Els personatges : Anàlisi psicològica

Realitzat per Maite Amat Vidal

La plaça del diamant MERCÉ RODOREDA

INDEX 1. LITERATURA DE PREGUERRA

A)CONTEXTUALITZACIÓ

- Abans > Del canvi de segle a 1939

B) LA NARRATIVA DE PREGUERRA

- La narrativa psicològica de preguerra

• 2. LITERATURA DE POSTGUERRA• A) CONTEXTUALITZACIÓ

- La postguerra o la reconstrucció des de zero: 1939 -1968• B) LA NARRATIVA DE POSTGUERRA

- La narrativa psicològica de postguerra

3. MERCÉ RODOREDA

A) PERSONATGES : Anàlisi psicològica

1. Literatura de preguerra

Definició i cronologia

La narrativaReaparició novel·lística d’ escriptors veteransJoves narradorsEl model psicològicDiferents propostes singulars

1....LITERATURA DE PREGUERRA El model psicològic

...Soldevilla Psicoanàlisis freudià + revolució tècnica de Joyce Incorporació teories freudianes i monòleg interior

o Fanny : introdueix el monòleg interior . Monòleg autònom : recorre tota la novel·la de principi a fi sense cap

subordinació a un narrador superior .

o Eva : el monòleg interior és molt puntual , insignificant i tradicional ( introduït pel narrador amb fórmules com “penso”,etc)

o Valentina : la millor obra de Soldevilla pel que fa : - elaboració dels personatges i de l’ univers diegètic - resolució tècnica

- monòleg interior : paper clau en la introspecció del món íntim de les criatures de ficció

http://www.escriptors.cat/autors/soldevilac/pagina.php?id_text=4377: fragment de Valentina

Valentina al TNC

2. LA POSTGUERRA : 1939- 1968

CONTEXT

LA NARRATIVA Realisme vuitcentistaLa narrativa psicològica La influència de l’ existencialismeLa novel·la catòlicaLa realitat del somniPere CaldersManuel de PedroloMercé RodoredaLlorenç Villalonga

2. LA POSTGUERRA : 1939- 1968

CONTEXT

- Repressió , aïllament , exili - 1939 . Instauració Dictadura franquista :

- pèrdua llibertats democràtiques- persecució de la llengua i literatura ( separatistes)- repressió legal encaminada a fer desaparéixer la llengua catalana de la vida pública.- aïllament polític i econòmic > èpoques més negres

- Anys 60. auge econòmic . S’augmenten les fissures de la dictadura - reinstauració circuit literari català - fenomen “nova cançò” : baló d’ oxigen per al’ impuls social de la llengua catalana al llarg de la dècada dels 60-70

2. LA POSTGUERRA : 1939- 1968 la novel · la psicològica

- Important en el període de postguerra- Es reprén amb :

- Mercé Rodoreda i Llorenç Villalonga

- Xavier Benguerel (1905-1990) : Pàgines d’ un adolescent (1929)La vida d’ Olga (1934), El teu secret ( 1934 )

- Maurici Serrahima (1902-1972)

- Rafael Tasis (1906- 1966) : El daltabaix (1923)

3. MERCÉ RODOREDA ( 1908- 1983 )

- La plaça del diamant traduïda a 26 llengües- Novel·la :

- Aloma (1938-1969)- La plaça del diamant ( 1962)- El carrer de les Camèlies (1966)- Jardí vora el mar ( 1967)- Mirall trencat ( 1974)- Quanta , quanta guerra...(1980)- La mort i la primavera ( obra pòstuma )

Personatges Es caracteritzen per la recerca de la seua identitat i per la

llibertatProtagonista sempre dones que mostren una gran força

interior com és el cas de Natàlia(Columeta)(Proust) anàlisi detallada dels sentiments dels personatges a

través dels records que els provoquen el sobjectes .És possible superar l’ oblit causat pel pas del temps mitjançant la memòria.

Abandonament de L’ ACCIÓ (FER), a favor de l’ observació , de l’ evolució psicològica del personatge

PersonatgesEl protagonista (Natàlia) passa a ser un antiheroiDesplaçament del narrador , suplantat per reaccions dels

personatges.El lector es converteix en confident involuntari de l’

angoixa del personatge

Natàlia , la dona . Ésser sol i oprimit per la societat . Lluita contra el sotmetiment tradicional de l’ home .

Greimas : personatges PAPERS ACTANCIALS ( 6 ACTANTS) PAPERS TEMÀTICS

DESTINADOR . : fills Natàlia NATÀLIA : bondadosa, lleial, sacrificada, submissa, càndida,ingènua,amb poca iniciativa, esporuguida

SUBJECTE : Natàlia QUIMET : masclista, autoritari, egoista esmou en benefici propi, arrauxat i abassegador

OBJECTE : Eixir de la pobresa ,felicitat matrimonial, llibertat personal

FILLS : abnegats, sofridors,

DESTINATARI : fills Natàlia JULIETA : amiga de Natàlia

ADJUGANTS : Julieta , Sr.Enriqueta ,Antoni SRA. ENRIQUETA : fa de mare de Natàlia perquè son pare no actua com a pare.

OPOSANTS : Quimet i amics de Quimet. La societat que la titlla de roja.

PERE : primer nuvi de Natàlia. Bona persona que respecta la decisió de Natàlia de deixar-lo.

Philip Amon : personatges EL SER EL FER LA IMPORTÀNCIA

JERÀRQUICA

NOM: Natàlia>Colometa Papers temàtics Qualificació .

RETRAT: només descripció de Quimet

Papers actancials Distribució : Natàlia sempre apareix

Cos : dèbil, blanca, prima Autonomia: epicentre de tots

Vestit : pudorós, elegant El fer perd importància perquè Natàlia sobretot pensa. Només actua (FER) !!!Quan decideix matar els seus fills perquè no sofrisquen ni passen més fam

Funcionalitat : salvar els fills de morir de fam. Recuperar la seua dignitat

Psicologia : introspecció psicològica, poca espenta,

Predesignació convencional :

Biografia : la coneixem a partir dels seus constants monòlegs. (sa mare morta i son pare en una altra )

Comentari explicit narrador

PERSONATGES

EL SER

EL NOMEL NOM

EL SER / EL FER El ser en aquesta novel·la guanya interés . Destaca la

introspecció psicològica .Natàlia es presentada com una noia emporugida davant del món exterior , incapaç d’ enfrontarse als desigs i exigències de Quimet. Caràcter irresolt que ens recorda els personatges de Proust. Primer pla d’ interés es centra en en el món interior de la protagonista.

El fer perd interés . No és tan important com el ser. perquè el protagonista-Natàlia- sobretot reflexiona . La narració- tot i que també és important- passa a ser secundària. Natàlia, treballa per alimentar els seus fills i té cura del palomar .

EL SER : el nom

NATÀLIA > COLOMETA>SENYORA NATÀLIA Important el nom perquè indica l’ evolució personal de la

protagonista

QUIMET : Contrapunt de Natàlia .Els personatges acabats d’ arribar a l’acció

no solen prendre nom fins que no esdevenen algú per Natàlia /Colometa. Quimet és només” una veu “ , “una cara”, “aquell xicot”,”un jove” , i no pren nom fins a la fi del primer capítol (“I en Quimet , al cap d’ anys )

. . .EL NOM...EL NOMJULIETA O PERE ( antic nuvi) Personatges coneguts de la protagonista , entren en la

narració directament amb el seu nom.

• L’ ADROGUER DE LES VECES > ANTONI No guanya identitat fins que no dóna feina a Natàlia i no se

l’anomena pel seu nom Antonio fins que no ha arribat un cer tracte personal amb la protagonista.

Antoni li torna el nom a Natàlia (pas endavant per la recuperació de la identitat)

EL FER : PAPERS TEMÀTICS

Natàlia Està molt clar que el personatge principal és la Natàlia. Ella és la que ens conta tota la història durant tota l'obra. A penes tenim descripcions i les poques que tenim fan referència a com es veu la narradora a ella mateixa, i sempre en relació al seu caràcter i mai al seu aspecte físic. Natàlia és una dona que es marcada pels costums de les classes baixes de l'època, molt sofridora, amb un caràcter molt dèbil i necessitada d'ajuda en algunes ocasions de la obra. No tenim molts detalls més de com podia ser de veritat Natàlia..

Quimet

Compartirà la historia amb la protagonistaQuimet serà el primer marit de Natàlia i amb ell tindrà dos fills. És molt gelós i masclista, però tot això no serà impediment perquè

Natàlia continue enamorada d'ell fins que li comuniquen que ell ha mort a la guerra .

Aquest serà l'únic que tindrà una bona descripció, detallada i bastant fiable: "Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com el xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb un altra mà.[...] Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'un ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores del ulls sempre les tenía humides, com una mica untades i li feia bonic...".

Quimet

L'autora amb aquesta descripció tan detallada i veritable pense que el que vol es donar-li importància a Quimet pel que significa per a Natàlia. Amb ella protagonitza uns del conflictes de l'obra: la problemàtica relació home-dona en el marc d'una institució matrimonial masclista.

Antoni

El segon(Antoni), l'home amb qui es casa després de morir Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir relacion sexuals. Li diu que és case amb ell per tenir companyia a la casa, però també es pot especular amb el fet que de veritat li agrada com a persona Natàlia i que l’excusa de la companyia fos sols una excusa perquè es quedara a viure amb ell.

Fills : Toni i RitaDesprés hi ha els dos fills que té amb el Quimet:

Toni(Antoni) i Rita. El primer es pareix molt al seu padrastre, obedient i tímid, és per això que l'autora li fera coincedir el nom amb l'Antoni. La Rita és molt més pareguda al seu pare de veritat(Quimet) i tracta al seu promés com el Quimet tractava a Natàlia.Amb aquest caràcter dur de la dona amb l'home, l'autora vol deixar constància que de vegades és la dona la que pren el timó de la relació. Un clar exemple el tenim en el Mateu i la seva dona Griselda, que són uns amics de Natàlia, i que Griselda tracta de la mateixa mena al Mateu que Quimet a Natàlia pel que la protagonista es veurà reflectida en ell i es convertirà en el seu millor amic durant tot el llibre.

Senyora Enriqueta,Cintet ,Julieta i PereLa senyora Enriqueta que farà de mare de Natàlia ja que

aquesta es queda òrfena i el seu pare no fa molt per ella. El promés de Rita, Vicenç, amb qui acaba contraient matrimoni.

Cintet, un amic de Quimet. La Julieta. Coneix al Quimet per ella que és qui convenç a

Natàlia perquè vaja al ball. Pere, que era el promés de Natàlia abans que coneguera a

Quimet

La plaça del diamant ( 1962)

Narrador : homodiegètic autodigètic > primera persona

protagonista

Focalització dominant interna fixa sobre aquest personatge – narrador.

tota la informació és contada a través d’ aquest filtro subjectiu de Natàlia

La plaça del diamant : personatges/ narrador

• Monòleg autobiogràfic

• Consciència filtro d’ informació , de les protagonistes , humils , sense preparació cultural ni possibilitat d’ entendre les causes últimes dels esdeveniments , autèntiques víctimes d’ una societat hostil i incomprensible

• El lector rep mitjançant aquesta consciència parlant la percepció del món , dels fets que van marcant la seua vida , així com els sentiments que desperten en elles

Personatges / Narrador No monòleg interior o autònom . No fluència fortuïta del

món íntim del personatge sinó el relat retrospectiu de la seua trajectòria vital

Sí monòleg autobiogràfic . Caracteritzat per l’ associació de una manera de presentació monològica i un relat sotmés a la cronologia dels esdeveniments .

Es troba a mig camí entre el relat autobiogràfic i l’ autèntic monòleg autònom

bibliografiabibl iografia

Simbor Roig , V. (2005) : La narrativa catalana del segle XX. Bromera . València

Carbó , F. i Simbor, V. (2005) : Literatura catalana del segle XX Síntesi .Madrid

Moltes gràcies