Intercanvi amb

Izola (Eslovènia)

La meua companya i la seua família:La meua companya era Isabelle i els seus pares eren David i Marjetka, tambe tenia una germana que es deia Katrin. En la casa, que era molt gran, tenien 2 gossos i 2 gats.

Dilluns, 4 d’Abril.Desde valencia fins Trieste.I després anàrem en un bus fins Izola. Finalment, cadascú a la seua casa.

Dimarts,5 d’Abril. Anàrem a visitar l’escola d’allí i vam fer activitats i manualitats. Després anarem a dinar al menjador de l’escola. Quan acabàrem a l’escola, anàrem a un parc i jugarem a futbol. Finalment tornàrem a casa a sopar i dormir.

Dimecres, 6 d’Abril. Vam fer una ruta per les muntanyes de la costa i per alguns pobles . Era tot molt bonic. Després anàrem a l’escola a dinar i a jugar a casa de Nuša (la companya de Laura), a un joc de cartes que es diu “el uno”. Laura i jo vam guanyar. Després sopàrem i finalment anàrem a casa a dormir.

Dijous, 7 d’Abril. Pel matí no vam fer res perquè no hi havia institut. Per la vesprada anàrem a la festa dels 70 anys de l’escola. En la festa coneguérem molta gent. Per sopar anàrem a una pizzeria amb més pares i, quan acabàrem, anàrem a casa a dormir.

Divendres, 8 d’Abril.Pel matí anàrem a la cova Postojna cave. Era molt bonica. Després anàrem a la capital d’Eslovènia, Ljubljana. Allí compràrem alguns souvenirs. Era preciosa. Després anàrem a casa i Laura es quedà a dormir.

Dissabte 9 i diumenge 10 d’Abril.Pel matí ens despertàrem a les 11:30 i desdejunàrem. Després vingueren a ma casa Ali, Ethel, Laura, Ana, Nuša i l’altra Laura, que ja estava a casa. També estaven les famílies corresponents. Vam dinar després vam vore la tele i vam jugar a futbol. Finalment tot el món se’n va anar a sa casa i la meua família i jo vam sopar. Al dia següent anàrem a visitar Trieste, tota la ciutat. Pujàrem a un trenet que ens dugué per la localitat. Després ens n’anàrem a casa a sopar i a dormir.

Dilluns, 11 d’Abril. Pel matí vaig fer la meua maleta i anàrem a l’escola. Vam fer una activitat en Izola. Vam dir adéu als nostres amics i familiars. Va ser molt emotiu. Anàrem altra vegada a Trieste i visitàrem altra vegada la ciutat, però per altres bandes. Després anàrem a l’aeroport, vam facturar les maletes i, seguidament, vam pujar a l’avió. Quan arribàrem a València vam vore als nostres pares i familiars altra volta. Jo vaig plorar molt en vore’ls. Finalment anàrem a casa a dormir, al nostre llit.

La meua opinió personal:Per a mi aquest viatge ha sigut una aventura al.lucinant. He disfrutar molt, ja que era la primera vegada que pujava en avió i que eixia fora d’Espanya. M’ha agradat molt conèixer altres persones, les seues cultures i costums i, en definitiva, com viuen allí. Voldria agrair tot açò a les professores que ho han fet possible. GRÀCIES. Izola.

Fi