gJ

.E

o

tt

tn|!

r!

oT'o

G!to

sancaixaiP

kcrnrnnLrnrNVALENCIANA

Ril\N7

ffiffi{**

Levantenmtnnnrat tm!

ELq#MUNDO

El Misteri d'Elx,el drama assumpcionistam6s antic d'EuropaA I'edat moderna, entre els segles XVI iXVlll,

el teatre en valenci) entra en una etapa de

franca decaddncia. Les representacions pu-

bliques en la llengua propia son escasses i

a banda del teatre humanistic *en llati, de

caire satiric i reduit a l')mbit universitari-,

es digna de mencio la genesi d'un teatre

<nacional> que no arriba a consolidar-se.

Cal destacar, d'aquesta epoca, les tres far-

ses del Cortesano (1561), de Lluis de Mild, i

La Vesita, de Joan Ferrandis d'Herddia, totes

bilingues. Tot i aixo, en l'irmbit religios, el

teatre autocton conserva l'esplendor here-

tada de I'dpoca medieval, amb gran diver-

sitat de representacions al nostre territori -itambe per tot Europa- en honor de la Mare

de Deu. Pero l'0nic drama assumpcionista

d'aquella dpoca que ens ha arribat quasi in-

tacte fins als nostres dies, i integrament en

valenci), es el Misteri d'Elx. Es per aixo que

I'any 200'l la UNESCO el va declarar <Obra

Mestra del Patrrmoni Oral i lmmaterial de la

Humanitat>.

Representacions per tot Europa

La Festa o Misteri d'Elx 6s una representacio

mariana, de culte a la Mare de Deu, d'origen

medieval, que es representa tots els anys, els

dies '14 i 15 d'agost, a la Basilica de Santa

Maria d'Elx. Aquesta devocio es va estendre

per tot Europa entre els segles Xlll i XVll,

amb diverses manifestacions que comme-

moraven la mort i I'assumpcio al cel de la

Mare de D6u. Les representacions dram)ti-

ques foren, sens dubte, els rituals m6s visto-

sos d'aquella devocio insolita estesa per tot

el continent... Fins que el Concili de Trento

va prohibir les representacions a l'interior de

les esglesies. L'unica que va poder continuar

celebrant-se anualment va ser la del Misteri

d'Elx, gracies a la butla que el papa Urb) Vlll

concedi I'any 1632 a la ciutat il'llcitana, i que

www.llegirenvalencia.org

ens ha permes, als valencians, de conseryar

el drama assumpcionista m6s antic d'Europa,

i en valenci).

Els origens del Misteri

Els origens de la Fesfa son tan misteriosos

com llegendaris. A principis del segle XVil,

l'historiador Cristofol Sanq els va situar amb

la conquesta cristiana de la ciutat d'Elx, l'any

'1265. Un segle mes tard, l'any 1717,losep

Anton, procurador general del Marquesat

d'Elx, va atrrbuir I'inici del Misteri a un fet fa-

bulos: I'any 1266, arribA a una platja d'Elx una

misteriosa <arca de les tres claus> que conte-

nia la imatge de l'Assumpcio i la consueta o

llibre amb la lletra i la musica del drama.

Una escenificaci6 espectacular,

A banda del contingut religios, de veneracio

a la Mare de Deu, dos son els eixos materials

que sustenten aquest espectacle litfrgic i fes-

tiu: Ia musica i la representacio dram)tica. E/

Misteri combina el cant gregorid -hereu de

la salmodia jueva i del cant grecorom)-, les

polifonies renaixentistes i barroques i el colofo

de les veus blanques dels xiquets, anomenats

popularment <els cantors de la Festa>. El dra-

ma es divideix en dos actes principals, la Ves-

pra i la Festa.ToIs dos escenifiquen moments

d'una gran vrstositat, com ara quan la Mare

de Deu desitja reunir-se amb el Senyor, o quan

els jueus irrompen de sobte en la basilica amb

la intencio de profanar el cos, ja mort, de la

Verge Maria i d'impedir-ne aixi la resurreccio.

Tot aixo, unit al marc incomparable en qud te

lloc la representacio, a la decoracio ia la gran

faramalla d'aparells i d'elements escenogra-

fics que s'hi utilitzen (la mangrana, I'araceli, la

coronacio, el cadafal, I' andador, els diferents

espais de la basilica, etc.), contribueix a l'es-

plendor d'una representacio dramdtica d'una

gran bellesa i fortes connotacions emotives,

la qual cosa fa que siga especialment atractiva

per al visitants, pero tambe per al public de la

mateixa ciutat.

El Misteri o la Festa d'Elx 6s, a hores d'ara,

una de les manifestacions religioses i cultu-

rals mes genuines del poble valenci) i, alhora,

mes universal. Una joia 0nica i un simbol de

concordia i d'excel lencia civilitzada que ens

dignifica i identifica com a poble.

. i. ... . ,.,r.,:... i ..:r.... r.. .. . ....

r El drama assumpcionista, en honor a

la Mare de Deu, es va estendre per

tot Europa entre els segles Xlll i XVll.

Se'n feien representacions a Umbria i

a la Toscana (ltllia), a Franqa, itambe

,'.

i, .a tsp.anya.:,a, euba 3,,{fqJ! d oJ ii.r so bre. r,

tot, a l'antiga Corona d'Arago: Va-

lencia, Castello de la Plana, Tortosa,

Tarragona, Mallorca, lgualada, Santa

Maria de l'Estany... Pero l'0nica que

ens ha pervingut fins als nostres dies

sancaixaiP

ffictntnnLtnts'VALENC|ANA

Ril\Af@E@

ffi"ff' HNErR,o,m*r *uu^

LevantetEgwstrlElr$anM'

ELtiiTMUNDO

Ggo,5Gcq)trf!

eancaixa4P

kcrNrRRLrrRr

SVALENCIANA

f,l\nf

Eduard Escalantei el sainetEl sainet es una de les manifestacions liter)-

ries mes prosperes de les nostres lletres del

segle XlX. A mes, es tracta d'una de les for-

mes amb m6s dxit dins del gdnere teatral i de

mes poderosa infludncia i perdurabilitat en el

temps. Fins al punt que, encara ara, es pot

detectar la seua influencia en representaci-

ons contemporanies.

Es tracta d'una peqa humoristica dramatica

breu, en un acte 0nic i rimada, sotmesa a una

elaboracio artistica sense grans pretensions

literaries, en qud es reprodueixen escenes de

la vida quotidiana protagonitzades per perso-

natges que pertanyen a diferents estaments i

que lluiten, de les m6s diverses i pintoresques

maneres, per ascendir en l'escalafo social.

Es aci on hi ha la clau del seu exit. La seua

presencia ha sigut constant entre els nostres

dramaturgs, fins i tot autors de m6s gran vo-

lada, com ara Angel Guimera, sovintejaren

el genere i contribuiren , aixl, a dignificar-lo.

El sainet transmet, des del punt de vlsta so-

ciologic i sociolinguistic, les contradiccions

que ens han caracteritzat als valencians des

de fa segles. Linguisticament, escenifiquen

el transrt, per part de la societat urbana, del

bilinguisme diglossic al monolinguisme en

castell). Un proces que encara ara 6s vigent,

ja que en I'actualitat la substitucio linguistica

s'ha estes a les comarques. Pero tots aquests

fenomens, que els nostres dramaturgs del

XIX van mirar de reproduir a les sales tea-

trals, van ser exposats en clau d'humor. Si no

f ora aixi, hauria sigut ben doloros i, probable-

ment, insostenible.

Els saineters valencians:

Eduard Escalante

D'entre els autors valencians que conrea-

ren el genere del sainet, cal fer mencio de

Josep Bernat i Baldovi (Sueca, '1809-Valdn-

cia, 1864), autor de L'aguelo Pollastre i El

ffi*m*"*

Levante@@@

EL,4$,MUNDO

www.llegirenvalencia.org

virgo de Vicenteta; Francesc Palanca i Roca

(Alzira, 1834-Valencia, '1905), que escrigu6

Dos gotes d'aigua i El secret de I'aguelo

entre altres obres, i, per descomptat i sobre-

tot, Eduard Escalante.

Eduard Escalante i Mateu (el Cabanyal,

'1834-Valdncia, 1895) obtingu6 el seu primer

gran dxit de public el 1861 amb Ia represen-

tacio del sainet F/ deu, el ddneu i el noran-

ta. D'altres obres seues que cal destacar son

El bou, la mula i I'angel bovo (1868), Bufar

en caldo gelat (1869), La Xala (1871), L'es-

caleta del drmoni (1874), Les xrquetes de

l'<entresuelo,, (1817), i aixi fins a un total de

quaranta-set sainets. Les seues obres, ambien-

tades als barris menestrals de Valdncia, conten

histories amoroses senzilles protagonitzades

per personatges que pertanyien a classes so-

cials diferents i que, al capdavall, resolen el

<conflicte> amb un final felig. Escalante no

pretenia canviar res, simplement retratava Ia

societat valenciana -capitalina, sobretot- de

la seua dpoca. La critica que traslluien les se-

ues obres no anava m6s enll) de les situacions

comiques que es desprenien d'un bilinguisme

social fictici, en qud els protagonistes, que pre-

tenien ascendir socialment, parlaven un caste-

lli farcit de valencianismes. Justament aixo, la

quasi absdncia de critica i la manca de morda-

citat, es el que alguns estudiosos han criticat

del conjunt de la seua obra dram)tica.

El teatre d'Escalante es la millor represen-

taio valenciana del genere sainetistic. De fet,

Teodor Llorente, que avorria aquest genere te-

atral per popularista i poc pretensios, va mos-

trar sempre un gran respecte pel dramaturg

del Cabanyal. No debades, era, entre tots els

sainestistes de I'epoca, el que tenia m6s pre-

paracio cultural i el que millor va saber treba-

llar aquest gdnere teatral tan caracteristic i tan

present en la historia de la nostra literatura.

!

;

-

, .irtduafd.,Escalantg$;,na,i1g:d !aba:.,

,,.,. npq... e..., .b. a,.rdpoca1,. ;.xn1,poble molt a prop de Valdncia i on

. :1, .:,dneaia1,'est,- B6ilava'.ma1oftta.r.la{Re.Ilt ;;,

uuf.nliu. Es queda orfe molt promp-

ff ctutnnLtntS"VALENCTANA

1g' ,';til$;\ trtu uM

= {!g-

sancaixa4P

Rn&fffi

LevantetsSE$tEii&llslM

ELii:'MUNDO