• L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, quimicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). Mai no hi podrem trobar aigua pura. L'aigua pura només es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació.

• L'aigua potable és insuficient per garantir l'abastiment de tota la població, sobretot per una mala gestió d'aquest recurs anomenat "l'or blau". La contaminació i la pressió demogràfica són els factors que fan disminuir l'aigua disponible.

• Les solucions passen per un millor aprofitament, estalviant aigua en l'ús domèstic i els conreus, planejant millor al hidrografia del territori i arribant a acords per eliminar els conflictes per l'accés a rius i pous. La dessalinització de l'aigua de mar sorgeix com a alternativa a mig termini.

• L'aigua presenta un simbolisme molt complex a les diferents cultures, sovint lligat a la idea de neteja. Al cristianisme, per exemple, s'usa durant el baptisme per netejar el pecat original amb l'aigua beneïda. A l'Islam les ablucions són necessàries abans de començar a pregar i es renta el cos dels morts.

• Molts rius són reverenciats, com per exemple el Nil a Egipte o el Ganges a l'Índia.

• És un dels quatre elements clàssics juntament amb el foc, l'aire i la terra. En molts mites, l'aigua estava a l'origen de la vida (Ex.: al Gènesi, quan Déu separa les aigües del cel i de la Terra, en un ressò dels mites de la antiga Mesopotàmia, per exemple).– Vegeu també: aigua (element) .

• L'aigua de mar és la dissolució que hi ha al mar: aigua amb un alt contingut en clorur sòdic (NaCl).

• De mitjana, l'aigua de mars i oceans té una salinitat de ~3.5%. Això vol dir que cada quilo d'aigua salada té aproximadament 35 grams de sals (majoritàriament NaCl, però no exclusivament) dissoltes. La densitat mitjana de l'aigua salada a la superfície dels oceans és de 1,025 g/ml, major que l'aigua dolça (d'una densitat màxima d'1 g/ml) per la contribució addicional de les sals.

• L'aigua de mar és una font de primeres matèries per a la indústria. La sal, l'esmentat clorur de sodi, s'obté principalment de l'aigua de mar a través de les salines. La indústria produeix a partir del clorur sòdic: carbonat sòdic, clor, sosa càustica. També s'usa en la fabricació d'aliments salats.

• L'aigua marina també conté iodurs, i bromurs. Per això, la sal marina va bé per prevenir el goll a les zones on hi ha un baix consum de peix.

• Una planta depuradora, estació depuradora o EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) és una instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s'eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. L'aigua obtinguda no és suficientment pura per a beure, però si per a retornar al riu sense malmetre'l. Per a preparar l'aigua pel consum humà, ens cal una planta potabilitzadora.

• Hi ha diferents tipus de depuradores:• Depuradores físiques: S'utilitzen processos físics i químics per a netejar l'aigua. • Depuradores biològiques: A més dels processos físics i químics, s'utilitzen éssers

vius (bacteris) per a millorar la depuració de l'aigua. • Les activitats humanes embruten l'aigua. Quan et rentes les mans, estàs utilitzant

detergents que contaminen l'aigua. El mateix podem dir de les altres activitats o funcions de la llar, rentar els plats, rentar roba, regar plantes, etc.

• L'aigua que es deixa anar al clavegueram conté substàncies contaminants i residus orgànics i, per això, ha de ser netejada abans d'entrar al mar, a rius, etc. Totes aquestes activitats es realitzen a les plantes depuradores.

• L'aigua dolça, o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi. L'aigua dolça es troba a rius, llacs i déus subterrànies, i també en forma de neu o gel. En contrast, l'aigua salada es troba sobretot en els mars i oceans. En darrer terme, tota l'aigua dolça prové de l'atmosfera, en forma de precipitació o condensació.

• L'aigua dolça, que la majoria d'éssers vius terrestres necessita per créixer i desenvolupar-se, representa només el 3% de tota l'aigua del nostre planeta, i a més està desigualment distribuïda. D'aquest 3% d'aigua dolça o continental (ja que n'hi ha que tenen més concentració de sal que l'aigua marina), el 68'7% es troba en forma de gel, el 30'1% són subterrànies i només el 0'3% són superficials, de les quals el 87% són llacs i estanys, l'11% són aiguamolls i només el 2% són rius.

• L'accés a l'aigua dolça és determinant en l'expansió de les especies. També és determinant per la població humana. De fet, es preveu que l'accés a aigua dolça en condicions sanitàries adequades pot provocar molts conflictes en aquest segle.

• La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran.

• Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents.

• No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

• Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d'aigua.

• Tancar l'aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem. • Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s'estalvien 14 litres. • Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada. • Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per

descàrrega. • Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé. • No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres

d'aigua cada vegada. • No obrir al màxim les aixetes. • Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d'aigua (cal consultar l'etiqueta dels

rentaplats o de les rentadores). • Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes i a les dutxes de les cases, com per

exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d'aigua, redueixen la quantitat d'aigua utilitzada i permenten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc.).

• Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa. • No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora. • No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua. • Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat. • Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua

• La contaminació de l'aigua és causada per la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri.

• En les aigües viuen bacteris descomponedors que transformen la matèria orgànica (fulles, animals morts, excrements...) en sals minerals consumint oxigen. Abans, els rius i llacs es mantenien nets gràcies a aquest mecanisme d'autodepuració. Però, avui dia, aboquem una quantitat tan alta de contaminants que el procés d'autodepuració natural de les aigües esdevé inútil en moltes ocasions.

• L'aigua és un excel·lent dissolvent i és per això que mentre circula pels corrents superficials o subterranis dissol moltes de les substàncies amb les quals entra en contacte.  Quan l'aigua s'evapora, les substàncies dissoltes no ho fan, sinó que romanen a la part líquida. Si l'aigua evaporada es condensa, torna a passar a estat líquid, el resultat és aigua destil·lada.

Tot i que l'aigua potable subministrada a les xarxes públiques té totes les garanties sanitàries, hi ha casos en què els consumidors compren aigües envasades. Les aigües que venen envasades també han estat analitzades per garantir que són potables. Com que el seu origen és divers les composicions són diferents. A les etiquetes de totes les aigües envasades hi ha la composició (concentració en mg/L de ió sodi Na+, ió potassi K+, clorur Cl-, hidrogenocarbonat HCO3-, etc.).

• Beure aigua és imprescindible. Abans de beure aigua cal assegurar-se que és potable. Les aigües potables són aquelles que no contenen cap substància ni microorganisme perjudicial per a la salut.