MANUEL DE

PEDROLO

Ana Muñoz

IES Clot del Moro

Sagunt

MANUEL DEL PEDROLO

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990).Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. Conrea totsels gèneres literaris. A més,la seva producció creativasobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa.Però La censura de la Dictadura franquista condicionapart de la seva trajectòria. A més , li prohibeixen deullibres.Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obresd'autors, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, La cuade palla.

Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premid'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Fou soci del'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institucióque durant el període del 1984 al 1989 convoca elpremi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

Pedrolo és autor d'obra més que d'obres. Unatotalitat significativa més enllà d'escoles omoviments estètics que ha generat novel·les:

Realistes (Estrictament personal)Humorístiques (Cops de bec a

Pasadena) Simbolistes(Totes les bèsties de

càrrega) Textuals (Text/càncer)De ciència-ficció (Mecanoscrit del

segon origen)Policíaques (Mossegar-se la cua),

ha fet teatre de l'absurd (Homes i No, 1957)Poesia d'arrel simbolista, visual

(Sobres).

Podem dividir el teatre dePedrolo en 3 etapes, a pesar,que , pròpiament només téuna etapa central intensa isòlida, que situem en lasegona meitat de la dècadadels anys 50. En aquestperíode, Manuel de Pedrolo,planteja una reflexió rigorosa icomplexa sobre alguns puntsfonamentals de l’existènciahumana i formula preguntesinquietants i permanentssobre alguns interrogantsabsurds.

TEATRE…

Els personatges de Pedrolohabiten un món tancat queels separa de manera radicalde l’espai exterior. Així, enstrobem amb personatgesempresonats, els mésdecidits dels quals lluitenper enderrocar els murs dela presó, si bé els altresacaben en bona mesura peradmetre’ls i acostumar-s’hi acausa de la por que despertaen ells l’espai exterior.

Escènicament, aquest conflictes suporten situacions tancades, angoixants iclaustrofòbiques, en què els personatges es troben sotmesos a accions rutinàries iinútils.Preocupat per la condició de la persona humana en un sentit transcendent, peròcompromès amb un país i un moment molt concrets, Pedrolo hereta la temàtica i seserveix de les formes de l’absurd.

El teatre de Manuel dePedrolo és pessimista quanpren en consideració elsproblemes col·lectius iplanteja una rigorosatransposició de la realitat,feta per mitjà d’uns tretsrepresentatius que lasintetitzen i la defineixen.

. Els personatges viuen abocatscap al seu món interior, quetracten d’explicar-lo sense queaixò signifique que no teneninterès , per món dels altres.Molt sovint els personatgesviuen presoners del present,intentant aclarir el seu origen,ja que tan sols tenen un recordimprecís del passat, que elconfon.

Aleshores:

-Peces dramàtiques de Manuel de Pedroloforen considerades representatives del teatreabsurd.

-Pedrolo, mostrava l’absurd al llenguatge,i perextensió de la realitat, mitjançant personatgesmés be abstractes.-Tingué problemes comunicatius en les seuesobres teatrals més importants:Cruma (1958),Homes i no(1959) , “la més important”Tècnica de cambra(1961).

Ana

Muñoz.

2ºB