Mercè Rodoreda

Català

Xènia Torondell

i

Judit Rambla

Primeres Novel·les

Nascuda al barri de Sant Gervasi, Barcelona 1908.

Infantesa: solitària, filla única d’una familia de la petita burgesia.

Lectora incansable, coneix la literatura catalana i les noves tendènciesliteràries, segle XX.

Les primeres narracions –anys trenta- Sóc una dona honrada? (1932)Crim (1936), obres que qualifica de “tempteigs” i després les rebutjatotalment.

Vinculada a “Grup de Sabadell”.

Primeres Novel·les

Si la influència d’aquest grup es

sentir sobretot en les dues

últimes obres, les primeres no,

eren temes que caracteritzen la

seva narrativa.

Les primeres temptatives -1937-,

guanya el premi Crexells amb

Aloma obra de la pre-guerra.

El seu corpus narratiu és una

reflexió constant sobre el pas del

temps, que culmina amb

l’elaboració del mite de la

infantesa.

El temps perdut

I. L’Adolescència

•Un narrador omniscient, i centra la narració sobre unadolescent -Aloma-. Mentre l’Aloma clàssica és una donafeliç i realitzada, amb el seu matrimoni i el seu fill, la sevaprotagonista esdevé una persona marginada, arran de lesseves relacions amoroses i del fill que espera. Alomaòrfena, solitària i marginada.

•Ens planteja les relacions home-dona com airreconciliables. Al darrera, s’hi amaga una sexualitattraumática.

•Les seves heroïnes tenen una visió falsa de larealitat, l’han bastida a partir de l’enlluernament delcinema i de la literatura, i es veuen abocades al fracàs.

•Comença l’elaboració de símbols, elements queesdevenen els símbols de la infantesa, la felicitat i lainnocència perdudes i també la virginitat.

El temps perdut

II. La joventut i la maduresa

• Acabada la Guerra Civil, ha d’exiliar-se.Refugiada a França, i s’instal•la aGinebra, fins al seu retorn a Catalunya, anyssetanta.

• Al cap de vint anys agafa de nou la ploma iapareix Vint-i-dos contes (1958)

• Situa els seus personatges en situacionslímit, entrontant-los, si cal, al suïcidi.

• Ja no és l’autor omniscient, sinó que cedeix la paraula als personatges i

elimina la distancia amb el lector. Expliquen històries amb un estil

col•loquial, directe, parlat, com autobiografia, d’una confessió.

• Natàlia (Colometa) explica en primera persona i sempre des del seu punt

de vista, la seva història.

El temps perdut

• Cecília(protagonista de El carrer de les Camèlies) és l'heroïna que

representa la marginació de la dona. Cas paradigmàtic: Ascensió social

= esfondrament humà(és prostituta).

• Passa a Barcelona, com la majoria de les seves novel·les. Barcelona

passa a ser la ciutat del record. La narrativa de M. Rodoreda varia les

seves característiques. Jardí vora el mar introdueix canvis: Dona

protagonista vell jardiner amb història tràgica d’amor.

Subjectivisme Distanciament(behaviorisme): conèixer personatges

per fets externs: Pertoca als lectors desxifrar la seva conducta.

• Realisme de novel·les anteriors es remarca. Es reflecteix la realitat

però amb part fantàstica i irreal.

• L’espai i el temps deixen de ser significatius ara són els mots

simbòlics.

El temps perdut

III.La vellesa i la mort• Amb un recull de contes, M. Rodoreda trenca la narrativa anterior

no dona marginada en context històric determinat ésser

existencial enfrontat a la “natura”. Natura evoluciona amb tot. El

resultat es la metamorfosi.

• Té relació amb Kafka, la gran diferència: KAFKA metamorfosi =

dolorosa; RODOREDA metamorfosi = natural.

• La transformació permet superar la realitat.

• Llenguatge elaborat provoca la suggestió necessària. Continua

l’aïllament de les seves heroïnes.

El temps perdut

• Mirall Trencat narra la vida de Teresa

Goday, d¡una família burgesa des del

tombant dels segle fins a la Guerra Civil.

• Malgrat les coincidències temàtiques amb

les altres, és una obre tancada en què

moren quasi tots, s’enfonsa la casa i el

jardí desapareix(liquida el món escrit).

• En la segona part utilitza en monòleg

interior, i l’estil indirecte lliure, de manera

que l'omnisciència s’enriqueix.Portada Mirall Trencat

per Mercè Rodoreda.

Cap al simbolisme total

• Viatges i flors dóna pas a una nova novel·la on

el camp d’exporació ja no és realitat.

• La idea és Darrera el mirall hi ha un somni;

tots voldríem atènyer el somni que és la nostra

profunda realitat. Sense trencar el mirall.

Narracions totalment simbòliques.

• El protagonista “viatja” enmig l’obscuritat i

dels misteri que, a la llarga, el condueixen al

coneixement.

Portada de Viatges i

flors de M. Rodoreda

Els símbols: la creació del mite

de l a infantesa

• Obranovel·la psicològica.

• Anàlisi íntima dels seus personatgeslluitant contra els seus propisenemics, descobreixen el significat de lavida i la seva pròpia identitat.

• Narrar esdeveniments i escenes.

• Obra imatges - símbol que vanevolucionant.

• Símbolsles flors, la casa, el jardí, elsocells, l’aigua.

• Les flors i el jardíinfantesa i felicitat, el

record i la nostàlgia del món infantil.

• Mirall trencat , Maria – heroïna del món

infantil- se suïcida abans d’entrar en el

món dels adults.

Cartell publicitari

Mirall trencat a

escena

Els símbols: la creació del mite

de la infantesa

• Els coloms símbols re elaborats = Laplaça del Diamant vida reclosa de laprotagonista: Natàlia, li canvien el nom perColometa, es troba tan engabiada comaquestes aus. Quan vol alliberar-sedeslliura els coloms que, passen a servistos com àngels, i en El carrer de lesCamèlies presentats com les estàtuesd’àngels del jardí.

• L’aigua element purificador iregenerador.

• La citació de Saint - Real, encapçala elllibre de Mirall trencat símbol de lavida.

• Els elements simbòlics la nit, el color blanc, el ganivet, la fusta, el

vòmit, la flama, les balances, les nines, els parcsrelació amb els

símbols al mite: del record nostàlgic al mite de la infantesa.