- 1. NICOL MAQUIAVELLI 1469-1527poca i personatges1-
Antropologia2- Filosofia poltica 2.1 Societat 2.2 Natura i societat
2.3 Lluita de classes 2.4 Dest i llibertat3- El mtode4- La
FORTUNA5- La VIRT6- El Prncep7- Lli de Maquiavel
2. La nit de Sant Bertomeu 3. Fra BartolomeoPietro Soderini
Lortenzo II di MediciGirolamo Savonarola 4. El Duc Csar Borgia Gran
Valor Habilitats Sentit de resoluci Execuci dels seus designis
Confiana amb si mateix.Confi massa i nicament enla Fortuna. 5. El
papa Juli II(Giuliano della Rovere) Audcia Impetuositat Autoritat
TemeritatEl seu xit: el temps i lescircumstncies estaven enharmonia
amb la sevaactuaci 6. MaximiliEmperador del SacreRom Imperi. Inepte
Negligent Crdul Influenciable No sap controlar els seusconsellers.
7. 1. Antropologia La naturalesa de lhome: Pessimisme antropolgic
Lhome s malvat per naturalesa. Lhome s mou pel desig. Lhome s
constant insatisfacci. Les passions estan per sobre de la ra. Lhome
compleix el fatalisme cosmolgicindependentment de la seva voluntat.
La tendncia natural s corrupci, mal. 8. El desig Dos ressorts de
lacci de lhome: a) El desig b) La necessitat El desig forma part de
la sevanaturalesa, la ra no el pot condemnar. Cal partir de les
passions (no de la ra)per a caracteritzar el desig. 9.
PASSIONSLAMENTAR-SE DEL MALFASTIGUEJAR-SE DEL BEFECTES DESIG DE
VOLER-HO TOTINSATISFACCI PER NOPODER ACONSEGUIR-HO TOTEL DESIG NO
SACABA MAI, S PERMANENT 10. Tipus de desigUns tipus de desig: Desig
dadquirir, tendncia a aclaparar. Bns materials, possessions,
riqueses. Desig de reconeixement de si Honors, glria, fama.Uns
altres tipus de desig: Desig dels grans: Situar-se per sobre la
llei, comandar. Desig del poble: Situar-se sota la protecci de la
llei. Protegir-se. 11. Naturalesa de lhomeEls homes sn:Malvats
ingratsvolubles simuladors i dissimuladorscovardsvids de guanys
egoistes 12. Naturalesa de lhome Els prnceps, els grans i el popolo
no snde diferent naturalesa. La naturalesa dels homes s la
mateixaper a tots.Per hi ha diferncies. Maquiavel explica aquestes
difernciesbasant-se amb una teoria anterior (Grcia)per que forma
part de lpoca. 13. Naturalesa de lhomeLa Teoria dels humors
(Hipcrates)CALENTA I SANG HUMIDASANGUINIFREDA I BILISSECAMELANCLIC
NEGRAHUMORS TEMPERAMENTS BILIS CALENTA COLLRIC GROGA I SECAFREDA I
FLEMAHUMIDA FLEMATIC 14. 2. FILOSOFIA POLTICA2.1. LA SOCIETAT
Concepte de societat basat en el conceptede la polys grega. El
material empric lextreu de Roma. Pretn la creaci duna Monarquia
oRepblica unificada italiana. Analitza el procs vital
destructuressocials relativament allades entre si. 15. EL PAS DEL
TEMPS CORRUPCIDESTRUCCI DUNA societat CULTURA,
CIVILITZACIINEVITABLEFASSESCONCRETES ENEL TEMPS ILESPAI
ESTATS,DESTRUCCI DUNAREPBLIQUES,QUE DNA PAS APRINCIPATSDALTRES 16.
2.2 La natura i la societat.LA NATURALESA LES SOCIETATSS CCLICA-
REGULAR SN CCLIQUES- REGULARSES AUTORREGULADORASN AUTORREGULADORES
DETERMINISTA DETERMINISTALHOME, LA SOCIETAT I LESCULTURES SN PART
DE LA LA RANATURALESA 17. LA REGLA O LLEI UNIVERSAL: EL DESTREGEIX
TOTA LA NATURALESA ELS ASTRES DONEN SENYALSPAS DEL TEMPS - CORRUPCI
AFECTA ALS HOMES, LESPER TANT SOCIETATS, CULTURES, CIVILITZACIONSEL
DEST: S EL PAS DE MOVIMENT CCLICLEXCELLENT AL PITJOR ELS HOMES LES
SOCIETATS NO PODEN LLUITAR CONTRA EL DEST LES CULTURES S
INEVITABLE, FATALISME DETERMINISTA LA HISTRIA 18. EL MOVIMENT CCLI
SOCIAL S:MONARQUIA FUNDACIONAL MONARQUIA
HEREDITRIAPRINCIPATSTIRANIAOLIGARQUIADEMOCRCIA
OREPBLICAPOPULARREPBLIQUESREPBLICADEGENERADA 19. EL MOVIMENT CCLI
SOCIAL S:DEMOCRCIAO REPBLICAMONARQUIAPOPULARFUNDACIONAL MONARQUIA
HEREDITRIA OLIGARQUIAREPBLICA TIRANIADEGENERADAMONARQUIAFUNDACIONAL
20. ELS GRANS EL POBLEOPTIMATES
POPOLOPRNCEPSPOBLEPATRICISPLEBEUSNOBLESA POBLE
PLAGENTILSHOMESVILLANSALTA BURGESIA PROLETARISALT CLEGUEBAIX CLEGUE
MINORIAMAJORIA 21. 2.4 DEST I LLIBERTATHISTRIA DEST FORMACIONS
SOCIALSINDIVIDUS CERTA LLIBERTAT QUALITAT DELS TEMPS MOMENT OPORT
LOCASI FORTUNAVIRT+CARCTER APROPIAT(TEORIA DELS HUMORS) 22. DEST I
LLIBERTATJERARQUIES AXIOLGIQUESINTERACCIDOMINI DEL DESTTIPUS DE
VIDA LHOME QUE DOMINALHOME DEDICAT ABO EL SEU PROPI DEST LA VIDA
PBLICA LHOME QUE NOLHOME DEDICAT ADOLENT DOMINA EL SEULA VIDA
PRIVADA O PROPI DESTCVICA 23. LHOME QUEDOMINA EL SEU PROPI DEST
MITJANANT ATREULA VIRTLA FORTUNAEL CARCTERAPROFITAAPROPIAT
DESTLOPORTUNITATLA QUALITAT LOCASI DELS TEMPS 24. 3. EL MTODE s el
primer que fa cincia poltica Utilitza el mtode empric (experincia).
s tamb inductiu(de casos particulars a inferncies generals) Satn
als fets. No shan de confondre les esferes
cientfica(poltica-social) amb ltica. 25. MAQUIAVELFANO
FAPOLTICATICAEl que s El que ha de serFETS, COM ES VIU DEURE, COM
SHAURIA DESN VIURE INDEPENDENTS 26. POLTICA DE MAQUIAVELEMPIRISME
Parteix delexperincia de lexperinciaDIRECTA com de lestudi de laa
diplomtic.ACTUALS ANTICS HISTRIA Les legacionsHistria de RomaTit
Livi 27. EMPIRISME DE MAQUIAVELEN TEORIA POLTICAOBSERVACI
DIRECTA(DIPLOMCIA- LEGACIONS)EL SEU TEMPSEXPERINCIA, DADES,LECTURA
DE LA HISTRIAFETS, OBSERVACIONSROMA HISTORIADORSPASSATS.REFLEXI
PRPIA 28. LA POLTICA COM A CINCIA AUTNOMA I INDEPENDENT PER
HAVER-HI CINCIA CALEN :REGULARITATS LA NATURALESA DE LHOMELES
SOCIETATS ES CONSTANT LLEISES RESISTEIX AL CANVISLA HISTRIAELS
TEMPSLesCANVISLES OCASIONScircumstnciesLA FORTUNA 29. LA NATURALESA
DE LHOME ELS TEMPS ADAPTAR-SE ALS TEMPS APROFITAR LES OCASIONSLES
OCASIONS AVALUAR LES CIRCUMSTNCIESLesACTUAR AMB
PRUDNCIA:circumstncies ASTCIA (DE RABOSA) I FORA (DE LLE)LA FORTUNA
VIRT 30. LES SOCIETATSELS TEMPSPRESERVAR LESTAT MANTENIR LESTATLES
OCASIONS CONTROLAR EL PROPI DEST GUERRA I PAULesEL GOVERN ADEQUAT
SEGONScircumstncies LOCASI REPBLICA SI ES POT SEGUIR ELS MODELS
DELA FORTUNA LA VIRT DELS FUNDADORS VIRT DELS POBLES 31. LA
HISTRIAELS TEMPSSEGUIR EL SEU CICLE INEXORABLEMENT ES CORRUPCILES
OCASIONS LA SUMA TOTAL SLesINDEPENDENT DELS INDIVIDUScircumstncies
SANULLEN ENTRE SI REPETICILA FORTUNA HISTRIA CCLICAAQU ES TRACTA MS
DELS CELSELS ASTRES I ELS SEUSMOVIMENTS ETERNS I CCLICS 32. 4. LA
DEESA DE LA FORTUNACONCEPCI CLSSICA CONCEPCI CRISTIANAPORTADORA DE
BNS DISPENSADORA DE BNS I MALSDEESA DE LABUNDNCIA EST PER SOTA LA
PROVIDNCIA DEESA DE LA CORNUCPIA LA RODA DE LA FORTUNA 33. virt
fortuna 34. ELS BNS DE LA FORTUNAHONORGLRIA PODER FAMARIQUESES
SALUTINFLUNCIESFORTUNAEXCELLNCIA I DIGNITATPORTADORA DE FAVORSS UNA
DEESA BONA DEA PRNCEP TAMB S DONAS UN PODER O FORA
DESCONEGUTARBITRA LA MEITATDE LES NOSTRESACCIONSPER S DE NATURALESA
VARIABLEPERINCONSTANT 35. LALTRA MEITAT EST SOTA EL NOSTRE
CONTROLLLIBERTATCOM ATREURE ELS FAVORS DE LA FORTUNA ? LA FORTUNA S
UNAS FCILMENT ATRETA PER DEESA, PER TAMBLES QUALITATS VIRILS S DONA
FER-SE ALIAT DE LA HOME, VAR FORTUNAFORA, FOR VIR, VIRI= TALESA
APRENENT A OBRAR EN HARMONIA AMB ELS SEUS
PODERSVIRILITATVIRTUSNEUTRALITZANT LASEVA VERITABLE
VIRTUTNATURALESAVIRT 36. JUSTCIAVIRTUTS5.
VIRTCARDINALSFORTALESAPRUDNCIA TEMPERANA 37. ALTRES VIRTUS
PRINCIPESQUESHONESTEDAT MAGNANIMITAT LIBERALITATVIRTUS TEOLOGALS
CRISTIANES FEESPERANACARITAT 38. VIRT PRNCEP LLE VALENTIAAUDCIA
IMPETUOSITAT TEMERITAT CORATGE FORTALESA HONOR GLRIABONS
BONESEXRCITS ARMES 39. VIRTPRNCEP REBOSA SAGACITAT
ASTCIAPRUDNCIAPREVISI MANYAENGANYFLEXIBILITATCAUTELAADAPTAR-SE A
LES CIRCUMSTNCIES ACOMODAR-SE ALS TEMPSFER SEMPRE EL QUE LA
APROFITAR LES OCASIONSNECESSITAT DICTARA CALCULADORA 40. 6. EL
PRNCEPHA DE TENIR ABAND DE TOTA EL PODER DE NO SER BO MORALITAT
CONVENCIONAL SABER USAR AQUEST PODER SEGONS LES
CIRCUMSTNCIESHIPOCRESIA GRAN SIMULADOR I GRAN
DISIMULADORAPARENTARSER BO QUAN REALMENT NO HO SENGANYARMENTIR
CANVI DE LA MORALITAT PER LA UTILITAT 41. FORTUNA VIRTATZAR SORT
DEL LLELOCASICIRCUMSTNCIES DE LA REBOSAQUALITAT
DELSTEMPSMATRIAFORMA 42. 7. LLI DE MAQUIAVELELS OBJECTIUS DEL
PRNCEP SN: Preservar i mantenir lEstat. Protegir els bns dels
ciutadans. Obtenir glria per a s mateix. Protegir els seus
interessos. 43. REALISME POLTICa) EI Prncep planteja un
conflicteentre la poltica i la moral: calsubordinar els principis
morals alsinteressos poltics del Prncep.La religi s un instrument
delpoder, lelement bsic de cohesisocial. Com a tal ha daprofitar-la
elPrncep.b) La convicci que la naturalesahumana s essencialment
egoistadetermina la conducta del Prncep.El govern es fonamenta en
lainsuficincia i debilitat de lindividu. 44. REALISME POLTICc)
LEstat s lnica possibilitatdordenar la convivncia.Estat i individu
es necessiten iestableixen entre ells relacions deseguretat i
submissi, respectivament.d) La Ra dEstat s el punt dereferncia
constant per al PrncepPrudent. La ra destat orienta laconducta del
governant i la justifica.e) El fi justifica els mitjans: tot li
sperms al Prncep, que s per sobredel b i del mal; tot, menys el
fracs. 45. NICOL MAQUIAVELLI 1469-1527
