L’EXPLORACIÓ ESPACIAL

Javier Acín i Ani Matinyan

QUINA VA SER LA PRIMERA NAU POSADA EN ÓRBITA? L'Spútnik 1 fou el primer satèl·lit artificial de la història.A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va enlairar un coet R-7 des de Toretam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida un poc més gran que la d'una pilota de futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, laTass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat.

El president dels Estats Units va ordenar d'accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar objectes a l'espai. Quatre mesos després de l'Spútnik els americans aconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que l'Spútnik I. Es diu que Nikita Khrusxov, president soviètic després de Stalin, va comentar irònicament "Bah, només han pogut llançar una taronja".

En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durant molt de temps, fins a l'arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics eren els primers en tot allò que feia referència a l'exploració de l'espai.

QUI VA SER EL PRIMER ÉSSER VIU ENVIAT A L’ESPAI? Abans d’enviar humans a l’espai, es van fer proves amb els animals. La primera va ser Laika, una gossa russa. Els americans hi van enviar ximpanzés i aranyes. La rata Hector i la gata Félicette eren franceses.

La gosseta Laika va ser el primer ésser viu llançat a l’espai. Va viatjar a bord de Sputnik 2. Laika va morir al cap de poques hores per la calor que feia dins la nau.

Laika, la gosseta astronauta, es va fer tan famosa i estimada que el russos van inventar-se que havia sobreviscut a l’espai durant una setmana.

QUI VA SER EL PRIMER HUMÀ A L’ESPAI? Yuri Gagarin va ser el primer hum’a a l’espai. Cosmonauta i coronel d’aviació rus. Fomat inicialment com afonidor ingressà a l’escola militar d’aviació de Chadov i conseguí el grau de tinent. Esdevingut pilot de proves, entrà en l’equip de cosmonautas (nom que el russos donen als astronautes) en entrenament.

Tripulà el vehicle “Vostok I’’ i fou el primer home en fer un vol orbital (12 d’ abril de 1967). A més de tots els seus mèrits, Gararin tenia l’avantatge de ser baixet: la càpsula Vostok I era molt petita.

El 1962 fou anomenat diputat del soviet suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació. Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom.

HISTÒRIA DE L’EXPLORACIÓ ESPACIALFins al segle XX, la idea de viatjar per l'espai era cosa de científics massa

avançats o d'escriptors amb molta imaginació. El coneixement de l'espai, quan només es podia observar a simple vista, era limitat i sovint es basava més en creences màgiques o religioses que en la realitat. A partir de l'any 1600 els estudis de Kepler, la invenció del telescopi i les observacions de Galileu van canviar el panorama. Però, tot i que els instruments d'observació van millorar, continuaven enganxats a terra. Des del final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, la carrera cap a l'espai es va intensificar. Els alemanys havien perfeccionat els coets i els seus coneixements van ser fonamentals per als russos i nord-americans. Quan es va aconseguir traspassar l'atmosfera de la Terra va començar l'era espacial, primer amb satèl·lits i sondes, després, amb naus tripulades. Els soviètics (ara se'ls anomena russos) van llançar el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik I, el 4 d'octubre de 1957. Un mes després, el 3 de novembre, van enviar el primer ésser viu, la gossa Laika, a bord del Sputnik II . Llançament d'una nau soviètica Al febrer de 1958, els Estats Units van posar en òrbita l'Explorer I, el seu primer satèl·lit.

EL PÚLSAREl 12 abril 1961 els soviètics van fer el primer vol tripulat i Yuri Gagarin va ser el primer astronauta. Després el nord-americà Alan B. Shepard va sortir un quart d'hora fora de la seva càpsula. Era el primer passeig espacial. A partir de 1966 l'objectiu era la Lluna i els americans van arribar abans. El 21 juliol 1969 la càpsula Apollo XI es va quedar en òrbita lunar mentre el mòdul Eagle baixava fins a la superfície. Poc després, Neil Armstrong es va convertir en el primer humà que trepitjava la Lluna. O, almenys, això és el que es va veure per televisió. També els russos van arribar a la Lluna i, a més, a partir del 1971 van dedicar els seus esforços a construir una estació espacial. Després ho van fer els americans. Europa i Japó van crear les seves pròpies Agències de l'espai i van començar a participar. L'exploració de l'espai es va convertir així en un projecte internacional. Rover marcià A més dels viatges tripulats, s'han enviat a l'espai naus amb instruments que exploren el Sistema Solar: El Voyager, que ha fotografiat de prop gairebé tots els planetes; diversos robots que s'han passejat per Mart; o el Hubble, un telescopi situat en òrbita i que, des de fora de l'atmosfera, fotografia l'univers com mai ho havíem vist.