Upload
cesar-sanchez
View
217
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
La història com a arma llancívola contra l'adversari polític
Tertúlia creada per Cèrsar Sànchez, cofundador d'
HISTORIESDEUROPA.CAT
La importància del control del coneixement
Introducció
La història com a arma llancívola contra el cap de l'adversari polític, no té a veure directament amb la
manipulació dels fets històrics o la seva tergiversació, sinó amb
les idees, les mentalitats, i la introducció indirecta i inconscient de conceptes que impliquen una conclusió induïda.
Introducció
Concepte de política Concepte d'història introducció a les mentalitats les d'idees en una societat contemporània conclusió Uns exemples Obrir la tertúlia.
Definició I conceptes
Ensenyament: continguts de l'estat
Investigació: molt limitada
Divulgació: la seva principal pega és el principal tema d'aquesta tertúlia:
LA TERGIVERSACIÓ HISTÒRICA
Definició prèvia d'història
“El concepte que es fa servir per a definir la història és vàlid tant per a anomenar: el coneixement de la matèria (història), com la matèria d'aquest coneixement (història)”
Pierre Vilar
La tergiversació històrica
La tergiversació històrica
La tergiversació històrica
Característiques actuals de l'ús I abús de la història, en relació a la simplicitat històrica:
Universalització de l'ensenyament
Revolució de les comunicacions
La història com a ciència
Popularització de la política= sofisticació dels sistemes de control social.
Què és i que NO és manipulació històrica
Què és i que NO és manipulació històrica
NO ho és:
Mentir o enganyar, per omissió o ignorància
Fer història política
SÍ ho és:
El control dels ensenyaments
Justificar la política amb la història
Què és i que NO és manipulació històrica
Història i independentisme Independència= projecte de futur Història= matèria I coneixement del passat
Pel mateix motiu no podem justificar el nostre projecte per història, tampco ens la poden negar.
No és manipulació, simplement per al futur, el coneixement del passat és útil, perquè amb la història pots fer-te una idea de l'evolució que pot tenir una societat.
Què és la història
La història: coneixement científic
Frontera científica de la manipulació història: Mite (antropologia), insconcient de les pràctiques socials història/matèria (Història/disciplina), relata aspectes
visibles i conscients i els situa en una línia de temps
Els dos conceptes són importants i creen una mentalitat o consciència col·lectiva
Què és la història
Història Acumulativa: Tota cultura semblant a la nostra la qual tingui un sentit
ple per a nosaltres
Història Estacionària: Els sistemes socials no tenen significat per a nosaltres
La visió d'uns i altres és contradictòria
Què és la política
Si una cosa és fer història política, I una altra política de la història (manipular).. què és política?
Sociologia: passat present I futur
Focalitzar des del present, cercar justificacions
La construcció de les mentalitats
La veritable arma és la incidència en les mentalitats:
Visió cap a l'insconscient, al mite (d'aquí la importància de l'antropologia)
Visió espacional de la història, no canvi, sinó final (d'aquí la importància de la Història/disciplina)
Les mentalitats
Aznar en una barreja de mite i història I expresa clament un ideal que no és el nostre
Les mentalitats
Alguns exemple de mentalitats:
“El 50% 50% de tot i “oblidem-nos del tema...” (passivitat a l'hora de demanar els nostres greuges)
“Catalunya és una societat bilíngüe...” (negació de la pròpia identitat)
“Catalunya és una terra de pas...” (negació de la pròpia identitat)
“El seny català” (derrotisme i claudicació) “Catalunya sempre ha perdut totes les batalles...” (derrotisme
i claudicació) “Els catalans són molt treballadors i emprenedors...” (explotat
i a sobre no et queixis) “La història comuna...” (el sistema unidireccional de
pensament imposat)
De l'esperit de les lleis
“Les lleis de l'educació són les primeres que rebem, i com que ens preparen per a ser ciutadans cada família ha de governar-se (...)si el poble en general té uns principis, cada família els tindrà també”
Montesquieu
L'arma invisible
Nacionalisme banal Banal Nationalism (1995), Michael Billig
Qui es veu obligat, per poder viure en la seva llengua i cultura, a lluitar constantment contra “allò normal” és acusat de nacionalista pel fet de reivindicar la seva realitat.
Mentre que qui ho té tot donat per defecte, no es veu a ell mateix com a nacionalista, I interpreta com auna amenaça tota divergència d'allò que aaba considerant “natural”.
Conclusions
Avui al nostre país mantenim una batalla pel control de les mentalitats contra l'estat espanyol.
Nosaltres tenim una visió acumulativa de la història, els espanyolistes estàcionària
La sola tergiversació o manipulació de fets històrics (la manipulació de la història) no són persi sols una arma ni un perill.
Ho són en convinació amb el control de les mentalitats mitjançant: l'ensenyament, les polítiques de monumentalitat...
Resum
Exemple actual
Què tenen en comú totes aquestes discussions?
La revisió del judici a Lluís Companys Els debats sobre la llei d'amnistia del 77 La transició i la visió de l'origen de l'actual “democràcia”
de l'estat espanyol La monarquia, inclosa successió, i la seva panda de
corruptes Les lleis de traducció del cinema El sistema de partits polítics, i el finançament de partits
(que tenen a veure amb la transició) Les lleis electoral El debat sobre el terrorisme i les seves víctimes
HISTORIESDEUROPA.CAT