1. Mort SobtadaValent Romera Primers auxilis Toni Mun
2/03/2013
2. Introducci Actualment a Europa, moren 400.000 persones (45
cada hora) per una aturada cardaca. Tot i que noms un petit
percentatge d'aquesta xifra sn persones que fan esport habitualment
no s'esbrina el per qu. L'avan de la tecnologia ens ha perms la
invenci del desfibrillador, l'aparell que s'utilitza des de 1947
per salvar vides. Claude Beck va realitzar la primera intervenci
quirrgica del cor.
3. Definici La mort sobtada s una mort sense cap smptoma previ,
es produeix quan de sobte el cor comena a bategar molt rpid i
tremolar, en lloc de bombar sang al cos i al cervell. Si no es
tracta, la mort sobtada pot portar a la mort en qesti de
minuts.
4. Tipus Cardiopatia isqumicaInfart miocardacPer malalties
congnitesMalalties elctriquesMort sobtada del lactant
5. Cardiopatia isqumica Aquest es dona en el 80% dels casos. Es
produeix perqu hi ha una artria de les que porta sang dintre el cor
que es tapa, aix fa que es mori una part del cor i que tot seguit
mori tot el cor i deixi de bategar.
6. Infart miocardac Aquest infart es produeix en el 5% dels
casos per l'oclusi de l'artria coronria que s la prohibici del
suport sanguini al cor durant un peride de temps suficient per
produir necrosi i alteracions estructurals.
7. Malalties congnites Es dona en un 5% dels casos i aquest
infart es veu en malalties del cor congnites de gent esportista; de
les quals n'hi ha de molts tipus, aquestes son les
comunes:Malformacions congnites de les cmeres cardaques i les seves
connexionsMalformacions del septe cardacMalformacions de la vlvula
pulmonar i tricspideMalformacions de la vlvula artica i
mitralAltres malformacions del corMalformacions de les grans
artries i de les grans venes
8. Malalties elctriques Aquest infart es dona en un 10% dels
casos, es coneguda amb aquest nom perqu en el cos tenim una srie de
canals elctrics i quan un d'aquests canals falla pot provocar la
mort sobtada.
9. Com detectar la mort sobtada A travs de proves fsiques amb
la collocaci de sis electrdes per monotaritzaci cardaca contnua,
que mesuren les pulsacions del cor mentre es realitza un esfor
fsic. Per un electrocardiograma s la forma ms eficient. En
practicants de l'esport es produeixen smptomes de mareig,
debilitat, mal de cap... que alteren al esportista del que li est
passant. Un altre smptoma que es detecta en tots els casos s
l'augment del ritme cardac.
10. Mort sobtada del lactant La majoria de morts en nadons
s'anomena mort sobtada del lactant.
11. Detectar, prevenir i evitar Cal un desfibrillador que s un
aparell electrnic que tracta la parada cardiorespiratria amb un
impuls elctric que fa restablir el ritme crdiac d'aquella persona.
Tenim 3 tipus de desfibrilladors: Un que s'introdueix a sota la
pell a l'altura de la clavcula que pateix problemes o pot patir
alguna parada cardaca. El desfibrillador actuara sol. Un altre
darrera de les costelles a esportistes que tenen un alt risc de
parada cardaca; aquest s ms perills perqu qualsevol error en
l'operaci pot ser fatdica. Desfibrillador porttil s el que trobem
en installacions esportives, ajuntaments, i actualment cada cop mes
pel carrer.
12. Com actuar davant la situaci Intentar parlar amb el
pacient, estimular-lo amb una pessigada i si no respn, ja
collocar-lo en posici de cbit sup.Trucar els serveis
d'emergnciaObrir les vies respiratries, comprovar la respiraci.Fer
30 comprensions de trax i 2 insuflacions fins a tenir el
desfibrillador. Collocar els elctrodes un sobre el pit dret i
l'altre a l'esquerra de les costelles a l'altura d'en mig pit.
Seguir les instruccions del desfibrillador.
14. En quina posici hem de colocar la persona quan veiem que
s'ha desmaiat? Qu hem de fer abans, trucar a emergencis o conectar
el desfibrilador al pacient? Quin s el tipus de mort sobtada ms com
actualment? Que fa el desfibrillador per restablir el puls cardac
d'una persona a la normalitat? Nombra dues formes de detectar la
mort sobtada.
