0,3-1,5(2) m, subafil·le
• fulles simples, subuladesi flors papilionadesgrogues de 13-20 mm de calze groc dividit fins a la base en dos peces
• floreix a l´hivern
27-10-05
Ulex europaeus
Santiago, abril 00 Les Landes, 30-11-00, bosc talati amb regenerat natural de Q. robur
Ulex densus
Cabo de Roca, octubre 05
Erinacea anthyllis
La Mola, 18-3-01
La Mussara, 13-5-00
l´eriçó, és una mata subafil·lade carenes ventoses calcàries que fa densos coixinets espinosos de 1-3 dm;
Erinacea anthyllis
Fa fulles simples d´uns 5 mm i flors papilionades blaves de calze bilabiat piloso-sedós, finalment inflato-vesiculós i llegum pilós de 12-20 mm.
Ononisspinosa
17-6-07
Calicotome spinosa
Montseny, 30-4-06
Genista scorpius
arbusts espinosos amb tiges esmolades acabades en punxa que coneixem genericamentcom argelagues.
La Mussara, 13-5-00
Genista scorpius
Genista hispanica
La Mussara, 13-5-00
Genista hispanica
Montsant, Albarca, maig 05
Genista hispanica
Montsant, Albarca, maig 05
Genista sessilifolia
Genista triflora
Montseny, 30-4-06
Sarothamnus scoparius
6-4-06
Sarothamnus scoparius
6-4-06
Colutea arborescens
Castellfullit, Nov 07
Robinia pseudoacacia
• Arbre caducifoli, de capçada irregular i creixement relativament ràpid que pot arribar a 25 metres d´alçada; originari de Nord-amèrica, introduït i naturalitzat a les nostres contrades.
• Ha estat molt utilitzat per a la consolidació de talussos donada la seva facilitat de fer nous peus, llucs o turions.
Pont del diable, 19-4-99
Robinia pseudoacacia
• El tronc, recte i de fusta dura, té una escorça molt característica amb esquerdes profundes que formen com unes crestes que s´entrecreuen.
Parc de la ciutat, 14-10-00
Robinia pseudoacacia
Pont del diable, 19-4-99
La fulla és pinnaticomposta amb folíols un xic emarginats i una espina en el lloc de l´estípula.
Robinia pseudoacacia
• Cap al maig, floreix i les seves branques s´omplen de raïms pènduls, de flors blanques, flairoses; fruit en llegum aplanada.
Albarca, 11-5-06
Robinia sp.
R. pseudoacacia “cascarouge”,IES Horticultura i Jardineria
R. tortuosa, Kew garden
Tipuanatipu
• Arbre originari de la zona de Bolivia i Argentina que darrerament és freqüentment plantat
• La forma extesa de la seva capçada i l´absència d´espines el poden diferenciar de la nostra acàcia
• És de creixement ràpid i pot viure fins a 250 anys.
IES Horticultura, 4 juny 06
Tipuana tipu
• De fulles caduques, compostes, imparapinnades, de folíols subsèssils i emarginats moltsemblants a les de l´acàcia però sense espina estipular que queden dalt de l´arbre fins quasi al final de l´hivern
Tipuana tipu
• El fruit és una beinaamb poques llavors i disposat en forma de sàmara.
Tipuana tipu
Produeix una munió de flors grogues que encatifen el terra de la ramblade sant Josep obrer o la de Tarragona a començaments d´estiu quanfloreix.Rambla de St. Josep obrer, Reus, juny 98
Wisteriasinensis
• la glicina fa raïms pènduls molt vistosos de 15-30 cm amb flors d´un lila clar en el moment de treure la fulla com podreu veure aquesta primavera a la pèrgola de l´escola
Mar i murtra, 29-3-01
Wisteria sinensis
Wisteria sinensis
Montserrate, Portugal, Oct 05
Wisteria floribunda
IES Horticultura, Reus, abril 05 IES Horticultura, Reus, maig 05
Wisteriafloribunda
IES Horticultura, Reus, maig 05
Wisteria floribunda
Wisteria floribunda, var macrobotrys
Kew garden,Japó
Laburnumanagyroides
• És un arbret de 5-6 m originari del Sud d´Europa, de forma irregular, creixement ràpid i vida curta.
• Molt apreciat per l´exuberància de les floracions grogues en llargs raïms pènduls que cobreixen l´arbre en primavera. Tot ell és metzinós però sobretot ho són les llavors negres de la beina.
IES Horticultura, Reus, 25-4- 05
Laburnumanagyroides
Té fullestrifoliolades i flors papilionades.
Laburnumanagyroides
Kew gardenChambery, oct 07
Laburnum sp.
Wisley, 8-6-94
Cytissus bottondreri
Kew garden, London
Familia Cesalpinàcies
Superfamilia Lleguminoses
Ceratonia siliqua
• El garrofer, arbre baix(5-10 m), capçadaampla i creixementlent propi de contradesmediterrànies sequeson és cultivat i naturalitzat.
IES Horticultura, 7-1-03
Ceratonia siliqua
• Fulla perenne, paripinnades amb 2-5 parells de folíolsel·líptics, coriacis, obtusos o emarginats, lluents a l´anvers, de 2,5 a 6 cm
• llegum indehiscent de 10-20 cm amb polpa dolça, comestible, la garrofa
Ceratoniasiliqua
Florshermafrodites, octubre 02
Fan flors polígames a la tardor
Flors masculinesIES Horticultura20-11-08
Ceratoniasiliqua
Silvestre al Parc Nacional d´Arràbida, octubre 05
Cercis siliquastrumPlaça Imperial Tarraco, 22-3-00Montblanc, maig 05
Arbre de la mediterrània oriental de 5-8 m de fulles caduques, suborbiculars, cordiformes
Cercis siliquastrumMontblanc, maig 05
Flors d´un rosa viu que neixen en fascicles sobre el tronc i les branques velles abans de que sorti la fulla, a la primavera. Llegum bru.
Cerciscanadensis
“forest pansy”
Cercidiphyllumjaponicum
Parkinsonia aculeata
El pal verd és un arbre de 4-6 m, de creixement ràpid, originari de l´Amèrica tropical que pot viure fins a 200 anys. Forma extesa i fullatge pèndul amb espines. Plaça de la Font, Tarragona, juny 01
Parkinsonia aculeata
Plaça de la Font, Tarragona, juny 01
Les fullessemipersistents, compostes, d´uns 30 cm ambnombrososfolíols molt petits (5 mm). Florsgrogues, flairoses i fruitsen beinaestrangulada (loment).
Parkinsonia aculeata
escorça verda, Passeig S. Antoni, 2-1-00
IES Horticultura i jardineria,juny 98
Sophora japonica
Mitja Lluna, Tarragona, 17-9-01
Arbre de 10-20 m, d´origen xinès, no espinós, semblant a la robínia, de fulles pinnaticompostes amb folíols més o menys lluents a l´anvers i àpex agut, de flors d´un blanc groguenc en panículeserectes terminals i el llegum pèndul, indehiscent, amb fortes constriccions (en loment).
Sophora japonica
Govern civil, Tarragona, 3-4-99
Sophora sp.
“pèndula”, València, 19-10-95La Granja, 1-4-99
Gleditsia triacanthos
IES Horticultura, maig 2005
IES Horticultura, 17-11- 2005
Arbre de 10-30 m, originari d´Amèrica del Nord, amb espines robustes (7-20 cm) i ramificades
Gleditsiatriacanthos
• Arbre de 10-30 m, originari d´Amèrica del Nord, amb espines robustes (7-20 cm) i ramificades. El de l´institut és una varietat sense espines.
• Fulles caduques, 1-2-pinnaticompostes, amb folíolsfeblement serrats; flors petites, no papilionàcies, unisexuals, d´un blanc verdós
• Llegum gros de 20-45 x 2-5 cm.
Carrer Ramón y Cajal, Tarragona, 21-11-99
IES Horticultura, 22-9- 2005
Erithryna crista-galli
Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05
Erithryna crista-galli
Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05
Erithryna crista-galli
Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05
Erithrynacoralloides
IES Horticultura i jardineria, Reus, 5-6-07
Erithryna coralloides
IES Horticultura i jardineria, Reus, juny 07
Fulla tipicamenttrifoliada
Erythrina cafra
Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05
Erythrina fusca
Lisboa, jardins de la Expo, octubre 05
Erithryna sp.
Bolivia, agost 96
Bolivia, agost 96
Poinciana gilliesi o Caesalpinia pulcherrima
Ghana, gener 94
Poinciana gilliesi o Caesalpinia pulcherrima
IES Horticultura, Reus, juny 05
Bauhiniapurpurea
IES Horticultura, Reus, 4 maig 2008
Arbre de 9-10 m originari de Xina i la Índia de creixement lent i forma esfèrica irregular
Bauhinia purpureaIES Horticultura, Reus, juny 07
Fulles alternes, bilobades, cordiformes i flors rosades, papilionades i flairoses
Bauhinia purpurea
IES Horticultura, Reus, maig 06
Delonix regia
La Palma, juliol 07
Delonix regia
La Palma, juliol 07