MORFOLOGIA (1)

LA DERIVACIÓ

La morfologia és la disciplina lingüística que s’ocupa de l’estructura interna dels mots. L’existència d’aquesta estructura interna es pot constatar fàcilment en els paral·lelismes formals i semàntics que s’estableixen entre mots diferents.

El mot sobrenaturalment, per exemple, es pot descompondre en els constituents morfològics següents:

4. sobre- (que apareix també en mots com ara sobrealimentar o sobrecoberta)

5. natur- (que apareix en naturista o desnaturar)6. -al (que apareix en comarcal o estomacal) 7. -ment (que apareix en ràpidament o informàticament).

Els elements constitutius dels mots s’anomenen morfemes i, a grans trets, poden ésser definits com les unitats mínimes dotades de significat.

Els mots morfològicament complexos consten típicament d’un morfema central que aporta el significat bàsic, i d’un o d’uns morfemes units a aquest que introdueixen diferents tipus d’especificacions. El morfema central s’anomena arrel i els morfemes units, afixos. En l’exemple anterior, natur- és l’arrel, i sobre-, -al i-ment, els afixos. Tenint en compte la posició dels afixos respecte a l’arrel, aquests es poden classificar en prefixos (o afixos anteposats a l’arrel, com sobre-) i sufixos (o afixos posposats a l’arrel, com -al i -ment).

Els processos de formació de mots permeten obtenir noves unitats lèxiques a partir d’altres unitats lèxiques ja existents. Tenint en compte els components morfològics de les noves unitats lèxiques, es pot establir una clara distinció entre els dos grans processos de formació de mots: la derivació i la composició.En el primer cas, la nova unitat lèxica consta d’una única arrel, mentre que en el segon en té més d’una. La derivació pròpiament dita, d’altra banda, es distingeix de la derivació impròpia o conversió, ja que aquesta darrera consisteix en un procés no afixal.La derivació, la composició i la conversió no són, tanmateix, els únics processos a partir dels quals es poden obtenir nous mots. Juntament amb aquests processos, n’hi ha d’altres menys productius com ara la truncació, la reduplicació i l’onomatopeia.

La derivació és el procés que permet obtenir noves unitats lèxiques mitjançant l’adjunció d’un afix a un radical. El conjunt de tots els mots formats per derivació d’un radical comú és una família de mots.

Segons lloc que ocupa l’afix respecte del radical

PREFIXS’hi anteposen

SUFIXS’hi posposen

La prefixació i la sufixació

• a) El prefix no condiciona l’accent del radical al qual s’adjunta, mentre que el sufix determina sempre la posició de l’accent. Exemple: fi-- ultrafí– finor

• b) Si el contacte entre l’afix i el radical provoca alguna modificació fonètica,l’element afectat és generalment l’afix en els processos de prefixació i el radical en els de sufixació. Exemples:prefix in- inadequat, però impresentable, il·legible i irremeiable. Sufix: el radical homen-, en canvi, presenta elisió de la nasal final quan és un mot independent (home) però la manté en mots sufixats(homenet i homenívol).

• c) En la prefixació, la categoria lèxica del nou mot habitualment és determinada pel radical, mentre que en la sufixació ho és pel sufix. Prefixació: N → N ordre → desordre Adj → Adj honest → deshonest. Sufixació: N → V harmonia → harmonitzar

• d) Normalment, en la prefixació, el significat bàsic del nou mot depèn del radical, al qual se suma el matís circumstancial aportat pel prefix:Prepirineus. En la sufixació, en canvi, aquest significat bàsic és el resultat de la combinació del significat del radical i del sufix, i el mot pren d’aquest darrer un valor més funcional d’acord amb el canvi categorial:oficinista

La prefixació i la sufixació no es diferencien tan sols per la posició que ocupen elsafixos, sinó també per les propietats formals, sintàctiques i semàntiques dels motsderivats. Diferències bàsiques:

Ultra les diferències existents entre els dos processos derivatius, cal remarcar que la derivació és un procés recursiu, és a dir, que es pot repetir diverses vegades; peraixò és possible trobar mots amb diversos afixos, com, per exemple, anticonstitucional. S’ha d’entendre, però, que aquests tipus de mots es formen mitjançant l’adjunció successiva d’afixos, de manera que en cada adjunció es forma un derivat.constitu + ció = constitucióconstitucion + al = constitucionalanti + constitucional = anticonstitucional

La conversió és un procés morfològic molt productiu que consisteix en la formació de nous mots a partir de radicals que existeixen com a mots independents, sense haver-hi d’afegir cap afix derivatiu, simplement canviant-ne la categoria lèxica.

Tipus de conversióCategoria ExemplesN → V gra → granar, premsa → premsar, sal → salar

Adj → V alegre → alegrar, buit → buidar, espès → espessir

V → N adobar → adob, esguerrar → esguerro, pescar → pesca, triar → tria

La truncació és un procediment que consisteix a modificar un mot existenteliminant-ne una part, però conservant-ne les característiques gramaticals i elsignificat. Exemples: Jan (Joan), Jep (Josep) o Tesa (Teresa).

L’onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a denominar undeterminat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte. Exemples: un esternut és un atximEl procés de reduplicació, que consisteix en la repetició d’un element d’un mot o detot un mot sencer. Exemples: pipí, bobó, ning-nang,...